El treball per projectes: exemple pràctic explicat pas a pas

Com ja saps, soc una gran defensora del treball per projectes. Considero que és molt important que els infants s’impliquin i es motivin per l’aprenentatge i que connectin amb el que fem a l’aula. Sense implicació i motivació per part dels infants, no hi pot haver aprenentatge.

Cal que situem els infants en el centre de l’aprenentatge, que els guiem i acompanyem perquè puguin aprendre a aprendre i puguin gestionar el seu aprenentatge.

En aquest article:

• Resumeixo les nocions bàsiques del treball per projectes.
• Esmento els diferents moments que seguim quan treballem per projectes
• Exemplifico cada un d’aquests moments amb l’explicació d’un projecte que vaig dur a terme amb els alumnes de 3r de l’escola el Despujol.

Espero que l’article us sigui útil i us doni orientacions perquè pugueu treballar per projectes amb els vostres alumnes 😉

Vull donar les gràcies a l’equip directiu, les famílies i els alumnes per fer-ho possible i per autoritzar-me a utilitzar les imatges dels infants. Moltes gràcies.

NOTA: En cada un dels punts de l’article trobareu una introducció teòrica referent a l’aprenentatge basat en projectes, escrita amb lletra en cursiva. A continuació, veureu com hem aplicat aquesta teoria en el projecte amb els alumnes de 3r. La referència a la part de l’aplicació del projecte la trobareu iniciada amb una fletxa ➡️

Si voleu aprofundir més en el treball per projectes, a Docents.cat trobareu 4 xerrades que vaig fer per parlar de com podem treballar per projectes a l’aula.

👉 Xerrada 1: Què és el treball per projectes i com preparem el projecte?
👉 Xerrada 2: Com generem les preguntes d’investigació i com planifiquem el projecte?
👉 Xerrada 3: Com gestionem el projecte i com recollim els continguts apresos?
👉 Xerrada 4: Com avaluem el projecte i com el clausurem?

Com escollim el tema del projecte?

El tema del projecte cal escollir-lo tenint en compte els interessos dels infants però també tenint en compte els interessos dels docents. Sempre que podem, tenim en compte els interessos que tenen els alumnes, però no ens quedem limitats només al que ells proposen. Partir exclusivament del que proposen els infants té algunes limitacions, ens pot portar a:

• Treballar temàtiques molt allunyades del context proper de l’alumne/a.
• Treballar sempre temàtiques que ja coneixen i no poder obrir el ventall.
• Treballar temàtiques molt repetitives.
• Treballar temàtiques en moments que no ens interessa perquè no en podrem investigar.

Per tant, ens interessa treballar temàtiques que interessin als alumnes, però alhora temàtiques que també interessin als docents.

És important que el tema del projecte:

• Ens permeti interaccionar amb la realitat que ens envolta, els objectes, els éssers vius, els materials…
• Motivi i desperti interès en els infants perquè vulguin seguir aprofundint-hi i investigant-hi.
• Sigui rellevant socialment, que propiciï la reflexió dels infants sobre les seves actuacions i valors (sempre que es pugui).

➡️ Per escollir el tema del projecte es va analitzar els projectes duts a terme en els cursos anteriors per tal de tenir en compte els continguts del currículum que els infants havien treballat anteriorment. Es va escollir un tema que oferís l’oportunitat de treballar continguts del currículum potents que encara no s’havien treballat.

Es va considerar que l’aigua encara no s’havia treballat en cap projecte anterior i que ens oferiria la possibilitat de treballar continguts del currículum molt interessants que es podrien vivenciar i treballar a partir de l’entorn proper. Així doncs la temàtica que es va escollir per treballar en el projecte va ser:

Com formulem la pregunta repte?

Un requisit indispensable del treball per projectes és partir d’una pregunta repte. La pregunta repte és el motor de l’aprenentatge que farà que els infants vulguin investigar, descobrir, aprendre, saber …

La pregunta repte:

• Planteja un problema, un repte cognitiu.
• Identifica el motiu del projecte, és la referència que ha de guiar tot el projecte.
• Estimula a fer, pensar, investigar i comunicar.
• Desperta en els infants el desig de saber.

La pregunta repte:

• Ha de ser clara, breu, concisa i directe. 
• Ha de respondre a una situació motivadora per als alumnes, que els generi interès.
• Ha de ser oberta perquè permeti donar lloc a moltes subpreguntes.
• Ha de ser investigable per potenciar l’esperit d’indagació
• Ha de comportar l’aprenentatge de coneixements potents transferibles a altres situacions.
• Si és possible, ha de permetre treballar temes de rellevància social.

➡️ L’equip de mestres volíem trobar una pregunta que fos atractiva pels infants, però que alhora oferís bones oportunitats d’aprenentatge. Finalment la pregunta repte del projecte va ser:

A l’hora de pensar la pregunta repte, és important que els mestres treballem en equip, ja que pensar una bona pregunta repte no és fàcil. Com a més mestres col·laborem en la generació de la pregunta repte millor, vol dir que més cervells estaran pensant conjuntament i segur que entre tots i totes serem més creatius.

Com presentem el projecte?

El projecte es presenta als infants a partir d’un escenari concret que serà el punt de partida. La presentació del projecte serveix per:

• Situar als infants.
• Motivar els alumnes.
• Descobrir la pregunta repte del projecte.
• Donar el punt de partida per iniciar el projecte.

Cal buscar una manera atractiva per presentar el projecte que potenciï que els infants estiguin motivats des del primer moment que iniciem el projecte.

➡️ A l’escola els mestres vam crear una dinàmica de joc en què els infants i les famílies, durant una setmana, anaven trobant pistes per tal de descobrir el tema del projecte.

• El primer dia vam trobar al pati un mòbil que representava la molècula de l’aigua.
• El segon dia vam trobar el número 2.
• El tercer dia vam trobar un cercle que representava la lletra O.
• El quart dia vam trobar la lletra H.
• Finalment l’últim dia vam trobar un estenedor amb elements penjats relacionats amb l’aigua: un banyador, una regadora, ulleres de nedar, una bosseta del te, un colador, un got …

L’endemà quan els nens/es van arribar a l’escola es van trobar una gran sorpresa, l’escola estava decorada amb la temàtica del projecte: l’aigua. Els mestres vam rebre els infants vestits de color blau, calçats amb botes d’aigua i amb un paraigües a la mà.

Aquell matí a l’entrada de l’escola va sonar música per donar l’entrada a aquell dia tan especial, sonava la cançó “Una lluna a l’aigua” de Txarango. Començava el projecte!

Encara ens faltava descobrir la pregunta repte del projecte. La comunitat de mitjans ens vam trobar un missatge que ens convidava a anar a un bosc que tenim a prop de l’escola a buscar pistes per descobrir la pregunta repte del projecte. Vam trobar ampolles plenes de diferents líquids i les lletres per confegir la pregunta del projecte.

Un cop a l’escola, conjuntament, vam confegir la pregunta repte del projecte “L’aigua sempre és bona?”

Com explorem les idees que tenen els infants?

En el treball per projectes volem que els infants aprenguin a aprendre, que aprenguin a gestionar el seu aprenentatge. Ens interessa que els infants siguin conscients de com aprenen, què saben, en què s’equivoquen, quins dubtes tenen… Durant tot el projecte anirem explorant les idees que tenen els infants. En el treball per projectes donem molta importància a la metacognició.

Podem explorar les idees dels infants de moltes maneres diferents. Podem propiciar una conversa a l’aula, fer un dibuix explicatiu, utilitzar la dinàmica d’aprenentatge cooperatiu 1-2-4, fer una elaboració amb plastilina, fer un dibuix cooperatiu, elaborar un mapa conceptual, fer un breu escrit reflexiu …

En l’inici del projecte és un bon moment per explorar les idees que tenen els infants. Els mestres volem:

• Potenciar que els infants reflexionin i revisin els coneixements, vivències i experiències que tenen relacionats amb la temàtica del projecte.
• Descobrir els coneixements que tenen els infants i veure quin és el seu punt de partida.

Per explorar les idees que tenen els infants podem dur a terme una conversa a l’aula a partir de la qual, conjuntament, puguem compartir els coneixements que tenim entre uns i altres. En aquesta conversa, els docents formularem preguntes als infants que els convidin a reflexionar i compartir coneixements, vivències i pensaments.

Per guiar aquestes converses ens pot ser útil formular preguntes:

• Obertes i productives: Com és que … ?, A què és degut que … ?, Què passa quan …?
• Contextualitzades: Orientades a moure esquemes mentals per generar noves maneres de pensar i aprendre.
• Dirigides a l’infant: Com t’imagines que … ?, Com penses que … ?
• Constructives: Que afavoreixin que els infants hagin de construir una explicació.

El que ens interessa és que els infants construeixin les seves explicacions i siguin conscients dels coneixements que tenen. En aquesta primera conversa d’aula ja comencen a sorgir dubtes que ens porten a formular preguntes d’investigació.

➡️ A la classe vam propiciar una conversa en què els infants compartien coneixements, complementaven les aportacions dels companys, raonaven les seves reflexions, explicaven vivències …

Les explicacions dels infants van ser molt interessants. Et deixo una mostra de les seves aportacions:

• Quan l’aigua es fa malbé es torna de color verd.
• L’aigua ens pot fer mal perquè hi ha els tsunamis.
• El gel encara que és molt diferent també és aigua.
• En els núvols també hi ha aigua.
• Les persones no podem beure aigua salada.
• Hi ha molts animals que viuen a l’aigua.
• L’aigua del riu va a parar al mar.
• L’aigua dels bassals s’empassa a sota terra.
• A sobre de l’aigua hi ha com una capa que fa que no es trenqui.
• L’aigua és molt important per viure.
• L’arc de Sant Martí apareix quan plou.

Com concretem què volem descobrir?

Per iniciar el projecte, demanem als infants que reflexionin sobre el que creuen que hauríem d’investigar per respondre la pregunta repte. Demanem als infants que es formulin preguntes amb relació a: 

“Què necessitem investigar o descobrir per resoldre la pregunta repte”? 

Les preguntes les generem de manera conjunta entre tot el grup-classe. Aquestes preguntes ens permetran iniciar la investigació. Durant tot el projecte aniran sorgint noves preguntes d’investigació que possibilitaran obrir noves investigacions que ens portaran a respondre la pregunta repte.

➡️ Els alumnes van generar una bateria de preguntes que consideraven que necessitaríem investigar per respondre la pregunta repte del projecte. Aquestes són algunes de les preguntes que conjuntament vam generar a l’aula:

• L’aigua ens pot fer mal? Com?
• Com és l’aigua per dins?
• Quines propietats té l’aigua?
• L’aigua sempre és igual?
• Com és que l’aigua dels rius i dels mars no es xucla sota terra?
• Tots els éssers vius necessiten aigua per viure?
• Com és que hi ha coses que suren i coses que no?
• Podem crear aigua?
• Quan va començar a haver-hi vida a l’aigua?
• L’aigua es pot netejar? Com?
• Com és que l’aigua del mar és salada?
• Totes les aigües són bones?
• On podem trobar aigua?
• Com és que l’aigua es posa de color ver?
• L’aigua pot crear coses noves?
• Podem beure aigua salada?
• Les propietats de l’aigua les tenen tots els líquids?
• Com s’ha format l’aigua?
• Necessitem aigua per viure?
• Com és que els núvols es veuen de color blanc?
• Per què té valor l’aigua?
• L’aigua pot curar? Com?
• Com es creen els remolins d’aigua? I els Tsunamis?

Al llarg del projecte van anar sorgint noves preguntes d’investigació que també es van anar investigant.

Com planifiquem què volem fer?

En iniciar el projecte, el primer que podem fer és organitzar amb els infants les preguntes d’investigació que s’han formulat, de manera que donem coherència a la bateria de preguntes recollides. Cal tenir present que, durant el projecte, aniran sorgint noves preguntes d’investigació que també anirem investigant.

Un cop hem organitzat i donat coherència a la bateria de preguntes, el primer que podem fer és, escollir conjuntament infants i mestre/a, la primera o les primeres preguntes que volem investigar. Un cop escollida/es les preguntes a investigar, podem pensar amb els infants de quina manera podem investigar la/les pregunta/es formulades.

Com a mestres cal que tinguem present que per resoldre les preguntes, no podem basar la nostra investigació exclusivament en fer recerca d’informació. Cal que acompanyem als nostres alumnes perquè aprenguin a respondre les preguntes d’investigació de maneres diferents, dotant-los d’estratègies i coneixements que els permetin investigar i aprendre durant tota la vida. Els docents volem que els infants aprenguin a aprendre.

Podem respondre les preguntes d’investigació utilitzant diferents estratègies:

• Cercant informació en llibres, contes, revistes… a la biblioteca.
• Cercant informació a internet.
• Conversant a l’aula i aprenent amb les aportacions de tots/es.
• Investigant (observant a partir de l’entorn proper, fent experiments, obtenint dades reals…)
• Fent enquestes, entrevistes…
• Consultant experts …

Un cop resolta una pregunta, ens plantegem quina altra pregunta ens interessa resoldre amb l’objectiu de seguir investigant per respondre la pregunta repte del projecte.

➡️ De manera resumida t’explicaré el procés que vam dur a terme en el projecte amb els alumnes de 3r. Comentaré cada una de les preguntes d’investigació que vam anar resolent i de quina manera ho vam fer.

Els infants van voler iniciar el projecte investigant la pregunta:

A partir d’una conversa vam descobrir que tots els animals i les plantes necessiten aigua per viure. Alhora vam descobrir que hi ha animals que necessiten més l’aigua per viure, perquè l’aigua és el seu hàbitat, són els animals aquàtics. Vam acordar que el nom de la classe seria:

El primer que vam voler saber és: On viuen els animals aquàtics? Vam descobrir que viuen en diferents hàbitats: els rius, el mar, els llacs, les basses, els embassaments, els aiguamolls i les aigües subterrànies. Els infants es van organitzar en diferents grups de treballar per investigar quins animals vivien en el seu hàbitat i en van fer un llistat. Conjuntament vam decidir que volíem saber més coses sobre aquests animals i vam dissenyar una fitxa tècnica per recollir la informació bàsica de cada animal.

Posteriorment vam elaborar uns murals per recollir els animals que havíem descobert de cada hàbitat i la informació bàsica que havíem trobat de cada un d’ells.

Els infants també van voler construir unes maquetes per representar els diferents hàbitats que havíem investigat. Els vàrem construir amb unes caixes de fusta.

Els grups que treballaven els animals del riu i dels embassaments van voler buscar els rius i embassaments més importants de Catalunya i van elaborar un mapa per poder-los situar. El grup del mar va investigar els mars i oceans més importants del món i els va situar en un mapa mundi.

Cada grup va escollir un dels animals que viuen en el seu hàbitat i conjuntament vam decorar la porta de la nostra classe.

Finalment, per poder veure en real alguns d’aquests animals que havíem treballat, els infants van proposar crear una “peixateria“. El primer que vam fer va ser descobrir els animals aquàtics que es poden comprar a les peixateries. Després ens vam organitzar per aconseguir trobar el màxim d’espècies diferents.

Vam elaborar un cartell per convidar les diferents classes de l’escola a visitar la “peixateria” i vam preparar un horari per anar atenent als diferents grups. També vam convidar a les famílies, ja que gràcies a elles vam aconseguir tenir tantes espècies diferents.

La segona pregunta del projecte que vam investigar va ser:

Per descobrir com és l’aigua per dins vam buscar informació en llibres i a internet i vam demanar ajuda a les famílies. Entre tots vam descobrir que la molècula de l’aigua està formada per:

Per entendre com es forma la molècula de l’aigua, vam decidir representar-la amb plastilina. Posteriorment vam descobrir com les diferents molècules de l’aigua connecten entre elles.

Un cop vam entendre com està formada la molècula de l’aigua vam voler aprofundir més i descobrir com funciona la molècula de l’aigua. Vam veure que en la molècula de l’aigua, els àtoms d’oxigen i els àtoms d’hidrogen comparteixen electrons. Vam parlar d’electrons, càrrega negativa i càrrega positiva, ponts d’hidrogen, polaritat… Un cop ho vam entendre, ho vam representar construint una maqueta.

Amb l’ajuda d’un pare vam fer l’electròlisi de l’aigua, un experiment en què vam aconseguir separar la molècula de l’aigua.

Aquestes descobertes ens van portar a obrir una nova pregunta:

Vam descobrir que les molècules de l’aigua es col·loquen de diferent manera en els diferents estats. Vam representar aquest descobriment amb plastilina.

Per poder-ho vivenciar i entendre més bé, als infants se’ls va acudir fer un joc. Cada un dels nens/es portava un fil penjant del coll amb una rodona blanca (representava l’hidrogen) o vermella (representava l’oxigen). Depenen de quin estat representaven, s’havien d’agrupar i col·locar de manera diferent. Amb aquesta proposta vam poder vivenciar com es comporta la molècula de l’aigua en els diferents estats.

Finalment vam decidir que volíem construir uns mòbils per representar com la molècula de l’aigua canvia en els diferents estats. D’aquesta manera els tindríem a la classe i ens serviria per recordar-ho durant tot el projecte.

Descobrir els canvis d’estat de l’aigua ens va portar a investigar el cicle de l’aigua. Vam fer alguns experiments per poder entendre el cicle de l’aigua.

També vam consultar diferents contes que ens van ajudar a entendre el cicle de l’aigua.

Finalment vam elaborar una maqueta per explicar el funcionament del cicle de l’aigua.

En aquell moment del projecte vam decidir que volíem encetar una nova pregunta d’investigació del projecte. Vam acordar que volíem respondre la pregunta:

Per respondre a aquesta pregunta vam decidir que en lloc d’anar directament a buscar informació per internet, realitzaríem diferents experiments amb l’aigua que ens permetessin descobrir les seves propietats.

En aquestes fotografies podràs veure una mostra d’alguns dels experiments que vam realitzar per descobrir les propietats de l’aigua:

Les propietats de l’aigua que vam descobrir van ser: capil·laritat, refracció de la llum, tensió superficial i calor específica. Per tal de no oblidar el que havíem descobert vam decidir elaborar uns mòbils amb les diferents propietats de l’aigua i les imatges dels experiments que havíem dut a terme per descobrir-les.

En aquells moments del projecte van succeir uns esdeveniments que ens van portar a encetar una nova pregunta del projecte:

El dimecres 9 d’octubre va tenir lloc a Mallorca una gran tragèdia que lamentablement ens va respondre la pregunta. Les fortes tempestes van causar greus inundacions al poble de Sant Llorenç des Cardassar provocant la mort de nou persones i grans destrosses materials.

Vam llegir notícies relacionades amb la catàstrofe i vam visualitzar diferents vídeos i entrevistes.

Vam situar Mallorca al mapa i en veure que no ens situàvem gaire bé, vam treballar una mica els mapes.

La nit del 14 d’octubre va caure 170 litres i el riu Ter es va desbordar. Això va provocar que hi haguessin molts accidents. Una mestra de l’escola va tenir la mala sort de viure aquesta situació, ja que el seu pàrquing va quedar inundat. Ens va ensenyar fotografies del seu cotxe i dels efectes de l’aiguat.

Vam voler investigar les causes que fa que es produeixin aquestes inundacions. Ens va anar molt bé visualitzar el vídeo de Què qui com: “Inundacions: quan el riu reclama el que és seu.” Vam descobrir que a Catalunya hi ha 947 municipis, 400 d’aquests pobles tenen edificacions en llocs amb un risc alt d’inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu.

Això ens va portar a investigar de quines maneres l’aigua ens pot fer mal. Vam descobrir que hi ha diversos fenòmens naturals, com la pluja o el vent, que es converteixen en desastres naturals quan superen un límit o llindar de normalitat. Poden generar: Tsunamis, inundacions, allaus, tornados, huracans, sequeres … Vam investigar les inundacions, huracans i Tsunamis més importants dels últims anys i les vam recollir en una línia del temps.

Vam voler simular els efectes d’un tsunami, un remolí d’aigua i una inundació fent experiments i construint unes maquetes amb lego.

Seguidament vam donar la pregunta per resolta i vam decidir encetar una nova pregunta d’investigació:

Un infant de la classe va portar un llibre que va anar molt bé per parlar de la contaminació de l’aigua “l’enigma de les ones”.

Els protagonistes d’aquest llibre són el Marc i la Laia. Un dia s’adonen que les onades del mar han desaparegut. Un missatge en una ampolla els anuncia que el mar està cansat que tothom l’embruti!

Ha partir de la lectura d’aquest conte vam començar a investigar sobre la contaminació del mar. Vam descobrir que en els últims anys ha augmentat molt la contaminació de l’aigua i que això està provocant conseqüències catastròfiques.

Ens vam organitzar en grups de treball i vam investigar sobre les illes de plàstic, els microplàstics, les conseqüències de la contaminació del mar, vam investigar què podem fer per no contaminar el mar, vam llegir notícies d’actualitat relacionades amb la contaminació del mar, vam investigar quins són els països més contaminants, vam descobrir les importants actuacions que està duent a terme Greenpeace, la implicació de la Greta …

Vam consultar molts llibres, vam veure molts vídeos i vam fer molta recerca d’informació per internet per descobrir tota aquesta informació.

Tot el que vam descobrir ens va deixar molt tristos i impactats. Vam decidir que havíem de fer saber a la gent, la gran problemàtica que està comportant la contaminació de l’aigua. Vam acordar que volíem fer una campanya de conscienciació.

En una de les parets exteriors de l’escola vam recollir tota la informació que havíem descobert per tal que, tant els infants com els familiars poguessin prendre consciència de la gran problemàtica actual que estem vivint.

En aquesta fotografia pots veure l’exposició que vam preparar:

Com que estàvem tan conscienciats vam decidir que volíem actuar i anar a veure com estava el riu Ter. Feia poc temps sabíem que el riu Ter havia patit unes grans riuades que el van desbordar. Vam suposar que el riu estaria molt brut i que tota aquesta brutícia aniria a parar al Mar.

Ens vam equipar amb guants i bosses de deixalles i vam organitzar una sortida al riu. Com ja ens imaginàvem les conseqüències de les grans riuades eren ben visibles i el riu havia arrossegat tot el que es va trobar pel camí. Entre tots vam recollir tota la brossa que vam poder, i tot i que vam treballar molt, vam veure que encara hi havia molta feina a fer.

Vam descobrir que a molts llocs del món estaven sorgint moltes iniciatives i moviments de voluntaris que convocaven trobades els caps de setmana per anar a netejar les platges. Algunes famílies conscienciades amb la problemàtica es van afegir a participar en aquestes iniciatives, molt animats pels seus fills implicats.

En els projectes, quan surt l’oportunitat de treballar temàtiques de rellevància social, cal aprofitar-ho. En aquest moment del projecte els infants van prendre consciència de la importància de l’acció humana i de la necessitat de respectar el medi ambient i de cuidar el planeta.

La seva implicació els va portar a reflexionar si des de l’escola no podríem fer alguna cosa més per respectar el medi ambient. Gràcies a la mare d’un nen de la classe que és mestra, vam descobrir les escoles verdes. Ens va anar molt bé per pensar quins canvis es podrien dur a terme a la nostra escola per ser més respectuosos amb el medi ambient.

També vam prendre decisions personals en què vam decidir que hi havia actituds en els nostres hàbits de vida que podríem canviar: consum d’aigua, l’ús de plàstic que fem servir, com reciclem …

Per representar els aprenentatges que havíem adquirit vam decidir crear unes maquetes per representar les parts del riu, el cicle de la contaminació, vam crear una mascota feta amb materials reciclats i vam construir una tortuga per denunciar la situació actual del mar i com està afectant aquesta espècie.

Vam organitzar una sortida amb el museu del Ter per descobrir en quin estat de salut estava el riu Ter en aquell moment. Ens van ensenyar a buscar macroinvertebrats i a saber interpretar a partir d’aquests animals quin és l’estat ecològic del riu. També ens van ensenyar a analitzar la qualitat de l’aigua del riu Ter.

En aquest punt del projecte vam decidir organitzar-nos en grups de treballar per resoldre algunes preguntes del projecte que encara teníem pendents. Conjuntament vam escollir les preguntes que consideràvem que eren importants de resoldre i vam repartir-nos en grups de treball.

Vam intentar crear grups equilibrats que poguessin funcionar bé i alhora que els infants poguessin escollir la pregunta d’investigació que volien treballar segons els seus interessos. Vam acordar que cada grup intentaria respondre la pregunta d’investigació i que posteriorment compartirien amb el grup classe les seves descobertes.

Una de les preguntes que va resoldre un grup de treball va ser:

Per resoldre aquesta pregunta el grup va investigar el cicle urbà de l’aigua. Van descobrir la depuradora, la potabilitzadora i la dessalinitzadora i van conèixer el seu funcionament. Van entendre el circuit que fa l’aigua fins a arribar a les nostres aixetes.

Van recollir tota aquesta informació descoberta en un mural.

Van voler representar el circuit urbà de l’aigua fent una maqueta i van experimentar com conduir l’aigua fent canalitzacions.

Per comprovar si l’aigua es pot netejar, van construir dos tipus diferents de depuradores. Van veure en els dos casos que l’aigua sortia més neta, ja que moltes impureses es quedaven en els filtres.

Tot i que l’aigua sortia més neta, eren conscients que encara no estava preparada per veure, no era potable.

Es van adonar de la importància de tenir aigua i que aquesta sigui potable. Van prendre consciència que hi ha molts llocs en el món en què hi ha poca aigua i que molt sovint costa poder accedir a l’aigua potable. Aquesta problemàtica provoca malalties i fins i tot la mort. Aquesta descoberta els va permetre resoldre una altra pregunta del projecte:

Un pare va venir a la classe a explicar-nos que encara que a la terra se l’anomena el planeta blau, hi ha molta menys proporció d’aigua que de terra. D’aquesta petita proporció d’aigua que hi ha a la terra, només un petit tant per cent és aigua potable.

Els infants van visualitzar diversos vídeos relacionats amb l’escassetat de l’aigua, la contaminació, la realitat que viuen les persones a altres països …

Van llegir contes que parlaven de l’escassetat de l’aigua, de la dificultat que tenen en alguns llocs del món per accedir a l’aigua, van descobrir la realitat que viuen altres països …

L’aportació d’aquest pare ens va portar a reflexionar sobre les actuacions que podem dur a terme en el nostre dia a dia, tant a casa com a l’escola, per cuidar l’aigua i no malgastar-la.

Un altre grup d’infants van mostrar interès per resoldre la pregunta:

Per respondre a aquesta pregunta van fer recerca en llibres, buscant a internet, mirant vídeos, preguntant a diferents persones… Van descobrir que hi ha diferents hipòtesis que expliquen, com va començar a haver-hi aigua a la terra.

La informació la van recollir en un mural i la van compartir amb tots els companys/es de la classe.

En respondre la pregunta van decidir que encetaven una nova pregunta del projecte que es relacionava amb la que havien estat investigant i que també els interessava:

Per respondre aquesta pregunta van haver de fer molta investigació i recerca. Van trobar un vídeo que explicava quan va començar a haver-hi vida a l’aigua i com aquesta vida va anar evolucionant.

Amb esforç, ja que la temàtica era força complexa per infants de 3r, van anar descobrint l’evolució de la vida des de les primeres cèl·lules unicel·lulars fins a l’actualitat.

Per recollir tota aquesta informació van decidir que volien fer una línia del temps en què es pogués representar aquesta evolució. A partir d’aquesta línia del temps van explicar als seus companys tot el que havien descobert.

Com que havien descobert molta informació important, van decidir que també volien elaborar un mural per recollir les seves descobertes. Aquest és el moral que van elaborar:

Un altre grup d’infants va voler resoldre la pregunta:

El primer que va fer aquest grup va ser buscar objectes diferents i comprovar quins flotaven i quins no. Van formular les seves hipòtesis sobre què podia provocar que un objecte surés i s’enfonsés.

Posteriorment van buscar informació i van descobrir què és la flotabilitat, qui era Arquimedes, com va descobrir la flotabilitat, quina relació va tenir amb una corona d’or, quins invents va construir per la guerra, quina va ser la causa de la seva mort…

Mentre investigaven els van sorgir dues preguntes que van voler resoldre:

• Com és que els vaixells floten?
• Com és que els icebergs suren?

Per resoldre aquestes preguntes van realitzar uns experiments que els van permetre entendre perquè suren els vaixells i perquè suren els icebergs.

Finalment van compartir amb els companys/es de la classe tots els coneixements que havien après. Els van preparar un racó d’experimentació en què podien experimentar la flotabilitat de diferents objectes, els van fer una demostració del concepte de flotabilitat, els van demostrar com és que els vaixells floten amb un vaixell construït de paper de plata, els van preparar un experiment amb glaçons per demostrar com és que els icebergs floten …

Un altre grup va investigar la pregunta:

Aquest grup va voler investigar quanta aigua tenim en el nostre cos i de quina manera el nostre cos la fa servir. Per descobrir aquesta informació van consultar llibres, visualitzar vídeos i fer recerca d’informació per internet.

Les descobertes que van fer les van recollir en aquest mural que posteriorment van compartir amb els companys/es de la classe.

En respondre aquesta pregunta es van animar a resoldre una altra pregunta relacionada amb el cos humà.

Aquest grup va voler descobrir si l’aigua té poders curatius pel cos. El primer que van fer va ser partir dels coneixements i vivències que tenien: quan ens fem mal ens posem gel, les aigües termals van bé pel cos, a casa inhalem essències quan ens constipem … Posteriorment van consultar per internet els poders curatius que té l’aigua. Van descobrir les diferents modalitats d’hidroteràpia, els hidromassatges, la talassoteràpia, la sauna, les aigües termals, els bafs i les inhalacions…

Van recollir tota aquesta informació descoberta en un mural que van compartir amb els companys/es.

També van preparar per als companys/es unes activitats pràctiques perquè poguessin vivenciar els poders curatius de l’aigua. Van construir un petit jacuzzi en què els feien posar la mà i bufant amb una canya generaven bombolles que els feien massatge. Van portar un cremador d’essències que ens va permetre olorar aromes molt relaxants. Finalment ens van portar gel per notar com reacciona el nostre cos quan està una estona en contacte amb el gel.

Finalment un últim grup va investigar la pregunta:

Aquest grup, a partir d’un conte i fent recerca per internet, va descobrir com es forma l’arc de Sant Martí, de quins colors està format i per què rep aquest nom.

Van buscar la manera de reproduir l’arc de Sant Martí i ho van compartir amb els companys/es. Aquests experiments ens van permetre descobrir que l’arc de Sant Martí es produeix per la refracció de la llum.

En el moment que estaven investigant aquesta pregunta van resoldre altres preguntes del projecte que hi estaven relacionades:

Van recollir la informació que van anar descobrint en un mural que posteriorment van exposar als companys/es de la classe.

Com recollim els continguts apresos?

A mesura que es van responent les preguntes, els continguts apresos els recollim en un mapa conceptual per tal de poder reflexionar contínuament sobre “què hem après” i “com ho hem après”. Aquest mapa conceptual es va elaborant al llarg del projecte creant una xarxa de continguts que s’interrelacionen.

El mapa conceptual s’elabora conjuntament infants i mestres per tal que els infants vagin sent capaços, cada vegada més, de gestionar el seu aprenentatge.  El procés de reflexió sobre el procés d’aprenentatge és molt important al llarg de tot el projecte, en el treball per projectes donem molta importància a la metacognició.

➡️ Durant el projecte vam dur a terme moltes converses col·lectives en les quals, conjuntament, comentàvem el procés que anàvem seguint en el projecte, les interrelacions, els resultats aconseguits i els aprenentatges adquirits.

Aquest és el mapa conceptual que vam elaborar amb els alumnes de 3r. La informació que anàvem descobrint dia a dia l’anàvem plasmant en aquest mapa conceptual. Aquest mapa conceptual el vam crear a partir de les preguntes d’investigació.

Durant el projecte vam anar documentant amb fotografies, dibuixos, reflexions … les descobertes que anàvem fent en el projecte.

Vam escollir un logo per posar a les fitxes del projecte. En totes les fitxes hi vam posar la mateixa capçalera per donar identitat a les tasques dutes a terme en el projecte.

Les fitxes en el projecte les elaboràvem a posteriori, un cop havíem vivenciat, experimentat, après. Aquestes fitxes no eren reproductives sinó que servien per recollir les vivències i reflexionar sobre els aprenentatges i investigacions viscudes en el projecte.

Les fitxes també servien per recollir les activitats i experiències dutes a terme en el projecte. D’aquesta manera es deixava constància del que s’havia fet en el projecte per poder seguir investigant noves preguntes.

Adjunto algun model de fitxa elaborada en el projecte. En algunes fitxes els infants treballaven de manera individual, altres les resolien en parelles o petit grup, altres les responíem de manera conjunta tota la classe.

Com avaluem el projecte?

En el treball per projectes ens interessa:

• Una avaluació que se centri tant en el procés com en els continguts d’aprenentatge.
• Una avaluació competencial.
• Una avaluació continuada, sumativa i integradora.
• Una avaluació variada que reculli una gran varietat de dades.
• Una avaluació que permeti recollir dades tant a la classe com en altres situacions reals d’actuació i resolució de problemes.

Per avaluar podem utilitzar diferents eines:

• L’observació a l’aula.
• L’autoavaluació i la coavaluació.
• La carpeta d’aprenentatge.
• Les bases d’orientació i les rúbriques.
• Els portafolis.
• Podem fer una avaluació final individual …

➡️ En el projecte “L’aigua sempre és bona” vam utilitzar diferents eines i moments per avaluar el procés d’aprenentatge dels infants. Faig un resum de les diferents eines utilitzades i afegeixo alguns exemples:

Es van dur a terme observacions a l’aula en diferents moments del projecte: quan treballaven en grup, en converses en gran grup, en les sortides, treballant dins i fora de l’aula … S’observava el comportament dels infants en diferents moments del projecte, com s’enfrontaven a les dificultats del dia a dia, com es relacionava amb els companys, com gestionaven el seu procés d’aprenentatge, com s’organitzaven …

També es va dur a terme la carpeta d’aprenentatge per potenciar que els infants fossin conscients de què i com estem aprenent. Pel mestra/e és recurs molt útil, ja que permet fer un seguiment del procés d’aprenentatge de l’infant.

Durant el projecte, en més d’una ocasió, es va dur a terme avaluacions individualitzades per tal de poder veure l’evolució en els aprenentatges que anava assolint cada infant.

En els exemples que adjunto els infants havien de reflectir els coneixements que havien adquirit en el projecte treballant la molècula de l’aigua, els estats de l’aigua i les propietats de l’aigua. Els coneixements que havien après els havien de plasmar en un mapa conceptual establint connexions entre els continguts treballats.

A continuació pots veure una mostra de documents elaborats pels infants.

En el projecte també es van dur a terme activitats d’avaluació competencial en què es propiciava que els infants apliquessin en noves situacions els aprenentatges adquirits en el projecte.

A continuació adjunto dos exemples en què els infants havien d’escollir alguna de les propietats de l’aigua que havien après i havien d’inventar un experiment en que es demostrés la propietat de l’aigua triada.

L’experiment l’havien de dissenyar, justificar, aplicar i autoavaluar. Tots els experiments dels infants els vam provar a la classe i els alumnes van comprovar si les seves propostes d’experiments demostraven la propietat de l’aigua que havien escollit.

En el projecte també vam utilitzar bases d’orientació i rúbriques. Per exemple quan vam escriure una carta a la coca- cola. En la carta demanàvem als responsables de la coca- cola que deixessin d’utilitzar ampolles de plàstic i fessin servir ampolles de vidre per poder reutilitzar els envasos i no contaminar tant.

Us adjunto el model de base d’orientació i de rúbrica que vam fer servir per aprendre a escriure la carta:

En el projecte els infants es van coavaluar quan exposaven als companys/es del grup classe els aprenentatges que havien descobert en el seu grup de treball. Un cop feta l’exposició, els companys de la classe, seguien la pauta següent per coavaluar el grup expositor.

Un cop el projecte arribava a la seva fi, els infants van dur a terme una avaluació final individualitzada. En un full DIN A 3 els infants havien de respondre a la pregunta repte del projecte “L’aigua sempre és bona?”.

Podien respondre de la manera que vulguessin: fent un escrit, un esquema, un mapa conceptual, uns dibuixos … Calia que responguessin la pregunta repte del projecte tot aplicant els continguts apresos durant el projecte.

Aquests són alguns exemples de tasques d’avaluació final individualitzada que van dur a terme els nens i nenes de 3r.

Com clausurem el projecte?

Per finalitzar el projecte és important que els infants s’adonin que han respost la pregunta repte plantejada i que posin en comú els aprenentatges adquirits al llarg del projecte per acabar-los de consolidar.

En la clausura del projecte és important:

• Que les famílies en puguin formar part, ja que han estat col·laborant en la realització del projecte.
• Que l’activitat proposada tingui un caire lúdic- educatiu.
• Que l’activitat permeti que els infants reflexionin sobre el treball dut a terme en el projecte.
• Que els infants comparteixin el que han après amb companys/ es de l’escola.

Per clausurar el projecte es poden proposar activitats molt variades:

• Fer una exposició a altres grups.
• Deixar entrar les famílies a l’escola i fer una exposició.
• Fer una xerrada conjunta entre famílies i alumnes.
• Visualitzar un vídeo/ recull de les activitats que s’han dut a terme al llarg del projecte.
• Construir conjuntament famílies – alumnes alguna cosa.
• Fer una sortida …

➡️ Per clausurar el projecte, els infants de 3r van valorar que volien compartir el que havien descobert amb infants d’altres classes de l’escola i les famílies.

Es van organitzar en petits grups de treball i van preparar uns racons pràctics i engrescadors per explicar als companys/es d’altres cursos les descobertes que havien fet en el projecte. Els van explicar els murals, ensenyar les maquetes, preparar experiments i jocs …

També van decidir que volien convidar a les famílies perquè entressin a l’escola i poguessin veure les maquetes, els murals, els experiments … que havíem realitzat durant el projecte. Les famílies lliurement es movien per l’aula i els passadissos mentre els infants els explicaven tot el que havien treballat.

Conclusió

Per mi treballar per projectes és una filosofia, una manera d’entendre l’educació i de concebre l’aprenentatge que implica canvis significatius a l’aula: el protagonisme dels infants, la concepció de l’aprenentatge, el rol dels mestres, les metodologies d’ensenyament, la relació amb les famílies, el treball en equip entre els docents, les relacions entre els infants, els canvis en l’avaluació…

El treball per projectes possibilita que els infants aprenguin a aprendre, que aprenguin a gestionar el seu aprenentatge i els motiva a descobrir, investigar, saber…

El treball per projectes permet que cada infant potenciï les seves capacitats individuals i desenvolupi habilitats per ser competent i resoldre els reptes que se li plantegin a la vida. Hem de concebre l’infant com un ésser capaç de pensar, de ser crític i reflexiu.

També implica el treball cooperatiu o el treball en grups, ja que els infants treballen molt en equips per resoldre els dubtes que se’ls plantegen.

Els infants troben els projectes divertits i motivadors, ja que se’ls plantegen grans reptes que han de resoldre. Ells actuen de manera activa durant tot el projecte i són protagonistes del seu procés d’aprenentatge.

Treballar per projectes permet treballar sobre vivències i experiències reals que interessen i motiven als infants i que alhora desencadenaran en unes conclusions també reals i per tant difícils d’oblidar.

Considero que cal fer un canvi important a les nostres aules per tal de potenciar que els nostres infants siguin competents i aprenguin a gestionar i regular el seu aprenentatge.

Espero que l’article et sigui útil i que t’engresquis a treballar per projectes amb els teus alumnes 😉

Si vols saber més sobre el tema, et recomano llegir els articles:

• Com generem la pregunta repte en el treball per projectes?
• 15 avantatges indiscutibles de treballar per projectes.
• El treball per projectes: de la teoria a la pràctica.
• 27 canvis clau per iniciar el treball per projectes.
• 25 Aspectes clau del treball per projectes.

Treballes per projectes amb els teus infants? Quina valoració en fas? T’animo a dir-hi la teva. Afegeix el teu comentari.

Moltes gràcies 😉