aigua-i-foc

Treball per projectes: cas pràctic explicat pas a pas

Com ja saps sóc una gran defensora del treball per projectes. Fa uns mesos vaig compartir un article que feia referència al treball per projectes “15 avantatges indiscutibles de treballar per projectes”.

Després de la publicació d’aquest article més d’una persona m’heu demanat si podia posar un exemple de treball per projectes. En aquest article descobriràs com es pot dur a terme un projecte de treball explicat de manera pràctica.

El projecte que t’explicaré el vaig realitzar amb alumnes de primer, segon i tercer al voltant de la pregunta: “Per què l’aigua apaga el foc?”

Espero que l’article et sigui útil per apropar-te més a la metodologia del treball per projectes i t’animi a dur-ho a terme a la teva escola o aula.

 

 Com comencem?

A partir d’una pregunta motivadora o d’un repte es desenvolupa el projecte de treball. Tenir un problema és fonamental, sense problema, repte, inquietud, sense l’espurna d’interrogació provocada pel contacte amb alguna curiositat, sense l’atenció focalitzada en algun aspecte de la realitat que ens interpel·la …. no tindrem projecte.

En l’exemple del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” cal concretar que era el més de setembre, començàvem el curs i a l’estiu hi havia hagut els greus incendis de l’Empordà. Els infants havien seguit tota aquesta problemàtica i estaven preocupats. Vam aprofitar aquesta temàtica per iniciar el projecte. La pregunta del projecte va ser:

 

ScreenHunter_646 Jan. 10 06.53

En iniciar un projecte una de les tasques que fem els educadors és coordinar-nos i construir conjuntament una xarxa de conceptes que preveiem que ens poden interessar treballar amb els infants. És una primera reflexió que ens pot ser útil per guiar-nos al llarg del projecte. Simplement és una recollida d’idees, no un camí tancat que ens obliga a treballar uns conceptes concrets.

En l’exemple del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” aquest va ser el mapa conceptual inicial que vam elaborar els mestres. En aquest mapa vam fer un primer sondeig de les temàtiques que ens podria interessar treballar en el projecte i que creiem que els infants voldrien treballar. En finalitzar el projecte vam veure que hi havia continguts que no havíem treballat i en canvi n’hi havia d’altres que s’havien treballat i que no sortien en el mapa conceptual.

 

ScreenHunter_645 Jan. 02 23.34

 

 Cerquem els coneixements previs. “Què sabem?”

En una conversa col·lectiva amb els infants fem una pluja d’idees dels coneixements que tenim sobre la pregunta plantejada.  Aquestes idees es recullen en un mural. És molt important partir dels coneixements previs dels infants per poder seguir construint coneixement sobre una base sòlida.

En l’exemple del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” els infants van exposar el que sabien de l’aigua, el foc, els incendis, els bombers… Aquest és un recull de les seves idees:

  • Hi ha diferents tipus d’aigua, neta, bruta, salada, calenta, freda, verda…
  • Els bombers apaguen el foc amb aigua.
  • L’aigua es mou.
  • El foc és calent, crema, l’aigua és freda.
  • Hi ha aigües que es poden beure i aigües que no es poden beure (Potable, no potable)
  • Després d’un incendi es queda tot ple de cendra.
  • L’aigua pot sortir de molts llocs.

 

Plantegem “Què volem saber?”

En una conversa col·lectiva  fem un recull d’idees del que volem descobrir, dels dubtes que tenim i volem resoldre, del que creiem que hem d’investigar… Aquestes idees les recollim en un altre mural.

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” els infants van exposar les seves preguntes:

  • Què és el líquid vermell que tiren els avions i helicòpters de bombers?
  • D’on treuen l’aigua els helicòpters i els hidroavions?
  • Totes les aigües apaguen el foc?
  • Quins líquids són inflamables?
  • De quines maneres podem apagar un foc?
  • Què passa quan xoquen dos focs?

 

 Cerquem informació.

