En aquest article la Míriam Tirado ens parla de com acompanyar les emocions dels nostres alumnes en aquest temps de pandèmia en què tots estem molt remoguts.
Ens explica com podem acollir les emocions dels infants, com els podem ajudar a identificar-les, a comprendre-les i a donar-hi sortida a l’aula d’una manera assertiva.
Ens proporciona exemples que ens poden ser útils per entendre les situacions que es donen a l’aula.
La Míriam Tirado és consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança. Es dedica a ajudar a mares i pares a connectar amb les seves filles i fills.
És autora de contes i llibres per a adults com: tinc un volcà, desconnectats, el fil invisible, rabietes, maternidad a flor de piel, vincles…
Aquest article és un resum de la xerrada que va fer a Docents.cat. Pots accedir a la xerrada de la Míriam clicant aquí.
Moltes gràcies Míriam Tirado per compartir els teus coneixements i experiència, els teus consells i orientacions ens seran molt útils 😉
Moltes gràcies a El Cep i la Nansa per fer-ho possible 👍
El nou paradigma d’educació i criança conscient
El nou paradigma d’educació i criança conscient s’enfronta al vell paradigma tradicional en què es pretenia controlar a l’infant a través d’estratègies com el càstig, l’amenaça, el renyar, el cridar … En aquest vell paradigma es tirava de la por per controlar a l’altre.
Actualment tots veiem que aquest vell paradigma no serveix, ens desconnecta dels infants. Els infants, a part de sentir les seves emocions, senten les emocions que els produeix la reacció dels adults.
Els infants viuen les seves emocions molt intensament, són molt poderosos a l’hora d’expressar les seves emocions i a l’hora de viure-les. Això fa que sigui difícil lidiar amb les emocions d’un infant. A l’aula el repte encara és més gran perquè tenim aules plenes d’infants, i a dins de cada infant es remouen un munt d’emocions. Cal pensar com acompanyar-los quan són tants i cada un té tantes necessitats.
Què és el més importat a l’hora de fer l’acompanyament emocional als infants?
Per fer un bon acompanyament emocional als infants, aquests són els aspectes que cal que tinguem en compte.
Totes les emocions són vàlides i legítimes
Cal partir del fet que venim de segles de negar les emocions, especialment les que són desagradables en el cos. Totes les emocions que produeixen sensacions que no ens agraden, s’ha tendit a negar-les, a reprimir-les, a amagar-les, a ignorar-les i a rebutjar-les. En aquest antic paradigma l’infant concep que hi ha emocions que no són vàlides, que no són correctes i que no es poden sentir. Partint d’aquesta premissa, el mecanisme que anirà agafant l’infant a mesura que vagi creixent, serà tendir a reprimir-se. L’infant imitarà el comportament de l’adult.
És molt important, que tant els docents com els pares i mares, tinguem una millor relació amb les nostres pròpies emocions i això vol dir que entenguem que totes les emocions són vàlides. Totes les emocions són iguals, és tan importants l’alegria com la tristesa, és tan vàlida la por com la felicitat… Totes són igual de vàlides i legitimes, l’única diferència és que unes són molt agradables de sentir i altres no tant. Cal tenir present que totes les emocions tenen la mateixa funció, que és mostrar-nos alguna cosa.
Per exemple, quan tenim un infant a l’aula que està molt potent i fa el contrari del que li demanem, ens està intentat dir una cosa que no és capaç de dir de manera assertiva. L’infant té una gran sensació de malestar però no és capaç de comunicar-ho perquè no té vocabulari, no té coneixement de si mateix/a, no sap què li passa… Si l’infant no té eines per transmetre-ho d’una manera assertiva, potser perquè no n’ha après mai, o perquè no ha vist mai a ningú transmetre emocions cap a ell/a de manera assertiva, buscarà la manera de fer-nos saber que no està bé. Aquest no estic bé el transmetrà fent el contrari del que li demanem, ens voldrà ensenyar el seu malestar de manera que a nosaltres ens faci estar amb malestar perquè així ho veiem i l’ajudem.
Cal que aprenguem a veure aquestes expressions d’emocions en els nostres alumnes d’una manera positiva.
Els infants i els adults volem assegurar-nos que som vistos. L’infant vol sentir que l’adult el veu, l’escolta (el te en compte) i l’estima. És un veure amb més profunditat, no només veure la persona física, sinó veure l’ésser que sóc, més enllà del que faig. Un m’estimes incondicionalment amb tots els meus processos, les meves etapes, les meves dificultats.
Partint del fet que totes les emocions són vàlides i legítimes, cal entendre i començar a mirar als infants des d’aquesta mirada.
Hem de validar les nostres emocions
En la criança i educació conscient concebem que som 2 persones que estem cocreant aquest moment. Un moment per exemple, en què hi ha un conflicte, i jo m’estic removent perquè aquest infant a mi em “toca”, perquè em recorda a algú, perquè m’activa el sentiment de fracàs, perquè em toca la meva pròpia autoexigència, perquè em recorda a com era jo…
En la criança i educació conscient hi ha un doble focus. Un focus mira a l’altra persona, l’infant, l’adolescent, l’observo, no en allò que fa, el que veig és el símptoma, tibo del fil i vaig a l’arrel. L’altre focus mira cap a un mateix/a. Com jo estic sostenint aquesta remoguda de l’altre, què em remou a mi. Cal tenir present que el que pot passar és que l’emoció de l’infant xoqui amb la nostra pròpia emoció.
Per exemple, si tens un infant a l’aula que té atacs de ràbia, a tu això et pot superar i pots sentir que no pots sostenir una classe amb les actituds d’aquest infant. Sense voler tu li respons també amb ràbia perquè no et permets estar enfadat/da. Perquè potser a tu t’han educat a casa concebent que no es pot estar enfadat, que estar enfadat és sinònim de conflicte i el conflicte potser era vist com una cosa molt negativa. Si poso el focus en mi mateix/a, potser entendré que em costa connectar amb aquest infant perquè no m’ho permeto a mi mateix/a i no li estic permetent a l’infant.
El focus que mira cap a nosaltres
El docent s’ha de cuidar i ha de fer un treball d’autoconeixement i de reflexió cada vegada que hi ha una emoció a l’aula o pròpia, que el remogui o activi. Sabrem si se’ns activa una emoció antiga perquè notem escalfor o foc a dins. És imprescindible que treballem la consciència corporal.
El focus que mira cap a nosaltres fa que ens escoltem, que siguem capaços de fixar-nos en com estem: estic tranquil/la, estic tens/a, estic nerviós/a, estic relaxat/da… perquè aquesta informació m’ajudarà a veure què m’està costant i per què.
Si no som conscients d’aquestes emocions, hi ha el risc que l’emoció de l’altre me la faci meva. Si l’infant està enfadat, jo encara m’enfadaré més. Mai podrem ajudar a l’altre des de l’emoció exacta.
Per exemple, no podrem ajudar a un infant que senti ràbia reaccionant amb ràbia. El podrem ajudar si anem amb l’emoció contrària, és a dir, si davant un infant que mostra ràbia actuem amb serenor, el podrem ajudar. Si davant un infant que està molt nerviós ens adrecem a ell amb calma, el podrem ajudar. Si al que crida li parlem fluix, el podrem ajudar. Si anem amb la mateixa energia, és impossible que el puguem ajudar. Això fa que ens desconnectem dels infants.
El que hem de buscar sempre és la connexió amb els infants, mai podrem ajudar-los a canviar comportaments si no hem connectat abans amb l’alumne/a. Perquè l’alumne/a aconsegueixi canviar alguna cosa, per exemple a com reacciona davant de determinada emoció, abans hem de connectar amb ell/a. Primer connectem amb ell/a i després corregim. En el moment que l’infant està sentint aquella emoció el sostenim, li demostrem que l’entenem, que estem al seu costat, que el recolzem i després el corregim. Quan hem connectat amb els nostres alumnes podem parlar de què podem fer per sortir d’aquest estat.
En la criança conscient, un dels pilars són els límits
Hi ha molta confusió cap a aquest nou paradigma d’educació i criança conscient, alguns ho conceben com una nova moda que no posen límits, ho permeten tot… No té res a veure, en la criança conscient, un dels pilars són els límits. Però aquests límits són coherents, conscients, clars i ferms. En la criança tradicional els límits sovint eren arbitraris, gens conscients ni constants.
Els límits són imprescindibles, tant a casa com a l’aula. Els límits donen estructura en els infants i en el grup classe. És mentida pensar que en la criança conscient no hi ha límits, és fruit de la desconeixença. Com a mares/pares i mestres hem de ser conscients dels nostres propis límits. Sovint aquesta és la gran dificultat, ja que no ens hem plantejat quins són els nostres propis límits.
Com ens ha afectat el Covid a nivell emocional
Actualment amb el Covid la situació és més complicada. Les màscares fan que els infants no puguin veure les cares dels seus companys/es, que no puguin veure les expressions dels altres i això dificulta molt les relacions socials. Tot això, més el que escolten a casa, el que veuen a les notícies, les vivències que puguin compartir els seus companys/es … tot això els ha remogut moltíssim.
Tot això s’ha de validar i és tant o més important que el contingut curricular. No podem aconseguir que els infants aprenguin si emocionalment estan remoguts, és impossible que allò que els expliquem els pugui entrar.
Per exemple, si un infant està de dol, li serà molt difícil, sense sentir-se connectat amb l’adult que l’acompanya a l’aula, poder aprendre nous continguts.
A poc a poc, tant adults com infants, ens estem adonant que és molt llarg tot aquest procés, i que allò que crèiem o que esperàvem que arribés, potser no arribarà. Però no tot ha sigut negatiu, el covid també ens ha portat coses positives, hi ha hagut moltes famílies que no es veien i que ara han pogut gaudir d’estones compartides.
En aquests moments hi ha una angoixa latent a l’ambient, a les famílies i en els propis infants, que s’ha de poder canalitzar. S’ha de poder treballar aquesta angoixa, se n’ha de poder parlar. Els infants han de veure que us valideu i que connecteu amb ells de cor. Que quan els digueu que el que senten és vàlid, és legítim i que tenen tot el dret a sentir-se així, els enteneu profundament. Cal que ens posem al lloc dels nostres infants i pensem com ens sentiríem si en l’etapa de més socialització us haguessin confinat, no poguéssiu veure als amics, no anéssiu a extraescolars …
Conclusió
A dia d’avui, és important que a les aules hi hagi moments per poder parlar de què sentim. A partir de com veiem els alumnes, validar aquelles emocions i treure temes que permetin als infants parlar i prendre consciència de com se senten.
Quan els infants expressen com se senten els hem de poder validar amb expressions com: clar que sí, és normal que et passi això, és legítim, és vàlid, és normal que et sentis enfadat, frustrat…
Tot el que senten ho han de poder verbalitzar, posar-hi paraules. Posar paraules a les emocions, és la manera de curar les ferides. En aquest moment actual que estem vivint, hi ha moltes ferides i cal que fem un bon acompanyem emocionalment als nostres alumnes.
Fer aquest acompanyament emocional als infants és tant o més important que els continguts curriculars. Cal que els infants estiguin bé perquè puguin aprendre i nosaltres els hem d’acompanyar en el seu creixement integral.
Espero que aquest article et sigui útil i que t’ajudi a acompanyar les emocions dels teus alumnes.
Moltes gràcies Míriam Tirado per compartir els teus coneixements i experiència 😉 Si vols saber més sobre la Míriam Tirado, la pots seguir a les seves xarxes socials: Instagram, twitter, facebook i Linkedin.
Et recomano altres articles que et poden ser útils per treballar les emocions i els valors:
- Com educar les emocions a l’escola?
- 90 curts imprescindibles per treballar les emocions i els valors a l’aula
- L’acompanyament emocional des d’una mirada apreciativa
- Idees clau per treballar la competència emocional
- 180 recursos imprescindibles per treballar les emocions i els valors
També et recomano la formació que pots trobar a Docents.cat
L’educació emocional a l’escola. Júlia Prunés
Com acompanyes emocionalment als teus alumnes? Et convido a escriure un comentari. Moltes gràcies 😊
Molt interessant. Estic molt d’acord amb les paraules de la Míriam. Llegint l’article he pogut reflexionar i ordenar les meves idees sobre la nostra tasca durant aquesta difícil època que ens toca viure. Gràcies
Llegint a la Miriam Tirado ha estat com si poses paraules al meu pensament. A l’escola cada setmana dedico una sessió per a treballar l’educació emocional amb els meus alumnes, així estan aprenent a ser assertius, a posar nom al que senten, a argumentar els seus conflictes, les seves frustracions.. Sempre he legitimat els seus estats emocionals i sempre reaccionen agraïts perquè se senten compresos.. Treballar des del cor és la millor eina que tenim el professorat per a fer de l’alumnat persones bondadoses, felices, empàtiques, comprensives , agraïdes i amb una bona autoestima.
Gràcies Nati Bergada pels teus recursos i bons consells.