Es evident que l’escola necessita actualitzar-se per adaptar-se als grans canvis socials del moment. Aquest canvi cada vegada es veu més clar, però per fer-lo bé cal parar, reflexionar i pensar quins passos cal seguir.
Necessitem replantejar l’educació actual i redissenyar una escola molt diferent de la que tenim actualment. No n’hi ha prou en treure els llibres de text de les nostres aules si es segueix treballant de la mateixa manera. Treure el llibre de text per treballar amb fitxes no és canviar. Cal canviar la metodologia de base, cal capgirar tot el sistema educatiu tal com el concebem fins ara.
Aquest canvi no es farà d’un dia per l’altre, però és necessari que tots hi reflexionem i actuem per tal que puguem crear l’escola del segle XXI.
20 idees clau per l’escola del Segle XXI
Aquestes són les 20 idees clau que, per mi, han de ser la base de la nova escola del segle XXI:
- L’infant és el protagonista i regula el seu propi procés d’aprenentatge.
- Que els infants triïn què volen aprendre en lloc de que ho facin els mestres (aprendre ha de ser un procés voluntari).
- Potenciar alumnes actius, creatius i reflexius en lloc de limitar-los a escoltar i obeir. Els alumnes aprenen fent, no escoltant.
- Concebre l’alumne/a de manera global, amb les seves emocions i sentiments, en lloc de concebre només l’alumne/a a nivell acadèmic.
- Canviar el rol del mestre. Que exerceixi de guia i acompanyant de l’alumne/a en els seu procés d’aprenentatge en lloc de ser un simple transmissor d’informació.
- Que siguin els infants els que marquin el ritme de treball en lloc d’homogeneïtzar tots els alumnes d’un grup.
- Basar l’aprenentatge en el treball col·laboratiu en lloc del treball individual. És molt més enriquidor.
- Tenir alumnes motivats i implicats en l’aprenentatge en lloc d’alumnes desmotivats. La motivació és el motor de l’educació.
- Potenciar l’ús de les Tic. Cal integrar les noves tecnologies de forma natural en el procés d’aprenentatge.
- Flexibilitzar els horaris en lloc de seqüenciar l’horari en sessions.
- Treballar de manera interdisciplinar (que tots els aprenentatges es relacionin) en lloc de seqüenciar els aprenentatges en assignatures.
- Tenir mestres engrescats, motivats i amb moltes ganes de gaudir de l’aprenentatge en lloc de mestres desanimats i pessimistes.
- Utilitzar l’avaluació per construir (avaluació continuada) en lloc d’avaluar únicament per tenir unes qualificacions.
- Lluitar per tenir un bon hàbit lector en tot el sistema educatiu en lloc de considerar la lectura com un problema. L’hàbit lector està estretament relacionat amb els resultats acadèmics.
- Aprendre ha de ser divertit en lloc d’un procés monòton i avorrit.
- Potenciar aules actives i participatives (els alumnes de manera col·laborativa resolen els problemes i treballen autònomament ) en lloc d’impartir classes magistrals (el mestra imparteix coneixement i l’alumne el rep).
- Treballar conjuntament escola- família en lloc de tancar l’escola a les famílies. Les famílies són els nostres aliats.
- Potenciar l’adquisició de coneixements a través de l’experimentació i la descoberta en lloc de limitar-nos a transmetre els coneixements.
- Basar l’aprenentatge en el descobriment conjunt (alumnes-mestres) observant, experimentant, provant… en lloc de fer-ho només en els llibres de text.
- Potenciar que voluntàriament els alumnes vulguin fer recerca i buscar informació en lloc d’avorrir-los diàriament amb deures mecànics i repetitius.
L’opinió d’un activista en defensa de la reforma del sistema educatiu.
Et recomano que visualitzis aquest vídeo. És una entrevista d’Eduard Punset a Robert Schank, un dels principals investigadors de la teoria de l’aprenentatge. Tot i que no se sent gaire bé diu coses molt i molt interessants com per exemple:
- “S’aprèn fent”
- “Hem d’entendre l’educació com a pràctica i experiència”
- “Els mestres s’haurien de concentrar en intentar comprendre què és el que els estudiants poden fer i ajudar-los a fer-ho”
- “L’educador ha de tutoritzar els estudiants a millorar el que fan mentre practiquen i milloren”
Conclusió
En el nou model educatiu l’alumne/a passa a ser el centre i el mestre/a cedeix el protagonisme per convertir-se en un guia i acompanyant en el procés d’aprenentatge.
Aquest canvi de paradigma farà possible que l’alumne/a sigui més actiu en el seu procés d’aprenentatge i canvia radicalment el sistema educatiu tal com el coneixem fins ara.
Tot canvi comporta dubtes, pors, incerteses… i segurament es cometran errors (es provaran coses que no funcionaran i altres que sí), però sense intentar-ho, sense provar-ho, sense arriscar-nos segur que no podrem avançar i construir.
L’evidència de que el sistema educatiu ha de canviar ja és innegable. Cal mirar cap el futur i pensar en construir. Hem de gaudir d’aquest moment de canvi de l’escola perquè és un moment cabdal i nosaltres tenim l’oportunitat de fer-lo possible.
Aquest canvi no es farà de cop però cal anar canviant el plantejament i pensar en una escola més creativa, oberta, flexible, participativa, col·laborativa i vivencial.
Què en penses? Vols compartir la teva opinió? Afegeix-la fent un comentari. Moltes gràcies.
Molt bon articule. Totalment d’acord.
Hola Carles,
Moltes gràcies per llegir l’article i pes escriure el comentari.
Espero que l’article et pugui ser útil.
Seguim en contacte 😉
M’encanta el teu bloc. El trobo molt interessant. M’han agradat les 20 idees i el video. M’agradaria fer aixo que ens explica pero crec q és dificil.
Hola Pilar,
Moltes gràcies per llegir el bloc i per les teves agradables paraules.
Sí que és difícil canviar la manera com ensenyem des de fa molts anys. Però cal provar coses noves si veiem que no ens funciona el sistema tal i com el tenim muntat.
Potser ens sorprenem positivament i aconseguim que a l’escola es respiri un altre ambient.
Junt ho podem fer, n’estic segura.
Que gaudeixis d’un bon tercer trimestre. Seguim en contacte 😉
Hola Nati,
Gràcies per l.article i pel plantejament.
Sabem que és difícil, però aquest és el camí. Sóc mare i som molts els que voldriem que el sistema afavorís aquests canvis. Els nostres fills estarien més motivats i més preparats per al seu futur professional i social.
Segueix contribuïnt amb el teu blog !!!!!
Hola Ascen,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves paraules. Em donen força per seguir lluitant per construir una nova escola. Sento que cada vegada som més els que creiem en la necessitat d’un canvi i estic convençuda que ho aconseguirem.
Seguim en contacte 😉
Hola Nati,
Aquestes idees són interessantíssimes i motiu de profunda reflexió a les escoles. Crec que hauríem d’anar cap a aquesta direcció, sense cap mena de dubte. Potser cal provar-ho poc a poc i en veure resultats positius, en engrescaríem tots.
Hi veig un problema important: la manca de professorat en els centres. Mentre la ràtio sigui de 25 o 26 alumnes per mestre, em sembla difícil d’organitzar.
Què en penses tu?
Hola Margarita,
Moltes gràcies per llegit l’article i per escriure el comentari.
Com bé dius cal anar a poc a poc i estic segura que si ho posem en pràctica ens engrescarem tots: alumnes, mestres i famílies. Hem de gaudir d’aprendre!!
Estic totalment d’acord en que la manca de professorat i l’augment de ràtio no ens ajuden. Tampoc considero que ens ajudin les competències bàsiques ni el currículum tan tancat. Cal fer un nou replantejament del sistema educatiu.
Junts el farem possible.
Seguim en contacte 😉
Hola Nati,
Trobo que aquesta reflexió sobre l’educació i el sistema educatiu és quelcom que fa temps que surt a les sobretaules entre mestres, però el COM portar-ho a terme és el gran dubte. És tan gran el canvi que necessita el sistema educatiu, que ens sentim petits com formiguetes, incapaços… I l’excusa és fàcil, no? “Jo només puc fer petites coses a la meva aula, quan els llibres de text ho permeten”. “La culpa és del currículum, de la divisió estricta dels horaris o dels llibres de text”
La diferència entre aquestes converses i la teva reflexió, és l’engrescament a començar a canviar mètodes a l’aula, compartir-los amb altres companyes, arriscar-se, emocionar-se i aprendre.
Tot i així, de moment segueixo sent una formigueta però intentaré començar a aplicar alguna de les teves idees. 😉
Hola Aida,
Molt agraïda per llegir l’article i per les teves paraules.
El canvi no serà fàcil però és possible. El sistema educatiu necessita un canvi per poder-se adaptar a la societat, als infants, a les famílies i als mestres.
Les teves paraules m’engresquen i em donen força per seguir lluitant. Veig que som molts els mestres que pensem en un canvi educatiu i això m’anima. Estem en un moment màgic, un moment de canvi en el que tot està per fer i provar. Nosaltres tindrem la gran sort de propiciar aquest canvi.
Tots som formiguetes però si ens organitzem, si tenim clar què cal fer, aconseguirem crear una nova escola.
Altre cop moltes gràcies per les teves paraules i seguim en contacte 😉
Hola Nati
M’agrada molt la teva manera d’enfocar la vida a l’escola.
Sóc mestre i, per damunt de tot, sóc mare. Grácies a un dels meus fills he entés que, també a l’escola, hem de potenciar les seves bases neurológiques, reforçant-les. és a dir, per poder fer l’aprenentatge que tu ens proposes, els nens necessiten unes habilitats que són donades pel seu desenvolupament neurológic. Aixó també s’ha de treballar a l’escola. Estic parlant de poder fer gateix, arrossegament, carrera, braquiació, treball de lateralització i consciéncia corporal,…..tot aixó millora la convergéncia visual, potencia la discriminació auditiva, ajuda a la motricitat…en resum és un treball directe sobre el cos callós i interconnecta els hemisferis, fent.los molt més eficaços.
Penso que caldria sumar esforços i fer de l’escola un centre de benestar, de millora personal,de treball constructiu….Penso que el que dius és molt interessant i básic, l’escola del futur peró que s” ha de complementar i no deixar de potenciar la part neurofisica dels nanos.
Una abraçada.
(Perdoneu accents, teclat especial del meu fill)
Hola Teresa,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves paraules.
M’agrada molt quan dius:”L’escola ha de ser un centre de benestar”. Totalment d’acord, l’escola ha de ser un espai de pau, de bones relacions, rialles i felicitat.
Cal que concebem els infants de manera global no només ens hem de fixar en la part acadèmica. Molt interessant el punt de vista que ens proposes.
Moltes gràcies per les teves aportacions.
Seguim en contacte 😉
Hola, lo inexplicable és que sabem tot això de fa molt i molt temps, però res no canvia. Les noves lleis d’educació continuem amb els vells curriculums, però això no pot servir d’excusa. Dins les nostres aules tenim espai per fer les coses diferents. El canvi més important és el paper del mestre dins l’aula i aquest esta en les nostres mans. Així que som els mestres els que tenim que fer-ho.
Tot és possible i hi ha molt per fer, cal començar ja no podem esperar més ens juguem el futur dels nens i nenes que tenim a les nostres mans.
Gràcies per fer possible totes aquestes reflexions.
Hola Mª Antonia,
Que les lleis d’educació hagin canviat tant sovint no ens ha ajudat gens i ara els mestres estem perduts i desorientats. Com bé dius el currículum només ens limita i seqüència l’aprenentatge impedint que els alumnes aprenguin lliurement.
Però el plantejament positiu que fas és el que permetrà que aconseguim crear l’escola del S. XXI. Estic convençuda que serà un plaer formar part activament d’aquest canvi.
M’agrada molt el que dius: ” Tot és possible i hi ha molt per fer” Ara és el moment!!
Moltes gràcies per compartir les teves reflexions.
Seguim en contacte 😉
Aquest article l’hauríem de tenir gravat tots els mestres. Això és el que necessitem a les escoles, llàstima que no sempre és possible… Es necessiten molts canvis i no tot el professorat estaria preparat per fer-lo.
Crec molt fermament amb la idea que s’ha de valorar l’alumnat de manera GLOBAL, però això no sempre serà positiu per les seves notes (la qual cosa, de rebot, a casa no sempre els agradarà).
Per exemple, un nen/a que treu sempre 6 i 7 dels exàmens; que tot el seu procés és positiu (fa deures, participa a classe, etc.), però que la seva actitud respecte els companys pot millorar (dèspota, mal parlat, etc.), per a mi, és un alumne/a que si el valoro globalment no passarà de 6… (és a dir, que valorar-lo globalment no l’ha ajudat quantitativament a la nota). Això sí, QUALITATIVAMENT, i com a persona, si se li explica i a CASA hi ha un “reforç” i una reflexió, estic segur que li estem fent un bé i a la llarga assolirà 7 i 8 i el que es proposi…
Què en penses?
Hola Miquel,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves paraules.
Estic d’acord que es necessiten molts canvis i que hi haurà part del professorat que no estaran convençuts i no se sentiran preparats. Però per això és molt important que els que sí que estem convençuts fem sentir la nostra veu i els animem ensenyant-los que un altre sistema educatiu és possible.
Penso que els mestres no ens podem limitar a ensenyar que dos més dos són quatre. Els mestres hem de concebre l’alumne de manera global per tant educarem els infants tenint en compte diferents vessants: la part acadèmica, la part emocional, els valors, la socialització…Quan avaluem també cal que tinguem en compte l’alumne de manera global. No només avaluem posant notes en exàmens, avaluem el comportament, els hàbits, l’autonomia, l’esforç…
Seguim en contacte
Bona nit Nati, excel.lent article, moltes gràcies per compartir-lo.
Sí que és cert que fa molt temps que es parla que el sistema educatiu necessita un canvi, i crec sincerament que estem en bon camí. Són temps de transcisió, falta un canvi de mentalitat que crec que de mica en mica va tenint lloc. Un primer pas és ser conscient que cal un canvi, i després cal començar a actuar. Tot i que tenim limitacions imposades, dins l’aula es poden anar fet moltes coses per anar canviant.
La por, la inseguretat fa que no actuem i ens conformem però cal que sortim de la zona de confort i comencem a actuar, els infants són el futur de la societat.
Moltes gràcies Nati per compartir-ho!!
Excel.lent article Nati, totalment d’acord amb tu.
Tant de bo ho poguem assolir aviat!
Gràcies per compartir-ho!!
Hola Nati,
El teu article m’ha agradat molt i el video imprescindible.
Crec que els jesuïtes a Catalunya i l’escola montserrat de Vallvidrera ja estan fent-lo. I si l’escola concertada ho fa és perquè es obvi q apuesta metodologia funciona.
Hem de posar-nos les piles a la pública i començar fent el que poguem.
Gràcies per compartir les teves idees.
Una abraçada
Esther
Hola Esther,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari.
Com bé dius cada vegada hi ha més escoles que estan innovant en les seves metodologies d’aprenentatge. Se que hi ha algunes escoles públiques que també estan treballant per projectes. Ara cal seguir lluitant per aconseguir que totes les escoles, no només algunes, utilitzin noves metodologies i, com tu dius, “que tots ens posem les piles”
Moltes gràcies pel teu comentari i seguim en contacte 😉
Hola! Sóc una mestra de 62 anys (que encara treballo) i estic molt contenta de llegir aquestes idees!!!
Tot i que per l’edat et pot extranyar, és el que penso i el que he” intentat” fer sempre tant com he pogut.Però referent a la número 1 i 6. m’agradaria comentar-te algunes coses.
També m’agradaria saber que penses de tantes i tantes normes ortogràfiques. Jo, generalment treballo a Cicle Inicial i “pobres nens” …
Hola Glòria,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves paraules.
Després d’anys de treballar amb molts mestres diferents he arribat a la conclusió que l’edat no va lligada amb el grau d’innovació o a una metodologia concreta de treballar. No és cert l’expressió que he sentit sovint “Els mestres grans estan cremats” ja que he tingut el plaer de treballar amb mestres grans amb ganes de fer bé la seva feina i intentant innovar i renovar-se cada dia. També et puc dir que he treballat amb mestres molt joves amb poques ganes de treballar, tancats de ment i amb metodologies molt clàssiques.
Per tant considero que no té res a veure amb l’edat sinó amb les ideologies que cada mestre tenim.
Ja em comentaràs la teva opinió en els punts 1 i 6.
Em demanes la meva opinió referent a les normes ortogràfiques. T’avanço que hi he estat pensant per publicar un article sobre aquesta temàtica. La meva opinió resumida és que donem tanta importància a les normes ortogràfiques que no ens n’hem adonat que hem “matxacat” tant als nens que ja no volen ni escriure.
Què opines tu?
Seguim en contacte 😉
Hola Nati,
Quan es parla de fer una escola més oberta,participativa,activa, sempre penso el mateix: “perfecte, i ara, com ho faig?”. Tinc eines però crec que no les suficients. Sóc mestra d’educació física,en la meva materia tinc clar com fer-ho, però en la resta no.
Considero que a la facultat em van preparar adequadament en quant a Educació Física però de manera deficient per poder ser mestra de primaria.
Em manquen estratègies directes d’ensenyament-aprenentatge. Intento trobar-les però el meu dia a dia no està sobrat de temps i el sistema educatiu tampoc ho posa fàcil.
Gràcies pel teu bloc.
Cristina
Hola Cristina,
Entenc molt bé el que comentes ja que em sembla que així és com ens sentim molts. Tenim ganes de canviar moltes coses però ensenyament no ens ho posa fàcil, no tenim temps, ni eines per fer-ho…. Estem tots molt desorientats. Però de totes maneres penso que si creiem que el sistema educatiu, tal com el tenim muntat actualment, no funciona com creiem que ho hauria de fer, cal que seguim lluitant per trobar la manera de poder canviar l’educació.
El simple fet de que reflexionis sobre aquest tema, de que et plantegis dubtes, que vulguis aprendre noves estratègies ja denota molt per part teva i estic convençuda que entre tots, tard o d’hora, aconseguirem reestructurar l’escola. No defalleixis! Molts ànims !!!
Seguim en contacte 😉
Hola Nati. M’ha encantat la teva pàgina.
La meva escola és força tradicional, però les profes de cicle superior ens hem proposar fer canvis. De moment, pràcticament no posem deures, treballem molt amb pantalla digital i fem força projectes a medi social. Crec que anem per bon camí. Gràcies!
Hola Maria,
Moltes gràcies per les teves amables paraules i per escriure el comentari.
Amb el que dius ja veig que aneu per bon camí!!!!! Cal il·lusió i motivació tan per educar als infants com perquè ells aprenguin!
Gaudeix d’una bona setmana!
Seguim en contacte 😉
Hola, potser no del tot però estic bastant d’acord amb el que s’exposa, fa temps que ho penso. De fet des que era estudiant, fa trenta anys, i ara com a mare més!!!
La pregunta es com ho podem fer?
Salutacions
Estimada Nati,
perdona que me dirija en español, pero aprendí sólo a hablar catalán y temo cometer errores de ortografía . En nuestro grupo de análisis de la “nueva educación” hemos considerado gran parte de los puntos que tratas como indicativos del programa de una enseñanza para el siglo XXI. Y podríamos apuntar que:
1— El niño es el protagonista. Vale. ¿Alguien en estos tiempos podría pensar que era el profesor, el HAMPA, o el bedel, o el tendero de la esquina? Punto que no dice nada. Si se trata de que regule su propio proceso de aprendizaje, requiere una explicación. Si es que él organiza sus horas de estudio, siempre ha sido así. Si es que él decide qué asignaturas se imparten y quién lo hace, estamos ante un caos infantil y juvenil de enormes proporciones. Si es algo intermedio, habría que verlo.
3— Que no hay que limitarlos a escuchar y obedecer. ¿Lo hace alguien? Ni siquiera ya los jesuitas de Pedralbes, que se han vuelto muy modernos, y ahora no van ni con las disciplinas al cinto.
4— Totalmente a favor de concebir al alumno de manera global. Es incómodo tener un aula con cachos de alumno diseminados por los pupitres. Hace decenios que lo emocional, lo social, lo ético, lo ciudadano, lo político, lo personal, lo subjetivo, lo solidario, lo “lo que sea” campean en las aulas. Lo raro es que lo “teórico” o lo “intelectual” tengan alguna cabida. ¿Se está intentando defender esto último o sólo lo que hace ya mucho tiempo hay?
5—Profesor/guía. Inventamos un profesor del pasado que nunca existió, salvo psicópatas, y se quiere cambiar por algo que siempre hubo. Esto es, el maestro. Mi abuelo, mi tío abuelo, mi bisabuelo, mi tatarabuelo, entre otros. Unos de la República y otros no. Maestros y profesores que guiaban al alumno y no transmitían “información”, como el busto del telediario, sino que hacían algo más valioso: enseñaban. Y gracias a enseñar guiaban al alumno. Los españoles, los europeos, llevamos enseñando desde los tiempos del quadrivium. Hemos dado al mundo bichos como Boecio, San Agustín, Averroes, Marsilio Ficino, Leibniz, Isaac Newton, Inmanuel Kant, Rey Pastor, Franz Liszt, Theodor Adorno, José Ortega y Gasset, Ferrater Mora, Gilles Deleuze o Niels Bohr, y un puñado de millones más. De todos los ámbitos. Originales, creativos y sabios. ¿Qué es lo que le ha pasado al siglo XXI, qué es lo que ha cambiado tan dramáticamente, como para que nos estemos planteando que la tarea de enseñar ha de ser otra que la de los buenos profesores? ¿Otra con respecto a qué? ¿A un fantasma de profesor terrorista inventado para dar miedito a histéricos de la innovación?
9— Potenciar el uso de las TICs. Esto ya es un dogma ancestral. Siempre se ha hecho pero siempre se reclama. La primera TIC fue la escritura cuneiforme. De cualquier manera, hay que tener cuidado, porque hay TICs que en lugar de facilitar la labor la intoxican. A veces, mejor la tiza. Ya hay muchos estudios de que una pantallita no ayuda a saber ni más ni mejor. Ayuda a veces y otras no. Como todos los trastos. No hay que ser paleto creyéndose que cualquier cosa con cables es la pera.
11— Trabajar de manera interdisciplinar. Desde la ley del 70 de Villar Palasí se lleva diciendo esto. Se plantea tal reto justo porque la misma ley se carga lo interdisciplinar. La ley suele ser hipócrita perdida. Demanda lo que ella misma imposibilita. Todos los buenos profesores, desde el origen de los tiempos, saben que el conocimiento no atiende a límites artificiosos. Que el alumno en un ejercicio de Física tiene que redactar bien y que dibujando climogramas no puede decir eso de “yo no sé calcular, yo soy de Letras”, más que con cara de imbécil irrecuperable. Los maestros que no eran del “siglo XXI” daban todas las materias. Nosotros, del siglo XXI, a duras penas estamos formados en el cajón “desastre” en el que nos han metido: “Cono” o Sociales. ¡Ah! !Y por supuesto, INGLÉS, Tatachán!”. Nuestra interdisciplinariedad no le llega ni a la altura de los zapatos a un maestro del siglo XIX.
12— Me gusta lo de que quieran tener maestros motivados. Significa que nos van a pagar mejor y poner una máquina de café, ¿verdad? Bueno, no pido tanto. Simplemente que una recua de pedagogos sinvergüenzas, desertores o desconocedores de la tiza, no se dediquen a propagar todos los días la terrible culpa del profesorado actual en lo que se refiere a las desgracias de los pobres niños de nuestras escuelitas, sufriendo todos los días la enseñanza terrible del palo y la lista de los Reyes godos. Porque enseñamos así, ¿verdad?
13— ¿Evaluar sin calificar? ¿Quien lo ha escrito sabe qué significan esas nociones? ¿Se trata de evaluar a los alumnos, esto es, de calificar, sin destrozar su ser y sumirles en un oscuro lodazal? Sí. No hay que ser cabrón. Los americanos, por ejemplo, van desde el maestro moña (“El club de los poetas muertos”), ridículo en el ámbito en el que se emplaza, al maestro cabrón (“Whiplash”), un sargento de los marines, igualmente ridículo. No hay término medio. O un payaso o un nazi. A nosotros, europeos, no creo que nos cueste mucho evitar estos extremos. Somos más civilizados, ¿no?
15— Divertirse aprendiendo. El tradicionalísimo “enseñar deleitando”. Es de Horacio. Siglo I a.C.
18— ¿Descubrimiento? ¿Los experimentos de toda la vida? ¿Los que han dado lugar a generaciones y generaciones de premios Nobel en los anteriores siglos?
20— Que el alumno busque información. ¡Qué inteligente idea! Seguro que cuando nos mandaban trabajos y a la biblioteca no pensaban en eso.
Pero lo más importante creo que no es esto. Lo más crucial se halla en la entrada del texto: “Es evident que l’escola necessita actualitzar-se per adaptar-se als grans canvis socials del moment.”
No es evidente. Ni por asomo. Porque no hay algo a lo que se pueda llamar “grandes cambios sociales del momento”. Las apariencias, fugaces, la modas, tontuelas, no producen realmente cambios. Desde el final de la Segunda Guerra Mundial ha pasado en lo esencial, es decir, en lo que atañe a la enseñanza, poco. Muy poco. Esa frase sólo denota que se sabe repetir un mantra facilón. De Zara y H&M. Y me parece que la enseñanza requiere algo más. Un pelín más de profundidad y agudeza.
Una abraçada i moltes gràcies.
Antonio
Hola Antonio,
Muchas gracias por leer el artículo y por compartir tu opinión. Te agradezco el esfuerzo de análisis que has realizado y tu extenso comentario. Siempre es enriquecedor leer cuantas más opiniones mejor.
Seguimos en contacto.
Que tengas un buen fin de curso.
Hola Nati!
M’ha encantat el teu article. I a mesura que el llegia me n’he adonat que el que proposes és el que s’està intentant fer a l’escola dels meus fills des de fa un temps. I dono fe, que no és senzill. Extendre aquesta idea de “nova escola” tant al claustre com a les famílies és complicat. Sempre hi ha sectors que consideren que aquest canvi “no va enlloc” i que deixar que els nostres fills vagin a l’escola “a passar-s’ho bé” va totalment en contra del bon aprenentatge i de fer-los competents per al futur. És molt trist. Perquè a més, pensaments com aquests són els que no deixen avançar.
El teu article és molt il·lusionant i m’ha ajudat a obrir els ulls i adonar-me del GRAN esforç que estan fent dia a dia els mestres del nostre centre que estan treballant dur per a assolir aquest canvi, que s’hi estan deixant la pell per intentar arribar als que no ho veuen tan clar i que no perden la motivació perquè són grans professionals i saben que aquest és el camí. Aprofito aquest espai per agrair-los molt sincerament la feina!
I com a mare, me n’adono de la gran sort que tenen els meus fills per anar a una escola que els fa disfrutar del procés d’aprenentatge. No hi ha hagut ni un sol dia que no hagin anat a l’escola motivats. Aquesta és la via! N’estic convençudíssima.
Des de la meva humil posició animo a tots els mestres a que aneu pujant al carro. És possible el canvi i l’origen de tot és a les vostres mans. Som-hi!
Perdón, la cita no es de Horacio, sino de Quintiliano (I a.C.) que, por cierto, era español y de Calahorra.
Hola Antonio,
Muchas gracias por tu anotación, en cuando pueda revisaré la cita.
Saludos.
Hola Nati, m’encanten tots els teus recursos i articles… Et volia demanar si tens algun article que parli de l’ADAPTACIO A P3 i els primers dies a l’escola. Moltes gràcies.
Núria
Hola Núria,
Moltes gràcies per llegir el blog i per escriure el comentari!!!!
Respecte els articles de l’adaptació potser et poden ajudar aquests links:
– http://www.guiainfantil.com/educacion/escuela/laadaptacion.htm
– http://www.atcenit.com/periodoAdaptacion.html
– http://www.bebesymas.com/desarrollo/consejos-para-una-mejor-adaptacion-de-los-ninos-a-la-escuela-infantil
– http://www.bebesymas.com/educacion-infantil/el-periodo-de-adaptacion-de-los-ninos-en-la-escuela-infantil-vuelve-a-ser-ridiculo-un-ano-mas
– http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_15/SONIA_LEON_1.pdf
Seguim en contacte 😉
Nati