En aquest punt es comença a buscar informació per resoldre els reptes plantejats. Durant la primera fase els alumnes recopilen les informacions necessàries per a la resolució del problema o tasca plantejada. Utilitzem diferents fonts d’informació: internet, llibres tècnics, revistes especialitzades, manuals, pel·lícules de vídeo, etc… També preguntem a la família, altres persones, busquem experts que ens puguin respondre les nostres preguntes…

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” els infants van portar llibres de casa, de la biblioteca, van buscar informació dels bombers, van cercar vídeos d’incendis, van portar notícies relacionades amb els  incendis…

 

Planifiquem i decidim.

La fase de planificació es caracteritza per l’elaboració del pla de treball, l’estructuració del procediment metodològic i la planificació dels instruments i mitjans de treball. Aquesta planificació es construeix conjuntament i és orientativa, s’anirà adaptant contínuament segons les necessitats que es detectin. Els membres del grup han de decidir conjuntament quines estratègies desitgen seguir i en quin ordre.

Cal tenir en compte que el projecte pretendrà respondre a la gran pregunta plantejada “Per què l’aigua apaga el foc?”, però que per poder arribar a respondre aquesta gran pregunta abans haurem d’anar responent i descobrint les altres subpreguntes que ens hem plantejat. Aquestes subpreguntes s’aniran entrellaçant entre elles i ens aniran aportant informació que necessitarem per poder resoldre el nostre repte plantejat.

És important però, que conjuntament amb els infants, anem decidint quina pregunta és la que resolem en cada moment. Si les abordem totes al mateix moment ens serà difícil resoldre-les i als infants els costarà assimilant tots els continguts de cop. Es tracta de construir conjuntament una xarxa de continguts que permeti als infants adquirir de manera significativa els continguts treballats.

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” els infants van decidir:

  • Anem a veure els bombers que ens respondran moltes de les preguntes que teníem plantejades.
  • Fem un experiment per descobrir amb què podem apagar el foc . Es van formular hipòtesis.
  • Parlem amb un agent rural que ens expliqui com detecten quan comença un incendi i com cal actuar.
  • Mirem vídeos sobre els incendis.

 

 Realitzem el projecte.

En aquest moment l’acció experimental i investigadora és la més important. Els infants duen a terme el que han planificat.

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” els infants van fer un experiment amb el foc.

Volien descobrir amb què podien apagar el foc. És van plantejar les seves hipòtesis: aigua calenta, aigua freda, aigua neta, aigua bruta, aigua amb gas, coca cola, gasolina, amb una manta… Amb l’ajuda dels mestres, van realitzar l’experiment per comprovar-ho i en van extreure unes conclusions.

 

ScreenHunter_658 Jan. 10 08.21

 

En el moment de realitzar el projecte cal escoltar molt als infants ja que és important partir del que ells van descobrint i aportant. Per exemple, si un infant porta una notícia del diari relacionada amb el tema que estem treballant, nosaltres hem d’aprofitar aquesta gran oportunitat d’aprenentatge. En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” un infant va portar aquesta notícia del diari:

ScreenHunter_649 Jan. 10 07.27

És important partir del que ells ens aporten i nosaltres aprofitem aquest recurs per fer un pas més. A partir de la lectura d’aquesta notícia nosaltres podem realitzar moltes activitats.

Fer matemàtiques calculant quants litres d’aigua pot transportar l’helicòpter i plantejant-nos gran quantitat de problemes relacionats amb els litres i amb la distància.

Treballar l’àrea de llengua ja que cal llegir i entendre la notícia, podem fer una activitat de comprensió lectora o aprendre a resumir la informació important del text. Podem treballar el diccionari per entendre les paraules difícils del text. Evidentment al llegir el text podem fer referència a les normes ortogràfiques o paraules que volem que els infants sàpiguen escriure bé …

Treballem el medi ja que podem situar geogràficament l’incendi, la casa del protagonista de la piscina, les característiques del relleu on s’ha produït l’incendi, els pobles i ciutats més propers de l’incendi, els animals que preveiem que poden viure en aquella zona…

També podem aprofitar aquesta notícia per treballar els valors de la solidaritat, la cooperació, el treball en equip…

 

Creem una xarxa de continguts.

De manera conjunta anem construint una xarxa de continguts, un mapa conceptual, que recull tots els continguts que hem anat descobrint. Reflexionem contínuament sobre el “què hem après” i “com ho hem après”. Al llarg del projecte van sorgint contínuament nous reptes per descobrir.

 

6

 

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” , un cop resoltes les preguntes que inicialment ens havíem formulat, els infants van plantejar noves preguntes:

  • De què està fet el foc?
  • Els humans sempre hem tingut foc?
  • Per què serveix el foc? El foc sempre és dolent?
  • L’aigua sempre és bona?
  • Es pot fer foc al pol nord?
  • De quines maneres podem trobar aigua?

 

A partir d’aquests nous reptes tornem a planificar i decidir les actuacions que durem a terme per resoldre els reptes que se’ns han plantejat.

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” vam resoldre les noves preguntes plantejades de la manera següent:

  • De què està fet el foc? Vam descobrir el triangle del foc: calor- combustible- oxigen. Aquest descobriment ens va portar a descobrir que hi ha un quart element: la reacció en cadena. Vam fer un experiment.
  • Els humans sempre hem tingut foc? Un antropòleg ens va parlar de l’origen del foc i de com els humans el vam incorporar en la nostra vida i els canvis que ens va aportar.
  • Per què serveix el foc? El foc sempre és dolent? Vam descobrir els tallafocs i els contrafocs. Va venir una científica de la universitat i ens va fer uns experiments.
  • L’aigua sempre és bona? Vam descobrir els tsunamis, l’huracà, la inundació, les llevantades…
  • Es pot fer foc al pol nord? Vam parlar del desglaç dels pols degut a l’escalfament global. Vam fer recerca.
  • De quines maneres podem trobar aigua?  Vam descobrir els diferents estat de l’aigua: sòlid, líquid , gasos. Vam fer un experiment.

Aquest procés constitueix un bucle que es retroalimenta, d’una pregunta inicial es van creant noves preguntes que a la vegada desencadenen en altres noves preguntes.

Contínuament es van obrint nous fronts que motiven als infants per seguir resolent reptes. Totes aquestes idees les anem plasmant en un mapa conceptual que ens permet veure com es va construint una xarxa de continguts que s’interrelacionen.

 

Valorem/ Avaluem.

Un cop finalitzat el projecte portem  a terme una conversa col·lectiva en la que el docent i els alumnes comentem conjuntament el procés seguit en el projecte, les interrelacions creades en l’aprenentatge i els resultats aconseguits. Es tracta de fer una recapitulació de tot el procés realitzat.

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” es va fer una conversa col·lectiva en la que conjuntament i, gràcies als mapes conceptuals de continguts que havíem anat elaborant, vam poder fer una reconstrucció de tot el procés seguit al llarg del projecte. Vam fer un repàs de les hipòtesis inicials plantejades i de com les havíem anat resolent. Vam reflexionar de com a partir d’una pregunta inicial van sorgir noves preguntes que a la vegada ens van portar a altres noves preguntes. Finalment vam comprovar si erem capaços de respondre a la pregunta inicial del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?”

Un cop conclosa la tasca, els mateixos alumnes fan un autocontrol per tal d’avaluar els aprenentatges adquirits.

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” els infants van plasmar tot el que havien après al llarg del projecte de manera lliure: elaborant un dibuix, un mapa conceptual, un text… Aquest document recull la informació que l’infant ha assimilat al llarg del projecte i et permet tenir una bona avaluació final sense la necessitat de fer un examen memorístic.

 

Clausurem el projecte.

Finalment arribem al final del projecte i aconseguim resoldre el repte plantejat, llavors  pensem la manera com podem clausurar-lo. Ho podem fer de moltes maneres: una xerrada conjunta entre famílies i alumnes, la visualització d’un vídeo, una exposició de la feina i murals realitzats al llarg del projecte … És important fer difusió de tot el que s’ha treballat ja que  permet reforçar tot el que s’ha après i donar més significativitat al projecte.

En el cas del projecte “Per què l’aigua apaga el foc?” els infants van acordar que convidarien les famílies i farien una conversa conjunta famílies i infants. Es van fer grups d’entre 15 a 20 persones. En aquests grups hi havia nens/es dels diferents grups de projectes i les seves famílies. El mestre feia de moderador i lliurement els participants van gaudir d’una conversa col·lectiva.

Després de la conversa col·lectiva es va fer la visualització d’un vídeo en el que hi havia un recull d’imatges de les activitats realitzades al llarg del projecte.

