Posa una mica de màgia a la teva aula

La desmotivació dels alumnes és un problema actual a les aules. Tenir alumnes desmotivats fa que mostrin desinterès pel que es fa a la classe i que no progressin adequadament en els aprenentatges.

Motivar els alumnes és possible però cal ser creatius i buscar contínuament la millor manera de cridar la seva atenció.

En aquest article t’explicaré una experiència que vaig viure fa dos anys amb els meus alumnes de primer de primària. Els vaig aconseguir motivar a partir d’un personatge fantàstic. Aquest personatge ens va acompanyar durant tot el segon trimestre i ens va fer viure moltes experiències. El resultat va ser molt sorprenent i va superar totes les meves expectatives inicials.

Espero que et pugui ser útil i que et doni moltes idees per treballar amb els teus alumnes.

 

EL PERSONATGE I LA MÀGIA

A l’hora d’iniciar un treball amb un personatge fantàstic cal tenir en compte quatre aspectes molt importants. T’explicaré cada un d’aquests aspectes  tot explicant l’experiència que vaig viure amb els meus alumnes.

 

1. Cal pensar en un personatge que sigui atractiu pels alumnes i que desperti el seu interès. Aquest personatge els ha d’agradar  i és important tenir en compte l’edat dels infants amb els que conviurà.

En el meu cas el personatge que vaig utilitzar va ser un mico, anomenat Mico Perico. Era un ninot de peluix força realista, de mig metre d’alçada i diferent al tipus de ninot de peluix que estan acostumats a veure.

 

mico perico

 

2. Cal pensar bé com fer-lo aparèixer a l’aula perquè causi un gran impacte. El primer contacte amb els alumnes és important i els ha de causar una bona impressió des del primer moment. Pensa en una manera perquè els alumnes estiguin encuriosits i intrigats.

En el meu cas, un dia ens vam trobar una gran caixa a la classe, estava lligada amb un llaç. Conjuntament vam debatre què calia fer, obrir-la i descobrir si era per nosaltres o deixar-la tancada i preguntar a les altres classes si era seva. El fet de deixar que ells parlessin i decidissin va fer que des del primer moment consideréssin que jo no era responsable del que estava passant a l’aula. Vaig votar com un més de la classe i, evidentment, era tan gran la curiositat que unànimement van decidir obrir la caixa.

 

3. Cal pensar el motiu pel qual aquest personatge ha aparegut a la nostra aula, d’on ha vingut i què farà amb nosaltres. Ha de tenir una història creïble que ens permeti treballar la temàtica que a nosaltres ens interessi. És molt útil pensar com aquest personatge es podrà comunicar amb nosaltres, com ens enviarà les notes i què farà fer als alumnes.

En aquest cas el Mico Perico va dir que venia de Cambodja. Ens va explicar que li agradava molt jugar amb les paraules i, com que s’havia que érem un grup molt treballador, ens venia a posar a prova. Cada setmana ens donava pistes i ens plantejava nous reptes que havíem d’anar superant. Per parlar amb nosaltres tenia un gran llapis màgic, que s’obria, on hi posava notes i ens deia on podíem trobar les pistes. Gràcies a les seves proves vam poder treballar la tipologia textual dels textos retòrics.

 

4. També cal pensar com aquest personatge desapareixerà de les nostres vides. És important concretar aquest aspecte ja que els alumnes han de poder-se acomiadar  i recordar amb estima aquest personatge. Els acomiadaments són difícils però els infants són força comprensius.

En el meu cas, com que s’acabava el trimestre i el següent trimestre volíem canviar de temàtica i treballar els contes populars vam aprofitar la setmana santa per dir que el Mico Perico volia anar a visitar la seva família. Al tornar de les vacances ell ens va enviar una carta explicant-nos que s’havia trencat la cama i que havia de fer repòs. Ens va fer arribar una foto molt convincent en un sobre amb un segell de Cambodja.

 

cama

 

A la carta deia que ens enviaria una gran amiga seva que vivia al món dels contes, la bruixa Piruixa. Ella ens va preparar proves i ens va introduir en el món dels contes durant tot el tercer trimestre. A finals de curs el Mico Perico i la Bruixa Piruixa es van acomiadar de nosaltres preparant-nos una gran festa.

 

mico bruixa

LA DINÀMICA

Durant tot el trimestre el Mico Perico ens va preparar proves setmanals i vam poder treballar la tipologia textual dels textos retòrics: galindaines, rodolins, endevinalles, refranys, embarbussaments, cal·ligrames, poemes, jeroglífics…

La dinàmica seguia sempre el mateix patró: al llarg de la setmana el mico Perico ens anava enviant pistes en diferents formats: papers, contes, fitxes, cd’s, documents en un pen, materials….

Us poso un exemple. La setmana que treballàvem els embarbussaments el Mico Perico ens va fer arribar diferents pistes:

  • Un power Point amb un recull d’embarbussaments que havíem de llegir ( al llarg de la setmana a les estones de lectura els vam anar llegint)
  • Un mural en blanc, per omplir.
  • Retalls de papers amb trossos d’embarbussaments escrits.
  • El títol “Embarbussaments”
  • Diferents contes amb embarbussamanets.

Aquest material ens l’anava  fent arribar durant tota la setmana, cada dia ens arribava una pista nova amb una nota. Algunes de les activitats ens deia que ja les havíem de fer i altres materials deia que els guardéssim per superar “el gran repte”.

Un dia a la setmana el Mico Perico ens plantejava “el gran repte” que havíem de superar amb tots els materials que havíem anat rebent. Això feia que estiguessin expectants i que es formulessin hipòtesis del que haurien de fer aquella setmana.

En el cas de la setmana dels Embarbussaments el gran repte consistia en dues parts:

– Havíem de fer un mural ajuntant els fragments d’embarbussaments que el mico Perico ens havia enviat al llarg de la setmana.

 

2014-02-20 14.43.48

 

– Ens havíem d’organitzar per parelles i cada parella havia de memoritzar un embarbussament. El resultat va ser sorprenent ja que es va superar el gran repte de sobres. Els alumnes, a part d’aprendre el seu embarbussament, van aprendre TOTS els embarbussaments dels companys. Vam fer un vídeo amb els alumnes recitant els embarbussaments i el vam penjar al web de l’escola perquè les famílies poguessin veure que superàvem la prova.

Un cop superada la prova, el mico Perico ens feia arribar un cartell per demostrat que la prova estava superada. Aquest cartell el penjàvem en un mural que ell mateix ens havia fet arribar anteriorment. Amb el cartell de la prova superada també ens feia arribar alguna sorpresa que havíem de buscar per l’escola : contes, jocs, propostes d’activitats divertides, CDs….

 

2014-04-08 14.42.51

CONSELLS PRÀCTICS

Aquests són alguns consells pràctics que et poden ser molt útils si decideixes posar una mica de màgia a la teva aula:

  • És interessant fer arribar materials per superar “el gran repte” cada dia sense que ells sàpiguen què hauran de fer. D’aquesta manera cada dia hi ha un al·licient que els fa estar a l’expectativa i plantejar-se hipòtesis del que el personatge els farà fer.
  • Una de les coses que més ha agradat als alumnes és anar a buscar les pistes a diferents llocs de l’escola, cal ser imaginatius i sorprendre’ls en llocs on no s’esperen. Generant aquesta expectativa aconseguim motivar els alumnes per realitzar la prova que ens interessa que facin, sigui quin sigui el tema que treballis.
  • És important dotar de realisme el personatge perquè sigui més creïble i proper pels alumnes. Per exemple jo posava peles de plàtan, mandarina, cacauets …. per demostrar que el Mico Perico menjava. La idea va sorgir dels alumnes i em va sembla molt interessant.
  • Com a dinamitzador és interessant teatralitzar per engrescar i motivar els alumnes, per exemple llegir les cartes fen-te el sorprès o l’emocionat, mostrant tants o més nervis i implicació de la que demostren ells. Els alumnes han de sentir que tu també estàs molt engrescat amb el tema.
  • Recomano estar oberts a les propostes dels alumnes. Per exemple en el meu cas, els alumnes van proposar endur-se el mico cada cap de setmana un nen diferent a casa. Aquesta idea em va sembla molt útil i vaig aprofitar per proposar que tinguéssim un diari. Cada infant que s’enduia el Mico Perico també s’enduia el diari i explicava el que havia fet el Mico Perico el cap de setmana. També es feien fotos amb el mico. Les famílies es van implicar molt i van fer gaudir el mico d’experiències molt i molt enriquidores: festes d’aniversari, partits de futbol, caps de setmana familiars, carnestoltes….

