La mort continua sent un dels grans tabús que encara pateix la nostra societat. És un tema del qual no ens agrada parlar i menys amb els petits. Si volem educar els infants de manera integral, no podem evitar parlar de la mort i el dol, ja que formen part de la vida.
Considero que no hem d’ocultar la realitat als infants i joves, ni protegir-los de la mort, sinó que els hem de preparar per a la mort i ajudar-los en el procés de dol. Hem d’educar per la vida i educar per la mort.
L’escola i la família tenen un paper essencial en la preparació i la vivència del dol. Quan hi ha una mort a l’escola o un infant perd algú molt proper, els centres educatius han d’acompanyar emocionalment aquests infants en el procés de dol.
Cal que fem un canvi de mirada sobre la mort, acceptar la mort ens permet valorar més la vida i relativitzar els problemes. Com diu la infermera Xusa Serra “Quan canviem la mirada sobre la mort, canviem també la percepció sobre la vida”. Saber que la mort existeix, dona sentit a la vida.
Tot i que els infants i joves mostren una curiositat natural per la mort, sovint els adults no sabem com parlar-ne i aquest tema no sabem com afrontar-lo. Com diu la Conxita Larrull Bertrán: “Malauradament moltes vegades no en volem parlar. Sembla com si per parlar-ne la convoquéssim, i esquivem el tema. Però el que és ben segur, és que aquest tema no el podrem esquivar sempre, la mort forma part de la vida, com més vida tinguem, més morts viurem al nostre voltant.”
Els contes són una eina molt útil per treballar les emocions i els sentiments amb els infants. A partir dels contes podem establir converses molt interessants a l’aula.
Actualment podem trobar gran varietat de contes magnífics. Moltes gràcies als escriptors/es, als il·lustradors/es i als editorials per crear aquestes meravelles que ens són tan útils per treballar amb els infants.
En aquest article et recomano un recull de contes que et poden ser molt útils per parlar de la mort i el dol amb els teus alumnes. Espero que et pugui ser útil 😊
Si vols recomanar algun conte, et convido a fer-ho afegint un comentari. Entre tots/es podrem anar ampliant el recull. Moltes gràcies 🙂
Recull de contes
- La gota d’aigua. Inés Castel-Branco. Ed. Akiara Books
En aquest conte l’aigua és el fil conductor que ens parla de la transformació de la vida, de com l’aigua és purificadora i de la seva força com a element de la natura. L’autora utilitza la comparació de la vida humana amb la gota d’aigua, pel poder transformador de la seva existència. Aquest àlbum ajuda als infants a entendre aquests conceptes filosòfics i existencialistes amb la serenitat de les seves il·lustracions, amb els colors suaus i la delicadesa dels seus personatges. El seu llenguatge poètic i metafòric planteja un abordatge del tema de la mort com una conseqüència natural de la vida que hem d’acceptar i integrar en el nostre pensament amb naturalitat.
- L’illa de l’avi. Benji Davies. Andana Editorial
En aquesta aventura, un nen, en Leo, i el seu avi, fan un viatge a una illa. El nen troba al seu avi a l’àtic de casa i a través d’una porta secreta, pugen a un vaixell i emprenen un viatge que, en realitat, és un viatge simbòlic, un viatge a un lloc del qual, l’avi no en tornarà. La història parla de la pèrdua d’un avi. El retorn a casa del nen, trist i solitari, però alhora sabent que l’avi és molt més feliç allà on s’ha quedat. Un llibre preciós i reconfortant que ens mostra com les persones que estimem són sempre a prop, perquè tant se val on siguin.
- El meu avi i jo. Núria Para Pararera. Editorial Joventut, S.A
Un bonic àlbum artístic, amb paraules senzilles, que relaten la relació entre una néta i el seu avi. Mitjançant el joc d’amagar petons, descobrim que l’avi pateix oblits, i un dia li diuen a la nena que l’avi no tornarà perquè s’ha oblidat de respirar… El seu dol serà més suportable gràcies a la interacció amb la seva mare, i al petó que el seu avi li va deixar perquè el recordés quan no hi fos…
Un conte molt útil per treballar amb els més petits el tema de la mort. La llebre li diu a l’ós rentador que ha de marxar i que ho ha de fer sola, però que si vol la pot acompanyar fins a la riba del gran riu. Quan arriben, la llebre s’acomiada i li encarrega a l’ós que s’acomiadi de part seva de la resta d’amics i que els expliqui els contes que ell sap. L’ós queda molt trist i més tard, en tornar a casa, es va trobar als altres amics, els va fer una gran abraçada i els va dir que ja no tornarien a veure la llebre. Tots junts van anar a fer un volt i van tocar una cançó que segurament va sentir la seva amiga llebre. Una aproximació laica, sensible i apropiada també per als més petits. 
- Què ve després del mil? Anette Bley. Ed. Takatuka
«Què ve després del mil?», Li pregunta la petita Lisa al seu amic Otto, amb el qual està aprenent a comptar les estrelles. Lisa ja sap comptar fins a setze, però al cel hi ha moltes més estrelles, com a mínim mil, li ha dit el vell Otto. Amb ell passa estones molt divertides, però un dia Otto es posa malalt i mor al cap d’un temps. A Lisa li costa acostumar-se a la seva absència. És la dona de l’Otto qui li fa entendre que encara que no puguem veure a una persona, aquesta pot seguir present dins nostre.
Aquest conte, destaca la importància de mantenir vius els records de les persones estimades que ja no hi són. Per això, malgrat la tristesa de la família per la mort de l’avi, el pare decideix arreglar el seu vell vaixell, amb la col·laboració de tots, i recordant moments ben especials, viscuts al seu costat.
- On s’amaga l’avi? Isabel Palà (Autor), Valentí Gubianas (Il·lustrador) Ed. Parcir Edicions Selectes
L’avi Rafel s’ha amagat. On deu ser? Un conte que ajudarà als més petits a entendre i posar paraules a la pèrdua d’un ésser estimat i que conté també recomanacions per ajudar als adults per acompanyar-los en el camí del dol.
- La Júlia té un estel. Eduard José (Autor), Valentí Gubianas (il·lustrador) Ed. la Galera
La Júlia és una nena que sap del cert que al cel hi ha un estel molt especial. La seva mare va morir, però abans de marxar, li va explicar que s’anava a treballar a un estel i així la Júlia la va poder sentir a prop seu i la va poder veure cada nit. El conte tracta un tema molt delicat, la malaltia greu (gairebé en fase terminal) de la mare d’una nena de cinc anys.
- T’estimaré Sempre, Petitó. Debi Gliori. Ed. estrella polar.
Aquest senzill conte, dirigit als més petits, dóna a entendre que l’amor de les persones que ens estimen és incondicional. En Cueta fa preguntes a la mare, per saber si l’estimaria malgrat que fos dolentot, un ós, un cocodril, un insecte… i planteja altres qüestions com ara si l’amor es gasta, es pot trencar o fer malbé i arreglar, enganxar o refer. La guineu contesta que ella l’estimarà sempre, i en Cueta pregunta si també l’estimarà i el seu amor continuarà quan ja no hi sigui. M’agrada molt la resposta de la mare: “Veus aquelles estrelles lluminoses? Doncs n’hi ha algunes que van desaparèixer fa molt temps i encara brillen al cel. Doncs l’amor, com les estrelles, mai no s’acaba”.
- El senyor mort dins d’una avellana. Eric Maddern. Ed. Blume
Què succeiria si la mort desaparegués del món? Les persones no moririen, però tampoc les gallines ni els vegetals, i no podríem menjar, com ocorre en el conte. Com diu un dels seus protagonistes: “Necessitem la mort perquè existeixi la vida” o, expressat amb altres paraules, no es pot concebre la vida s
L’esquirol vermell estava trist. Sentia una pena molt fonda perquè la seva mare s’havia mort, i pensava que no tornaria a ser feliç mai més. El seu pare li eixugava les llàgrimes amb tendresa, per consolar-lo. Aquesta és una proposta literària i artística, que a primer cop d’ull podria semblar massa trista i pessimista per als lectors infantils; però de la mateixa manera que li succeeix a l’esquirol, els nens perceben amb naturalitat l’experiència de la mort i busquen respostes. La distància que els aporta la fantasia és bàsica per ajudar-los a entendre la pèrdua d’un ésser estimat.
- Rere els núvols tot és blau. Autora: Laura Sais. Il·lustradora: Nina Bach. Excellence editorial
Heu sentit mai que el vostre món s’ennuvola i es queda de color gris fosc? Que esteu tristos, però no voleu pensar en la raó? Que de cop i volta crideu, us enfadeu massa ràpid o us baralleu amb els companys i les companyes? A la Rita li va passar tot això el dia que li van explicar que la seva àvia havia mort. En aquesta història, podreu descobrir com ho fa per poder tornar a veure, amb l’ajuda de la seva família i del psicòleg, el cel del color que tant li agrada: EL BLAU.
Una nena guarda el seu cor en una ampolla, pensant que així el cuidarà millor. Però a canvi de no tornar a sentir-se trist, la nena perd la curiositat i la capacitat de sorpresa. Oliver Jeffers toca el tema de la mort i relata com la petita -que en algun moment va ser feliç- tracta de sobreposar-se i ser de nou una nena alegre. El curiós autor irlandès crea un delicat ball inigualable entre paraules i símbols.
