L’escola que somio… l’escola que vull!

Des de fa temps som conscients que a les escoles cal fer un canvi, tan a nivell metodològic com a nivell organitzatiu. Tot i així, el ritme frenètic del dia a dia fa que sigui difícil trobar un espai de temps en el que els mestres puguem parar, reflexionar i concretar com volem educar els nostres alumnes.

Aquesta manca de reflexió té com a conseqüència que a les escoles s’escolti massa sovint l’expressió “… perquè sempre s’ha fet així” sense més arguments que suportin el perquè és fa una determinada cosa, d’una determinada manera.

Sovint penso què faria si tingués l’oportunitat de crear una escola des de zero, i considero que aquest exercici mental és molt interessant tan pels mestres, a nivell individual, com a nivell de centre. D’aquesta reflexió en poden sortir idees molt útils i enriquidores per aplicar a les nostres escoles.

Jo he fet aquest exercici mental i en l’article d’avui te n’explico els resultats.

 

Com m’agradaria ensenyar a l’escola?

Quan penso com m’agradaria ensenyar a l’escola em venen al cap un allau de metodologies diverses que crec que han de tenir un paper rellevant en l’educació dels nostres infants. Metodologies tan diverses com el treball cooperatiu, el treball emocional, el treball per projectes…

Anem pas a pas:

 

Treballar per projectes d’aprenentatge

A l’escola que jo somio es treballa per projectes. La filosofia del treball per projectes, que com ja saps defenso molt, permet treballar sobre vivències i experiències reals que interessen als infants i que alhora desencadenen en unes conclusions també reals i per tant difícils d’oblidar. Jo parteixo de la idea que l’infant desitja fer, aprendre, descobrir, saber…  el seu esperit està ple de curiositat i interès.

Sovint el treball que fem a l’escola avorreix als infants i fa que els sigui molt difícil mantenir l’atenció. Els infants sembla que treballen però el seu esperit està absent sense trobar la necessitat d’aprendre.

La filosofia del treball per projectes engloba un seguit de metodologies que són molt útils per potenciar la motivació dels infants, l’autonomia, el treball en equip, l’aprendre a aprendre,…

Alhora, però, cal vigilar molt amb aquesta metodologia de treball perquè sovint tendim a caure en l’error de prioritzar només el procés d’aprenentatge i l’aprendre a aprendre i menystenim l’adquisició de continguts. És molt important que els infants aprenguin habilitats i destreses per buscar informació, resumir, ser crítics, treballar en equip … però alhora cal que els projectes garanteixin que s’assoleixen uns continguts que ens permeten adquirir aprenentatges significatius.

 

El treball interdisciplinar

A l’escola que jo somio es treballa de forma interdisciplinar. Considero que, actualment, un dels grans errors que cometem a l’escola és que fragmentem l’aprenentatge en àrees descontextualitzades i inconnexes que alhora estan organitzades en un horari rígid i fraccionat. Aquesta organització escolar, que actualment impera a la majoria d’escoles, provoca que els infants trobin els aprenentatges allunyats, poc útils i aïllats. Sense voler-ho trenquem el procés natural d’aprenentatge dels infants.

A més, aquest tipus d’organització genera estres entre els mestres perquè sentim que mai tenim prou temps per treballar amb profunditat els aprenentatges i que les sessions ens queden allunyades i descontextualitzades.

Una manera d’eliminar les barreres entre les disciplines és el treball interdisciplinar. Aquest tipus de treball comporta un canvi metodològic i organitzatiu que trenca les barreres entre la teoria i la pràctica, i permet treballar una temàtica englobant les diferents disciplines. Cada disciplina es mira el món des de diferents perspectives i poder englobar totes aquestes mirades permet tenir una visió general molt més rica i consistent dels aprenentatges. Pels infants és una manera més propera, motivadora i coherent de concebre l’aprenentatge.

Els mestres podem sentir que treballem una temàtica amb profunditat i sense la pressió d’un rellotge que ens marqui un canvi d’assignatura. La interacció entre els professors (coteaching) és molt enriquidora i potencia un treball en equip molt afavoridor tan pels mestres com pels infants.

 

L’aprenentatge cooperatiu

A l’escola que jo somio s’incentiva l’aprenentatge cooperatiu. Organitzar la classe de forma cooperativa no és una cosa fàcil; de vegades sembla impossible pretendre que un grup amb tensions, rivalitats, exclusions, etc… s’ajudin uns als altres a aprendre. El treball cooperatiu és molt més que un conjunt d’individus que fan alguna cosa junts. Han de tenir alguna cosa que els uneixi (un objectiu, la pertinença al mateix equip,…), una relació d’igualtat (ningú se sent superior, tothom és valorat), interdependència entre tots (el que afecta a un membre de l’equip importa a tots els altres), una relació de cooperació (l’ajuda a un altre membre de l’equip repercuteix favorablement en un mateix i en tot l’equip) i una relació d’amistat o de lligam afectiu. La finalitat és que els seus membres aprenguin junts i s’ajudin a aprendre.

El treball cooperatiu afavoreix l’establiment de relacions positives, augmenta el nivell de rendiment i productivitat dels infants, afavoreix l’acceptació i el respecte de les diferències i permet l’atenció personalitzada dels alumnes. Com a docents cal que garantim que a les escoles es creï un bon clima de convivència, diàleg i respecte que faci possible aquestes interaccions. És a partir d’aquestes interaccions que els infants poden construir aprenentatge significatius.

Nota: et recomano la lectura de l’article “Introducció a l’aprenentatge cooperatiu” d’en Pere Pujolàs Maset. Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD), Departament de Pedagogia, Facultat d’Educació de la Universitat de Vic. En aquest article explica què és l’aprenentatge cooperatiu, quins són els seus avantatges i descriu algunes actuacions que es poden dur a terme a l’aula.

 

El treball de les emocions

A l’escola que jo somio es treballen les emocions. A les escoles ens preocupem fonamentalment de la part cognitiva, l’adquisició de coneixements. Però cal que ens preocupem també de l’aprenentatge social i emocional. No podem educar sense tenir en compte el cor. Les emocions són importants i cal que les treballem a l’escola. L’educació emocional afecta el desenvolupament dels alumnes perquè incentiva la seva motivació, predisposa a actituds més positives, millora les seves relacions i ajuda a obtenir millors resultats acadèmics.

Per aconseguir que un nen creixi, en tota la dimensió de la paraula, no n’hi ha prou amb l’adquisició de coneixements. Generar un clima emocional positiu també influirà en el seu desenvolupament. Si l’educació ha de ser un procés d’aprenentatge per a la vida, les emocions són molt importants i les hem de tenir en compte.

Com a mestre/a és important que ensenyis als teus alumnes a gestionar les pròpies emocions: controlar la ràbia, conèixer la por, acceptar els errors, tenir empatia, tenir una bona autoestima … La relació amb els altres és essencial  i cal que ajudem els nostres alumnes a forjar-se una intel·ligència emocional.

Nota: Et recomano aquests dos articles amb un gran de cull de contes que et poden ser útils per treballar les emocions:

Et recomano que visualitzis el vídeo: La intel·ligència emocional ( IE ) és la habilitat que té una persona per prendre consciència de les seves emocions i de les d’altres persones, i la capacitat per gestionar-les.

 

L’ensenyament de les ciències

A l’escola que jo somio s’ensenyen ciències. Actualment a les escoles hi ha moltes aules de ciències i laboratoris que estan poc utilitzats i molts materials de 6/12 que ningú fa servir. Hem de fer alguna cosa per donar vida a aquest espai tan enriquidor i per donar més rellevància a les ciències a l’escola. Aprendre ciències és difícil i no es pot resoldre de qualsevol manera, d’aquí suposo la por i incertesa de molts mestres. Cal que ens plantegem com podem desenvolupar les idees i habilitats científiques dels infants en l’ensenyament-aprenentatge de les ciències.

L’objectiu principal de l’escola és ensenyar ciències per desenvolupar el pensament científic, per entendre el món que ens envolta, per poder-hi actuar i millorar-lo. Per tenir infants competents en matèria de ciències, hem d’aconseguir que els infants desenvolupin pensament científic. Per poder-ho aconseguir hem de buscar la manera d’aprendre a fer ciències, aprendre sobre la ciència i entendre els seus models explicatius.

Nota: et recomano la lectura de l’article “Les idees científiques dels infants i l’ensenyament de les ciències a l’escola primària” d’en Jordi Martí (Universitat de Vic). En aquest article presenta unes reflexions breus en relació amb tres elements que considerem bàsics en les estratègies de treball a l’aula en l’àmbit de l’ensenyament de les ciències a l’escola primària.  Es tracta de la presència de la realitat a l’aula, de la importància de les idees dels nens i nenes, i del procés d’evolució d’aquestes idees.

També et recomano la lectura del llibre Aprendre ciències a l’educació primària” Jordi Martí Feixas. Ed. Graó

Ric en exemples, es tracta d’un llibre que té la voluntat de proveir-nos d’un model d’ensenyament de les ciències fonamentat en la recerca recent. Un pas necessari cap a la millora de l’aprenentatge de les ciències que fa bo el lema «Aprendre a investigar i investigar per comprendre».

417qFJeC8+L._SX355_BO1,204,203,200_

 

Potenciar la creativitat

A l’escola que jo somio es potencia la creativitat. El sistema educatiu dona cada vegada menys importància a les àrees artístiques com la música i la plàstica. Considero que això és un gran error i que estem limitant la creativitat dels nostres infants.

No ens podem permetre deixar de dedicar esforços a la innovació en aquests camps perquè no es tracta només d’aprendre música o aprendre a saber dibuixar, es tracta de potenciar la creativitat dels nostres infants. Una habilitat que és important avui en dia i que serà bàsica per poder accedir a les noves feines del futur.

Nota: Et recomano que visualitzis aquest vídeo: Redes, los secretos de la creatividad.

Tots posseïm un talent, tots tenim la capacitat de ser creatius; i la majoria vivim sense saber-ho, convençuts moltes vegades que el creatiu és aquell que sap compondre melodies o escriure una poesia. Kem Robinson reclama en aquest capítol la necessitat de que en la nostra societat existeixin entorns on cada un pugui trobar la inspiració necessària per desenvolupar la creativitat.

 

Educar en valors

A les escoles l’educació en valors està relegada a una hora setmanal, en la que en moltes ocasions a més, no hi ha part dels alumnes de la classe perquè estan fent religió.

A l’escola que jo somio s’integra de forma continuada i natural l’educació en valors en els aprenentatges del dia a dia a l’aula. No té sentit que aquests aprenentatges estiguin segmentats i fora de context i que s’hagin d’introduir de forma forçada quan en el nostre dia a dia hi ha infinitat d’ocasions per treballar-les de manera natural.

Per exemple, introduïm la resolució de conflictes de forma artificial en una sessió d’educació en valors, quan a l’aula hi ha múltiples ocasions per treballar-ho. Quan es produeix un conflicte no hi dediquem l’atenció necessària perquè creiem que no és el moment adequat i no hi ha prou temps. Considero que és preferible aturar momentàniament l’activitat que estiguem realitzant per poder abordar de manera correcte el tema ,en lloc de deixar-lo a segon pla fins a la sessió de tutoria o d’educació en valors.

És molt important que integrem l’educació en valors en la pràctica educativa quotidiana per millora la convivència al centre.

 

L’aprenentatge vivencial i manipulatiu de les matemàtiques

A l’escola que jo somio es treballen les matemàtiques de forma manipulativa perquè els infants puguin entendre els conceptes matemàtics. Cada cop hi ha més experts que diuen que cal treballar els conceptes de forma vivencial. Per poder assolir els conceptes matemàtics els alumnes necessiten exemples concrets, referents materials. Cada vegada hi ha més escoles que es formen en aquest àmbit, malgrat he constatat que aquesta metodologia costa que es dugui a terme en els darrers cursos de primària.

Nota:

  • També trobaràs molts recursos en el web CESIRE a l’àmbit matemàtic del CREAMAT. La finalitat del creamat és la de facilitar recursos als centres educatius i al professorat de les diferents etapes educatives no universitàries per aconseguir un millor assoliment i desenvolupament de les competències dels alumnes en l’àmbit matemàtic.

La mestra i matemàtica ha impulsat projectes educatius pioners i és un referent en la renovació pedagògica de l’escola catalana i en la formació de mestres. Amb Josep Puigbó, conversa sobre la seva particular visió de l’ensenyament de les matemàtiques i posa en pràctica diversos materials didàctics que ella mateixa ha creat.

 

 

El treball conjunt amb les famílies

A l’escola que jo somio el treball conjunt amb les famílies té un paper molt important. El treball amb les famílies és cabdal ja que conjuntament escola i família hem de treballar en equip per poder educar de la millora manera possible els infants. Cal que treballem per millorar el vincle família- escola  perquè junts podem construir una escola millor.

Hem d’implicar a les famílies ja que són un actor clau de la comunitat educativa. Podem fer projectes conjunts com les comunitats d’aprenentatges, projectes com l’hort a l’escola, la setmana dels pares, les jornades de bricolatge,… També és important que l’escola obri les portes perquè els pares puguin conèixer el que treballen els seus fills i s’impliquin en el seu aprenentatge.

Nota: et recomano la lectura de l’informe Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats d’en Jordi Collet i l’Antoni Tort (Universitat de Vic) Editat per Fundació Jaume Bofill. Els dos autors apunten que una aliança fructífera entre escola i família és “una condició imprescindible per a l’aprenentatge”.

 

Integrar les noves tecnologies

A l’escola que jo somio les tecnologies s’integren a l’aula. Considero que hem introduït les tecnologies a l’aula però no les hem integrat de forma satisfactòria. Per mi l’important no és la tecnologia en si, sinó la innovació pedagògica. És a dir, si faig servir la pissarra digital per demanar als meus alumnes que copiïn el que hi projecto, no estic fent un ús adequat de la tecnologia que tinc a l’abast. Cal aconseguir que en les practiques educatives les noves tecnologies sigui un recurs integrat. Em refereixo a que no vaig a fer una sessió d’informàtica amb els meus alumnes, sinó que tinc les noves tecnologies sempre integrades en el procés d’aprenentatge a l’aula.

Una cosa és la dotació d’infraestructures i recursos tecnològics a les escoles i  una altra ben diferent és que la presència de les tecnologies digitals provoquin una profunda innovació i millora de la qualitat de l’ensenyança. L’important del procés actual no és aconseguir que la tecnologia entri a les aules sinó que s’integri la tecnologia de manera natural en el currículum.

Per aconseguir un model d’escolaritat recolzat en les tecnologies digitals cal redefinir els projectes educatius de centre, les estructures organitzatives escolars, els mètodes d’ensenyança, els sistemes avaluatius, la utilització compartida dels espais i recursos, les formes d’organització i agrupament de l’alumnat… Resumint, la tecnologia no és un fi en si mateixa, sinó que és un instrument que cal integrar al sistema educatiu.

 

Treballar la memòria visual

A l’escola que jo somio es treballa la memòria visual. Any rere any els mestres ens trobem amb el gran repte de treballar l’ortografia amb els nostres alumnes. Molts mestres estem descontents amb els resultats que assoleixen els nostres alumnes malgrat els esforços que fem. El que ens sembla més preocupant és que molts infants sembla que no integrin les normes ortogràfiques que treballem a la classe.

Durant molts anys s’han utilitzat estratègies com les còpies i els dictats però actualment aquests sistemes no funcionen. Això fa pensar que cal que ens replantegem la manera com treballem l’ortografia. Si els resultats que assolim no ens agraden potser cal que reflexionem i pensem què és el que no funciona i quins altres mètodes podem provar.

En Daniel Gabarró Berbegal presenta un mètode per millorar l’ortografia utilitzant la memòria visual: Innovadora metodologia d’ensenyament de l’ortografia per reduir fins un 80% les faltes ortogràfiques en poques setmanes. Un mètode basat en una branca aplicada de la psicologia: la programació neurolingüística o PNL.

Com ell mateix diu, l’objectiu de l’escola en l’àmbit de l’ortografia serà ajudar l’alumnat a utilitzar una estratègia visual en lloc de les estratègies mentals auditives o cinestèsiques, que només poden portar a errors. Després de fer-ho, l’aprenentatge de l’ortografia s’adquirirà a través d’un procés natural i sense esforç, com el que viuen les persones que tenen bona ortografia.

 

Recomano que visualitzis aquest vídeo en el que en Daniel Gabarró t’explica aquesta nova metodologia.

 

Conclusió

En Jordi Collet va dir una frase que em sembla que és molt clara “Actualment hi ha moltes escoles innovadores perquè s’està demostrant que l’escola tradicional no funciona”. Considero que té tota la raó i que per poder innovar a les nostres escoles cal que siguem creatius en buscar solucions als problemes actuals que estem detectant.

Les metodologies que he anat esmentant al llarg de l’article són les que considero que s’haurien d’integrar a les nostres escoles. El repte és trobar la manera de que aquesta integració sigui coherent, viable, efectiva i que ens permeti millorar la qualitat d’ensenyament que oferim als nostres infants.

M’agradaria acabar l’article amb una frase de la Coral Regí, directora de l’escola Virolai de Barcelona “El canvi educatiu passa per una transformació de tot l’equip, i mai és d’avui per demà. Et recomano que llegeixis l’entrevista sencera duta a terme pel diari de l’educació ja que és molt i molt interessant:

ScreenHunter_778 Mar. 08 06.09

Per acabar m’agradaria preguntar-te: Quina escola somies? Quina escola vols? Pots afegir les teves idees fent un comentari. Moltes gràcies.