Finalment els infants van poder acompanyar els familiars a les aules per veure els murals i mapes conceptuals elaborats al llarg del projecte. Així com les maquetes i els experiments.

 

Conclusió

L’educació s’ha entès tradicionalment com un procés instructiu en el que els alumnes eren receptors de coneixements que els transmetien els seus mestres. Aquesta concepció ha anat evolucionant en les últimes dècades i actualment s’estableix una diferència qualitativa entre el procés d’instrucció i el procés d’educació. Hem de considerar l’educació com un àmbit molt més ampli, que entén els infants no com a mers recipients sinó com a persones.

El treball per projectes requereix pensar i fer. No és possible plantejar l’educació des de la teoria dels llibres o des de les explicacions descontextualitzades dels mestres, ni des de l’acció per l’acció. Ha de ser una interacció directa (necessita veure, tocar, produir, transformar  … ) per captar les respostes i això no es pot fer des de les explicacions d’altres. I intencionada, perquè no respon al simple desig de tocar per tocar, sinó que tenim un objectiu i una finalitat.

Per mi, el principal propòsit de l’educació ha de ser desenvolupar les capacitats dels infants per aprendre a aprendre, per poder viure amb recursos, per enfrontar-se als dubtes que se’ls plantegin al llarg de la vida. Cal centrar l’educació en la capacitat de les persones per aprendre bé i oblidar l’antiga concepció de que l’important és aprendre (memoritzar) uns continguts concrets.

Cal que eduquem a les famílies, als mestres i fins i tot als propis infants perquè entenguin aquest canvi conceptual tan important. Aquest canvi conceptual de l’educació cal que s’apliqui de manera generalitzada en tot el sistema educatiu si realment volem instaurar-lo i veure’n els fruits, des de les primeres etapes de l’infant fins a la universitat. No podem fragmentar l’evolució de l’infant i en cada etapa madurativa oferir-li una perspectiva educativa diferent.

Aquest canvi conceptual costarà i serà un procés llarg però és un procés necessari que l’escola ha de fer. No ens podem conformar a tenir alumnes desmotivats i avorrits a les aules, mestres desanimats i desorientats, famílies descontentes i crítiques. Cal lluitar per aconseguir tenir escoles innovadores i recuperar el valor educatiu i la utilitat de l’escola. Cada un dels mestres, estiguem en l’àmbit que estiguem, hem d’anar afegint el nostre granet de sorra en la lluita cap a la innovació. M’agrada pensar que ho aconseguirem, que farem possible una escola oberta, activa, lliure, útil i dinàmica.

 

Has realitzat algun projecte que vulguis compartir amb nosaltres? Explica’l tot fent un comentari. Moltes gràcies 😉

 

13 thoughts on “Treball per projectes: cas pràctic explicat pas a pas

  1. Jo he treballat per projectes de manera puntual i he intentat adaptar els continguts acordats per nivell a la metodologia dels projectes. Es pot anar fent, de veritat, però tot té les seves dificultats. La meva gran dificultats és saber posar fi a la feina, sempre m’enredo entre una pregunta i una altra dels alumnes i com totes em semblen interessants… però arriba u moment que s’ha de tallar. I no sempre se fer-ho en el millor moment, crec. Però sempre s’ha d’intentar. Així aprenem tots junts, nens i mestres!!!

    • Hola Iris,

      Tens molta raó en el que comentes. Com que d’una pregunta anem a una altra, i així successivament, ens anem embolicant. Però, com bé dius, arriba un moment en que cal tancar el projecte.

      El que jo solc fer és anar resolent totes les preguntes que tenim obertes i anar fent un repàs del camí que hem anat seguint. Finament cal pensar en fer una cloenda que considero que és molt important perquè els infants celebrin, amb il·lusió, que es dona per finalitzat el projecte en el que han estat treballant.

      Gaudeix d’un bon segon trimestre. Seguim en contacte 😉

  2. Hola Nati,
    moltíssimes gràcies per compartir el vostre projecte. El que m’ha resultat més útil és llegir exemples de cadascuna de les parts del projecte. El compartiré amb el meu claustre, ens pot ser molt útil.
    Núria

    • Hola Núria,

      Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves amables paraules. Espero que l’article et sigui útil i que us animi a caminar cap el treball per projectes.

      Espero que gaudiu d’un molt bon segon trimestre.

      Seguim en contacte 😉

  3. Hola Nati.
    Moltes gràcies per compartir la teua feina. Precisament aquest trimestre anem a començar un taller de treball per projectes. Utilitzaré aquest treball teu com a exemple per als meus companys del claustre.

    Gràcies.

    • Hola Olivia,

      Moltes gràcies a tu per llegir l’article i per escriure el comentari. T’ho agraeixo moltíssim!

      Ja m’explicaràs els projectes que facis amb els teus alumnes.

      Bon segon trimestre! Seguim en contacte 😉

    • Hola Magda,

      Moltes gràcies per llegir l’article. Espero que et sigui útil.

      Gaudeix d’un bon segon trimestre.

      Seguim en contacte 😉

  4. Abans de res, moltes gràcies per exposar la teva feina i dir-te que els exemples són molt útils.
    Sóc mestra de cinquè de primària, el meu problema és el temps, i, un projecte d’aquestes característiques devora el temps, més encara, quan entres i surts de l’aula cada hora. El projecte va progressant però el fil conductiu es va trencant constantment. Cada dia et veus obligat a fer un “repàs” dels avenços o converses del dia anterior, o bé de l’hora d’ abans…
    Depenent de l’organització i dels horaris un projecte com aquest es pot eternitzar. Per tant s’ha de fer una adaptació forçosament en molts casos.
    Voldria saber si la pregunta de partida per al projecte la proposa el mestre o bé ha de sorgir de les inquietuds dels nens.

    • Hola Adela,

      Perdona pel retard en respondre el comentari!!

      Estic totalment d’acord en el que comentes: “el meu problema és el temps, i, un projecte d’aquestes característiques devora el temps”. Considero que a les escoles sempre correm, sempre anem malament de temps i notem que no podem fer-ho tot. Però considero que el que hauriem de fer és parar i pensar en el que realment creiem que és important de fer i en què volem dedicar el nostre temps.

      No podem fer-ho tot, cal que prioritzem! Personalment tinc clar que prefereixo invertir les meves hores de classe treballant un projecte d’aquestes característiques que treballant en un quadernet d’operacions en les que els infants no pensen sinó que passivament fan una feina mecànica i sense sentit. Busquem fer les operacions dins d’aquests projecte i seran més significatives per ells i les aprendran sense haver de patir.

      Gaudeix d’una bones vacances i ens retrobem a la tornada 😉

      Moltes gràcies pels teus comentaris!!!!!!

  5. Hola companys/es!
    Sóc tutora de Cicle Inicial en una escola rural, tinc 15 alumnes de 1r i 2n aquest curs. Estic estudiant molt per poder treballar per projectes el proper curs en l’àrea de medi. Ja estic decidida a treure els llibres d’aquesta àrea, i ja començo a tenir clar el procediment a seguir.
    Tinc un gran dubte, però.
    Al tractar-se de nens/es de 1r i 2n, és complicat buscar informació a internet, que la processin i l’escriguin, etc, donat que estan començant a llegir frases senzilles. El mateix passa amb diaris i llibres, a no ser que siguin llibres molt senzills, però d’aquests no n’hi ha gaires… els nens de 2n ja poden llegir paràgrafs, però per exemple la wikipedia és inintel·ligible per ells…
    com ho puc fer??

    • Hola Mertxe,

      Tu acompanyes els infants en tot el procés d’aprenentatge així que els pots ajudar a entendre els texts més difícils. En un projecte el més important no ha de ser buscar informació sinó ser capaços d’anar descobrint nous continguts i anar-los entrellaçant. Pots demanar que vingui algun expert (persona més entesa en el tema) per aportar la part de teoria que t’interessa del projecte, o que decideixin fer enquestes a la família, amics, veïns per esbrinar els temes que vulguin saber. Pots buscar alternatives per arribar a la teoria que tu creus que us interessa saber pel projecte.

      Espero que t’hagi ajudat. Moltes gràcies per consultar el blog.

      Seguim en contacte 😉

      Nati

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *