Aprenentatge basat en jocs. Crear una experiència pas a pas 

L’aprenentatge basat en jocs, també coneguda com a ABJ, és una expressió d’aquestes que estan de moda en entorns educatius, com la de gamificació. Però com passa sovint, hi ha molts conceptes que es barregen i sota un concepte s’agrupen coses molt diferents. 

L’aprenentatge basat en jocs és una proposta que vincula la utilització del joc, o l’experiència de joc, amb l’educació.

Aquest article ha estat escrit per l’Oriol Ripoll González, especialista en jocs i gamificació, autor de Jocs al segon i director del Màster en Gamificació.

En l’article l’Oriol ens explica:

• Què és l’aprenentatge basat en jocs?
• Quina diferència hi ha entre l’ABJ i la Gamificació?
• Què ens pot aportar l’ABJ?
• Com podem dissenyar una bona experiència d’ABJ?
• Quines eines poden ser útils per dissenyar experiències d’ABJ?
• Com podem saber si hem creat una bona experiència d’ABJ?
• Quines experiències d’ABJ s’han dut a terme a l’aula?

Esperem que l’article us sigui útil i que us engresqueu a incorporar l’ABJ a la vostra aula 😉

Si voleu aprofundir més en l’aprenentatge basat en jocs, a Docents.cat trobareu aquesta xerrada que va fer l’Oriol per parlar de com podem aplicar l’ABJ en el treball dels ODS.

He intentat que sigui un article molt pràctic i que us doni consells i orientacions per tal de crear les vostres pròpies experiències d’ABJ. Estaré molt atent als comentaris que feu per tal de donar resposta als vostres dubtes o observacions 😉

🎲 Què és l’aprenentatge basat en jocs?

L’aprenentatge basat en jocs (ABJ) suposa el redisseny d’una tasca d’aprenentatge perquè sigui més interessant, significativa i, en darrera instància, més eficaç per a l’aprenentatge que una tasca no relacionada amb el joc.

En altres paraules, es dissenyen situacions en què els alumnes s’involucren mentre estan jugant. Aquest redisseny s’hauria de fer basant-se en les ciències de l’aprenentatge per generar una manera d’aprendre de manera més profunda i amb jocs de qualitat.

Em sembla molt rellevant agafar una definició com la que proposen Plass, Homer, Mayer i Kinzer (2019) quan diuen que suposa redissenyar una tasca d’aprenentatge per tal que sigui més significativa, interessant i eficaç que si la proposta no està relacionada amb el joc. 

Així doncs, és una metodologia on es poden dissenyar experiències d’aprenentatge en la que el joc té un paper important per tal de vivenciar les experiències d’aprenentatge. No només es tracta que sigui més divertida perquè el joc hi és present, cal que potenciï un aprenentatge més profund i significatiu. I això passa perquè quan s’està jugant ens posem davant un repte en primera persona, utilitzant totes les eines de què disposem per tal de donar-hi resposta. 

Cal tenir present que no es tracta de portar jocs a classe, es tracta de dissenyar experiències d’aprenentatge on el joc permeti formular-se preguntes i donar-hi respostes. 

🎲 Quina diferència hi ha entre l’ABJ i la Gamificació?

L’aprenentatge basat en jocs és la generació d’experiències d’aprenentatge catalitzades per un joc. És a dir, jugar i desenvolupar alguna experiència que permeti generar un aprenentatge a partir del que s’ha viscut.

D’altra banda, la gamificació és crear experiències d’aprenentatge al món real, que venen acompanyades per l’ús d’elements propis dels jocs, sense que calgui jugar.

Hi ha una diferència essencial entre joc i gamificació: el joc crea un context propi, amb unes accions diferents de les del món real, i en la gamificació es fan accions normals de la vida real, amb una capa de joc.

A la gamificació és molt interessant valorar el paper dels potencials lúdics: que segons Altarriba et al (2019) són accions que fem a la vida quotidiana i que tenen un component lúdic.

🎲 Què ens pot aportar l’ABJ?

L’aprenentatge basat en jocs va molt més enllà de portar jocs a l’aula i relacionar-los vagament amb continguts curriculars. Un ABJ que tregui tot el potencial al joc, suposa dissenyar experiències on el joc és present i que estan adreçades a millorar la forma com ensenyem o com aprenen.

A l’aprenentatge basat en problemes, es planteja un problema o una situació que guia la recerca. El fet que un joc ens posi en primera persona davant d’un repte i li hàgim de donar resposta, fa que sigui una eina molt poderosa per tal de fer una recerca a partir d’un problema.

Per aquest motiu un joc pot formar part d’una recerca en una experiència d’aprenentatge basat en problemes o com a part d’un projecte.

No n’hi ha prou amb jugar

Ja ho comentava una mica més amunt, no n’hi ha prou amb jugar. Un dels problemes de moltes eines que podem portar a l’aula és que no asseguren la transferència entre el que s’ha viscut i l’aprenentatge que es vol assolir (Nietfeld, 2017). 

Cal pensar de quina manera podem aconseguir aquesta transferència, per això hi ha algunes idees que ens poden ser útils: 

Si vols que transfereixin els aprenentatges:

• Explicita la transferència. És a dir, concreta que volem descobrir o respondre gràcies al joc.

• Fes activitats variades. Quan es dissenya una activitat, és necessari que es mostri que es pot aprendre i viure de diferents formes. Per tant, si el joc forma part d’una col·lecció d’activitats diferents (lectures, vídeos, creació de projectes, etc.), es fa visible que mentre s’hi està jugant també s’hi està aprenent.

• Promou la reflexió. És important que disposis d’algunes eines per afavorir la reflexió, per exemple:
  • Pots tenir unes preguntes pensades per a l’inici del joc i unes per al final.
  • Pots crear un mapa de totes les situacions que han sorgit durant el joc i veure què en podem aprendre, etc.

🎲 Com podem dissenyar una bona experiència d’ABJ?

Us donaré tres idees que us poden ser útils per dissenyar una experiència d’ABJ. 

• Concretem l’objectiu educatiu que volem aconseguir. 

Primer de tot plantegeu-vos quin és l’objectiu educatiu que volem aconseguir. Tal com he explicat més amunt, un dels poders de l’ABJ és aconseguir que visquin en primera persona la recerca de respostes a una pregunta. 

Imaginem, per exemple, que estem treballant les definicions de diccionari. Podem començar amb una pregunta que obre l’aprenentatge: “Quines característiques té una bona definició?”. Això ens portarà a pensar que els jocs que triem haurien de permetre trobar la resposta o respostes a aquesta pregunta. Sabrem que hem fet una bona experiència si, al final del procés, tenim un producte col·laboratiu on es digui què cal tenir en compte per tal de fer una bona definició. 

• Escollim els  tipus de jocs que ens poden ser útils. 

De l’objectiu al joc. Molts cops m’he trobat amb propostes que posen “amb calçador” un contingut a partir d’un joc que ens agrada. Cal tenir present que qui mana és l’aprenentatge i cal buscar al sac de jocs quin és el més adequat per al que volem treballar.

Existeixen gran varietat de jocs:

• Els jocs de colla, aquells sense material i que hem après al cau o a l’esplai.
• Els jocs de rol, on vivim grans aventures en primera persona i ens permeten explorar un món.
• Els jocs de misteri, que ens fan connectar idees.
• Els jocs de taula, que tenen mecàniques molt originals i “tunejables”
• Els videojocs, que ens poden oferir grans històries emocionals…

En el nostre cas de “Quines característiques té una bona definició?”, us proposo que mireu Tesauro (aquí teniu un vídeo on s’explica com s’hi juga). Aquest joc fa inventar-se definicions, i ara només cal pensar com transformar-ho per portar-les a l’aula.

• Capturem l’aprenentatge assolit.

I què fem amb el que s’ha viscut/après a partir de les vivències que han passat als jocs? És el moment de pensar com podem fer emergir els aprenentatges que s’han adquirit.