El protagonista d’aquesta història tenia una gossa que es deia Elfi, ho feien tot junts, i cada nit abans d’anar a dormir ell li deia: jo sempre t’estimaré. Però van passar els anys i l’Elfi va morir, tota la família estava molt trista perquè mai li havien dit que l’estimaven, creien que no era necessari perquè ella ja ho sabia. En canvi ell estava més tranquil, cada nit li ho havia dit. I segueix pensant que quan tingui una altra mascota, sigui quina sigui cada nit li dirà: jo sempre t’estimaré.
La Petra és una nena que cada matí la desperta el seu avi Pepe Juanito amb una taronja acabada de collir. Un dia en tornar de l’escola no el troba, perquè està molt malalt a l’hospital. La Petra decideix portar-li uns gallons de taronja. De gran la Petra cada matí quan es menja una taronja recorda al seu avi.
- El buit. Anna Llenas. Ed. Barbara Fiore
La Júlia té un gran forat i no li agrada gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per tal que desaparegui. Ho aconseguirà? La vida és plena de trobades. I també de pèrdues. De vegades aquestes pèrdues són insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.
- L’Ocell Mort. Margaret Wise Brown. Ed. Corimbo
Un dia, un grup de nens i nenes troben, mentre juguen al parc, un ocell amb els ulls tancats i sense batecs del cor. Compungits decideixen acomiadar-ho com fan els grans amb els seus éssers estimats. Caven un clot en el sòl per a l’ocell, en un racó bonic i solitari i ho cobreixen amb falgueres i flors silvestres. Ho emboliquen dolçament amb fulles de vinya. Finalment li canten una cançó per dir-li adéu. Durant molts dies, s’acosten a la seva petita tomba del bosc per cantar-li la seva cançó. Un excel·lent llibre per tractar el tema de la mort, en el qual tots els nens petits tenen interès, d’una manera natural.
L’osset és feliç escoltant les històries de l’avi, però un dia es posa malalt i se l’emporten a l’hospital. Allà, l’avi que està cansadet i li costa parlar, demana al petit que li expliqui un conte i s’adorm profundament escoltant-lo. La mare explica al petit osset que l’avi ja no es despertarà, i tornen a casa compartint la seva tristesa i també el tendre record de l’avi.
- Sempre. Ana Galán (Autor), Marta Sedano (il·lustrador)
L’Osset pensa que la seva mare és la millor del món. Ella li ensenya totes les coses que un osset ha d’aprendre per convertir-se en un ós gran i fort, i sempre està al seu costat per protegir-ho. Però què passaria si algun dia la seva mare no estigués?
- Sibil·la i el camí de les estrelles. Sílvia Pons Calderó. Ed. La Gamberra
Sibil·la és una nena que emprèn un viatge per trobar el lloc més proper a les estrelles, on creu que hi trobarà el que ha perdut. Durant la travessia, descobrirà indrets fantàstics i personatges estranys que la faran reflexionar. Un viatge personal que la posarà a prova i l’ajudarà a descobrir el que té en el seu interior i a superar la pèrdua que l’ha portat fins allà.
- En Tom ja no hi és. Mar Vázquez. Torres Editores
En Tom ja no hi és parla de les emocions que sent en Marc, un nen de vuit anys, que pateix la pèrdua del seu millor amic el Tom. L’objectiu d’aquest llibre és acompanyar a nens i nenes que estan vivint un dol. També és una eina útil per a famílies i escoles que estan sensibilitzades amb aquest tema i vulguin parlar-ne de manera avançada sense haver-se trobat en la situació. Al final hi ha una petita guia amb alguns consells pràctics.
- Caixes, caixes i més caixes. Cristina H. Romero, Silvia Espín González. El Cep i la Nansa
És un conte sobre el dolor de perdre a un igual quan encara ets massa jove per entendre-ho. És la història de la Nola, que acaba de perdre al seu germà Niko. Un conte sobre el dol que no pretén donar transcendència a la mort, sinó ajudar a lluitar amb el dolor propi i a comprendre que els nens i els adults pateixen. Un conte que proposa els records com a taula de salvació d’aquest sentiment. El llibre està basat en múltiples estudis sobre el dol infantil i la necessitat de parlar amb claredat als nens.
Una nena petita està trista perquè l’Elvis ha mort. No el famós Elvis, sinó el seu canari. Un llibre que serveix de consol als nens i un meravellós àlbum ple de poesia. El dolor, l’elaboració del dol, compartir els sentiments, que genera la pèrdua d’un ésser estimat, són els continguts d’aquest bonic conte.
- La Lluna de Joan. Carme Sole Vendrell. Editorial S.L Kalandraka
El conte explica el viatge que fa en Joan per cercar la salut del seu pare, que el porta a enfilar-se fins a la lluna i a baixar al fons del mar. El pare de Joan és pescador. Sempre surt a pescar a la nit. Mentrestant Joan té a la Lluna per companya. Una nit de tempesta, un cop de mar arrabassa la salut del pare de Joan, el nen s’espanta davant la idea de quedar-se sol al món. Davant el desafiament de recuperar la salut perduda, Joan haurà d’emprar tota la seva audàcia i el seu enginy, amb l’única ajuda de la seva amiga la Lluna.
- Pressa per néixer. Mirieia Gallardo, Mònica Pinyol, Pepe Villaplana. Ed. El Cep i la Nansa
Hi ha moltes maneres de parlar d’aquest conte, però a nosaltres ens agrada parlar d’una petita història d’una parella que volia crear una família i plegats continuar gaudint la vida. El que li passa a aquesta parella, però, és que just quan tot sembla tirar endavant, van perdre la seva il·lusió. Aquesta és la història d’un avortament, del comiat d’un ésser molt desitjat que va tenir pressa per néixer.
- L’efímera. Stéphane Sénégas. Editorial Takatuka
Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures… La mort de l’efímera entristeix el germà petit fins que entén que les vint-i-quatre hores que viu aquest insecte equivalen a la vida d’una persona i que, per tant, els éssers humans també hem d’intentar viure l’existència amb tota la intensitat possible. No podem perdre l’estona!
És la història de dues porquetes, Nana Vieja i la seva neta Chanchita, viuen juntes i ho fan tot juntes. Però arriba un dia que Nana Vieja es nota molt cansada i ja sap que li queden pocs dies de vida, així que ho deixa tot a punt per morir, i fa un repàs de tot allò que li agrada amb la seva neta. Finalment, porta a la seva néta a donar un últim passeig per a explorar les coses meravelloses que les envolten.
- Així és la vida. Ana-Luisa Ramírez Giménez (Autor), Carmen Ramírez Giménez (il·lustrador) Ed. Diálogo
Aquest llibre explica que a vegades, per més que desitgem o inclús necessitem quelcom, no ho podem aconseguir. Per tant, la frustració és natural i hem d’aprendre a acceptar-la i conviure amb ella. Les situacions difícils de la vida i les decepcions no es poden evitar, però podem superar-les i, fins i tot, extreure alguna cosa positiva de tot el que ens està passant. Hem de ser positius, ja que la felicitat és una qüestió d’actitud!
L’avi sempre era el més fort, pujava als arbres més alts i saltava als llacs més profunds, sense adonar-se dels perills als quals s’exposava … Com era possible? Per què sortia airós de les situacions més problemàtiques? L’avi tenia la sort que algú tenia cura d’ell: L’àngel de l’avi!
- Como todo lo que nace. Elisabeth Brami. Ed. Kokinos
Com tot el que neix és un excel·lent àlbum que explica amb naturalitat el cicle de la vida que acaba amb la mort. De manera molt poètica, Elizabeth Brami, estableix una comparació entre el que passa al món natural, als animals, a les plantes i el que ens passa als humans.
- Cuando faltan mamá o papá. Un libro para consolar a los niños.
Un conte amb consells i explicacions perquè els infants aprenguin a entendre i compartir el seu dolor davant la mort d’un pare o mare. Presenta els principals canvis als quals s’enfrontaran, i dóna idees per poder afrontar millor aquesta pèrdua. A l’inici del llibre hi ha un missatge destinat a familiars, mestres i educadors.
- L’estrella de la Laura. Klaus Baumgart. Ed. Beascoa
Una nit que la Laura no pot dormir i mira per la finestra de la seva habitació, veu com una estrella petitona cau just davant de casa, sobre la vorera. La Laura se l’endú a l’habitació. Però l’endemà l’estrella ha desaparegut. Aquesta dolça història sobre la Laura i la seva estrella explica el que una nena pot descobrir i com,
- Dues ales. Cristina Bellemo (Autor), Mariachiara Di Giorgio (il·lustrador). Combel Editorial
Un matí, el senyor Guillem es va trobar unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida. Un àlbum il·lustrat que ens explica la mort amb molta sensibilitat.
L’oncle de l’Edu (el petit llop que mai havia vist un conill), mor accidentalment quan anaven a caçar junts per primera vegada. Llavors l’Edu coneixerà en Tom, un conill que l’ajuda a enterrar-l’ho. Es fan bons amics, però un dia l’Edu espanta sense voler al conillet, que ja no el vol veure més. Finalment, Edu coneix la por que provoquen els altres llops i torna per demanar disculpes al seu amic, prometent que mai tornarà a espantar-lo. Cal destacar la naturalitat amb què es presenta la mort de l’oncle i la gran ajuda que suposa un amic que el recolzi i l’estimi en els moments difícils, malgrat les diferències entre ells.
- El hilo de la vida. Sarbacane, Davide/ Bloch, Serge Cali. Ed. S.A Ediciones B
La vida de tota persona està formada de petits grans moments: aquest és el fil de la vida. Esperar un petó abans de dormir, l’amor, un nadó, una crida … o el retorn de la primavera. Aquest llibre recopila tots aquests moments, aquestes coses especials i comuns que conformen la vida d’un, la vida de tots. Un meravellós llibre il·lustrat, en el qual subtilitat i saviesa s’entrellacen d’una manera inoblidable. Un fil vermell ens condueix de pàgina en pàgina, portant-nos per les diferents fases de la vida, amb tota la seva alegria, la seva tristesa, la seva emoció …
Amb el Miguel es poden fer moltes coses, sempre hi ha embolic. Enviar a les formigues a què caminin en fila índia, demanar als caragols que no corrin, que les pedres s’estiguin quietes … Però de sobte Miquel ja no hi és. I uns diuen que no el podem tornar a veure perquè es va quedar adormit. I això sembla impossible: com se’n pot anar algú amb la de coses que encara queden per fer?
La Laia i en Bernat són molt amics i sempre van junts a l’escola fins que un dia la Laia es posa malalta. En Bernat descobreix que és una malaltia greu i que segurament no es recuperarà. Tota l’escola la va a veure un dia, però en Bernat hi va cada dia a explicar-li contes i fer-la riure. Un dia la Laia perd la lluita i es converteix en una estrella que el Bernat veu des de la seva habitació. En aquest llibre realista, però ple d’esperança, vivim la malaltia i la mort de la Lea amb el seu gran amic Bruno, la seva mamà, la seva professora i el seu company de classe. Un conte sobre la mort.
- M’agraden les paraules. Carme Ripoll Martínez i Elisabet Serra Vendrell. Obrador Editorial
El Pau és un enamorat de les paraules, com la seva àvia. Amb ella aprèn que una metàfora és la manera de dir la mateixa cosa amb paraules diferents. La mare en farà servir per parlar-li de la mort.
En Kor Derito era una ovella molt especial: tenia el cos de núvol. Com que no era de llana igual que la resta d’ovelletes, sempre el deixaven de costat. En Kor era molt sensible, artístic i creatiu i es parava sempre a observar i gaudir de la natura. Un dia es va posar malalt i la seva mare Dèlia el va cuidar amb molt d’amor, però finalment, es va “adormir” per sempre. Llavors, la Dèlia va veure que el núvol que cobria el cos del seu fillet ja no hi era, només hi havia un cabdell de llana ben blanca, va mirar al cel i va descobrir el núvol més bonic i lluent de tots, que era el del seu fillet Kor. Ara, en Kor es dedica a ajudar a dormir als infants que els hi costa fer-ho, portant-los a un meravellós món de somnis.
- Ara l’avi viu en mi. Laura Calero (Autor), Maria Molina (il·lustrador). Ed. Mr. Momo
Aquesta història pretén ser un recurs respectuós per apropar el tema de la mort a nenes i nens. Abordar-lo de manera senzilla, natural i amorosa, facilitant l’expressió dels sentiments i creant així un clima de confiança on totes les emocions tenen cabuda.
- ¿Qué es la vida? Brenifier, Óscar. Ruillier, Jérôme. Ed. Edeb
Un excel.lent llibre que convida els infants a reflexionar, partint de 6 preguntes que mostraran diferents respostes, originals i realistes. Entre aquestes qüestions, s’aborden temes com ara l’existència, el sentit de la vida i la mort. Aquest material possibilita el diàleg amb els adults, integrant aspectes relatius a la pròpia vida dels infants, i al món que els envolta.
- El jersei de la mare. Jayde Perkin (Autor, il·lustrador). Ed. Baula
Quan la mare se’n va anar, tot va canviar per sempre. Com podrem tirar endavant ara que ja no hi és? La trobem a faltar. És com tenir un núvol negre a sobre que et segueix a tot arreu, o com nedar cap a una riba i no arribar-hi mai. Però els records t’ajuden i s’assemblen al jersei de la mare, perquè te’l pots posar i notar la seva abraçada. Potser tenir el jersei de la mare és una manera de tenir-la a la vora sempre. Una història senzilla, emotiva i plena d’esperança per acompanyar el procés del dol.
- Sempre t’estimare. Robert Munsch (Autor), Noemí Villamuza (il·lustrador) Andana Editorial
Sempre t’estimaré és la història d’amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seva vida. Tots dos van superant les diferents etapes de la vida del fill -l’adolescència, la joventut i la maduresa- i tota aquella estima incondicional que la mare li ha donat al seu fill, tornarà a ella quan sigui gran.
- Adéu, Flap (Contes d’en Nic i la Noa).
Una família està molt trista perquè el seu gos, en Flap, s’ha mort. Com que tots se l’estimaven molt, decideixen fer uns dibuixos amb missatges per acomiadar-se del Flap i, així, conservar el seu record. Una història molt tendra amb lletra lligada i de pal, per compartir amb els més petits de la casa la reflexió sobre la pèrdua d’un ésser estimat i la importància d’expressar els nostres sentiments.
- L’avi d’en Tom ha mort. Bawin, Marie-AlineLe Masne, Christophe. Ed. Combel
Avui passa alguna cosa. La mare d’en Tom plora i el pare ha tornat a casa molt aviat… A poc a poc en Tom comprèn aquesta commoció: el seu avi ha mort. Van a veure l’àvia. No és Nadal, ni tampoc és diumenge, així i tot, tota la família s’ha reunit. Amb els cosins, en Tom surt a jugar al jardí i davant del carretó de l’avi, decideixen fer una enorme pila de fulles… Com feien amb l’avi!!
Una història en vinyetes de còmic per a compartir dubtes i emocions davant la mort d’un ésser estimat, en aquest cas, l’avi d’en Max i la Lili. També apareixen les “pors”, i es destaca la importància de guardar dins el cor els records d’aquells a qui estimem. Al final del conte es plantegen preguntes dirigides als nens, per reflexionar sobre el tema amb els pares o amics.
La guineu havia tingut una vida llarga i feliç, però ara estava cansat. Va observar el seu estimat bosc una última vegada i es va quedar adormit per sempre. Aquest conte, dolç i reconfortant, celebra la vida i tots els records que romanen en nosaltres després de la mort d’un ésser estimat.
Aquesta és la història d’un dels avis més dolços que pugui existir, un avi amb somnis de xocolata, maduixa i molts festucs!, i del record que en té el seu major admirador: el seu nét. Aquest conte i la guia per a pares que l’acompanya resulten una eina molt útil per a abordar el tema de la mort amb els nostres fills; ajudar-nos a conèixer els dubtes que es plantegen al seu voltant i aproximar a la comprensió de la seva vulnerabilitat i al veritable sentit de la vida.
- Adéu, àvia. Mieke Van Hooft. Ed. ING educions.
La mort apareix en aquest llibre com un fet real i és tractada directament sense eufemismes, amb un llenguatge escrit i visual molt poètic i cuidat per tal d’arribar fàcilment als nens.
Paz no troba al seu pare per enlloc, se n’ha anat sense avisar. Ha d’acceptar que el seu pare ha mort i que no el tornarà a veure. Al llarg d’aquesta història, Paz recorda moments feliços que ha compartit amb ell. Aquest llibre tracta d’explicar la mort a un nen, a partir dels sentiments i els records.
- Estirar la pota. Cole Babette. Ed. Destino
El conte explica el procés de creixement i desenvolupament personal des del punt de vista d’una parella d’avis que els hi expliquen als seus néts. Dos avis ens expliquen, en clau d’humor, com de ser bebès amb quatre pèls passem a tenir vuitanta anys, a estar calbs i una mica arrugats …
Hi ha moltes coses que els nens volen saber i no sabem explicar. Moltes vegades perquè som els primers desconcertats, però també perquè cap pregunta veritablement important té una sola resposta. Aquest conte va néixer de la tossuda voluntat d’enquadernar un record, va créixer alimentat per aquestes preguntes sorprenents que només saben fer els nens i només és una petita part de l’univers de respostes que podem oferir als que els volem. On és Güelita Queta? És un recorregut per la pèrdua, tremenda sempre, i per als nens brutalment inexplicable, i és alhora un homenatge i un sender de molles per aprendre a recordar a qui ens falta, buscant maneres de trobar-lo sempre al nostre costat.
- En Max i l’ombra. José Luis Regojo. Ed. Proteus
Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens s’atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens s’atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.
- La meva germana Paula. Carme Huelva Llamas (Autor), Roser Vidal Llacuna (il·lustrador). Ed. Claret Kids
La Carla, la protagonista del conte, viu la mort de la seva germana Paula, però acaba trobant suport en el seu entorn: els pares, els avis, la mestra… Tots estan al seu costat i l’ajuden a continuar vivint amb el record de la seva germana. Aquest conte pretén fer veure als nens i a les nenes, amb una lectura guiada per un adult, que les persones que es moren sempre forment part de la nostra vida. Els nens necessiten saber que la vida continua i que a la seva llar podran superar la immensa tristesa que senten. És important escoltar el nen, deixar-li transmetre el que pensa, que expressi les seves pors i els seus dubtes davant l’absència física del seu germà o germana per tal que no confongui realitat amb fantasia.
Per a cada criatura hi ha un temps feliç per passar en el mar d’aigua i un altre encara més llarg i feliç per passar en el mar del cel. Només hi ha una manera per parlar de la mort: com de l’altra cara de la vida.
- El Llarg Viatge De Nanuq. Toni Cabo (Autor), Antoni Cabo Sánchez-Rico (il·lustrador) Ed. Animallibres
Després d’esperar el retorn de la mare durant dies, Nanuq se’n va de viatge amb una maleta on duu el que més s’estima. Però poc després de començar el camí, la perd. Com podrà recuperar-la tot sol? Mentre la busca, no sols descobrirà l’autèntica naturalesa del món que l’envolta, sinó un missatge valuós i inoblidable.
- On és el iaio? Mar Cortina Selva. Tandem Edicions, S.L
Els avis, les àvies i altres persones que volem, moren i ens deixen. La mort acompanya la vida, forma part d’ella. Educar per a viure reclama també, com diuen els experts, contemplar serenament la idea de la mort. Un text deliciós sobre una vivència difícil, il·lustrat amb una sensibilitat serena.
- Jo les volia. Maria Martínez Vendrell (Autor), Carme Solé Vendrell (il·lustrador) Associació de Mestres Rosa Sensat
A casa de la Roser hi ha una mare malalta, no es pot llevar i ella va cada matí a fer-li un petó. Després ha de rentar-se, pentinar-se i esmorzar per anar a l’escola. Té unes trenes molt llargues, que li agraden molt, però cada cop que li pentinen li fan mal. Se’n van de vacances i el seu pare li talla, i les troba molt a faltar. La mare mor, i quan la gent li dóna el condol li diuen que sense les trenes s’assembla molt a la seva mare.
- Y la Luna sonrio. Petr Horácek. Ed. Beascoa
Els animals de la granja no volen dormir. Per aquests, la lluna va encenent estrelles per a cada un d’ells fins a arribar a deu i il·luminar tot el cel. Un senzill mecanisme de troquelats a cada pàgina permet al nen veure com apareixen les estrelles d’una en una. Un llibre per abans d’anar a dormir que, a més, t’ensenya a comptar fins a deu.
- Paraíso. Bruno Gibert. Ed. Los cuatro azules
Paradís és un llibre per a nens que parla de la mort, de manera concisa i senzilla. El conte és un monòleg interior, un meravellós exemple de flux de consciència d’un nen que acaba de perdre el seu avi. El nostre protagonista es pregunta què passa després de morir i com és el paradís. Es planteja preguntes que inevitablement tots ens hem fet, i que tothom es fa. Què passa quan morim? On anem? Com és el paradís? Qüestions existencials que ens plantegem arribat cert punt de la nostra vida i a les que probablement no podrem trobar una resposta.
- Todo final es un luminoso principio. Elisabeth Kubler–Ross, Elizabeth Kubler-Ross (Autor), Gottfried Siebel (il·lustrador) Editorial Sirpus
L’autora ha trobat en la imatge de la transformació de la papallona una nova porta al món dels pensaments dels malalts terminals. Les diferents fases de papallona simbolitzen les diverses etapes de la vida humana. L’autora compara les diferents fases d’una papallona amb les diverses etapes de la vida humana.
«Tot el món ve, se’n va i torna. Per tant, ningú se’n va per no tornar mai». La Jana ha viatjat fins a l’Àfrica amb el seu cavallet alat de la sort. Seguint el consell d’una fada diminuta, ha acudit allà per trobar la resposta a les seves preguntes sobre el sentit de la vida i l’amor. En arribar al desert de Namíbia, coneix una flor, una guineu i un lleó. I també a en Mel, un nen de pell fosca i dents molt blanques… Cadascun d’ells li transmet una petita lliçó sobre la vida: per què existim?
La Carla era una nena que es va posar molt malalta, i la van dur a l’hospital de seguida. Els metges no la van poder curar i es va acabar morint. Tots estaven molt tristos fins que una nit, tot mirant el cel, van decidir que l’estrella que més brillava seria la Carla. I des d’aquell dia, cada vespre tots miraven el cel per trobar l’estrella més brillant i que els acompanyaria sempre.
- El petit i jo. Alicia Acosta (Autora), Mercé Galí (il·lustrador). Ed. NubeOcho
La pèrdua d’un animal de companyia suposa un moment molt dolorós. Un llibre poètic i delicat per reconfortar als més petits, però també als adults. Quan el meu gos Peque va morir, a casa tots ens vam posar tristos. L’endemà, un núvol va començar a seguir-me a tot arreu, em va entrar sabó als ulls i un pop m’estrenyia el cor molt fort.
- Para siempre. Camino García Calleja. Ed. Camino Garcia
La protagonista no entén per què no li expliquen la mort de les persones de la mateixa manera que li van explicar la mort de les seves mascotes. I ella mateixa reflexiona sobre el cicle de la vida i treu les seves pròpies conclusions. La mort és un fet natural, tan inherent a la vida com altres esdeveniments dels quals es parla amb naturalitat als nens. Aquest llibre permet parlar amb els nens sobre la mort.
El protagonista d’aquesta història és Babalú, un nen d’aproximadament 6 anys que no se sent bé: no parla, no juga i ningú sap per què. La seva professora intenta esbrinar-ho i junts descobreixen que el que li passa a Babalú és que està trist. El seu avi ha mort i ell no sap com expressar la seva tristesa. Després d’un intens mal de panxa, Babalú expulsa de si un poema, un que ha escrit per al seu avi i que decideix compartir amb els seus companys de classe. Els sentiments de solidaritat i d’amistat de la seva professora i dels seus companys faran que Babalú se senti millor i que entengui que , per mitjà de la poesia , sempre podrà portar al seu avi al cor.
- Adéu, Avi. Anna Masnou. Ed. Independently published
Parlar de la mort no resulta fàcil. A la nostra societat s’ha convertit en tabú. En aquesta bonica història acompanyem a una nena que ha perdut el seu avi en tot el procés de comprensió de la mort i elaboració del dol. A través d’una narrativa clara i comprensible per a totes les edats amb unes il·lustracions dolces i càlides que acompanyen en tot el procés.
- Regaliz. Van Ommen, S. Ed. Kokinos
El Jorge i l’Òscar són dos amics que mentre mengen regalèssia al parc es pregunten com és el cel, si quan es morin es trobaran allà dalt, i moltes preguntes més.
- Cuando estoy triste: Ante la pérdida de un ser querido. Michaelene Mundy. Ed. San Pablo.
Quan estic trist ofereix als nens de tots les edats (i als adults que els cuiden ) un llibre realista que ofereix suggeriments positius i vitalistes per ajudar-los en els tràngols més dolorosos. En aquestes pàgines poden aprendre a viure el dolor amb aquest ànim realista i saludable que ajuda a créixer.
El nostre petit protagonista arriba a casa i tot el seu afany és saludar a l’avi . El busca i ho crida per tot arreu, però no el troba . La seva mare li diu que ha marxat per fer un llarg viatge . El desconsol del petit no pot ser més gran. Pensa què ha pogut fer que no agradés a l’avi i aquest hagi pres una decisió tan dràstica . Finalment , la seva mare li explica amb claredat. Tendra i suggerent , aquesta entranyable història aborda un tema difícil : el de la mort , a més d’exposar la necessitat d’explicar als nens les coses sense disfressa, però amb amor i delicadesa . Les il·lustracions arrodoneixen el magnífic resultat.
Amb un llenguatge molt bonic, la nena del conte comenta com es sent quan està amb l’avi i com veu les coses d’una altra manera, destacant la importància de sentir-se estimada, malgrat que arribi un dia en que ell ja no hi sigui, doncs sap que també llavors continuaran junts, en algun indret, però d’una altra manera.
Amb to amigable i sensible, l’autora opta per posar-se a la pell de la protagonista, deixant que flueixin les pors que l’assalten davant l’absència que, a poc a poc, intueix com a certa. Reflecteix amb tendresa l’angoixa de la nena en les converses sense paraules que manté amb el seu gos, un ésser que estima, a qui pot atribuir tant les respostes que voldria escoltar com les preguntes que no s’atreveix a fer.
- El mejor truco del abuelo. L. Dwight Holden (Autor), Michael Chesworth (il·lustrador). Fondo de Cultura Económica
Aquesta és una història veritable sobre la manera en què una nena experimenta la malaltia i mort del seu avi. Dona resposta a preguntes que l’infant potser no sap expressar. Aquells que estimem mai abandonen el nostre cor… Aquest és el millor truc de l’amor.
- El nen dels estels. ING Edicions
La Clara està molt trista per la mort del seu germanet Miquel. El relat que ha fet a l’escola i les explicacions de la seva mestra, la Roser, l’han ajudat a entendre una mica la mort del seu germà. A mesura que ho explicava se sentia més a prop d’ell. En Miquel estava massa malalt com per poder viure i jugar amb ella. Ara sap que tots ens hem de morir, ella també, i quan això passi, algú la recordarà com ella se’n recorda d’en Miquel. La imatge del seu germanet la fa feliç, sobretot quan pensa que ell segueix vivint com un nen dels estels. La mort, malgrat ser companya inseparable de la vida, és un tema sovint mirem d’evitar. Això fa que estiguem poc preparats per viure la mort dels éssers estimats i que sovint ens faltin eines per enfrontar el dol amb serenor i consciència. Aquest llibre vol ajudar a tots aquells que, per necessitat o convicció, decideixin parlar de la mort amb els infants.
- La balada del rey y la muerte. Adriana Hidalgo. Editora
Un rei molt poderós vol comprendre per què es moren les persones -els nens es fan aquesta mateixa pregunta sovint-. No entén que en els temps que estem no s’hagi trobat un remei per a això i anima als seus savis a desfer-se’n, ja que ell no vol morir. Amb un bon pla, aconsegueixen capturar la mort, però allò que sembla tan bo i divertit, la vida eterna, potser no ho sigui tant.
Un nen deixa escapar sense voler el seu globus i es pregunta ¿On van els globus que s’escapen? ¿Ballen allà dalt? Arriben a tocar les estrelles? Hi ha silenci allà on són? Es recorden de nosaltres? Un llibre amb adhesius que planteja el tema de deixar anar les coses, poden fer-se paral·lelismes amb la mort o la pèrdua d’un ésser estimat per altres circumstàncies.
- No t’oblido. Jennifer Moore- Mallinos. Ed. Edebé
El cicle de la vida comença en el moment en què algú neix i acaba quan aquesta persona mor. El cicle de la vida és el mateix per als nostres animals domèstics. Parla sobre el cicle vital centrant-se en una mascota, el gosset Jake. La il.lusió de rebre’l , anar jugant amb ell i cuidar-lo fins que es fa gran i mor. A partir d’aquí es parla de com es sent l’amo d’en Jake, la tristor inicial, l’acomiadament i finalment, els records macos que ajuden a superar la pèrdua fins que arriba una altra mascota, a la que també s’estimarà molt. Al final del llibre hi ha una guia per a pares i mares.
- El oso y el gato salvaje. Kazumi Yumoto, Rafael Ros Sierra, Komako Sakai. Editorial Corimbo
Aquell matí l’ós plorava. El seu amic el petit ocell havia mort. Va tallar un arbre del bosc i va fabricar una capseta. La va envernissar amb suc de baies silvestres. Va omplir el fons amb pètals de flors. Després va posar delicadament el seu amic a l’interior. Semblava que el petit ocell simplement estigues dormint. Les seves plomes acolorides estaven inflades i el seu petit bec negre brillava com l’ònix. L’ós estava molt trist recordant el seu amic… Un dia, fent una passejada, va topar amb un gat salvatge dormint la migdiada a la riba del riu. Al costat, a l’herba, hi havia una motxilla vella i una caixa de forma molt estranya. Era un violí.
- L’herència. Jaume Cela i Ollé (Autor), Victòria Tubau i Sala (il·lustrador)
Dos ratolinets, d’allò més tendres i eixerits, queden orfes. El seu pare abans de morir pensa qui podrà fer-se’n càrrec i decideix ni més ni menys que sigui en Bigotis-de-seda, el seu “enemic”, un gat que tan bon punt els veu, ja pensa en l’esmorzar que farà, però els agafarà afecte i els adoptarà. Haurà de començar la seva tasca de pare explicant-los que el seu pare s’ha mort.
- Estic amb tu. Cori Doerrfeld. Ed. Beascoa
En Taylor viu una experiència terrible i no sap què fer. Els animals que l’aconsellen estan convençuts que tenen la solució. La gallina li diu que en parli, però en Taylor no en té ganes. L’os li recomana que s’enfadi molt, però això tampoc no el convenç. Un per un, tots volen ensenyar en Taylor a superar la pèrdua, però cap no encerta la manera. Fins que arriba el conill, li fa companyia i escolta el que en Taylor li explica. I això és justament el que el nen necessitava. Aquest conte senzill i entranyable ensenya a superar la tristesa.
A la Catalina no li agraden els comiats. Sent alguna cosa estranya cada vegada que es pon el sol, vola un globus, li cau una dent o el seu pare apaga la llum, però comprendrà que algunes coses han de marxar perquè altres igual de boniques, divertides i reconfortants puguin arribar.
- L’amiga invisible. Mireia Canals Botines. Ed. Salvatella
L’àvia de l’Anna s’ha mort, i ella s’ha tornat de blanc i negre, i apareix l’Anna de color, una amiga que li farà superar la mort de la seva àvia i tornar a tenir tots els colors. Reconèixer i saber expressar emocions i sentiments és molt important per al desenvolupament dels nens entre els dos anys i mig i els vuit anys. Al voltant d’una història en la qual l’Anna o en Xavier passen per algun tipus d’aventura, reconeixerem, aprendrem i posarem en pràctica tota mena d’emocions i sentiments.
Una família surt de passeig a la recerca d’un lloc on enterrar l’avi. L’espai perfecte està entre els gira-sols. Allà també construiran una nova casa on «tot» continuarà vivint. Una història subtil sobre els records dels éssers estimats que romanen en les nostres vides.
- Joan ha mort. Itziar Fernández Hurtado. Pagès editors, S.L
Tant de bo poguéssim ser capaços de parlar de la mort, preparar-nos i alhora preparar els nens abans que aquesta arribés. El punt clau rau en una bona comunicació. I per comunicar hem de saber transmetre, escoltar i entendre l’altre. El conte va adreçat a nens, i no tan nens, i explica la malaltia, la mort i el dol d’un familiar proper. La guia, que complementa el conte, es pot llegir de dues maneres diferents: una de ràpida, per acompanyar si s’està de dol, o una altra de més completa que podrà ser útil per ajudar pares, familiars i educadors a treballar amb els nens i els adolescents sobre el tema de la mort.
- Per sempre més. Alan Durant i Debi Gliori.
Un grup d’animals que viu plegats en una casa al bosc. La Guineu era el cap de família, sempre era al costat dels altres, i treballava molt, i tenia una paraula tendre per tothom. Però vet aquí, que un dia, ja velleta i malaltona va marxar per no tornar mai més. La van trobar sota un roure, la van portar a casa i la van enterrar a la llum de la lluna. I estaven molt tristos i la trobaven a faltar. Però el temps va anar passant, i el dolor es va anant convertint en records, i en parlar de tot allò que feia o que li agradava a la guineu. I la van recordar com si estigués allà, i la van sentir una mica amb ells. I amb el record van aconseguir poc a poc tirar endavant.
- Coi de Quico! Jaume Cela i Ollé (Autor), Javier Andrada (il·lustrador). Ed. La galera
L’avi d’en Quico tenia quatre pèls, un ull de cada color i era molt simpàtic. Li agradava molt ballar. En Quico es pregunta on és ara l’avi. Hi ha nits que el sent i té por. Escriure sobre l’avi, dibuixar-lo, sentir el tic-tac del seu rellotge, recordar-lo ajuda en Quico a saber que sempre el tindrà al seu costat. Coi de Quico!
La mort es personifica en una acompanyant silenciosa i lleugera, que sempre acompanya l’ànec ni que ell no ho percebi, quan aquest és conscient de la seva presència li explica les seves inquietuds sobre la mort, i ella li respon els dubtes. Un ànec rep la visita de la mort a qui planteja els seus dubtes sobre el que passa després, quan ella apareix i la vida se’n va. La mort li dóna respostes. És un llibre il·lustrat que s’aproxima a l’arribada de la mort com un fet natural dins el transcurs de la vida. La mort es personifica en una acompanyant silenciosa i lleugera, que sempre acompanya l’ànec ni que ell no ho percebi, quan aquest és conscient de la seva presència li explica les seves inquietuds sobre la mort, i ella li respon els dubtes.
La Joana, amiga del protagonista, canvia de casa. Aquest fet el fa pensar en l’àvia, i trobar-la més a faltar. I compara com l’àvia va marxar per sempre i la Joana no. Als amics que s’han traslladat de barri pots anar a visitar-los; però quan una persona que estimes ha mort, vol dir que no la tornes a veure més en aquest món i que la trobaràs molt a faltar.
Aquest conte tracta de tres germanes de diferents edats que viuen la mort sobtada de la mare en un accident de cotxe. La germana mitjana, explica el procés que viu ella i la resta de la família després de l’accident.
- El cielo de Anna. Stian Hole. Ed. Kókinos
Quan arriba el dia del funeral de la mare, l’Anna se sent estranya, no sap què té. Prefereix estar en un altre món on recorda tot el que feia amb la mare, i el pare decideix acompanyar-l’hi. Però veuen que han de tornar al món real per poder assistir al funeral.
- El jardí del meu avi. Gil Vila, M. A. Edicions Bellaterra
L’avi Martí té un jardí on hi ha moltes plantes que creixen, i si agafen una malaltia, l’avi s’encarrega de combatre-la, encara que quan són molt velles es moren. El jardí del meu avi és un mitjà per introduir els infants en la comprensió del cicle vital. A la naturalesa, tots els éssers vius neixen, es desenvolupen i, en algun moment, desapareixen, i els humans no som una excepció. Ens agradi o no, la mort és una realitat.
- Adéu, petit amic. Conte recollit per les escoles Waldorf i Ignasi Roda. Ed.
Un dia la Sara es va trobar un ànec acabat de néixer. Se’l va endur a casa i, dia a dia, el va cuidar fins que es va fer gran i fort. Tots dos es van convertir en grans amics. Però l’animal va sentir la crida dels ànecs salvatges i la Sara va saber que hauria d’ensenyar al seu petit amic a volar. Una història preciosa i commovedora, amb boniques il•lustracions i narrada amb una gran delicadesa.
- Mi abuelo Carmelo. Dani Torrent (Autor, il·lustrador). Ed. Kalandraka
És un relat nostàlgic sobre l’avi de l’autor. Tracta amb delicadesa el pas del temps, la transició de la infància a l’edat adulta, i l’absència inevitable d’un ésser estimat que pertany al record. És un relat que transmet nostàlgia del passat, amb un llenguatge evocador, metafòric i subtil; que aborda amb delicadesa el pas del temps, la transició de la infància a l’etapa adulta, i l’absència inevitable d’un ésser estimat que roman al record.
- El camí d’en Dan i el camí de la Lua. Xevi Victori Blaya, Neus Ballesteros Ventura i Ewa Sitko, Ivan Tàpia
Aquests dos contes il·lustrats parlen de la mort del pare o/i de la mare, del procés de dol de l’infant i la seva família. Adreçats a infants a partir de 4 anys, a les famílies i als educadors. Els contes expliquen uns dels fets més dolorosos de la vida d’un infant, la mort del pare o la mare. Els contes es vertebren a partir del procés del dol i de les emocions que implica aquest procés.
- Abans de néixer, després de morir. Jaume Cela i Ollé
La mare de la Clara ha mort després d’estar uns dies en coma: un cotxe la va atropellar quan creuava un pas de vianants. Aquesta terrible absència desvetlla tot un seguit d’angoixes i d’incerteses que semblen que no tenen sortida. Atrapada en un doll incontrolable de records, la Clara s’obstina en un silenci punyent mentre lluita, segon a segon, per sobreposar-se a la desgràcia i donar un cop de mà al seu germà gran, que sí que sembla mantenir l’enteresa. Al seu voltant, el pare transita com un robot desmanegat i el germà petit fa preguntes directes que fan tocar de peus a terra i revifen el dolor.
Jack es troba amb la Mort i, en intuir que va a buscar a la seva mare, que està malalta , trama un pla per deslliurar-se’n. Amb increïble astúcia, aconsegueix atrapar el sinistre personatge en un flascó; però les conseqüències d’aquest tancament seran imprevisibles … En aquest conte tradicional britànic s’emfatitza la idea de presentar la mort no com a enemiga de la vida , sinó com l’altra cara d’una mateixa moneda : una no existiria sense l’altra. 
L’eterna pregunta que tots ens fem en els primers anys de la infància, sobre a on van les persones quan moren, és el tema central d’aquest àlbum. Però aquesta obra és especial, no només per la tendresa que transmet la història, sinó també per l’originalitat de la seva proposta estètica , elaborada amb una tècnica mixta a base de collage i figures en relleu elaborades amb materials de metall , fusta i tela. Avi i nét comparteixen el seu temps al jardí, l’espai preferit de l’àvia de la família i on la recorden. La seva lectura està recomanada a partir de 5 anys .
La Marta ha perdut el seu avi i la seva mare la consola al jardí, mirant el cel estrellat. Tot d’una Marta creu veure com una estrella li pica l’ullet. Podria ser l’avi? Un relat tendre que intenta explicar, amb un llenguatge narratiu i pictòric molt adequat, a una petita nena l’absència d’un ésser estimat, la del seu avi.
- En Tim diu adéu a l’avi. Marc Freixas (Autor), Míriam Santos (il·lustrador)
El conte d’en Tim permet que els infants s’identifiquin amb el protagonista de la història i visquin les diferents fases per les quals poden passar en un procés de dol. De forma detallada, a la història en Tim ens explica com viu la mort de l’avi, amb qui tenia una gran connexió. El conte ens transporta a un viatge d’emocions inevitables quan vivim la pèrdua d’un ésser estimat. Aquest recurs servirà a les famílies i les escoles per treballar, juntament amb els infants, el dol i la mort i saber en quina fase del dol es troben en cada moment.
Conclusió
Els contes són una eina pedagògica molt útil per treballar amb els infants els conceptes complexos com pot ser la mort, les emocions i els valors.
Encara que no ens agradi, la mort forma part de les nostres vides. Els infants la tenen present perquè han vist un animal mort al pati, perquè se’ls ha mort la seva mascota, perquè han vist que moria algú en una pel·lícula, perquè han sabut que un amic llunyà de la família ha mort o encara més tristament quan mor un familiar proper.
Parlar d’aquests temes no ens agrada, però no podem fer veure que no existeixen. Com a adults hem de poder acompanyar l’infant en aquests moments tan difícils. Els infants ens necessiten.
Considero que no cal esperar a parlar de la mort fins que aquesta arriba. Podem preparar-nos per la mort abans i tractar-la amb naturalitat. Així quan arribi, els serà més fàcil d’entendre i, per tant, de conviure-hi i superar-la.
Et comparteixo un article de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, amb consells molt interessants de “Com explicar la mort als nens?”.
Pots trobar més informació en aquest recull “De l’amor i la mort” de María José Mallo. Trobaràs recursos, experiències i materials sobre la pedagogia del dol i la mort.
Coneixes algun conte que consideris útil per treballar la mort amb els infants? Comparteix-lo als comentaris. Moltes gràcies!
Bones!
Moltes gràcies per compartir tots aquests títols!
Aquí tres més per ampliar la lectura.
DE PAOLAT, T. (1994): L’àvia de dalt, l’àvia de baix. Ed. Cruïlla.
GIL, M.J. (2007): El jardí del meu avi. Ed. Bellaterra.
CRUZ, J. (2006): Doce preguntas a un piano. Ed. Edebé
Hola Cristina,
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquests contes tant interessants. No els coneixia!!
Els afegiré a l’article.
Moltes gràcies 😉
Hola Nati,no sé si llegiràs aquest missatge,tinc una nena de 3 anyets,que té la besàvia malalta,possiblement es morirà.la mare m’ha demanat algun títol de conte per aquesta edat, però no sé quin recomanar.lhi.
Si em pots ajudar té 3 anys gràcies
Merche.
Hola Merche,
Perdona el retard en respondre’t el comentari, aquest final de trimestre ha sigut intens 😅
Et recomano els contes següents:
– Més enllà del gran riu. Bescher – Hass.
– El buit. Anna Llenas
– Nana vieja. Margaret Wild
– Adéu, àvia. Mieke Van Hooft
Espero que us sigui útil 😉
Gaudeix d’unes Bones Festes 🎄⛄️
Una abraçada 😘
Nati
Gracies, molt bons llibres
Hola,
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Espero que el recull de llibres et sigui útil.
Estem en contacte 😉
Nati
Moltes gràcies per aquest recull tant exhaustiu.Gràcies
Eulalia
Hola Eulàlia,
Moltes gràcies a tu per llegir l’article i per escriure el comentari.
Gaudeix d’una bona setmana!
Seguim en contacte 😉
Quina GRANNNNNNNNNNNNNNNN i MAGNÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍFICA feina fas, Nati! Molt agraït!
Hola Pep,
Moltes gràcies per les teves amables paraules!!!!! Espero que el recull de contes et sigui útil!!
Gaudeix d’una bona setmana.
Seguim en contacte 😉
Gràcies per la feina feta…he hagut de treballar amb alumnes i fills les pèrdues…i havia trobat alguns d’aquests llibres…però no tots.
Moltes gràcies!!!!
Hola MJosé,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari.
És difícil treballar la pèrdua amb els infants, però aquests contes ens poden ajudar en aquests moments difícils.
Gaudeix d’una bona setmana;)
Moltes gràcies Nati,
Jo ho he hagut de treballar en dues ocasions. Una a 6è, on parlar i parlar ens va anar molt bé i una a P3 que vaig utilitzar “L’estrella de la Laura”. Quan ens trobem en aquests casos crec que no hem de forçar la situació i que l’alumne comenci a parlar-ne amb el grup quan tingui necessitat de fer-ho. Per nosaltres aquesta necessitat de posar ordre emocionalment pot ser una necessitat inmediata, però ells potser necessiten un xic més de temps.
Podem utilitzar els contes com a suport però sobretot intentem llegir el què els passa per dins i quines necessitats tenen.
Una abraçada!
Hola Meritxell,
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència, ens serà molt útil.
Estic totalment d’acord amb el que comentes: “no hem de forçar la situació i que l’alumne comenci a parlar-ne amb el grup quan tingui necessitat de fer-ho”. Hem d’acompanyar els infants en aquests moments difícils, estar al seu costat i ajudar-lo en tot el que puguem. Són moments difícils tan per ells com per nosaltres però ens necessiten i hem d’estar preparats per poder-los ajudar.
Una abraçada 😉
Bona feina Nati!!!! Gràcies per compartir-la 😉
Hola Trini,
Moltes gràcies a tu per llegir l’article i per escriure el comentari.
Gaudeix del dilluns 😉
moltes gràcies per la recopilació, és fantàstica.
jo encara hi afegiria una llibre deliciós, tant per la ilustració com per la història… es troba exhaurit, però
encara l’he pogut demanar a algunes biblioteques… es diu “El hilo de la vida”.
Hola Bel,
El conte que comentes és aquest? “El hilo de la vida.” Sarbacane, Davide/ Bloch, Serge Cali. Ed. S.A Ediciones B
Ja l’he afegit!!!
Moltes gràcies per la teva recomanació.
Seguim en contacte 😉
Moltes gràcies per la teva aportació a un tema que els grans fem tant i tant complicat!!
Isabel
Hola Isabel,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari.
Tens raó que els adults sense voler el fem complicat perquè no sabem com parlar-ne amb els infants. És un tema difícil!!
A veure si aquest recull de contes ens ho fa més fàcil!
Gaudeix d’un bon curs 😉
Hola Nati.
M’ha agradat molt el teu recull de contes. He vist que has agafat alguns comentaris del meu llibre digital sobre el tema.
T’agraïria que afegissis el link, per si algú necessités més referències, donat que és per compartir i fer arribar a tothom que ho necessiti. Estic encantada de que us faci un bon servei.
De l´Amor i la Mort. Vers una pedagogia del dol – http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8019241_614/llibre/index.php
Gràcies per tractar aquest tema tan necessari i natural com és la mort en el teu bloc.
Hola María José,
Em sembla perfecte, ara mateix ho faig!!! Et felicito pel gran recull que teniu! M’ha fet molt de servei i estic segura que en farà a molts mestres i famílies.
Seguim en contacte 😉
Hola Nati,
Moltíssimes gràcies per aquest recull tant extens i profund, segur que a molts ens ajudarà per ampliar recursos sobre el món de les emocions quelcom importantíssim tant pels petits com pels més grans.
Amb el teu permís posaré una entrada al meu bloc Petit món http://petitmonblogger.blogspot.com.es/ per difondre aquesta entrada.
Una abraçada
Anna
Hola Anna,
Moltes gràcies a tu per llegir l’article i per les teves amables paraules. Espero que aquest recull de contes et pugui ser útil.
Un plaer si vols compartir l’article en el teu blog. Per cert et felicito per la gran feina que fas!
Seguim en contacte 😉
Hola, Nati!
Em dic Ma.Àngels Gil i et volia donar les gràcies per la gran feina que fas i, també, per incloure el meu conte “El jardí del meu avi” en el teu recull.
Una abraçada!
Ma.Àngels
Hola Ma.Àngels,
Moltes gràcies a tu per escriure el comentari i un gran plaer poder recomanar el teu conte!!!!!
Una abraçada
Benvolguda Nati,
Gràcies per la teva recerca i les teves explicacions. Jo no sóc mestra, durant més de 30 anys he estat bibliotecària dels nens i pels nens.
A la que era llavors “la meva biblioteca i del Follet” vaig aconseguir tenir un fons considerable sobre la mort, tant de llibres de coneixements com d’imaginació, adreçats a totes les edats.
Sempre he recomanat contes on la mort hi sigui present de la manera més natural possible ja que la mort forma part de la vida.
Sovint comparteixo aquest contes amb mestres i famílies i parlem de la conveniència d’incloure’ls en els seus contes compartits abans no es mori algú proper, els còdols són per mi els còdols del riu de la Vida i ens ajuden a plorar quan hem deplorar i a riure quan hem de riure i fan de filtre de tot allò que ella amablement ens regala.
De mica en mica i si és del teu interès te’n puc afegir uns quants més.
Gràcies de nou!!
Mercè
Hola Mercè,
Moltes gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres. T’estaré molt agraïda si em pots recomanar més contes!!!!!! Els afegiré encantada!!
M’interessa molt així que quan tinguis temps els pots afegir als comentaris o si t’és més fàcil em pots enviar un correu electrònic a natibergada@gmail.com
Moltes, moltes i moltes gràcies. Gaudeix d’una bona setmana 😉
Hola, moltes gràcies per aquest llistat. nosaltres també en tenim un a la web, coincidim en uns quants contes però a mi m’agradaria molt recomanar “Un poema en la barriga”, no sé si està editat també en català. Et deixo el nostre llistat per si el vols mirar.
http://adoptivanet.info/encasa/adopteca-juvenil-perdida.php
Hola,
Primer de tot us vull agrair la vostra recomanació. No el coneixia i l’he pogut fullejar i és un conte realment molt bonic. Ja l’he afegit a l’article.
També us volia felicitar pel vostre web http://adoptivanet.info/ ja que esteu fent molt, molt i molt bona feina!!!!!!!!
Desitjo que gaudiu d’unes bones festes i ens retrobem al Gener!!
Moltissimes gracies Nati per compartir.
Jo faré un projecte sobre el tema de la mort a 4t de primaria. Ja us explicaré!!
Jo conec un conte que es diu “l’ àvia Pepa” dins d’ un recull de sentiments i emocions. Espero que us agradi.
Patricia
Hola Patrícia,
Un projecte molt interessant!!Ja ens explicaràs com et va, segur que en podrem aprendre molt!
Gaudeix d’un bon segon trimestre.
Seguim en contacte 😉
Gràcies per aquest recull de contes Nati. Jo em dedico a acompanyament al dol i formació i el teu recull és molt útil. Tinc un llibre editat: “El centre educatiu de dol. Guia per afrontar la mort, el dol i les pèrdues en els centres educatius”. Ed. Tarannà, 2016
Molt interessants també tots els altres reculls que fas. Gràcies!
Hola Àngels,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per fer la teva aportació. Segur que ens serà molt i molt útil!!!!
Et felicito per la gran tasca que fas.
Seguim en contacte 😉
Nati
Hola Nati,
Felicitats per la feina que fas i moltíssimes gràcies per invertir tant de temps en compartir-la. M’agraden molt els teus articles i reculls i m’hi sento molt identificada.
Et voldria recomanar un conte preciós per tractar el tema de la mort que vaig haver de fer servir aquest any a l’aula i que em va ser de gran ajuda. Es diu “L’efímera” de Stéphane Sénégas, i és de l’editorial Takatuka. Tracta la mort donant pes i valor a la vida que s’ha viscut d’una manera molt tendre i des de la mirada i la innocència de dos nens.
M’ha semblat que no hi era al recull.
Fins aviat!
Anna
Hola Anna,
Moltes gràcies a tu per la teva recomanació. Ja l’he afegit a l’article i el buscaré per poder-lo llegir, ja que promet molt!!!
M’encanta descobrir contes nous! Moltes gràcies!
Gaudeix d’un bon tercer trimestre.
Seguim en contacte.
Nati
Voldria que em recomanéssiu un conte sobre el dol per un nen de 12 anys q ha perdut la mare de càncer.
Moltes gràcies!
Hola Carme,
Perdona pel retard, ara he vist que el teu comentari havia quedat sense resposta.
Ho lamento molt i t’acompanyo en el sentiment.
Per si encara et pot ser d’utilitat el recomano els contes:
– El meu avi i jo. Núria Para Pararera. Editorial Joventut, S.A
– Més enllà del gran riu. Bescher – Hass. Editorial Juventut, S.A
– Cuando faltan mamá o papá: Un libro para consolar a los niños. Daniel Grippo (Autor), R. W. Alley (Ilustrador) Ed. San Pablo
Espero que et puguin ser útils.
Seguim en contacte.
Nati
Informació molt útil! Afegeixo un conte preciós que es diu “Ara l’avi viu en mi”
Gràcies
Laura
Hola Laura,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per compartir aquest conte tan preciós 👏👏👏
Anirà perfecte pel recull de contes.
Moltes gràcies.
Ànim i cuida’t molt.
Nati
Bones Nati,
magnífica la tasca la que fas en el teu blog, sempre trobo temes i recursos molt interessants.
M’agradaria recomanar un llibre sobre la mort : “Para Siempre” de Camino García Ed. La fábrica de Libros, l’he trobat per casualitat. Penso que és una petita joia per poder introduir el tema de la mort i que estigui present de manera natural. Espero que també t’agradi.
Salut!
Laia
Hola Laia,
Moltíssimes gràcies per les teves amables paraules, t’he les agraeixo molt.
Moltes gràcies també per la teva recomanació, anirà perfecte pel recull de contes 👏👏👏👏
Ànims i cuida’t molt 😘
Nati
Bona Nit Nati:
Una vegada més donar-te mil gràcies per aquest recull de contes tant bonics per parlar d’un tema que està envoltat de dolor però d’aquesta manera és pot donar un toc de tendresa per romandre el record de les persones estimades.
