A l’escola, tot està per fer i tot és possible!

Els infants són molt creatius i molt actius. Contínuament tenen idees, volen fer coses, experimentar, provar, descobrir… Però a les escoles molt sovint no els escoltem. Estem tan preocupats pels continguts que hem de transmetre, per les fitxes i llibres que hem d’acabar, per les avaluacions que estan a punt d’arribar…. que oblidem el que realment és important, ELS INFANTS!

Tot plegat és una incoherència gegant! Estem parlant d’educar els infants però sense tenir en compte els infants. És evident que si ho fem d’aquesta manera no ens funcionarà, cada vegada estem més allunyats dels alumnes i ells, alhora, estan més allunyats de nosaltres i de l’escola.

Cal que parem i reflexionem sobre què estem ensenyant, com estem ensenyant i perquè ho estem ensenyant. Si en el que fem al dia a dia a l’escola no ens podem respondre a aquestes preguntes és que cal que hi pensem. No de manera negativa per desanimar-nos i sentir-nos mals mestres. Sinó amb ganes de millorar, de gaudir ensenyant i de veure il·lusió en els ulls dels nostres infants.

Espero que aquest article t’ajudi a reflexionar i t’animi a innovar en la teva tasca docent. Tots ho podem fer, si en tens ganes ho aconseguiràs!

 

El que NO hem de fer a l’escola

Lamentablement a les escoles fem coses que, sense adonar-nos-en, ens allunyen dels infants. En aquest apartat he fet un petit llistat d’aspectes que considero que hem d’evitar fer a les escoles.

  • Avorrir
  • Censurar
  • Limitar
  • Descontextualitzar
  • Negar
  • Imposar
  • Oblidar els infants
  • Obligar
  • Renyar
  • Impossibilitar
  • Enfadar
  • Igualar
  • Estandaritzar
  • Censurar
  • Desil·lusionar

 

El que SÍ hem de fer a l’escola

Per altra banda hi ha un seguit d’actuacions, d’actituds, de dinàmiques… que propicien la participació activa dels infants tan necessària per l’adquisició d’aprenentatges.

  • Potenciar
  • Recolzar
  • Innovar
  • Escoltar
  • Ajudar
  • Guiar
  • Donar llibertat
  • Impulsar
  • Orientar
  • Acompanyar
  • Estimular
  • Oferir
  • Propiciar
  • Donar autonomia
  • Motivar
  • Emocionar
  • Incentivar
  • Felicitar
  • Afavorir
  • Millorar
  • Deixar fer
  • Gaudir
  • Dialogar
  • Plantejar reptes

 

Com podem innovar a la nostra escola?

L’escola ha de canviar molt i, en aquests moments, tots ho sabem. Però el canvi no vindrà de cop i acompanyat d’un manual de com fer-ho. El canvi l’hem de fer possible nosaltres, cada un dels mestres que estem a l’escola.

El primer que hem de fer és dialogar molt, parlar amb els companys de l’escola, els cicle i claustre, les famílies, els alumnes… Tots els implicats en el món educatiu hi tenim molt a dir. Saber què opinen de l’educació, quina és la seva idea d’educar, quines propostes tenen… és molt important per veure tots els punts de vista i les divergències d’opinions.

Un altre aspecte important és veure models de bones pràctiques per descobrir propostes educatives que es poden dur a terme. Aquestes propostes es poden realitzar a diferents nivells, d’aula, de cicle, de claustre, d’escola… En el web del CESIRE (Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa) podràs trobar informació sobre innovació i recerca, projectes transversals i activitats i recursos adreçats al professorat en la seva tasca innovadora.

Sovint veuràs que convius amb companys/es que no senten la mateixa necessitat que tu d’innovar, de canviar metodologies, de provar noves dinàmiques ni estratègies educatives. Aquest fet no l’hem de viure com un problema però tampoc ens ha de limitar. Hem de trobar un punt d’acord en el que tothom se senti lliure ja que la llibertat és necessària perquè hi hagi felicitat.

Per últim cal que provis amb els teus alumnes noves maneres d’educar. Tindràs dubtes, pors, incerteses, sí, però qui ha dit que són dolentes? No hem de pretendre saber-ho tot de tot per poder ensenyar als alumnes, això realment no és el més important. El que realment necessites és acompanyar els infants amb il·lusió en els seus descobriments, guiant-los, assessorant-los, escoltant-los i donant-los llibertat i autonomia perquè puguin construir el seu coneixement.

El coneixement no vindrà donat exclusivament per tu, sinó que el construireu conjuntament dialogant, cercant informació, treballant en equips de manera autònoma, fent experiments, investigant, fent projectes… Tot aquest seguit d’actuacions que duràs a terme conjuntament amb els infants veuràs que estarà plena de sentit, amb coherència, amb uns objectius clars i una significativitat. Descobriràs el que realment vol dir educar i de quina manera els infants s’impliquen i es motiven quan troben sentit al que estan fent.

 

Conclusió

L’escola sembla que sigui com una roda que algú ha impulsat. Gira amb inèrcia, sempre en una mateixa línia i sense tenir gens en compte el que es troba pel camí. Gira sense parar, sense aturar-se, sense plantejar-se res…. només roda i avança en una direcció. Quan se li acaba la força cau, sense sentit, buida, esgotada…

Hem de trencar aquesta inèrcia, nosaltres podem acompanyar la roda perquè s’adapti al que es trobi pel camí, podem canviar la direcció, podem triar cap on volem anar, podem conduir la roda moltes mans juntes, podem donar-li sentit al seu rodar i traçar nous camins.

Estem en el moment ideal per canviar la manera d’ensenyar. Actualment ha quedat demostrat que el sistema tradicional no funciona. Educar ja no vol dir transmetre uns continguts a uns nens callats, quiets i asseguts perquè els memoritzin i els “vomitin” en un examen. Aquesta concepció de l’educació en el moment actual en el que vivim no és vàlida, està totalment obsoleta i fora de context. Però això no és un problema sinó una oportunitat enorme!

Tenim el gran privilegi de ser els impulsors del nou model educatiu, de ser precursors, de provar noves dinàmiques educatives, d’explorar el camp educatiu… Com va dir Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible!

Aquest optimisme, aquestes ganes de fer, aquestes inquietuds que ens regiren per dins són el motor que necessita ensenyament. Són la força que farà arrencar l’escola que ha estat parada, oblidada, abandonada, descuidada, menystinguda en els darrers temps.

Només em queda dir que gaudeixis d’aquests moments i que des de la teva aula, la teva escola… fes sentir la teva veu!! Pots aportar-hi molt i sobretot, pots gaudir-ne molt!

 

Dus a terme algun projecte innovador a la teva aula o escola? Coneixes alguna bona pràctica? Comparteix-la als comentaris. Moltes gràcies 😉

 

14 thoughts on “A l’escola, tot està per fer i tot és possible!

  1. Estic totalment d’acord amb les teves paraules.Cal que els mestres perdem la por i escoltem les inquietuds dels nens i nenes. Quan els deixes espai per parlar,dialogar,compartir…es increíble com les seves ganes de conèixer i interpretar el món, ens porten a investigar,consensuar,cercar,treballar en equip, implicar a altres companys,mestres , famílies ,experts…per donar resposta a aquestes inquietuds. Així aprofitem la seva motivació i alhora estem trebalant els continguts que requereix cada cicle, i a vegades continguts d’una gran compexitat. Però sobretot estem promovent actituds, maneres de fer, de ser , de relacionar-se més pròximes a la societat tant canviant en la que vivim avui en dia!
    Gràcies per les teves paraules, són molt motivadores per seguir endvant i per engrescar a aquells o aquelles que voldríen que fós així però tenen por!

    • Hola Mireia,

      Moltes gràcies per llegir l’article i per compartir amb nosaltres el teu punt de vista.
      Estic totalment d’acord amb les teves paraules, considero que la motivació és el motor de l’educació. Cal que deixem que els infant siguin protagonistes del seu propi aprenentatge.
      Gaudeix d’una bona setmana 😉

  2. Molt bé tot això que dius, però algunes coses penso que a vegades, cal fer-les. “Obligar” en alguns moments o a alguns alumnes convé, sempre explicant el perquè.Encara que penso tot en positiu i convençuts és millor

    • Hola M. Glòria,

      Moltes gràcies per llegir l’article i escriure el comentari.
      M’ha agradat molt el que has dir “sempre explicant el perquè”, per mi això és un aspecte clau ja que estic segura que si a un infant li raones i li expliques el perquè de les coses segur que ho entendrà i no caldrà obligar-lo!
      Segur que, amb una mica de mà esquerra, els podem convèncer.
      Gaudeix d’una bona setmana 😉

  3. Hol Nati, jo no sóc mestre, però si mare i penso que aquest article l’haurien de llegir a totes les escoles, que és una realitat que afecta a tots els nostres fills.
    Enhorabona pels teus treballs.

    • Hola Mª Jesús,

      Moltes gràcies per les teves amables paraules, les valoro molt!!
      Costa molt canviar les coses a ensenyament però penso que tan mestres com pares hem de lluitar conjuntament per construir una escola millor!
      Gaudeix d’una bona setmana
      Seguim en contacte 😉

  4. Hola Nati, ha estat un article molt enriquidor, conciliador i amb perspectiva. Sols trobo a faltar que a l, escola també. hi hem de posar respecte, tolerància i treball de les emocions per millorar la comunicació i les relacions entre els agents implicats (alumnes, mestres, pares, monitors, …), sense això tota la resta difícilment funcionària.
    Gracies pels teus articles i les teves reflexions.
    Anna Maria Capdevila

    • Hola Anna M,
      Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari.
      Estic totalment d’acord amb el que dius “hem de posar respecte, tolerància i treball de les emocions per millorar la comunicació i les relacions entre els agents implicats”. Quanta raó que tens!!
      Gràcies a tu per llegir-los. Gaudeix d’una bona setmana 😉

  5. Molt bones observacions i moltes raons, les teves, per proposar canvis tant a l’escola com a l’ensenyament.
    Potser no tot està per fer, perquè hi ha encara bons mestres que vetllen per un bon nivell de qualitat de l’ensenyament, però sí que tot és possible. Tot és possible si serveix per millorar l’ensenyament.

    És possible no estar tan pendents dels programes escolars i en canvi implicar-se en les dificultats dels alumnes. És possible estimular-los perquè siguin capaços de resoldre els seus propis problemes, perquè aprenguin a llegir amb ganes, a comunicar-se amb naturalitat, a expressar-se amb correcció, a mostrar les seves emocions, les seves opinions, les seves dificultats…
    És possible, també, per part dels mestres, fer veure als alumnes que són capaços de fer moltes coses, que no són ni tan mandrosos ni tan despistats com s’acostuma a dir i que si volen poden aconseguir resultats molt millors. Que han de confiar en ells mateixos. Fer-los adonar que tant ells mateixos com com tot allò que fan ens importa, com a mestres, i que, com a mestres ens sap greu quan no treballen i, en canvi, estem contents quan veiem que disfruten treballant…

    Els mestres hem de fer els possibles felicitar els alumnes per tot allò que fan i per com ho fan, tot i que també caldrà avisar-los quan les coses no van prou bé. Però sempre amb alegria, amb sinceritat, amb afecte… Hem d’aprendre a aprendre dels nostres alumnes. Ensenyant-los aprenem molt. I ells ho han de saber.

    Ens hem de deixar sorprendre per una feina que és capaç d’aportar-nos molt vida i molta energia. Hem de ser capaços de veure que els alumnes valoren que ens posem a la seva alçada i els puguem mirar els ulls amb sinceritat i franquesa. Hem de ser capaços de seduir-los!

    Salutacions!!
    Josep Maria Aloy

    • Hola Josep Maria,
      Estic totalment d’acord amb el que dius “hi ha bons mestres que vetllen per un bon nivell de qualitat de l’ensenyament”, tens tota la raó. Aquests mestres són els que poden recolzar i animar els mestres que se senten desanimats i desorientats.
      Moltes, moltes i moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves reflexions, ens seran molt útils!

      Gaudeix d’una bona setmana.

      Seguim en contacte 😉

  6. Hola Nati !
    Estic totalment d’acord amb les teves paraules, el teu discurs és el meu, jo no ho sabria dir millor.
    El que m’agrada és el teu optimisme, fa 30 anys que treballo de mestra, 30 anys que ho veig clar
    i que somio el canvi i ara ja començo a pensar que aquest canvi no el podré viure com a docent!

    M’has animat a seguir-ho intentant, al menys en el meu camp d’acció i t’ho agraeixo.
    La frase del Martí i Pol va ser el lema de la meva escola el curs passat i és fantàstica per seguir
    treballant amb esperança.

    Endavant amb la feina!!

    Salutacions
    Rosa Ayxendri Gairal

    • Hola Rosa,

      Moltes gràcies per les teves amables paraules, les valoro moltíssim!!!
      És important que no perdem l’esperança i estic segura que, encara que sembli que podem fer poc, si cada un de nosaltres hi posem el nostre granet de sorra podrem aconseguir molt!!!!
      Molts ànims i no defalleixis, et necessitem per canviar les coses a ensenyament!!!!
      Ànims en el segon trimestre. Seguim en contacte 😉

  7. Malgrat ara tinguem algunes de “les nostres” a l’altra banda, haurem de seguir lluitant als carrers. Per generar les hegemonies que volem, haurem de mostrar muscul, reclamar el proces pel carrer des del carrer, mobilitzar-nos per reclamar que no volem canviar per a que tot segueixi igual. Estem a les beceroles del canvi que volem, i per arribar-hi hem de ser mes conscients que mai que no s’aconseguira nomes des de l’espai institucional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *