Ens trobem en uns moments d’incertesa, una incertesa que ja fa molt de temps que dura i que encara no en sabem el final. Aquesta situació ens afecta emocionalment, tant a petits com a grans.
La Júlia Prunés Massaguer ens explica en aquest article com podem acompanyar emocionalment als infants des d’una mirada apreciativa.
Ella és infermera i està especialitzada en Salut i Benestar emocional. És escriptora de contes infantils i formadora en Educació Emocional.
Espero que aquest article et sigui útil i t’ajudi en el teu dia a dia 😉
Pots veure la xerrada que va fer la Júlia a Docents.cat
➡️ Com podem acompanyar emocionalment als infants des d’una mirada apreciativa.
Moltes gràcies Júlia per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiència 👏👏👏
Què vol dir acompanyar emocionalment?
Acompanyar és compartir, recolzar, sostenir, escoltar…és SER-hi.
És fer costat, reconèixer l’altra i celebrar el seu valor i la seva llibertat, des de la connexió, l’amor i el respecte. Acompanyar és un art que enriqueix i que ens fa créixer a parts iguals.
Què és la mirada apreciativa?
La mirada apreciativa em ve de la Indagació Apreciativa (Appreciative inquiry, de David Cooperrider), de la qual m’he format. Està enfocada a descobrir i reforçar les fortaleses i el potencial de les organitzacions i de les persones que en formen part, amb el propòsit d’acompanyar-les a créixer i millorar. Es tracta d’una metodologia tan senzilla com poderosa que es transforma fàcilment, en una forma d’entendre la vida, en una MIRADA.
Una mirada que ens permet acompanyar emocionalment des del reconeixement i la confiança. I, des d’aquesta perspectiva, aportar recursos i un acompanyament que facilitin una millor resposta emocional a les situacions i contextos inherents a la vida.
Com ens afecta emocionalment la situació actual?
El moment actual de pandèmia ha intensificat algunes emocions com la incertesa, la frustració, la tristesa… que, si bé ja les experimentàvem abans que arribés el covid19, ara són molt més presents en el nostre dia a dia i sentim la necessitat d’aprendre a gestionar-les i d’acompanyar-les millor.
Cada persona és un món, i per tant cadascú ho viu de forma diferent. Depenent de les circumstàncies que li toqui viure, de la interpretació que en faci i la capacitat de gestionar-ho que tingui.
Si una cosa ha evidenciat, aquesta crisi, és que hi ha moltes realitats diferents i això fa que els seus efectes siguin molt variables i diversos.
Quina funció tenen les emocions?
Totes les emocions tenen el seu valor i la seva funció, i ben gestionades, són clau per a la supervivència i la salut, l’aprenentatge i la relació amb el món i les persones que ens envolten. Aprendre a regular-les, és un dels objectius de l’Educació Emocional i aprendre a acompanyar-les, també.
Les emocions ens mouen i, com passa amb l’energia, ni es creen, ni es destrueixen, es transformen. A vegades, per modular-ne la intensitat i ajustar-se millor a l’estímul que les ha originat o també, per fer-les més suportables a l’hora de transitar-les. D’altres, quan deixen de ser-nos útils i/o han assolit la seva funció, les donem per superades donant pas a una nova emoció, adequada a les noves circumstàncies. Amb un bon acompanyament que ens recolzi i/o ens faci de guia, és més fàcil, i ens aporta estratègies i nous aprenentatges.
De quina manera podem acompanyar l’infant en aquest procés?
És un procés que m’agrada explicar seguint quatre passos molt senzills, encara que a vegades representen tot un repte. Una manera d’acompanyar-los és des de la mirada apreciativa, enfocant-nos en les fortaleses i confiant en la capacitat i la llibertat de les persones a qui acompanyem i la funcionalitat i el poder de les emocions.
Identificar
El primer pas és posar-li nom a l’emoció, saber què l’ha provocat i per què. Com ens fa sentir per dins i com l’estem expressant. Quina representa que és la seva funció i si és, precisament, la que està tenint.
És important saber des d’on l’estem acompanyant:
- Com ens fa sentir l’estat emocional de l’altra persona? Per què?
- Posem atenció a les seves emocions, o li projectem les nostres?
- Entenem que és seva l’emoció, o ens hi identifiquem i ens la fem nostra?
Validar
Per transitar una emoció sense reprimir-la cal que qui l’experimenta es permeti i accepti sentir-la. Lliure d’expectatives (de com s’hauria de sentir) i de judicis. I que qui l’acompanya, també ho faci. Frases com aquestes tindrien just l’efecte contrari. Us en sona alguna?
- “que exagerat, això et fa por?”,
- “au va, no ploris que em poso trista”,
- “i a sobre, ara t’enfades?!”…
A vegades ens pot frenar la por que l’emoció ens desbordi, a perdre el control de la situació, i per això és important disposar de recursos que ens facin sentir emocionalment competents. Amb la capacitat de gestionar-les. En aquesta fase, la sobreprotecció no hi ajuda.
És important saber diferenciar l’emoció de la resposta: que pegar no sigui adequat, no vol dir que enfadar-se tampoc ho sigui. La ràbia, ben expressada, té la seva funció i ha de poder ser expressada.
Jo, la primera setmana de confinament, sentia angoixa… n’havia viscut altres vegades i per tant em va ser fàcil identificar-la. De totes maneres, tot i tenir recursos no hi havia manera de regular-la. Fins el dia que em vaig adonar que no me la permetia. “No podia ser que jo, que em dedico al tema, sentís angoixa!” No me la podia permetre si volia sostenir emocionalment la meva família… i patatim patatam. Fins que no vaig acceptar-la i me la vaig permetre, cap dels meus recursos va funcionar.
És un pas important aquest, i potser un dels que ens costa més. També quan acompanyem, perquè a vegades, l’emoció de l’altra ens remou o ens atrapa i sentim la necessitat de protegir-nos-en.
Regular
Un cop sabem i hem acollit com ens sentim, ens cal saber com ens volem sentir i per què. És el moment de posar en marxa els recursos que ens permetran transformar-ho. Si això és el que volem.
En el dol, per exemple, la tristesa es pot viure com un homenatge a l’amor que sentíem per qui ja no hi és. És una emoció que ens demana aturar-nos i reduir el nostre ritme vital. Ens convida a la introspecció i ens desconnecta temporalment del món que coneixem mentre ens anem adaptant a la nova situació. És important respectar el tempo de cadascú.
A vegades el buit ens aclapara i la tristesa ens desespera i necessitem qui ens sostingui, ens escolti i ens cuidi. Quan tenim la possibilitat d’expressar i compartir l’emoció amb algú que l’acull amb empatia, respecte i contenció, la seva intensitat es fa més suportable i la comencem a regular.
Transformar
La regulació emocional ens permet transformar una emoció en una altra, transitant, per exemple, del neguit a la calma, de la tristesa a l’alegria, de la ràbia a la pau… Quan posem consciència a la quarta fase i observem el procés que ens ha dut fins aquí, les nostres competències emocionals creixen i es reforcen.
Identificant la nova emoció, tanquem el cercle, mantenint una espècie d’espiral emocional que ens permet respondre i adaptar-nos a qualsevol context i situació de la millor manera possible. Disposar d’un bon acompanyament marca la diferència, afavoreix l’aprenentatge envers l’autonomia i el benestar.
Vols veure la xerrada que va fer la Júlia Prunés a Docents.cat?
La Júlia va venir a Docents a fer una xerrada molt interessant on va parlar de Com podem acompanyar emocionalment als infants des d’una perspectiva apreciativa.
En la xerrada la Júlia va parlar de:
- Què són i com es generen les emocions.
- Les quatre fases que permeten gestionar les emocions: la identificació, la validació, la regulació i la transformació i com acompanyar-les.
- Les emocions que s’han intensificat amb la pandèmia: la incertesa, la frustració, la tristesa i la necessitat de reforçar la confiança.
- Com educar per a la resiliència: afrontar situacions traumàtiques i fins i tot sortir-ne reforçats i reforçades.
- Propostes que es poden treballar a l’aula: la motxilla de les emocions, el racó de la calma adaptat a la pandèmia i la pràctica de la respiració.
Espero que aquest article et sigui molt útil i t’ajudi en el teu dia a dia a l’aula 😉
Et recomano altres articles que et poden ser útils per treballar les emocions i els valors:
- Com acompanyar les emocions dels alumnes
- 90 curts imprescindibles per treballar les emocions i els valors a l’aula
- Idees clau per treballar la competència emocional
- 180 recursos imprescindibles per treballar les emocions i els valors
També et recomano la formació que pots trobar a Docents.cat
- L’educació emocional a l’escola. Júlia Prunés
Et convido a dir-hi la teva escrivint un comentari. Moltes gràcies 🙂
M’ha agrdat molt aquest cercle és molt gràfic però ho deixa molt clar…escoltaré la xerrada perquè eig que em fallen les funcions que té cada emoció
Gràcies per compartir-ho
Hola Aina,
Moltes gràcies per escriure el comentari 👏👏👏👏👏
Totalment d’acord amb les teves paraules, el cercle és molt gràfic i permet entendre com podem acompanyar emocionalment a l’infant.
Si vols escoltar la xerrada de la Júlia, pots accedir a Docents.cat. Cal que et subscriguis, són 15 €.
Si només vols escoltar la xerrada de la Júlia, des del perfil et podràs donar de baixa de manera molt fàcil.
Durant un mes podràs gaudir de tot el que hi ha a Docents en aquests moments 🙂
Si tens algun dubte, en parlem 😉
Nati
Moltes gràcies per aquest article tant instructiu i pràctic de la Júlia Prunés.
Feu molt bona feina!!! Endavant ja que l’educació dels nostres infants és mereix tenir bons professionals i que entre tots poguem fer un món millor i molt més humà.
Gràcies !!!
Hola Teresa,
Moltes gràcies a tu per les teves amables paraules, te les agraeixo MOLT 😊
Molt i molt d’acord amb les teves paraules “l’educació dels nostres infants és mereix tenir bons professionals i que entre tots puguem fer un món millor i molt més humà” 👏👏👏 No ho podria haver dit millor.
Tots i totes afegim el nostre granet de sorra 😊
Una gran abraçada 😘😘😘
Nati
Bon dia,
He trobat molt interessant aquest article de la Júlia Prunés.
No n hi ha prou en voler ajudar els nostres alumnes, sovint en falten coneixements i recursos per fer ho.
Els quatre passos que explica la Júlia per acompanyar emocionalment l infant són la clau per entendre i ajudar els nens en un moment tan complicat com el que vivim.
La nostra obligació com a docents és vetllar perquè això sigui així.
Moltes gràcies!!!
Susanna
Hola Susanna,
Moltes i moltes gràcies per escriure el comentari i per compartir les teves reflexions, t’ho agraeixo MOLT 👏👏👏
Com dius, ens trobem en un moment complicat i l’acompanyament que puguem fer als nostres alumnes és vital.
Com a docents cal que acompanyem als nostres alumnes i vetllem perquè estiguin bé 😊
Estem en contacte Susanna 😉
Una gran abraçada 😘
Nati