Una escola per a tots

Construïm una escola per a tots/es

En els tretze anys que fa que treballo com a mestra, m’he adonat d’una cosa que passa sovint i que m’entristeix molt: hi ha nens que senten que no encaixen a l’escola, i com a conseqüència, pateixen.

No em refereixo a un o dos nens per classe, sinó a un percentatge més elevat d’infants de cada aula, que per motius diversos senten que a l’escola no hi estan còmodes.

En aquest article parlaré dels infants que no encaixen a l’escola, i de quina manera considero que els mestres els podem ajudar. L’escola ha de ser un espai de tots i per a tots i hem de trobar la manera de que tothom hi tingui cabuda.

Et recomano el conte Por cuatro esquinitas de nada de Jérôme Ruillier. Un conte molt útil per parlar de l’amistat, de la diferència i de l’exclusió.

3447

 

Pots visualitzar aquest vídeo que explica el conte  Por cuatro esquinitas de nada de Jérôme Ruillier.

 

Com ens organitzem a les escoles?

A la majoria d’escoles, agrupem els infants segons la seva edat, de manera que establim cursos i cicles en funció d’aquest criteri. Així podem definir unes etapes per les que tots els infants han d’anar passant al llarg de la seva escolaritat.

Un cop tenim els infants organitzats per edats concretem els continguts del currículum, de manera que establim el que creiem que han d’aprendre aquests infants en cada curs. Així l’escola sistematitza el camí que els infants han d’anar seguint al llarg de la seva escolaritat. De forma homogènia, per tots els infants igual.

Pretenem que tot el grup avanci alhora i això significa que demanem a tots els infants que facin el mateix, de la mateixa manera i al mateix ritme.  Que tots assoleixin els mateixos continguts i que treguin tots bones notes als exàmens. Res més lluny de la realitat de les nostres aules.

 

Diversitat a l'ecola

 

Quins problemes ens trobem quan perdem de vista les individualitats dels infants?

A les aules ens trobem que els alumnes són molt diversos i que classificar-los només en funció de la seva edat, no reflecteix, ni de lluny, la complexitat i variabilitat dels infants.

Cada infant és únic i irrepetible i hem de ser conscients de la seva individualitat, malgrat formi part d’un grup. Sense voler-ho, concebem el grup com una unitat i no tenim en compte les diferències individuals de cada un dels infants: la seva personalitat, els seus hàbits, els seus interessos, els seus problemes, els seus gustos ….

Quan volem forçar que tots els infants facin el mateix, vagin al mateix ritme o aprenguin de la mateixa manera, estem imposant una manera de treballar en la que molts infants no es senten còmodes.

Com a mestres, hem d’entendre que hi ha infants a qui la metodologia de treball que utilitzem majoritàriament a les escoles, és a dir llibres i fitxes, els agrada i els funciona. Però que també hi ha un gran percentatge d’infants que, per les seves característiques personals, no se senten còmodes treballant d’aquesta manera.

 

Quins nens no encaixen a l’escola?

Quan parlem d’infants que no encaixen a l’escola no parlem d’una tipologia d’infants en concret, que puguem definir de manera fàcil i etiquetar amb un nom. Es tracta, més aviat, d’una gran varietat d’infants que, per les seves característiques personals, no encaixen en el que podríem anomenar “normalitat”.

Podríem definir aquests infants com:

  • Infants que tenen un ritme d’aprenentatge més lent.
  • Infants actius i moguts que els costa acceptar que han d’estar tanta estona asseguts a l’aula.
  • Infants creatius que senten que a l’escola no poden fer res.
  • Infants inquiets i amb ganes de descobrir.
  • Infants amb dificultats d’aprenentatge.
  • Infants amb un ritme de treball més lent.
  • Infants amb algun dèficit (dèficit d’atenció, dislèxia, hiperactivitat…)
  • Infants amb altes capacitats.

17928

 

Com podem detectar aquests infants?

És molt important que com a mestres percebem si els nostres infants estan contents a l’escola, si gaudeixen del que fem dia a dia i si demostren estar tranquils i amb un bon equilibri emocional.

Sovint els infants que senten que no encaixen a l’escola demostren el seu malestar. Com a mestres, cal que estiguem atents a aquests símptomes i els intentem interpretar. Alguns d’ells poden ser:

  • Infants apàtics.
  • Infants amb problemes de comportament.
  • Infants que criden contínuament l’atenció.
  • Infants que presenten problemes d’aprenentatge.
  • Infants amb baixa autoestima i moltes inseguretats.
  • Infants amb problemes emocionals.
  • Infants conflictius i amb problemes de relació.
  • Infants dispersos i que no són capaços de mantenir l’atenció de manera continuada.
  • Infants amb fracàs escolar.
  • Infants apàtics i desmotivats.

 

Què podem fer com a mestres?

Cal que com a mestres estiguem atents per poder detectar aquests infants i ser capaços d’actuar.

Ningú diu que atendre la gran diversitat d’alumnes que tenim a les aules sigui fàcil però ells es mereixen que els donem la millor atenció possible. L’escola ha de permetre que tots els infants brillin i se sentin feliços i realitzats.