Mooltes gràcies per tots els recursos tant amplis que es ofereixes a les famílies i a al col.lectiu docent.
Hola Teresa,
Moltíssimes gràcies per les teves amables paraules, te les agraeixo molt.
Malauradament, en els moments que ens ha tocat viure, potser necessitarem recórrer a alguns d’aquests contes per treballar la mort amb els petits.
Espero que el recull pugui ser útil en aquests moments difícils.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Bon dia,
Magnífica tasca la q fas. Sovint els teus recursos varis m.han ajudat en la meva tasca professional. De cor gràcies.
M.encantaria saber si hi ha algun calaix on hi hagi contes sobre malalties de nens/es. Agraïda.
Hola Roser,
Moltes gràcies per les teves amables paraules. Molt contenta de poder compartir i ajudar 😀
Em sap greu però no et puc resoldre la demanda que formules perquè no en tinc coneixement. Segur que fent recerca per internet en pots trobar.
Seguim en contacte 😉
Nati
Hola Nati,
Gràcies pel recull. És tant important poder parlar de la mort amb naturalitat!
Tinc dos contes publicat sobre el tema. El primer, fent servir la veu del meu fill, explica un fet real de quan va morir el meu pare amb el qual estava molt unit.
Es va publicar al nº 1269 amb el títol “Mama, on és l’avi?” El segon “M’agraden les paraules” Obrador editorial, el vaig escriure pensant amb els meus (8) nets i netes el dia que jo mori.
M’agradaria que els afegeixis a la llista.
Hola Carme,
Moltes gràcies per escriure el correu electrònic i per compartir amb nosaltres els teus coneixements, t’ho agraeixo molt 😊
He afegit el conte “M’agraden les paraules” Però l’altre conte “Mama, on és l’avi?” no l’he sabut trobar. Existeix com a llibre físic que es pugui comprar a les botigues?
He trobat que es pot consultar en format pdf al link: http://webs01.santpau.es/collage/images/potter/tempFiles/potterTmpFile_uuid_268083/Mama%2Bon%2Bes%2Bavi.pdf
Només puc afegir a l’article els contes que siguin físics en paper.
Però no pateixis que havent-lo mencionat fent un comentari, també el podràs donar a conèixer 😉
Moltes gràcies per compartir les teves creacions 🙂
Estem en contacte 😊
Nati
Perdona Nati, “Mama, on és l’avi?” Es va publicar al nº 1269 de Cavall Fort.
Bon Dia Nati
Com sempre un recull preciós i útil. Moltes Gràcies.
Hi ha un altre llibre bastant nou, de l’Alícia Acosta “El petit I jo”, que tracta el tema de la mort d’una manera senzilla i molt real.
Una abraçada.
Hola M.Dolors,
Moltíssimes gràcies per les teves amables paraules. Molt contenta que t’agradi el recull de contes 👏👏👏👏
He afegit la teva recomanació: “El petit I jo” Molt bona aportació 😉
Estem en contacte 😊
Una gran abraçada 😘
Nati
Bon dia Nati
Gràcies per aquest treball tant ampli. Voldria afegir aquest llibre, Dues ales, Cristina Belleme i Mariachiara Di Geòrgia Editorial Combel. També molt bonic
Gràcies
Hola Angelina.
Moltes gràcies per la teva aportació 👏👏👏
He afegit el conte al recull 😉
Una gran abraçada 😘
Nati
Hola
Gràcies per tants recursos
Una proposta més:
El jersei de la mare. Jayde Perkin. Ed. Baula
Quan la mare se’n va anar, tot va canviar per sempre. Com podrem tirar endavant ara que ja no hi és? La trobem a faltar. És com tenir un núvol negre a sobre que et segueix a tot arreu, o com nedar cap a una riba i no arribar-hi mai. Però els records t’ajuden i s’assemblen al jersei de la mare, perquè te’l pots posar i sentir la seva abraçada. Potser tenir el jersei de la mare és una manera de tenir-la a la vora sempre.
Hola Josep Maria,
Moltes gràcies per la recomanació, no el coneixia 👏👏👏
L’he afegit al recull de contes 😉
Agraeixo molt la teva aportació 👍
Estem en contacte 😉
Nati
Hola Nati,
M’ha semblat un recull magnífic!!!
Una consulta, em podries aconsellar algun d’aquests llibres per Cicle Mitjà de primària?
Moltes gràcies per facilitar-nos tant la feina.
Salutacions,
Noemí
Hola Noemí,
És un gran plaer compartir 😉
Espero que el recull de contes sigui útil 😊
Molts dels contes poden ser útils per Cicle Mitjà, et recomano: La gota d’aigua i Més enllà del gran riu.
Bona setmana 🙂
Nati
Nena d’11 anys que ha perdut el pare de sobte i ella el va trobar. Em pots recomanar algun llibre per treballar a l’escola??
Gràcies
Hola Montse,
Lamento moltíssim la seva pèrdua i que hagi sigut en unes circumstàncies tan complicades.
Davant aquesta situació complexa que em comentes, no tinc clar un llibre en concret que et pugui anar bé. Considero que per un cantó caldrà treballar el dol per la pèrdua d’aquesta persona estimada, per altra banda, poder fer un bon acompanyament emocional a aquesta nena per tot el que deu sentir després d’aquestes vivències tan traumàtiques. Potser es pot recomanar a la família que vagin al psicòleg perquè ajudi a gestionar els sentiments i emocions que deu estar vivint aquesta nena.
Et recomano que llegeixis el resum dels contes que més creguis que poden encaixar a la teva alumna.
Molts ànims per la teva alumna i per tu, aquests moments són difícils per tothom.
Una abraçada
Nati
bones,
el meu pare cuan es va morir el vam incinerar i vam tirar les cendres a un camp propi, pero el meu fill no enten com pot se que estigui allí, com vam fer el forat? te 7 anys pero em falten respostes les preguntes les trobo complicades per un nen tan petit, quin llibre m’aconselleu?
gracies
Hola Lurdes,
Lamento molt haver trigat tant a respondre.
Sempre és complicat parlar d’aquest tema amb els petits.
Penso que és important que puguis respondre a les seves preguntes amb el màxim de sinceritat possible.
Potser en lloc d’explicar un llibre en concret en podeu mirar uns quants en que facin referència de la mort d’un avi.
En explicar els contes pot ser que es vagin resolent alguns dels dubtes que té i sobretot us donarà l’oportunitat de mantenir converses sobre aquest tema.
Molts i molts ànims en aquests moments difícils.
Una gran abraçada.
Nati
EL SECRET DE L’AVI
Una història molt especial,
la d’un avi a qui estimem molt.
Què li passa, però, a l’avi?
Si llegiu aquesta conté, ho sabreu.
A sortir avui, espero que us agradi molt.
Hola Esther,
Perdona el retard en respondre’t el comentari, em vaig despistar. Perdona.
Em pots dir de quin editorial és aquest llibre i l’autor?
Moltes gràcies
Nati
La Galera em va publicar el llibre “Coi de Quico”. Es una novel.la curta o un conte llarg. I vaig publicar la novel.la per adolescents “Abans de néixer, després de morir” que va guanyar el premi Caixa de Girona. Tot i que de maneta més tangencial Cruïlla em va editar i premiar amb el Vaixell de vapor el llibre L,herència. Felicitats per la teva bona feina.
Hola Jaume,
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves obres.
Ja les he afegit al recull de contes.
Les buscaré per poder-les llegir.
Felicitats a tu per la gran feina que continues fent per l’educació.
Moltes, moltes i moltes gràcies.
Una abraçada.
Nati
Bon dia! Jo us recomano un nou llibre per ampliar la llista.
Rere els núvols tot és blau (Laura Sais i Nina Bach) ed. Excellence.
Una abraçada!
Hola Laura,
Perdona el retard en respondre’t el comentari, ho lamento, em vaig despistar.
Moltes gràcies per la recomanació. Ja he afegit el conte que proposes.
Estem en contacte 😉
Nati
Hola Nati,
Grup classe de CFGS, de uns 25 anys la majoria, hi ha de entre 20 i algun de 30. Cohesionat.
Company de 25 va morir dimarts de mort súbita. Era líder natural, molt estimat.
Demà tots anem a funeral.
El repte , pel professorat, es com seguir les classes, respectuosament amb tothom, i dedicant el temps convenient, si es necesita, a expresar dols. Poder ajudar als company@s a seguir endavant, cadascú al seu ritme.
Penses en algun material , i guia de posibles activitats de ajuda? Estic cercant.
Moltes gràcies
Hola Anna M,
Lamento moltíssim el que comentes, quina gran pèrdua. T’acompanyo en el sentiment a tu, als alumnes i la família.
Sento molt que hàgiu de passar per una situació tan difícil.
Et recomano que et posis en contacte amb una persona experta en el dol que et pugui orientar com podeu acompanyar els alumnes en aquests moments tan difícils.
Potser podeu parlar amb: Conxita Larrull Bertrán, Mònica Cunill o Teresa Feliu.
Molts i molts ànims i una gran abraçada.
Nati