 

el convidat

 

  • Per poder dur a terme un projecte d’aquestes característiques cal ser constant i metòdic. Cal que el personatge sigui  actiu i no deixi d’interaccionar amb els alumnes. Si vols que els alumnes s’impliquin amb el personatge cal que sigui molt present a l’aula cada dia.
  • També recomano que facis servir un element identificatiu que faciliti als alumnes reconèixer el que el personatge els envia. En el cas del Mico Perico sempre enviava les cartes i els paquets lligats amb un fil de color rosa.

 

CONCLUSIÓ

Per acabar afegiré un comentari que em va fer un alumne de la classe:

Nati, tu tens molt de morro!!! Com que el Mico Perico fa tota la feina, tu no fas res!

Quan els alumnes estan motivats treballen molt més i n’hi tant sols s’adonen que ho estan fent. Els aprenentatges són més significatius perquè parteixen dels seus interessos i el fet de plantejar-los com quelcom lúdic fa que sigui molt més engrescador. Gaudeixen aprenent i treballant; comprenen, integren i assoleixen els aprenentatges amb molta més facilitat. Et sorprendrà el seu interès per descobrir i saber més.

Per aplicar aquest tipus de dinàmica cal invertir hores però val la pena ja que els resultats assolits són molt bons.

Així doncs, posar una mica de màgia a les nostres aules pot ser realment molt enriquidor. Fem màgia !!!!

 

2014-04-09 10.32.18

 

Has aplicat alguna dinàmica similar amb els teus alumnes? Explica-la deixant un comentari, moltes gràcies.

Si t’ha agrada’t l’article, comparteix-lo. Moltes gràcies ! 😉

 

14 thoughts on “Posa una mica de màgia a la teva aula

  1. Hola, realment penso que motivats és la manera de que els continguts s’assimilin, però a vegades costa trobar com. Lo dels personatges i la màgia està molt bé,però en la meva opinió, no sempre, perquè llavors s’acostumen i crec que també han de comprendre que a vegades s’ha de fer el què toca i si no tenim tanes ganes, buscar-ne (encara que en aquell moment ens costi), que és el que hem de fer tots.
    Jo treballo a la Conca de Barberà i aquí fa molts anys vam “crear” uns personatges com uns titelles PAM i PIPA, que ens ajuden, especialment, en l’aspecte de convivència i hàbits.
    El dia que em sembla adequat entren amb mi a la classe i ens expliquen algunes coses,i els tenim una temporadeta en un lloc de la classe des d’on ens miren, Quan tenim algun problema, o segons el que fem, els preguntem què pensen. I un dia… arribem a la classe i ja no hi són.(Potser s’haurien de despedir) Passat un temps “apareixen” a l’altra classe on no sóc tutora però faig Medi i allí els explico.
    Bé, m’agraden molt totes les teves idees. GRÀCIES

    • Hola Glòria,

      Moltes gràcies per llegir l’article i per aportar la teva experiència!!! Molt interessant treballar la convivència i els hàbits a partir d’en PAM i PIPA.
      Estic d’acord en que els alumnes han de comprendre que, a vegades, s’ha de fer el que toca perquè toca. Això ja és el que solem fer sempre, marcar uns horaris i exigir-los treballar l’assignatura que toca en cada moment. Marquem nosaltres el ritme i ells compleixen el que nosaltres diem.
      Però si, de tant en tant, capgirem una mica aquesta rutina afegint un element màgic podem aconseguir que es despertin els nens adormits, que escoltin els nens xerraires i que s’impliquin els nens dispersos. Amb un toc de màgia podem aconseguir molt!!
      Hi ha moltes maneres de fer màgia (motivar) i molts moments en els que es pot fer, cal provar-ho i gaudir!
      Seguim en contacte;)

  2. Nosaltres vam poder viure l’experiència del Mico Perico i va ser molt favorable per la classe. Aquest curs és el que em trobat a faltar; ja que sembla que un simple peluix no pugui aportar tanta motivació a la classe, va ser brutal!!!!
    Siusplau Nati no decaiguis mai, fas una feina impagable.
    Fins el pròxim article.

    • Hola Abril i família!

      Realment l’any passat vam fer màgia i ho recordaré sempre!!! Vaig gaudir molt amb els nens i el Mico Perico. Encara recordo ara les cares que feien cada vegada que ens deia que havíem superat la prova!!! Boníssims!!
      Van treballar molt, van aprendre molt i van gaudir molt !!!
      Les famílies vareu col·laborar i ajudar molt a que tot funcionés!! Moltes gràcies!
      Moltes records per tots nens i pares!
      Seguim en contacte;)

  3. moltes gràcies per aquest gran article, si no et fa res, el compartiré!!m’encanta com relates l’experiència, es nota que t’ho vas passar bé! Salutacio s

    • Hola Dolors,

      Moltes gràcies per llegir l’article, per escriure un comentari i per compartir-lo. Agraeixo molt les teves paraules !!
      La veritat és que vaig gaudir tant o més que els nens amb el Mico Perico i segurament serà una experiència que recordaré sempre.
      Aquests moments màgics connectes amb els alumnes d’una manera molt especial i et fan gaudir molt de la feina de fer de mestre/a!!

      Una abraçada i seguim en contacte 😉

  4. Hola Nati.
    Quina casualitat!!
    Fa uns dies a la classe de llengua i com per art de “màgia”, una cadira va cobrar vida. La vam batejar “la senyora cadira” i ens va dir unes quantes coses que havíem de fer. Els nens i nenes estaven molt contents, riallers i treballadors!! Els vaig veure tan engrescats que ara he fet uns ulls, un nas, una boca i unes orelles per enganxar a la senyora cadira. Penso que ens acompanyarà a les classes de llengua fins a final de curs.
    Et vaig seguint i segur que aniré incorporant petites coses per treure molt de suc a la senyora cadira.
    Bona feina!!

    • Hola Imma,

      Moltes gràcies per llegir l’article i per explicar la teva experiència!!!
      Impressionant, que una cadira prengui vida!!! Genial idea!! Me l’apunto!! Quina imaginació que tens!!
      Estic segura que els nenes deuen estar molt il·lusionats i engrescats!!! Ja ens aniràs explicant quines aventures us farà viure “la senyora cadira”
      Segur que tots en gaudireu moltíssim.
      Una abraçada per tu i per “la senyora cadira” 😉

  5. Hola Nati,
    Des de fa tres cursos que utilitzo la màgia d’un personatge trapella. És un follet que es diu Cèdric. Se’m va acudir un dia, per casualitat pensant com podia fer que els meus alumnes de primer deixessin la lletra de pal i ja s’acostumessin a la lletra lligada i per art de màgia, va aparèixer aquest follet amb una carta explicant qui era, a on vivia i quina era la seva intensió. Això els va motivar molt. fins i tot tant que vaig haver de buscar un amic seu també follet que es diu Rouric. En Cèdric es diu així perquè viu en un cedre i en Rouric perquè viu en un roure. De tant en tant, i com que ja tothom sabíem que els follets són molt trapelles, ens trobàvem que a dins de l’aula ja n’havia fet alguna com per exemple: totes les jaquetes dels nens estaven tirades enmig de la classe i ell assegut a sobre d’elles (ho feia perquè sempre n’hi ha alguna a terra) o per exemple tots els llibres de la biblioteca d’aula escampats sobre de la meva taula i la meva cadira sobre de la taula i ells assegut a la meva cadira ç8això em servia per o bé canviar els llibres o bé per tenir-los més ben ordenats.
    De tant en tant, ens enviava cartes començant: Hola nens i nenes de primer, Sabeu qui sóc?… i llavors ens feia alguna proposa o bé que havíem de canviar o bé, per exemple després de Nadal, ens va portar el seu llibre: La Font del Cedre, que jo llegia en moments determinats.

    Aquest personatge en va quedar tot el curs amb nosaltres, fins i tot quan en feia alguna de grossa, els nens em deien que el castigués i jo com que el seu lloc era penjat en un clau a dalt de la pissarra, el castigava de cares a la paret. Un dia que el vaig castigar, s’hi va estar massa estona castigat i va ser perquè jo ja no recordava que l’havia girat de cares a la paret i uns nens em van dir que si ja el podia perdonar. Jo, el vaig agafar i li vaig dir que no ho tornés afer i llavors el vaig perdonar.

    Com que vaig fer seguiment amb els mateixos alumnes i com que ja a finals de primer ja hi havia alguna nena que deia que era un nino i que no podia fer tot allò i que era jo que ho feia, vaig pensar que per segon, en Cèdric aparegués de tant en tant. El primer dia i com sempre, ens va portar una carta dient que se n’havia anat a visitar altres escoles però que com que era màgic, ja aniria apareixent o ens vindria a visitar. La carta que ens va portar era per fer feina, és a dir, era la llibreta d’en Cèdric i que com que ell no hi seria, que fossin ells que li expliquessin el que volguessin en la seva llibreta que primer vam decorar. Per tant, cada dia i per ordre de llista cada dia un nen s’emportava la llibreta d’en Cèdric i allà hi escrivien el que ells volien. I així ho van fer durant tot el curs. Molts cops em preguntaves quan els vindria a veure i de tant en tant, apareixia dins d’una motxilla d’un nen o sobre d’alguna assegut sobre d’un armari. És que és un follet molt trapella. A final de curs, en Cèdric es va acomiadar dels nens i es va endur la seva llibreta.

    Aquest curs, ja no estic a la mateixa escola i tinc un grup de nens de primer molt potents i complicats i també estic utilitzant en Cèdric, però en aquest cas ens sol portar idees per poder treballar més tranquils a classe com per exemple, ens va portar unes normes amb tamany molt gran perquè les complim. Són normes modificades a les que ells ja havien dir un dia a l’hora d’assemblea o fins i tot unes medalles amb una copa per aquells nens que estan treballant que la mestra els hi posarà quan realment treballen. Només hi ha 4 medalles i si un nen o nena aconsegueix la medalla, pot deixar de treballar durant una estona i pot jugar per exemple amb un tros de plastilina. Al cap d’uns 5 minuts, s’acaba l’estona de joc i estona a treballar. No ho faig servir sempre perquè sinó llavors perd la gràcia i ja no funcionaria. A més, així com que veuen que no sempre poden aconseguir la medalla, llavors me la demanen.

    Bé Nati, m’agraden molt els teus articles. són molt interessants i motivadors. Fas una gran feina, no sé d’on treus tanta imaginació i tan de temps.

    Una abraçada.
    Teresa

    • Hola Teresa,

      Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva gran experiència. Ja veig que amb el Follet Cèdric esteu molt i molt entretinguts!! Jejeje
      Quanta imaginació que tens i que bé que s’ho deuen passar els teus alumnes!
      Amb tot el que ens expliques en podem aprendre molt i treure’n molt bones idees! Jo me les apunto!
      Altre cop moltes i moltes gràcies per explicar-nos tan bé com treballes amb els teus alumnes.
      Que gaudeixis d’un bon final de curs!