En aquest apartat trobaràs un llistat de les estratègies que considero que ens poden ser útils per atendre la diversitat:

  • Utilitzar dinàmiques d’aula en la que es permeti que cada infant pugui treballar al seu ritme.
  • Tenir empatia i intentar entendre què senten els infants.
  • Despertar en els infants les ganes de saber i gaudir aprenent.
  • Preparar activitats en les que puguem potenciar les habilitats i aptituds de cada infant.
  • Demostrar als infants que confies en les seves possibilitats.
  • Fer un bon treball d’emocions.
  • Escoltar els infants, ja que et permetrà entendre què els passa i com els pots ajudar.
  • Oferir altres propostes metodològiques.
  • Detectar els infants descontents i intentar-los motivar.
  • Utilitzar estratègies d’aprenentatge molt variades.
  • Donar suport als infants que presentin problemàtiques.
  • Potenciar les seves habilitats i ajudar-los a prendre’n consciència.
  • Adaptar les activitats a les necessitats i interessos dels infants.
  • Coordinar-nos amb els diferents mestres per atendre de la millor manera aquests infants.
  • Potenciar el treball autònom i permetre que cada infant treballi al seu ritme.
  • Treballar conjuntament amb la família.

 

El treball per projectes, és una filosofia de treball que permet recollir moltes de les necessitats que acabo de citar: com per exemple permetre que cada infant treballi al seu ritme, potenciar les habilitats i aptituds de cada infant, despertar en els infants les ganes de saber i gaudir aprenent…

 

Conclusió

Tenir infants a les escoles que no se senten còmodes amb la manera com es treballa i s’aprèn, és un problema greu. L’escola ha de ser un espai de tots i per a tots i hem de trobar les metodologies i estratègies adequades per aconseguir que cada infant pugui sentir-s’hi còmode.

Disposem de pocs recursos per atendre la gran diversitat d’alumnes que tenim a les aules però precisament per aquest motiu, hem de ser creatius i enginyosos. Ningú ha dit que sigui fàcil, ni que hi hagi una única manera de tenir aules i escoles més inclusives. Cal trobar la manera de que cada infant pugui desenvolupar tot el seu potencial i pugui sentir-se part important de l’escola.

 

Com atens la diversitat a la teva aula? Deixa un comentari si us plau, tots en podrem aprendre 🙂

Moltes gràcies!

 

 

7 thoughts on “Construïm una escola per a tots/es

  1. HOLA NATI,

    SEMPRE TROBO MOLT INTERESSANT TOTS ELS TEUS ARTICLES I LES TEVES REFLEXIONS.
    ÉS CERT QUE CADA VEGADA ENS TORBEM AMB MÉS INFANTS DESMOTIVATS EN ELS APRENENTATGES I QUE A LES AULES S’AVORREIXEN I TENS RAÓ QUE HEM DE SER ELS PROPIS MESTRES QUE HEM DE SABER MOTIVAR-LOS I DESCOBRIR EL PER QUÈ ESTAN TAN DESMOTIVATS PER PODER-LOS MOTIVAR I FER-LOS ADONAR QUE TENEN MOLTA SORT EN PODER ASSISTIR CADA DIA A L’ESCOLA.
    AQUEST CURS, ALS INFANTS DE CICLE SUPERIOR ELS HEM FET REFLEXIONAR QUE TENEN MOLTA SORT QUE PUGUIN ANAR A L’ESCOLA I QUE LA TENEN MOLT A PROP, JA QUE HI HA MOLTS NENS ARREU DEL MÓN QUE HI HA MOLTS INFANTS QUE PER ANAR A L’ESCOLA HAN DE PASSAR PER CAMINS MOLT LLARGS I PERILLOSOS. ELS VAM PASSAR EL DOCUMENTAL “CAMINO A LA ESCUELA”
    BONA FEINA
    TERESA

  2. Estic totalment d’acord amb la teva manera de pensar i de vaeure la realitat. Ens hem de posar les ulleres de veure!
    M’encanta la teva feina. FELICITATS!
    Glòria

  3. Sempre al peu del canó, Nati! Una mestra apassionada. El problema el sabem més o menys tots, amb algun afegit. Nati, veiem el problema, però tenim les solucions?
    -Eines.
    -Escola de pares
    -Gent ben formada
    -Noves metodologies…
    Ho sabem, però tossuts, esperem el llibre, la programació de l’editorial i….
    Un pessimista.
    Jesús

  4. És veritat que cal adaptar l’escola al ritme dels infants així com es fa a Summerhill. Però jo per exemple estic amb una aula d’estudi i faig la incidència que puc amb els joves. Sovint em trobo que les normes de l’institut són molt clares i rígides. Però també és veritat que molts dels infants ja venen o per manca d’atenció dels pares o alta desmotivació, hiperactius… Intento no recórrer al càstig, és l’opció fàcil però també és veritat que els que realment volen estudiar es dispersen a causa del fet que una part del grup no permet que realitzin les seves tasques amb tranquil·litat.

  5. Hola NATI :
    Gràcies pels teus articles que ens fan reflexionar i millorar en el dia a dia. Crec que l’educació dels nens comença per aquí . Es nota un entusiasme i un do especial en els teus escrits. Estic totalment d’acord en la majoria, sobretot en la importància de tenir en compte que cada nen és únic amb tots els seus dons i defectes.
    Si us plau continua així. MOLT AGRAïda PER LA TEVA FEINA .
    TERESA

  6. Hola Nati,
    et segueixo des d’una petita Escola del Priorat.
    M’encanten els teus escrits, les reflexions i propostes.
    Moltes gràcies!
    Carme

    Ho passo sempre als companys!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *