Estratègies i trucs per motivar els teus alumnes

La motivació és el motor de l’educació. Un infant que no està motivat és com un colador, tot el que es diu a l’aula o es treballa, s’escapa, es perd. En canvi, un infant motivat està actiu i s’implica per descobrir, provar, fer, experimentar, saber, buscar, pensar … les seves capacitats són il·limitades.

Com a mestre/a no pots entrar dins el cervell dels teus alumnes i posar-hi tot el que els vols ensenyar. Ells han de voler aprendre i només si estan motivats, podran fer-ho.

 

Quina és la realitat que ens trobem a les nostres aules?

A les nostres aules hi ha molts alumnes que estan desmotivats. No parlem d’un infant o dos per aula, parlem d’un percentatge important d’alumnes que no se senten atrets per l’escola, pel que allà s’hi fa i com es fa. Com alguns infants m’han dit alguna vegada: “venim a l’escola perquè ens toca i pels amics”.

Aquesta realitat és preocupant i a mi personalment m’entristeix, perquè demostra que alguna cosa no estem fent bé. Els canvis socials del moment són molt importants i  cal que l’escola s’adapti i es reinventi per poder evolucionar. És necessari que fem urgentment alguna cosa per tornar a engrescar els alumnes, per aconseguir que estiguin motivats i amb ganes d’aprendre.

 

Com pots motivar els teus alumnes?

Et proposo algunes estratègies per aconseguir-ho:

  • Escolta’ls. Descobriràs el que els interessa, els seus dubtes, inquietuds, pors …  els entendràs, connectaràs i sabràs aprofitar aquests coneixements perquè s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Del que diuen en pots aprendre i descobriràs que t’enriqueix molt.
  • Explica’ls la finalitat del que treballen. Cal que trobin sentit al qual estan aprenent a l’escola i que siguin ells els que realment s’hi vulguin implicar i en vulguin saber més.
  • Implica’ls en el procés d’aprenentatge. No ets un simple transmissor d’informació sinó que has de guiar i acompanyar els infants en el seu creixement. Cal que ells tinguin un paper actiu i conjuntament amb tu descobreixin i aprenguin infinitat de coses.
  • Adopta una actitud positiva. Com parles amb els teus alumnes és important, utilitza preferentment expressions positives, somriu, fes bromes, demostra’ls que gaudeixes de la seva companyia i mostra’t proper/a a ells. Cal que connectis amb els teus alumnes i que gaudiu de la companyia mútua.
  • Potencia a l’aula un ambient de cohesió i cooperació. Treballa a l’aula els valors de l’amistat, la solidaritat, la diversitat, el respecte… per tal d’implicar els infants de manera que tinguin ganes de participar i interaccionar amb els companys, que se sentin un element imprescindible del grup.
  • Aplica metodologies diverses a l’aula. Com a mestre/a has de ser creatiu i intentar sorprendre i motivar els alumnes oferint-los sessions variades, dinàmiques i que despertin l’interès i curiositat dels infants.
  • Potencia l’autonomia i creixement dels alumnes presentant-los petits reptes i animant-los a autosuperar-se i descobrir contínuament coneixements nous.
  • Intenta sorprendre els teus alumnes. Que cada dia hi hagi alguna sorpresa inesperada que els faci gaudir i tenir ganes d’anar a l’escola: un joc, un curt, una cançó, una sorpresa…

 

3 (1)

 

Què és el que no has de fer?

A vegades, i sense ser-ne conscient, pots dir o fer coses que desmotiven els teus alumnes. Cal estar alerta per intentar evitar que això passi. Aquests són alguns exemples:

  • Tallar les ales als alumnes amb frases com: “Això no toca que ja ho treballaràs més endavant”, “Això ho fas així perquè ho dic jo”, “No ho saps fer deixa-ho estar”… Aquestes frases limiten la curiositat dels infants i censuren les seves ganes de saber i descobrir.
  • Desmotivar els alumnes amb activitats avorrides i repetitives. Quan un alumne està avorrit deixa d’escoltar i és impossible que aprengui res del que s’està treballant a l’aula.
  • Realitzar classes poc dinàmiques. Treballar sempre amb la mateixa dinàmica és repetitiu i monòton. No centris sempre les teves classes en fer treball individual i exclusivament amb fitxes o llibres.
  • Exigir als alumnes els mateixos resultats i ritmes d’aprenentatge. Aquesta exigència provoca que molts infants es desmotivin, se sentin pressionats i visquin l’escolaritat com un problema.
  • Marcar uns horaris molt rígids que estressin els infants, per exemple les sessions de mitja hora són tan curtes que és molt difícil poder treballar.
  • No permetre participar als alumnes. Fer classes en les quals el mestre es limita a traspassar la informació i els alumnes han d’estar callats, quiets i escoltant no és un bon sistema per aprendre. L’educació s’ha de basar en la comunicació bidireccional, hem d’oblidar les classes magistrals com a metodologia d’aprenentatge.
  • Mostrar una actitud distant i freda amb els infants. Marcar que el mestre és qui ho sap tot i els alumnes no saben res fa que hi hagi una frontera que dificulta la comunicació i bona relació entre mestre i alumne/a. És indispensable que hi hagi complicitat perquè es doni un bon aprenentatge.
  • Basar tot l’aprenentatge en exàmens i avaluacions. L’avaluació ens serveix per regular i fer un seguiment del procés d’aprenentatge dels alumnes, no és un fi, és només una eina.

 

Perquè els alumnes estan desmotivats?

Segurament per una barreja de molts factors:

  • L’escola cal que faci molts canvis i s’adapti a la societat del segle XXI. Hem posat noves tecnologies a les aules però no hem canviat la manera d’impartir les classes. Seguim regits a un currículum que ens marca un camí que a la vegada ens limita. Vivim en la societat de la comunicació i la informació i l’escola d’avui ha d’estar en aquesta línia. Cal que canviem les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, el que volem ensenyar i el rol del mestre/a.
  • Els mestres estan desmotivats per diversos motius: pressió per part d’ensenyament amb les proves de competències bàsiques, degradament social de la figura del mestre/a, mestres amb gran mobilitat d’escoles o pel contrari mestres massa acomodats, augment de les ràtios, alumnes amb gran diversitat de problemàtiques emocionals, familiars i econòmiques…
  • Els alumnes dubten de la utilitat d’anar a l’escola, ja que no veuen com a significatiu el que allà treballen. Ells mateixos senten que el que fan a l’escola està antiquat i qüestionen el que allà es fa: memoritzar les taules de multiplicar si tenim les calculadores, obsessionar-nos amb les faltes d’ortografia si tenim els correctors, aprendre els mapes de memòria si tenim el Google Maps i un llarg etcètera.

 

Conclusió.

Una gran part dels nostres alumnes van a l’escola, com diríem col·loquialment “a escalfar la cadira”. Estan desmotivats i no els agrada el que es fa a l’escola. Aquest fet és molt preocupant, més encara si tenim en compte que no parlem d’una minoria.

Els alumnes han de voler anar a l’escola, han de sentir que l’escola els fa lliures i els obre portes. Si no és així, és que estem fallant com a docents.

Cal que ens replantegem els objectius educatius per adaptar-nos a la nova realitat social. No podem mantenir la vella idea segons la cual, educar consisteix només en transmetre coneixements. Educar avui en dia vol dir formar alumnes que siguin autònoms i capaços de moure’s en la societat, que sàpiguen aprendre contínuament, que tinguin habilitats per cercar i processar l’allau d’informació que els arriba a través de la xarxa, que sàpiguen treballar en equip…

És el moment de parar i reflexionar sobre l’escola que tenim, és el moment de fer canvis i adaptar-nos a la realitat social que ens envolta. Construïm una nova escola, l’escola del segle XXI, on els alumnes s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Fem-los autònoms, aliem-nos amb les noves tecnologies, gaudim d’ensenyar i compartir amb els nostres alumnes el plaer de descobrir i aprendre.

Tu ets important, pots fer molt per millorar l’escola. Inverteix energies en motivar els teus alumnes i els resultats et sorprendran.

 

M’interessa molt la teva opinió. Fes un comentari si us plau i digues la teva. Moltes gràcies 😉