Us comparteixo un recull de cartes codissenyat entre els alumnes del #gamifimáster d’Enti-UB i participants en la formació Jugar per transformar. Una baralla de cartes que presenta una col·lecció d’accions concretes que es poden dur a terme amb els jocs per tal de fer emergir els aprenentatges que hi ha al darrere:

• Reflexionar després de jugar per tal de pensar què ha passat durant el joc. Es poden fer en petits grups o grans grups
• Recollir els aprenentatges que han aparegut durant el joc, de forma individual, en grup o col·laborativa.
• Crear un mapa conceptual col·laboratiu de tot el que s’està aprenent. Allà s’hi apunten les preguntes que apareixen mentre es juga. S’anirà complementant amb altres propostes.
• Recollir les preguntes i els aprenentatges i vincular-los a la pregunta d’aprenentatge fent un “calamar” que permeti reformular les preguntes.

🎲 Quines eines poden ser útils per dissenyar experiències d’ABJ?

En aquest article “Eines gamifimàster per a dissenyar experiències d’ABJ” trobaràs algunes de les eines que hem dissenyat i que poden ser d’utilitat per a qualsevol persona que vulgui dissenyar experiències d’aprenentatge basat en jocs

• Eines per tenir criteri a l’hora de triar jocs. Es presenta una eina per analitzar quins són els potencials d’aprenentatge dels jocs.

• Eines per tenir criteri quan es volen dissenyar experiències. Quin tipus d’accions es poden portar a terme? I com s’avaluen?

🎲 Com podem saber si hem creat una bona experiència d’ABJ?

Per acabar, quan tinguis la teva experiència preparada formula’t dues preguntes: 

• L’experiència es podria fer sense el joc? Si la resposta és que SÍ, tindríem un problema perquè prendríem consciència que el joc no ha aportat res.

• Per què és millor aquesta activitat amb el joc que sense? Si la resposta és “perquè és més divertit”, potser estarem desaprofitant una gran oportunitat. 

🎲 Quines experiències d’ABJ s’han dut a terme a l’aula?

Us comparteixo diferents experiències d’ABJ que s’han dut a terme a les aules:

• The App of The Games: José Miguel Maimó

És un repositori de jocs i la seva aplicació en entorns d’aprenentatge. En principi la majoria de jocs està centrada en l’àrea de matemàtiques, però també hi ha un apartat a jocs per a la cohesió dels equips i un altre de jocs per fer al pati. Hi ha un munt de material i una anàlisi de com treballar cada joc. 

Cadascun dels jocs està referenciat amb una fitxa on es donen diferents dades. Em sembla especialment rellevant l’apartat de metacognició on s’explica com es pot aplicar el joc per tal d’afavorir una situació d’aprenentatge.

Totes les preguntes i propostes que neixen de cada joc estan centrades a aconseguir la transferència del que s’ha viscut relacionant-ho amb un context d’aprenentatge.

L’aplicació està feta amb Glide, una eina que permet dissenyar aplicacions com aquestes a partir de Google Sheets. Al menú inferior es poden veure les tres formes d’accedir als coneixements: per curs, per àrea i per blocs temàtics.

Una proposta per dur a terme amb els alumnes de cicle mitjà i cicle superior.

• Jugar la relació entre la música i les emocions. Maria Palomino

La Maria Palomino és una mestra de música d’una escola de Castelldefels. Ella, com a treball del #gamifimaster d’Enti-UB va dissenyar una experiència d’aprenentatge basat en jocs per a alumnat de 4t de primària a partir del joc Dixit, un joc on s’expliquen històries a partir d’imatges.

La idea de la proposta és que les cartes aportin un suport visual que facilitin a l’alumnat expressar les emocions que transmeten diferents melodies. I el joc permet crear espais lliures de prejudicis on es poden expressar amb comoditat.

La proposta està dissenyada per ser portada a terme en 6 sessions. La proposta viatja des de com la música permet expressar emocions, com ens fa sentir una música determinada i si tothom sent el mateix a partir d’una música concreta.

Una de les propostes de l’experiència comença fent que l’alumnat esculli 10 cartes del joc a partir d’una col·lecció de 20. Aquestes tria la fan pensant que puguin representar emocions diferents. Després, a partir d’una melodia concreta, han de buscar quines quatre cartes permeten explicar una història emocional. En acabat es pot explicar la història a partir de les cartes escollides.

Crec que és interessant destacar que els jocs es porten a terme en parelles o petits grups. D’aquesta forma emergeixen converses que permeten una reflexió posterior i una anàlisi que afavoreix els aprenentatges.

El que em sembla especialment rellevant és com a partir dels elements d’un joc existent, es poden generar propostes d’aprenentatge que es vinculen a una necessitat educativa concreta. Però el viatge no parteix del joc, sinó de la necessitat educativa. Per aquest motiu, s’agafa l’esperit del joc comercial i es transforma per tal que doni resposta al que necessitem.

Una proposta per dur a terme amb els alumnes d’educació primària.

• Treballar l’ús de les xarxes socials a través del joc. Maria Navarro

Es diu “Vida Virtual” i és una adaptació del videojoc Reigns on els presento una sèrie de situacions relacionades amb l’ús d’Internet i les Xarxes Socials. Per a cada situació, poden triar entre tres possibles formes d’actuar. Segons el que trien, hi ha quatre marcadors (autoestima, amistat, família i escola) que poden anar pujant o baixant. L’objectiu del joc és que, al final de la partida, aquests quatre marcadors estiguin equilibrats.

És una experiència fantàstica: parteix de situacions reals de l’alumnat, els fa pensar i encara que hi hagi respostes tancades, és necessari fer un viatge molt reflexiu i pensar en quines són les conseqüències de cada decisió.

Una proposta per dur a terme amb els alumnes de secundària.

• Dissenyar una experiència d’aprenentatge a partir d’un videojoc

Fa uns anys vam dissenyar un joc per a mòbil que es diu Mist i que va ser codissenyada amb un col·lectiu de més de dos-cents adolescents d’instituts de Barcelona.

Mist és un joc per aprendre sobre discurs d’odi a les xarxes socials. A partir d’aquest joc s’ha creat una experiència on les competències del Deeper Learning tenen un paper molt important.

Aquell joc tenia inicialment la intenció d’oferir una situació de joc lliure. Però més endavant es va proposar crear un taller per a centres educatius. Així que vam dissenyar-lo tenint en compte la forma els principis presentats més amunt.

El resultat el podeu trobar en aquest vídeo on podreu veure tot el procés i la forma com es porta a terme.

Una proposta per dur a terme amb els alumnes de primària i secundària.

• iThrive Games

És una organització que desenvolupa experiències d’ABJ. Les seves propostes es basen a crear un entorn al voltant d’una temàtica.

Quan les analitzes t’adones que van molt més enllà de fer un joc i reflexionar, sinó que parteixen d’un tema, busquen les eines (jocs i altres eines) que puguin ser d’utilitat, i dissenyen propostes que duren diverses sessions.

I si tens més estona, aquí tens uns quants recursos amb idees per començar a dissenyar experiències d’ABJ.

Moltes gràcies Oriol Ripoll per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiència i per preparar un article tan complet. Ens anirà molt bé per descobrir què és l’aprenentatge basat en jocs i com el podem dur a terme a l’aula.

Si vols seguir a l’Oriol el trobaràs a:

• Twitter: @oriolripoll
• Instagram: oriolripoll
• Facebook: https://www.facebook.com/oriol
• Web: https://www.jocsalsegon.com/

Si et vols posar en contacte amb l’Oriol, ho pots fer a través del correu electrònic: oriol.ripoll@jocsalsegon.com 

Ara és el teu torn. Tu utilitzes el joc a l’aula? Com ho valores? Quines dificultats et trobes? Digues la teva en els comentaris. Moltes gràcies 😉