20 idees clau per construir l’escola del Segle XXI

Es evident que l’escola necessita actualitzar-se per adaptar-se als grans canvis socials del moment. Aquest canvi cada vegada es veu més clar, però per fer-lo bé cal parar, reflexionar i pensar quins passos cal seguir.

Necessitem replantejar l’educació actual i redissenyar una escola molt diferent de la que tenim actualment. No n’hi ha prou en treure els llibres de text de les nostres aules si es segueix treballant de la  mateixa manera. Treure el llibre de text per treballar amb fitxes no és canviar. Cal canviar la metodologia de base, cal capgirar tot el sistema educatiu tal com el concebem fins ara.

Aquest canvi no es farà d’un dia per l’altre, però és necessari que tots hi reflexionem i actuem per tal que puguem crear l’escola del segle XXI.

 

20 idees clau per l’escola del Segle XXI

Aquestes són les 20 idees clau que, per mi, han de ser la base de la nova escola del segle XXI:

 

L'escola del segle XXI-6

 

  1. L’infant és el protagonista i regula el seu propi procés d’aprenentatge.
  2. Que els infants triïn què volen aprendre en lloc de que ho facin els mestres (aprendre ha de ser un procés voluntari).
  3. Potenciar alumnes actius, creatius i reflexius en lloc de limitar-los a escoltar i obeir. Els alumnes aprenen fent, no escoltant.
  4. Concebre l’alumne/a de manera global, amb les seves emocions i sentiments, en lloc de concebre només l’alumne/a a nivell acadèmic.
  5. Canviar el rol del mestre. Que exerceixi de guia i acompanyant de l’alumne/a en els seu procés d’aprenentatge en lloc de ser un simple transmissor d’informació.
  6. Que siguin els infants els que marquin el ritme de treball en lloc d’homogeneïtzar tots els alumnes d’un grup.
  7. Basar l’aprenentatge en el treball col·laboratiu en lloc del treball individual. És molt més enriquidor.
  8. Tenir alumnes motivats i implicats en l’aprenentatge en lloc d’alumnes desmotivats. La motivació és el motor de l’educació.
  9. Potenciar l’ús de les Tic. Cal integrar les noves tecnologies de forma natural en el procés d’aprenentatge.
  10. Flexibilitzar els horaris en lloc de seqüenciar l’horari en sessions.
  11. Treballar de manera interdisciplinar (que tots els aprenentatges es relacionin) en lloc de seqüenciar els aprenentatges en assignatures.
  12. Tenir mestres engrescats, motivats i amb moltes ganes de gaudir de l’aprenentatge en lloc de mestres desanimats i pessimistes.
  13. Utilitzar l’avaluació per construir (avaluació continuada) en lloc d’avaluar únicament per tenir unes qualificacions.
  14. Lluitar per tenir un bon hàbit lector en tot el sistema educatiu en lloc de considerar la lectura com un problema. L’hàbit lector està estretament relacionat amb els resultats acadèmics.
  15. Aprendre ha de ser divertit en lloc d’un procés monòton i avorrit.
  16. Potenciar aules actives i participatives (els alumnes de manera col·laborativa resolen els problemes i treballen autònomament ) en lloc d’impartir classes magistrals (el mestra imparteix coneixement i l’alumne el rep).
  17. Treballar conjuntament escola- família en lloc de tancar l’escola a les famílies. Les famílies són els nostres aliats.
  18. Potenciar l’adquisició de coneixements a través de l’experimentació i la descoberta en lloc de limitar-nos a transmetre els coneixements.
  19. Basar l’aprenentatge en el descobriment conjunt (alumnes-mestres) observant, experimentant, provant… en lloc de fer-ho només en els llibres de text.
  20. Potenciar que voluntàriament els alumnes vulguin fer recerca i buscar informació en lloc d’avorrir-los diàriament amb deures mecànics i repetitius.

 

L’opinió d’un activista en defensa de la reforma del sistema educatiu.

Et recomano que visualitzis aquest vídeo. És una entrevista d’Eduard Punset a Robert Schank, un dels principals investigadors de la teoria de l’aprenentatge. Tot i que no se sent gaire bé diu coses molt i molt interessants com per exemple:

  • “S’aprèn fent”
  • “Hem d’entendre l’educació com a pràctica i experiència”
  • “Els mestres s’haurien de concentrar en intentar comprendre què és el que els estudiants poden fer i ajudar-los a fer-ho”
  • “L’educador ha de tutoritzar els estudiants a millorar el que fan mentre practiquen i milloren”

 

 

Conclusió

En el nou model educatiu l’alumne/a passa a ser el centre i el mestre/a cedeix el protagonisme per convertir-se en un guia i acompanyant en el procés d’aprenentatge.

Aquest canvi de paradigma farà possible que l’alumne/a sigui més actiu en el seu procés d’aprenentatge i canvia radicalment el sistema educatiu tal com el coneixem fins ara.

Tot canvi comporta dubtes, pors, incerteses… i segurament es cometran errors (es provaran coses que no funcionaran i altres que sí), però sense intentar-ho, sense provar-ho, sense arriscar-nos segur que no podrem avançar i construir.

L’evidència de que el sistema educatiu ha de canviar ja és innegable. Cal mirar cap el futur i pensar en construir. Hem de gaudir d’aquest moment de canvi de l’escola perquè és un moment cabdal i nosaltres tenim l’oportunitat de fer-lo possible.

Aquest canvi no es farà de cop però cal anar canviant el plantejament i pensar en una escola més creativa, oberta, flexible, participativa, col·laborativa i vivencial.

 

Què en penses? Vols compartir la teva opinió? Afegeix-la fent un comentari. Moltes gràcies.