L’avaluació competencial i els instruments d’avaluació

Actualment tenim molt clar que els infants han d’aprendre a aprendre, han d’aprendre a gestionar el seu propi aprenentatge, perquè puguin aprendre durant tota la vida i ser autònoms aprenent. Vivim en una societat canviant que evoluciona constantment. Els infants cal que adquireixin estratègies/coneixements per aprendre constantment, que siguin autònoms aprenen, que sàpiguen adaptar-se a les necessitats del moment i ser creatius per reinventar-se.

Partint d’aquesta concepció de l’aprenentatge, cal que fem un canvi de mirada en l’avaluació i que entenguem l’avaluació com a aprenentatge. Una avaluació formativa i reguladora que permet, tant a l’infant com als docents, identificar el grau d’assoliment competencial de l’infant.

Des d’aquesta mirada d’avaluació competencial entenem que és tan important o més, avaluar el procés que l’alumne/a ha seguit per a aprendre, com els continguts apresos. Els infants han de ser conscients de: què saben, els dubtes que tenen, quins errors cometen, què els passa quan s’equivoquen, què poden fer per corregir l’error, quines estratègies els funcionen per aprendre …

“Identificar els obstacles i els errors i trobar camins per superar-los requereix temps per a l’autoreflexió, però aquest temps és el més útil perquè realment hi hagi aprenentatge” (Avaluar és aprendre)

Entenent aquesta mirada de l’avaluació, no té sentit que:

• Desvinculem l’avaluació del procés d’aprenentatge.
• Basem l’avaluació exclusivament a recollir informació sobre els continguts apresos.
• Utilitzem l’examen com a únic instrument d’avaluació.
• Parlem d’exàmens finals ni de setmana d’exàmens.
• Donem la responsabilitat de l’avaluació al docent i mantinguem al marge als infants.

El model tradicional d’avaluació:

• Fa més visible el que l’infant no sap que no pas el que sí que sap.
• Desencadena emocions negatives en els infants cap a l’aprenentatge.
• Genera patiment i angoixes als infants i a les famílies.
• No evidencia l‘evolució i progressió en l’aprenentatge que ha fet l’infant.

En el paradigma d’educació en què ens trobem actualment, cal que:

• Centrem la mirada en l’aprendre a aprendre.
• Concebem l’avaluació com a part de l’aprenentatge.
• Impliquem als infants en la seva autoregulació.
• Promovem sistemes que afavoreixin l’autoavaluació i la coavaluació.

En aquest article descobriràs diferents instruments que pots utilitzar per avaluar competencialment als teus alumnes. Veuràs exemples d’aquests instruments duts a terme per docents de diferents escoles. Moltes gràcies a tots i totes per les vostres aportacions 😉

➡️ A Docents.cat trobaràs 572 frases per elaborar informes d’avaluació organitzades per competències i dimensions.

Les frases les trobaràs en els recursos següents:
– 184 frases per fer les observacions generals de l’infant.
– 297 frases per fer les observacions dels diferents àmbits.
– 91 frases per fer les observacions de les competències transversals.

Espero que et sigui útil 😉

Quina diferència hi ha entre l’avaluació tradicional i l’avaluació competencial?

Si volem que els infants aprenguin a aprendre, que aprenguin a gestionar el seu aprenentatge, cal que fem un canvi de mirada envers l’avaluació. En aquest apartat, de manera resumida, comparo el model d’avaluació tradicional amb el model d’avaluació competencial:

Com volem que sigui l’avaluació?

Com hem dit anteriorment, cal que entenguem l’avaluació com a aprenentatge. Parlem d’una avaluació formativa i reguladora que permet a l’infant ser conscient de com va aprenent i dels aprenentatges que va adquirint. En aquest apartat sintetitzo els aspectes més importants que defineixen l’avaluació competencial:

• Una avaluació que doni protagonisme als infants i els situï en el centre de l’aprenentatge.
• Una avaluació que se centri tant en el procés com en els continguts d’aprenentatge.
• Una avaluació reguladora que permeti als infants aprendre a partir dels propis errors i obstacles.
• Una avaluació continuada i sumativa que permeti avaluar durant tot el procés d’aprenentatge.
• Una avaluació real que possibiliti recollir dades en situacions reals d’aprenentatge.
• Una avaluació rica que possibiliti recollir gran varietat de dades durant tot el procés d’aprenentatge.
• Una avaluació diversificada que s’adapti a les necessitats dels infants.
• Una avaluació que potenciï què l’infant activi els coneixements i habilitats de què disposa per afrontar nous reptes.
• Una avaluació gratificant que potenciï que els infants vulguin seguir aprenent.

És tan important o més, avaluar el procés que l’alumnat ha seguit per a aprendre com els continguts apresos.

Quina finalitat té l’avaluació pel docent?

L’avaluació pel que fa als docents permet:

• Identificar les dificultats i progressos de l’alumnat per detectar les seves necessitats i fer-hi front.
• Fer el seguiment del procés d’ensenyament aprenentatge que fan els infants.
• Valorar els resultats obtinguts durant tot el procés d’ensenyament/aprenentatge.
• Orientar als docents per ajustar la seva tasca a les necessitats i progressos dels infants.

Quina finalitat té l’avaluació per l’infant?

L’avaluació pel que fa a l’infant permet:

• Prendre consciència del seu procés d’aprenentatge.
• Aprendre a través dels encerts, dels errors i dels oblits.
• Detectar i regular les seves dificultats i trobar els ajuts necessaris per superar-les.
• Adquirir estratègies i coneixements que li permetin aprendre autònomament.

Quin paper té el feedback en l’avaluació?

Si centrem la mirada en una avaluació reguladora, potenciarem que els infants aprenguin a partir dels propis errors i obstacles. Detectar l’error i fer saber l’error als infants és necessari. L’error és un mitjà per aprendre que possibilita que es generin noves oportunitats d’aprenentatge.

“El feedback és un procés en el qual els aprenents donen sentit a la retroalimentació que reben sobre el que estan duent a terme i la utilitzen per millorar de manera qualitativa les seves tasques o les seves estratègies d’aprenentatge.” Michael Henderson (Monash), 2018

El feedback pot venir donat:

• Pel docent i per la família: HETEROAVALUACIÓ.
• Pels companys i companyes: COAVALUACIÓ.
• Pel propi alumne/a: AUTOAVALUACIÓ.

A l’hora de donar feedback cal fer-ho amb sensibilitat i de manera constructiva perquè aquest feedback pugui ser positiu i ajudi a l’infant a aprendre. Tan docents com infants cal que aprenguem a donar aquest feedback, treballant l’empatia i sabent posar-nos en el lloc de qui rep el feedback.

➡️ Per saber-ne més:

• Retroalimentació (feedback) i autoregulació. Avaluar per Aprendre

Amb quins instruments podem avaluar competencialment?

Per avaluar competencialment podem utilitzar diversos instruments d’avaluació. Aquests ens permetran:

• Recollir gran varietat d’informació.
• Analitzar la informació recollida.
• Prendre decisions d’acord amb la informació recollida.

A continuació trobaràs un recull d’instruments d’avaluació que et poden ser útils per avaluar competencialment. De cada un d’aquests instruments trobaràs un breu resum que el defineix i un exemple de com s’ha dut a terme a l’aula.

• L’observació a l’aula
• Les preguntes obertes
• Els organitzadors gràfics
• La carpeta d’aprenentatge
• El portafolis
• El diari d’aula
• La llibreta d’aula o de classe
• La llibreta de natura
• Les bases d’orientació i les rúbriques
• L’autoavaluació
• La coavaluació
• Les preguntes d’aplicació
• Els murals, maquetes, collages, infografies, lapbooks…
• El contracte d’avaluació.
• Els diagrames

L’observació a l’aula

L’observació és la tècnica més bàsica per recollir informació. S’obtenen dades observant el comportament dels infants. L’observació es pot realitzar en situacions diverses, en molts moments de la jornada, en diferents espais…

Per fer una bona observació:

• Cal concretar quina finalitat perseguim en l’observació.
• Cal delimitar quins paràmetres observarem.
• Cal pensar de quina manera recollim les dades.
• Cal estipular com traslladem aquestes dades perquè siguin útils.

Què són les graelles d’observació?

Per fer les observacions podem crear graelles d’observació, són llistes de control dels aspectes que es volen observar. Es tracta de descomposar un criteri d’avaluació en actuacions o comportaments observables. Al costat
de cada ítem o descriptor, el docent pot fer anotacions com ara si s’ha assolit o no, en quin grau i de quina manera o en quina data es va fer l’observació. Es poden observar tant competències bàsiques com capacitats, i es poden reconvertir fàcilment en instruments d’autoavaluació o coavaluació.

• Diari personal

En aquest diari personal, la Mireia Ribalta de l’escola de l’Estany (ZER El Moianès Llevant), recull les observacions que fa a l’aula amb els seus alumnes de P1 i P2.

Les preguntes obertes

Les preguntes obertes plantegen una pregunta o un repte als infants. Els alumnes, per donar resposta a la pregunta, han de pensar, reflexionar, ordenar idees, recuperar vivències i experiències.

Les preguntes obertes són útils per identificar els coneixements previs que tenen els infants. Els infants han de donar resposta a la pregunta a partir dels coneixements, vivències i experiències que tenen i imaginar la resposta.

També són útils les preguntes obertes per comprovar els aprenentatges que ha adquirit l’infant després d’un procés d’aprenentatge. L’alumne/a dona resposta a la pregunta a partir dels coneixements adquirits en la investigació. En la resposta de l’infant es pot veure com l’alumne/a connecta els aprenentatges, com argumenta i crea explicacions, com organitza les idees… Alhora també podem detectar si hi ha errors, si hi ha dubtes, si hi ha alguna confusió…

• Pregunta: Quin camí segueix una poma quan ens la mengem? (Alumne/a de p5)

En el primer dibuix es fa una exploració de les idees de l’infant. En el segon dibuix es plasma els aprenentatges adquirits en el projecte.

• Pregunta: Què hi ha sota terra? (Alumne/a de 2n)

En el primer dibuix es fa una exploració de les idees de l’infant. En el segon dibuix es plasma els aprenentatges adquirits en el projecte.

• Pregunta: Què ha passat amb el gel? (Alumnes de P4)

Recurs elaborat per la Montse Serra amb els alumnes de P4 de l’escola Segimon Comas (Sant Quirze de Besora)

Els infants donen resposta a la pregunta plantejada a partir de les investigacions i les observacions dutes a terme a l’aula.

• Pregunta: Quin camí segueix el menjar? (Alumne/a de 4t)

Recurs elaborat per la Núria Montmany amb els alumnes de 4t de l’escola Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta) en el projecte “Quin camí segueix el menjar?”

Els infants donen resposta a la pregunta plantejada a partir de les investigacions, les observacions, els experiments, les maquetes i els murals treballats a l’aula.

• Pregunta: D’on surt i com s’aprofita l’energia? (Alumne de 5è)

L’infant dóna resposta a la pregunta plantejada a partir de les investigacions i les observacions dutes a terme a l’aula.

• Pregunta: Què li passa al nostre cos quan fem esport? (Alumne/a de 5è)

En el dibuix l’infant dóna resposta a la pregunta del projecte plasmant els aprenentatges adquirits en el projecte.

➡️ Per saber-ne més:

• Exemples de preguntes obertes. Tresor de recursos

Els organitzadors gràfics

Els organitzadors gràfics són representacions visuals que permeten recollir, de manera concisa i visual, les idees clau i els aprenentatges treballats. Aquests organitzadors gràfics permeten a l’infant reflexionar sobre el procés d’aprenentatge dut a terme a l’aula i organitzar els coneixements, vivències i aprenentatges adquirits durant el procés d’aprenentatge.

L’infant agrupa, connecta, relaciona, seqüència… els aprenentatges, sent capaç de plasmar idees, processos, connexions i dades agrupats al voltant de paraules clau o idees centrals.

• Què hem après?

Plasmem què hem après de la molècula de l’aigua, els estats de l’aigua i les propietats de l’aigua.

• Projecte: Qui viu a l’hort?

Plasmem el que hem anat aprenent en el projecte “Qui viu a l’hort?”

➡️ Per saber-ne més:

• Organitzadors gràfics per a l’avaluació. Tresor de recursos

La carpeta d’aprenentatge

La carpeta d’aprenentatge és un instrument d’avaluació que possibilita que l’alumne/a prengui consciència de què ha après i com ho ha après. Es tracta de recollir evidències raonades del procés d’aprenentatge que va seguint.

L’alumne/a pot afegir a la carpeta d’aprenentatge qualsevol producció que hagi realitzat individualment o en grup, acompanyada d’una reflexió personal que l’ajudi a autoregular-se.

• Carpeta d’aprenentatge

Fragment de la carpeta d’aprenentatge elaborada amb els alumnes de 3r en el projecte “L’aigua sempre és bona?”

• Carpeta d’aprenentatge digital

Aquesta carpeta d’aprenentatge digital ha estat elaborada per la Núria Montmany i la Roser Morera amb els alumnes de 4t de l’escola Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta)

• Carpeta d’aprenentatge

Aquesta carpeta d’aprenentatge ha estat elaborada per la Rosa Elena (Xeli) Vilaseca amb els alumnes de 6è de l’escola Segimon Comas (Sant Quirze de Besora)

➡️ Per saber-ne més:

• La carpeta d’aprenentatge. Una eina per avaluar per competències. Xarxa de Competències Bàsiques
• Carpeta d’aprenentatge. Xarxa Telemàtica educativa de Catalunya (XTEC)

El portafoli

El portafoli és un instrument d’avaluació que afavoreix que l’infant reflexioni constantment sobre el seu procés d’ensenyament i aprenentatge.

Es tracta d’una selecció d’evidències que recull i aporta l’infant per demostrar què està aprenent i com està aprenent. Les evidències poden incloure mostres d’escrits, fotos, vídeos, treballs de recerca, observacions, reflexions… Les evidències s’han d’acompanyar d’una justificació i una reflexió de l’alumne/a, en què es posa de manifest la relació entre l’evidència i l’aprenentatge.

Aquestes reflexions ajuden a l’infant a prendre consciència de què i com va aprenent, al mateix temps que li permeten regular el seu procés d’aprenentatge. Alhora, aquestes reflexions permet al docent fer un seguiment del procés d’aprenentatge que està fent l’alumne/a.

➡️ Per saber-ne més:

• Portafolis digital. Xarxa telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)
• Carpeta d’aprenentatge (portafolis o dossier d’aprenentatge) Tresor de recursos. Exemples de portafoli.

El diari d’aula

El diari d’aula és un document en el qual l’alumne/a deixa constància dels aprenentatges, vivències, experiències, coneixements, opinions, reflexions… de tot allò que va aprenent.

Es tracta d’anar documentant el projecte donant importància a les reflexions (la metacognició) del procés d’aprenentatge. Aquest instrument d’avaluació permet a l’infant prendre consciència i autoregular del seu aprenentatge.

Els diaris d’aula poden tenir un guió establert per a la reflexió diària (o setmanal).

• Mostra del diari d’aula dels alumnes de 3r en el projecte “Com es mou el nostre cos?”

➡️ Per saber-ne més:

• Diari d’aula. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)
• Diari d’aula. Tresor de recursos
• Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatge de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Neus Santmartí. (Exemples Pag. 6)
• La llibreta personal: Una eina d’aprenentage i avaluació. Xarxa Competències Bàsiques i Escola Rellinars.

La llibreta d’aula o de classe

La llibreta d’aula és una variant del diari d’aula en la qual l’infant escriu el que considera important del que va succeint a l’aula, el que va fent, el que va aprenent, el que pensa, el que es pregunta, en el que es compromet…

És una feina constant de reflexió que ajuda als infants a estructurar els aprenentatges, vivències i experiències del dia a dia.

• Llibreta de vida

Aquesta llibreta de vida ha estat elaborada per la Montse Serra amb els alumnes de P4 de l’escola Segimon Comas (Sant Quirze de Besora)

La llibreta de natura o quadern de camp

La llibreta de natura o el quadern de camp serveix per documentar i fer un seguiment exhaustiu dels esdeveniments, vivències i experiències que duen a terme els infants en interacció amb la natura. Els infants recullen les observacions dutes a terme, les vivències viscudes, les descobertes fetes.

A part de documentar el projecte, també cal que facin constar les reflexions entorn dels aprenentatges que estan adquirint, les noves preguntes d’investigació que se’ls generen i les conclusions a les quals arriben en la investigació.

Per documentar es pot fer constar els registre d’observació, les fotografies captant els canvis i les descobertes, els dibuixos elaborats al natural, els registre dels experiments duts a terme…

Aquesta llibreta de natura ha estat elaborada per la Montse Serra amb els alumnes de P4 de l’escola Segimon Comas (Sant Quirze de Besora)

Les bases d’orientació i les rúbriques

Les bases d’orientació serveixen per orientar els infants quan fan una tasca. Per elaborar la base d’orientació podem formular la pregunta: “Què hem de fer per dur a terme aquesta tasca?”.

Les rúbriques són una taula de doble entrada que possibiliten als infants planificar com fer una tasca, concretar els criteris d’avaluació que són consensuats entre tots/es i autoregular el seu treball/aprenentatge.

Cal tenir en compte, que tant les bases d’orientació com les rúbriques les hem de construir conjuntament amb els alumnes. Per fer-les començarem primer elaborant la base d’orientació i després farem la rúbrica.

• Com podem elaborar una rúbrica?

En dissenyar una rúbrica, en la primera columna cal concretar els criteris d’avaluació de realització. Aquests criteris fan referència als aspectes en els quals cal pensar per dur a terme una tasca. Responen a la pregunta “Què haig de fer?” Aquests criteris normalment coincideixen amb els que s’han recollit en la base d’orientació.  

Després cal concretar els criteris d’avaluació de qualitat, es tracta de fer una gradació de la qualitat amb què es pot dur a terme cada criteri (Novell, Aprenent, Avançat, Expert). Responen a la pregunta “Com pus saber si ho faig bé?”.

• Conversem en grup. Base d’orientació i rúbrica del curs de P5

• Com busquem informació. Base d’orientació i rúbrica del curs de 1r

• Base d’orientació i rúbrica per escriure un bon text

Aquesta base d’orientació i rúbrica ha estat elaborada per la Núria Montmany amb els alumnes de 3r de l’escola Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta)

• Com fem un mural. Base d’orientació del curs de 2n

➡️ Per saber-ne més:

• Rúbriques. Tresor de recursos. Què són les rúbriques?, Com dissenyar-les?, Exemples de rúbriques.
• Base d’orientació. Xarxa de Competències Bàsiques
• Rúbrica. Xarxa de Competències Bàsiques
• Banc de rúbriques. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)

L’autoavaluació

Si volem que els infants aprenguin a aprendre cal que ells aprenguin a ser autònoms aprenent, que siguin capaços de decidir què han de fer per millorar. Si sempre els ajudem i els diem on s’equivoquen, els fem ser dependents de l’adult. L’autonomia és un aspecte important en l’aprenentatge, els propis infants han d’anar adquirint coneixements i estratègies que els permetin aprendre durant tota la vida.

El repte que volem aconseguir, és que els propis infants siguin capaços de corregir-se, que vegin on s’han equivocat, entenguin perquè s’han equivocat, identifiquin els dubtes que se’ls generen i siguin capaços de prendre decisions que els permetin seguir aprenent.

L’autoavaluació permet a l’infant detectar les seves potencialitats, identificar on presenta més dificultats, reconèixer les pròpies limitacions i ser conscient dels aspectes en què té més facilitat.

• El projecte de l’hort

Aquest recurs ha estat elaborat per la Gemma Puigcercós amb els alumnes de P5 en el projecte de l’hort.

Les aportacions que fa l’infant són:

• He après … que les plantes que tenim a l’hort necessiten terra, aigua i sol per créixer.
• He participat … regant les plantes que hem plantat a l’hort.
• El que més m’ha agradat … és que ens han desaparegut les pastanagues. Hem investigat si se les havia menjat un conill.

• Aprenc per racons

Aquest recurs ha estat elaborat per l’Escola de l’Estany-Zer Moianès Llevant per treballar amb els alumnes d’infantil.

Un cop els infants han fet els racons, pinten el cercle corresponent segons si els ha agradat i resultat fàcil o bé els ha costat i/o no els ha motivat massa. Es fa servir el codi de colors corresponent al semàfor.

• Escric un bon text

Aquesta quadrícula d’autoavaluació ha estat elaborada per la Núria Montmany per treballar amb els alumnes de 3r de l’escola Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta)

• Rúbrica d’autoavaluació de la investigació (2n)

Aquest recurs ha estat elaborat per la Roser Morera amb els alumnes de 2n de l’escola Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta)

Ens autoavaluem. Mirem la feina feta amb ulls crítics i amb ganes d’aprendre dels errors i valorar la bona feina!

• Autoavaluació. Alumnes de 4t

Aquest recurs ha estat elaborat pels mestres de l’escola Anglesola (Barcelona)

Autoavaluació del projecte per part dels alumnes de 4t.

La coavaluació

La coavaluació consisteix en una avaluació en la qual els protagonistes són els alumnes, els infants s’avaluen entre ells. Per fer aquesta coavaluació s’han de negociar prèviament amb el grup classe, els criteris d’avaluació.

La coavaluació potenciar que els infants aprenguin uns dels altres.

Des de la mirada de l’avaluació formadora cal que impliquem als infants en la seva autoregulació possibilitant processos d’autoavaluació i de coavaluació.

• Maqueta aparell digestiu

Aquest recurs ha estat elaborat per la Núria Montmany per treballar amb els alumnes de 4t de l’escola Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta) en el projecte “Quin camí segueix el menjar?”

Els alumnes es coavaluen per valorar la feina que han fet construint la maqueta.

• Rubrica de coavaluació d’expressió oral (1r)

Aquesta rúbrica ha estat elaborada per la Roser Morera amb els alumnes de 1r de l’escola Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta)

Ens expliquem i compartim les nostres investigacions i aprenentatges amb la resta de la classe. Fem una exposició oral de tot el que hem descobert. Escoltem amb atenció i valorem als nostres companys i companyes. D’aquesta manera, ens ajudem a millorar!

➡️ Per saber-ne més:

• Autoavaluació i coavaluació. Xarxa de Competències Bàsiques
• La coavaluació per reflexionar sobre la pròpia pràctica. Institut Bellvitge

Les preguntes d’aplicació

Es tracta de formular una pregunta als infants que per respondre-la els calgui aplicar els aprenentatges que han anat adquirint.

El que ens interessa és plantejar un repte als infants que els permeti aplicar els aprenentatges adquirits en una nova situació d’aprenentatge.

Els murals, maquetes, collages, infografies, lapbooks…

Els infants poden representar els aprenentatges adquirits en el procés d’aprenentatge amb recursos molt variats. Poden crear murals, maquetes, collages, infografies, lapbooks… Per elaborar aquestes creacions, els alumnes han de fer l’esforç d’ordenar, sintetitzar, connectar els continguts apresos i donar forma als aprenentatges que han anat adquirint.

Partint de les creacions dels infants i de les exposicions orals dels alumnes per compartir els aprenentatges, podem detectar els continguts que han après, com han connectat les idees, com han sintetitzat la informació, com argumenten les seves explicacions, quin vocabulari utilitzen…

➡️ Per saber-ne més:

• Murals, pòsters, cartells, collages, infografies, lapbooks. Tresor de recursos. Descobriu diferents exemples

El contracte d’avaluació

El contracte d’avaluació és una eina que potencia que els infants s’impliquin en el seu aprenentatge. La finalitat del contracte és que l’alumne/a reconegui què creu que fa bé i identifiqui què creu que ha de millorar.

Un cop identificats els aspectes a millorar, es negocien uns objectius i criteris d’avaluació pactats entre docent i alumne/a i es prenen uns compromisos. Aquesta reflexió s’escriu en el contracte i el signen les dues parts. S’acorda un temps de durada del contracte que permeti que l’infant faci millores en l’aspecte que es vol treballar.

Cal que fem conjuntament, infant i docent, un seguiment periòdic del contracte, per possibilitar que l’infant pugui regular el seu procés d’aprenentatge.

• Contracte d’avaluació fet per dues alumnes de 2n.

• Contracte d’avaluació fet per una alumna de 6è.

➡️ Per saber-ne més:

• Contractes d’avaluació. Tresor de Recursos. Què són els contractes d’avaluació i descobreix diferents exemples.
• Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Neus Santmartí. (Exemple Pag. 15)

Els diagrames

Són representacions gràfiques que esquematitzen la informació relacionada amb un determinat
procés i/o coneixement, visualitzant les relacions entre diferents accions, variables, idees…
Estimulen la reflexió sobre les relacions que s’estableixen entre el que es pensa i el que es fa, i possibiliten avaluar i regular la qualitat d’aquestes relacions.

Conclusió

Si volem que els infants aprenguin a aprendre i que siguin capaços de gestionar el seu propi aprenentatge cal que entenguem l’avaluació com a aprenentatge. L’avaluació és un element essencial per aprendre, ja que els infants constaten el seu progrés i poden regular el seu aprenentatge.

Aquesta mirada comporta fer un canvi real i profund de la visió que tenim de l’avaluació. Fer canvis en l’avaluació comporta alhora fer canvis importants en l’educació, replantejar què ensenyem, com ensenyem, com els infants aprenen, com gestionem l’aula, quin rol tenim els docents i els infants, com afavorim la interacció entre els alumnes …  

És important que fem aquest canvi de mirada perquè puguem atendre els infants d’ara i donar resposta a les seves necessitats. Ensenyem als infants a aprendre perquè puguin ser autònoms aprenent i puguin aprendre al llarg de tota la vida.

Espero que l’article et sigui útil i t’orienti perquè puguis fer aquest canvi de mirada en l’educació i l’avaluació.

Et convido a escriure un comentari: Quins instruments d’avaluació utilitzes a la teva aula? Moltes gràcies 😉

Webgrafia

Descobreix enllaços de referència que et permetran ampliar més informació sobre el tema:

• Xarxa Competències Basiques. La Xarxa de Competències Bàsiques (Xarxa Cb) 
• Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Neus Sanmartí (2010)