      Seguim en contacte 😉

  6. Hola a tots/es,
    intentaré sintetitzar la meva experiència en aquest apartat per si pot ser d’utilitat a algun/a metre/a. Fa temps que en la meva carrera de mestra m’acompanyen tot de personatges misteriosos i estranys. Recordo el follet Martí de quan treballava en una escola rural, una tortuga que viatjava moltíssim, un ós que ens va ensenyar un munt de coses sobre l’ós bru, una zebra que es deia Ratlletes i ens convertia en exploradors, un patufet que vivia a la butxaca de la meva bata, la fada Flor i aquest any un ren que es diu Fredy.
    Us parlaré de les experiències més recents: la fada Flor i en Fredy.
    La fada Flor era veïna del mico Perico del que us parla la Nati. Era un titella de drap molt manejable i amb el qual els nens de P4, de seguida, van establir-hi un vincle molt fort. La fada va aparèixer un dia dins una capsa decorada amb instruments musicals i els va explicar qui era i d’on venia. Ella tenia passió per la música i era molt presumida però tenia un problema, que era mooooolt despistada i la màgia no li acabava d’anar a l’hora i per tant l’havíem d’ajudar sovint.
    Jo vaig posar una petita llavor en construir la seva personalitat però els que realment la van alimentar i fer créixer van ser els nens. Ells creien que la fada feia màgia, però amb els anys veuran que la màgia la feien ells aprenent, buscant solucions, aprenent a conviure, compartint… cada interacció amb el titella els va aportar una guspira de coneixement i saviesa que no oblidaran mai i formarà part d’ells.
    No us podeu imaginar com treballaven per resoldre un problema que els havia plantejat la fada!
    Enguany, tinc un P5 i la màgia i el teatre han tornat a la meva aula, o potser és que ja viuen amb mi. A l’estiu vaig conèixer una mestra de Suècia que buscava una escola catalana per poder fer un intercanvi de cartes per conèixer les dues cultures. Em vaig engrescar al moment i vaig estar pensant molt bé que el personatge no podia ser qualsevol cosa, així que buscant informació dels països nòrdics i remenant a l’habitació dels meus fills vaig trobar un ren. Un ren! Taronja i amb mitjons de follet! Genial!
    Aquest ren ens va introduir el projecte de l’intercanvi, i tal i com van fer amb la fada, aquests alumnes l’han dotat d’una personalitat pròpia. El Fredy va arribar que no sabia llegir i ara és un lletraferit. Els propis nens li han preparat una maleta amb un pijama, un plat i coberts… i cada dia un nen o nena de l’emporta a casa per llegir-li i/o explicar-li un conte a la nit. Ara que ja escriuen més fins i tot li escriuen cartes i li regalen dibuixos. Quan fem conferències és un més, també ha anat a teatre i ha participat de les activitats de classe.
    Crec que aquest recurs que ens presenta la Nati en aquesta entrada és genial, però cal saber dosificar-lo molt i molt bé. No pot ser excessiu ja que la màgia desapareix i no pot ser tant esporàdic que no encengui la il•lusió. Cal trobar un equilibri, i no és fàcil.
    Sense allargar-me més, que ja ho he fet… només us recomano que deixeu entrar la màgia i la il•lusió a les aules i veureu com vosaltres també recupereu les ganes de viure aquest somni tan bonic d’aprendre, créixer i descobrir. No oblidem que en el fons també som nens amb ganes de créixer i ser feliços.
    Nati, per tu, una abraçada! I una pel mico Perico 😉

    • Hola Meritxell,

      Moltes, moltes i moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva llarga experiència. Tu si que fas màgia a l’aula! N’aprendrem molt de tot el que expliques!!!
      Estic molt d’acord amb el que has dit ” cal saber dosificar-lo molt i molt bé. No pot ser excessiu ja que la màgia desapareix i no pot ser tant esporàdic que no encengui la il•lusió. Cal trobar un equilibri, i no és fàcil” Molt ben explicat!
      Gaudeixes molt fent màgia tant tu com els infants!!! I ja veig que, per la teva experiència, un cop ho has provat un any ja no pots parar !! jejejeje

      Moltes gràcies Txell per la teva gran aportació.

      Seguim en contacte 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *