Com podem coeducar a l’aula?

L’educació per a la igualtat és una necessitat actual que exigeix un compromís ferm de totes les persones que intervenim en l’àmbit educatiu per oferir una educació que es basi en el principi d’igualtat i de no discriminació.

Els estereotips sexistes i rols de gènere que dominen una societat patriarcal com la nostra, afavoreixen el desenvolupament de desigualtats entre nens i nenes i l’aparició de violència de gènere.

És molt important que en l’àmbit educatiu s’intervingui des d’una mirada coeducativa amb l’objectiu de promoure relacions sanes i saludables. El fet que les nenes i els nens convisquin en els centres, no és suficient per solucionar les dificultats que sorgeixen en qüestions de desigualtat i discriminació. Cal realitzar una intervenció intencional que abordi la realitat des d’un punt de vista de gènere i que s’estableixin mesures coeducatives.

És rellevant que els docents fem autoreflexió en aquest camp, ja que a vegades no som conscients que, sense voler-ho, estem transmetent pautes sexistes a l’aula.

Aquest article l’he fet conjuntament amb l’Eura Mutiñó Farrés, mestra d’educació Infantil i primària, formadora en coeducació i feminismes. En l’article parlem de com podem coeducar a l’aula.

En l’article fem referència als apartats següents:

• Què és la coeducació?
• Per què hem d’educar en coeducació?
• Quin Marc legal emmarca la Coeducació en l’educació?
• Quina realitat ens trobem?
• Què vol dir educar en la coeducació?
• Com podem educar en coeducació? (Orientacions pels docents)
• Com podem treballar la coeducació a l’aula? (Propostes didàctiques)

L’article inclou propostes didàctiques per treballar la coeducació a l’aula. Estan organitzades per etapes: educació infantil, primària i secundària. Esperem que us siguin útils 😉

Moltes gràcies Eura per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiències i per regalar-nos aquest article tan complet que ens ajudarà a obrir la mirada i millorar la nostra intervenció educativa per educar en la igualtat 😊

➡️ Què és la coeducació?

La coeducació, a part de ser un dret és una finalitat en ella mateixa. És el mètode educatiu que es basa en el principi d’igualtat i la no discriminació per raó de gènere.

Coeducar vol dir promoure la igualtat i la diversitat d’opinions i visions. Vol dir no establir relacions de domini i entendre i transmetre que el món ha estat i està sent construït per totes les persones; visibilitzant i transmetent la història sense invisibilitzar parts i/o persones per raons d’identitat. 

Suposa conèixer-nos i conèixer l’alumnat. Desaprendre i aprendre per identificar els nostres biaixos, qüestionar i reflexionar al voltant dels models socials que tenim al voltant i dels valors que transmetem perquè condueixi a l’acció promotora de la igualtat. Coeducació és assumir que totes les persones que participem en la vida dels infants i joves tenim la responsabilitat i el compromís d’educar-los en igualtat per aconseguir persones que participin en una ciutadania plena, en drets i llibertats.

➡️ Per què hem d’educar en coeducació?

L’escola mixta ha aconseguit importants avenços en termes d’equitat amb el ple dret per la incorporació de les dones a l’educació a tots els nivells educatius, però queden reptes importants per aconseguir en termes de transformació social i cultural, que és on juga un paper fonamental la coeducació.

L’escola coeducativa ha d’eliminar els mandats de gènere, ha de superar els estereotips, ajudar i facilitar eines per acabar amb les desigualtats i les jerarquies culturals i ideològiques. També ha d’incentivar i ajudar que els infants siguin lliures, que puguin expressar els seus sentiments, educar-los en l’empatia, el respecte i el bon tracte.

En un model d’educació en igualtat, les aules han de ser una mostra del món real on hi  conviuen tots els gèneres, per tant, des de la infància hem d’aprendre a relacionar-nos i conviure de manera pacífica.

A les escoles cal que eduquem en coeducació per:

• Reconèixer les diferències personals com a part de la riquesa col·lectiva.
• Fer efectiva la igualtat i l’equitat de gènere en tots els àmbits de la vida.
• Reconèixer la igualtat de drets i deures entre totes les persones, excloent qualsevol discriminació per motiu de sexe, gènere, expressió, orientació afectivosexual, raça, religió, cultura, procedència o capacitat. 
• Eradicar qualsevol comportament o actitud de discriminació cap a qualsevol persona, sigui per la raó que sigui.
• Col·laborar en la prevenció de totes les violències masclistes, i preparar a les noves generacions per a una vida sexual i afectiva basada en els drets humans.
• Potenciar la llibertat de ser, expressar-se i construir-se, basant-nos en el respecte i l’enriquiment de les diversitats que col·laboren en la formació de la nostra societat. 
• Esborrar les desigualtats de gènere que neixen en els infants més petits, perquè són estructura social.

Coeduquem amb la finalitat d‘avançar cap a un model educatiu que:

• Prengui la diversitat com a norma. 
• Tracti la coeducació com un aprenentatge globalitzat i interdisciplinar, i que ho faci de manera rigorosa, explícita i sistemàtica. 
• Promogui i contribueixi en la millora social.

➡️ Quin Marc legal emmarca la Coeducació en l’educació?

Actualment hi ha un marc legal que aposta per la coeducació com una eina clau per acabar amb la discriminació per sexe i per a eradicar la violència de gènere.

En aquest apartat es recull el marc legal que emmarca les lleis d’igualtat de gènere i  la coeducació en l’àmbit educatiu:

• LLEI 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació

• LLEI 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista

On s’inclou, entre altres, a les dones, nenes i adolescents trans i no binàries; les violències obstètrica, digital, les violències de segon ordre i la vicària.

• LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes 17/2015, en surt el 21 de juliol, el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu.

• LLEI 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; en surt el Deure a la intervenció.

El Deure a la Intervenció explicita que “els professionals que tinguin coneixement d’una situació de risc o tenen sospita d’una discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i l’òrgan competent. 

En el nostre cas, com a docents, podríem comunicar-ho al SAI, i aquesta xarxa ens ajudaria a intervenir de la manera més adequada a cada casuística.

• LLEI 5/2008, de 24 d’abril, de la Generalitat de Catalunya, del dret de les dones a eradicar la violència masclista

• El 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’eradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres. Hi trobem dos objectius directament vinculats amb la coeducació:

– Objectiu 4. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom

Es tracta de proporcionar a tothom accés a l’educació, la formació i el ple desenvolupament del seu potencial.

– Objectiu 5. Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes

La igualtat de gènere no només és un dret humà fonamental, sinó que és un dels fonaments essencials per construir un món pacífic, pròsper i sostenible.

➡️ Quina realitat ens trobem?

La coeducació és un tema encara pendent pel qual necessitem implicar-nos-hi tota la societat. Les famílies i les escoles han de posar les condicions perquè totes les criatures tinguin les mateixes oportunitats i que puguin prendre les decisions sobre el seu futur lliurement, independentment de la seva identitat. 

L’escola és un reflex de la societat on vivim i entre totes dues s’estableix una relació bilateral. L’evolució de la coeducació a l’escola està directament relacionada amb l’evolució de la societat i viceversa

Molts són els avenços que s’estan aconseguint, però encara queda molta feina per fer. La importància de l’actuació i la intervenció primerenca en pràctiques igualitàries és crucial tant des de l’escola com des de la família i la societat en general. És fàcil de dir però no tan fàcil de fer.

La coeducació a les escoles ha anat evolucionant força al llarg dels últims anys i, ara, podem afirmar que va molt més enllà de les escoles mixtes o de l’accés universal a qualsevol nivell o àmbit educatiu. 

Així i tot, en el pla educatiu, al costat del currículum oficial, hi ha un currículum ocult que continua transmetent actituds i estereotips sexistes de forma conscient o inconscient, i que aquestes actituds són presents a la realitat educativa. En aquest sentit, el paper dels docents, juntament amb el de les famílies, és fonamental per assolir una educació basada en valors igualitaris, lliures d’estereotips, desigualtats i de comportaments sexistes.

Els docents volem educar en coeducació, però encara tenim molt de camí per recórrer.  Aquests resultats i estadístiques demostren que cal actuar avui per canviar el futur:

• Les nenes amb 6 anys d’edat, ja es consideren menys brillants amb relació als nens. Ens ho mostra un article de la revista Science.

• Només un 30% de totes les persones que es dediquen a la investigació són dones. A més, un estudi publicat a la revista PLOS ONE mostra com les investigadores són menys citades a articles científics, menys promocionades i menys reconegudes, i estan pitjor pagades. Explicat en un altre article d’ISGlobal Barcelona.

• La relació entre gènere i FP s’analitza a partir de l’òptica de l’exclusió educativa, que focalitza en l’equitat i justícia social dels sistemes educatius (Lynch & Baker, 2005; Tarabini, 2017) Percentatge d’alumnat de formació professional sobre el total d’alumnat de secundària superior, segons gènere i països europeus, 2016-2018

Altres dades que ens demostren que, malgrat que la situació sembla estabilitzar-se dins dels nostres centres, o no se’ns fan perceptibles les desigualtats, aquestes hi són: 

➡️ Què vol dir educar en la coeducació?

L’educació per a la igualtat és una necessitat en el context actual que exigeix ​​de totes les persones que intervenen a l‘univers educatiu un compromís ferm per oferir una educació que busqui la igualtat afectiva a tots els nivells.

La intervenció educativa en aquesta línia suposa fomentar valors, actituds i comportaments ètics, així com desenvolupar actituds crítiques davant dels conflictes que afecten la convivència i els problemes de la societat.

Educar en la coeducació vol dir:

• Educar sense estereotips de gènere.
• Treballar de manera expressa per una llibertat real dins un sistema basat en el respecte i la construcció social, en totes les etapes educatives.
• Deixar de parlar d’inclusió en un sistema normatiu i començar a parlar, viure i transformar la diversitat en norma. 
• Oferir estratègies i eines adequades per tal que la igualtat d’oportunitats sigui real, segons les necessitats i les capacitats de cada una de les persones que formen la comunitat educativa. 
• Fer un treball explícit i planificat, a nivell transversal, dins de tots els àmbits educatius i del dia a dia a les escoles. Des de la tasca docent, fins a les relacions de l’alumnat. 
• Eliminar els desequilibris que existeixen en el sistema educatiu, sobretot universitari, on cada vegada hi ha més distinció entre carreres de nois i carreres de noies; on la fi laboral d’aquestes, comporten desigualtats salarials, desigualtats de condicions, de reconeixement i de prestigi social. 
• Visibilitzar i valorar les aportacions femenines a la història i la importància de les seves accions en la construcció de la nostra quotidianitat.
• Visibilitzar i valorar les realitats que ens envolten, respectant i acompanyant les seves construccions com a persones, i com a éssers lliures i independents d’un sistema ple de desigualtats, escales de poders i privilegis que no fan més que minvar i oprimir a totes les persones que estem educant. 
• Trencar amb la violència masclista, les discriminacions, els rols patriarcals…

➡️ Com podem educar en coeducació? (Orientacions pels docents)

Per educar en coeducació cal que ens hi impliquem tota la comunitat educativa: alumnat, famílies, professorat, personal no docent i tots aquells col·lectius que contribueixin a crear una escola de qualitat, treballant de forma coordinada, cohesionada i constructiva. 

Tot l’equip de docents ha de ser conscient de les diferències de gènere existents en la societat, a la vida familiar, a l’àmbit escolar, en els mitjans de comunicació, a la vida laboral… Pot ser molt beneficiós que els docents ens formem en coeducació.

Cal que adquirim una mirada, una sensibilitat i una actitud compromesa cap a la coeducació. 
Algunes orientacions que ens poden ser útils per incorporar aquesta mirada coeducativa en el nostre dia a dia a l’aula són:

• Utilitzem un llenguatge inclusiu.
• Oferim les mateixes oportunitats a tots els infants i joves.
• Eduquem a l’aula en el respecte a la diversitat.
• Provoquem la reflexió a dins l’aula.
• Ensenyem-los a conviure i respectar-se.
• Proposem activitats de conscienciació.
• Organitzem espais i materials de manera igualitària.
• Prestem atenció a les dinàmiques que es generen a l’aula.
• Ensenyem als infants a valorar-se positivament.
• Donem protagonisme a l’educació emocional, sentimental i sexual
• Actuem de manera activa en les situacions que es donen a l’aula.
• Eduquem en empatia i solidaritat.
• Revisem els materials que usem a l’aula.
• Fem autoreflexió de les pròpies actituds.
• Revisem els contes que expliquem a l’aula. 
• Demanem a tot l’alumnat les mateixes responsabilitats.
• Promovem activitats de conscienciació en la coeducació.
• Reinventem els patis oferint propostes més variades i menys endocèntriques. 
• Incorporem el saber de les dones al currículum.
• Organitzem el centre tenint en compte criteris d’igualtat.

Cal que prestem atenció a les situacions que es donen a l’aula i que fem un treball de reflexió. Comparteixo exemples de situacions que es poden donar a l’aula:

– Exemple 1: Quan una nena plora perquè ha tingut un conflicte, li donem la mateixa importància a aquell sentiment que si plora un nen? Quan una nena s’enfada i reacciona cridant, pensem el mateix que quan qui ho fa no és nena? Quins adjectius li atribuïm a cada gènere davant d’aquestes situacions? 

– Exemple 2: Què pensem quan una nena ajuda, col·labora, neteja la classe després de fer pintura…? I quan ho fa un nen? 

Pensem-hi, identifiquem aquests moments, mirem al nostre voltant i actuem de manera activa; provoquem que la situació doni la volta, validem sentiments de tothom, independentment del gènere, independentment de la qualitat emocional; canviem rols dins les aules, demanem a tothom la mateixa responsabilitat i implicació en totes les tasques que es fan, provoquem una reflexió amb l’alumnat en el moment en què només hi ha nenes recollint i ordenant, exigim un canvi de mirada i d’actitud. Només ens cal prestar atenció i anar canviant dinàmiques, de mica en mica, marquem la diferència en el dia a dia.

També és important que ens fixem en el llenguatge que fem servir quan ens adrecem als nostres alumnes. Comparteixo diferents exemples:

– Exemple 1: Deixem de dir-los a les nenes que “van guapes” quan ens ensenyen la samarreta que porten i parlem de la samarreta: “per què t’agrada?”, “jo en tinc una molt semblant”, “està bé que t’agradi la samarreta, et fa sentir bé?”. 

– Exemple 2: Deixem d’usar adjectius com “valent” només per als nens; perquè si no els utilitzem també amb les altres persones, aquestes deixaran de creure que tenen la possibilitat de ser-ho, que poden ser-ho, que ho són!

– Exemple 3: Deixem de buscar “pulcritud” només en les produccions de les nenes i demanem-la a tothom. 

Deixem d’utilitzar un llenguatge que no sigui inclusiu, perquè tot allò que no s’anomena, no es reconeix. Recordem que el gènere va molt més enllà del masculí i el femení; treballem per canviar la història i deixar d’invisibilitzar certs col·lectius usant un llenguatge inclusiu.

➡️ Com podem treballar la coeducació a l’aula? (Propostes didàctiques)

En aquest apartat descobriràs diferents propostes didàctiques que et poden ser útils per treballar la coeducació a la teva aula:

– Educació Infantil:

• Treballem els estereotips de gènere amb els oficis.

Aquest vídeo ens pot donar idees de com treballar-ho: Campaña por los derechos de la infancia. Y tú ¿qué quieres ser de mayor? https://www.youtube.com/watch?v=ML_xA01Lh2o Podem demanar que facin els dibuixos i fer una exposició a l’aula, que facin els dibuixos del que voldrien ser de grans, després podem fer una conversa on preguntem per què no hi ha bomberes noies entre els dibuixos, o per què només hi ha ballarines. Un cop tenim aquesta conversa engegada, podem preguntar si saben que també hi ha bomberes dones, o ballarins, científiques, astronautes dones, perruquers…

També podem provar de fer el mateix exercici que al vídeo, preguntant-los què voldrien ser de grans. Un cop ens hagin donat aquesta resposta, preguntem, què voldrien ser de grans si fossin del gènere contrari? Veurem que hi ha moltes criatures que canvien la resposta; ja hem creat el debat.

• Dones referents de casa nostra.

Podem proposar que portin una fotografia d’una dona important a la seva vida i parlar-ne: Per què és important aquesta persona? Quines coses sap fer ben fetes? Què fa per mi? Fem una exposició al passadís de les dones referents de la nostra vida. Fem-ho a tota l’escola, les mestres i el personal no docent també… Omplim l’escola de la importància que té la dona a les nostres vides. Quan l’escola és plena de referents femenins que tenim a tocar, que coneixem i que són referents pel vincle que tenen amb nosaltres, ens adonem de la importància de la dona en tots els aspectes de la nostra vida.

• Disfressem-nos.

Aquesta proposta consisteix a proposar als infants que es disfressin, validant qualsevol proposta de disfressa. Podem, inclús, treure certes disfresses i deixar, només, les que ens interessin per provocar. Fem una petita obra de teatre, intercanviem papers…

• El Joc simbòlic.

Generalment oferim tota mena de racons de joc, deixant que cada criatura sigui lliure en la seva elecció; doncs canviem-ho de tant en tant. Fem grups, racons de joc i un circuit, durant uns dies, o una tarda… o demanem les cuinetes de les altres classes i omplim la nostra només amb cuinetes. Provoquem que totes les criatures passin per tots els jocs, sense distinció; segur que sempre hi ha qui no va a la cuineta o qui no toca els cotxes. Ajudem-los a tastar altres coses i a sentir-se còmodes amb qualsevol rol.

• Històries de dones i ciència, inspirades en personatges reals. Una mà de contes. Super3.cat

El programa “Una mà de contes” ha produït unes històries per promoure i estimular l’empoderament de les nenes davant l’accés al coneixement científic i tecnològic.

Aquests contes, inspirats en personatges reals, parlen de ciència i gènere (el paper social de la dona), ciència i política (l’accés de la dona al coneixement), ciència i societat (la dona i la funció social de la ciència), ciència i valors (la dona i la dimensió ètica de la ciència) i ciència i innovació (la dona davant dels reptes tecnològics).

• Els números de Katherine Johnson
• Els cent deu invents de Beulah Louise Henry
• Juliana Morell, bruixa o fada?
• Les tres metgesses: Elena, Dolors i Martina

Mirem els contes i comentem-los: Què fan aquestes dones? Ens agradaria fer-ho a nosaltres? Com creieu que ho han aconseguit? Què ens agradaria fer a nosaltres? De què ens agradaria que parlés el conte de la nostra història?

• Analitzem anuncis de joguines: Mirem algun anunci de joguines classificades en rosa i blau, en nen i nena. O fins i tot, els famosos Ous Kinder, que hi ha versió de nen i versió de nena perquè les joguines de dins també són diferents. Reflexionem: Què en pensem?, Si sóc una nena puc menjar-me un ou kinder blau?, Per què?

– Educació Primària:

• Parlem de dones referents de casa nostra.

Podem proposar que portin una fotografia d’una dona important a la seva vida i parlar-ne: Per què és important aquesta persona? Quines coses sap fer ben fetes? Què fa per mi? Fem una exposició al passadís de les dones referents de la nostra vida. Fem-ho a tota l’escola, les mestres i el personal no docent també… Omplim l’escola de la importància que té la dona a les nostres vides.

• Capgirem els contes clàssics.

Posem una mirada crítica en els nostres referents. Mirem d’agafar contes clàssics que reprodueixen molts estereotips. Reflexionem: Què trobem en aquests contes? Què ens agrada i què no? Canviaríem alguna cosa? Com ho canviaríem? Podem intentar capgirar els contes clàssics. Ens pot ser útil la col·lecció de contes desexplicats de l’editorial Baula.

• Visibilitzem les dones referents de la història i la ciència.

Parlem de dones referents de la història i la ciència que ningú coneix perquè van ser invisibilitzades per homes. Aprofitem per explicar-ho i per introduir la invisibilització de les dones al llarg de la història.

– En aquest article descobriràs diversos recursos que et poden ser útils per conscienciar sobre el paper de les dones i les nenes en la Ciència: 45 recursos per treballar el paper de les dones i les nenes en la ciència

– #NoMoreMatildas és una associació que sorgeix a partir de la campanya creada per AMIT per denunciar les conseqüències de l’Efecte Matilda (Matilda Joslyn Gage va ser la primera activista a denunciar la invisibilització de les dones en la ciència i els seus avenços). En aquesta pàgina web hi trobem la història de  moltes d’aquestes dones que, malgrat ser claus pels avenços científics i tecnològics, se les ha mantingut en l’anonimat, atribuint els seus èxits als homes.

• Parlem de la diversitat de gèneres.

La història d’una nena trans* feta videoclip. Aquest vídeo ens obrirà camí per parlar d’altres realitats i crear-ne debats. Comencem debat: Què ens ha sobtat més del vídeo? Hi ha alguna cosa que ens faci sentir malament? Quan ens sentim bé? Per què? Algú sap explicar què passa a la història? Sabem explicar per què? Com podríem nosaltres acompanyar a aquesta persona? Què creiem que necessita per estar bé?

• Ataquem directament els estereotips de gènere.

“Córrer com una nena”: un vídeo que ens mostra de cara com d’equivocats poden estar els estereotips i ens ajuda a crear debat sobre les capacitats i els límits de les persones, no dels gèneres. Preguntem-nos: Per què diem córrer com una nena? Ens agradaria que ens diguessin això? Per què? És una expressió respectuosa? Què en pensem? Quina diferència hi ha entre com corren les nenes i com corren els nens? Sortim al pati i ho comprovem?

• Mirem anuncis de joguines … I anem més enllà.

Analitzem les diferències entre el que veiem fa uns anys i els que veiem ara; però vigilem de no deixar-nos enganyar: sembla que els anuncis són cada vegada menys sexistes, però la nena segueix portant el davantal i el nen assegut menjant. O tothom pot portar moto, però que la del nen sigui blava i la de la nena, rosa. Hem sabut veure-ho?

• Analitzem el paper que s’atorga a les mares i als pares

Proposem reflexionar entorn els rols dels pares i mares. Els podem plantejar les preguntes següents: Quin paper s’atorga a les mares i quin paper als pares? Què us agradaria que us regalessin el dia de la mare? I el dia del pare? Per què creieu que aquests regals es fan a la mare i no al pare? Trobeu que és just? On creieu que haurien d’estar col·locats aquests anuncis?

• Analitzem una vinyeta còmica.

Iniciem converses a partir de la vinyeta còmica de la Mafalta. Podem preguntar als alumnes: Què pregunta la Mafalda a la seva mare? Per què creus que li fa aquesta pregunta? Creus que, en un altre moment, també li preguntarà al seu pare? Per què?

– Educació Secundària:

• La música i els escenaris. La desigualtat entre els homes i les dones.

“Les que faltaven” és un documental gravat per les integrants de Mafalda. Un relat col·lectiu de què és ser dona a l’àmbit musical: Rols, discriminacions, referents, sororitat, feminisme, lluita… d’això i més ens en parlen les entrevistades. Alguna vegada us heu preguntat: Per què no hi ha dones als escenaris? Per què els seus espais solen estar relegats a certs rols?

Amb el primer cicle, potser hem de retallar algun tros, però podem visionar aquest documental: “Las que faltaban, de Mafalda”. Ens ajudarà a fer una reflexió de fins on han d’arribar les dones per demostrar que poden i que són tan vàlides com la resta de companys de la seva professió. Podria portar-nos a reflexionar sobre les lletres d’algunes cançons, o alguns videoclips… 

– Pesadilla. Camilo

Què vol dir que ella és seva? O que “ni en els somnis li prenen?” Podem ser d’algú? Encara que hi hagi estima, ens convertim en possessió d’algú?

– Todo de ti. Rauw Alejandro

Analitzem la lletra, però també el videoclip. Quines diferències hi ha entre el vestir de les noies i el dels nois? Per què creus que és així? Coneixes algun videoclip que no passi això? Quin valor es dóna al que fan les noies dins aquestes dinàmiques? Quin valor creus que és més important?

• Analitzem els contes clàssics

Analitzem els contes que sempre ens han explicat i que mai ens hem qüestionat. “La caputxeta vermella” sobre violències i victimització o “La bella i la bèstia” sobre el mite de l’amor romàntic.

Reflexionem: Quan ens van explicar el conte de la Caputxeta, vam pensar que la Caputxeta ho hagués pogut evitar? Per què? Quin personatge ha fet les coses mal fetes? Per què? Pot ser que una persona que ens estimi i vulgui cuidar-nos, ens faci mal? Si alguna persona no ens deixa ser lliures, és perquè ens estima molt? O per què té por a quedar-se sola, per exemple?

• Posem una mirada feminista a la història.

Per exemple, el 1945, amb la “Declaració Universal dels Drets Humans”, les dones van ser imprescindibles per tal que no fos la “Declaració Universal dels Drets dels Homes”. Diverses dones van reivindicar i aconseguir que el llenguatge d’aquesta declaració fos inclusiu amb les dones. Aprofitem, també, per parlar de la necessitat del llenguatge inclusiu, no només amb el femení, sinó amb totes les realitats d’identitat que ens podem trobar a les aules.

– Coneix les dones que van fer universals els drets humans

• Analitzem les masculinitats.

– Pol Galofre ens explica una situació ben quotidiana en la que analitza les masculinitats d’un grup de joves a la platja. Qüestionem la masculinitat, el masclisme i el gènere en general. Pol Galofre ens explica, també, la història del seu trànsit.

Per iniciar el debat podem començar preguntant: Algú ha viscut una situació similar a aquesta? Quines sensacions us desperta la persona que sembla que no se sent còmode amb el que està passant? Quin paper us agradaria tenir en aquesta situació? Creieu que podríeu trencar aquesta dinàmica d’alguna manera? Que podríem fer nosaltres perquè aquesta situació no fos d’aquesta manera, per canviar els rols i basar-nos en el respecte?

– Una altra opció per treballar les masculinitats i els estereotips, és aquest vídeo: Estereotipos 

Podem debatre també sobre les següents preguntes: És possible que sentim pressió per fer segons quines coses o tenir segons quins comportaments segons el nostre gènere? Faríem les mateixes coses si no sentíssim aquesta pressió? Què canviaríem si no tinguéssim por a que la resta de persones ens jutgessin o critiquessin? Tenim el poder de canviar-ho?

• Visibilitzem les dones referents de la història i la ciència.

– Parlem de dones referents de la història i la ciència que ningú coneix perquè van ser invisibilitzades per homes. Parlem, per exemple, de qui és Míleva Marić, Hedy Lamarr o altres Dones invisibilitzades. És interessant demanar-los que anomenin científics; Einstein és un dels més recurrents, llavors podem preguntar-los qui és Míleva Maric, la majoria no ho saben. Aprofitem per explicar-ho i per introduir la invisibilització de les dones al llarg de la història.

– #NoMoreMatildas és una associació que sorgeix a partir de la campanya creada per AMIT per denunciar les conseqüències de l’Efecte Matilda (Matilda Joslyn Gage va ser la primera activista a denunciar la invisibilització de les dones en la ciència i els seus avenços). En aquesta pàgina web hi trobem la història de  moltes d’aquestes dones que, malgrat ser claus pels avenços científics i tecnològics, se les ha mantingut en l’anonimat, atribuint els seus èxits als homes.

• Analitzem la imatge de les dones a les xarxes socials.

Busquem imatges de referència en la premsa i les xarxes socials en les quals apareguin les dones. Reflexionem: Quin valor donen a les dones? Heu vist mai un anunci com aquest referint-se als homes? Quines imatges, de les que consumiu vosaltres, són semblants a aquestes o ens transmeten missatges similars? Com creieu que hauria de ser aquest Tweet? O potser no hi hauria de ser i prou?

• Analitzem una vinyeta còmica.

Parlem sobre la visió que té la Mafalda de la seva mare. Podem plantejar als alumnes les preguntes següents: Què creieu que pensa la Mafalda? Què creieu que li vol dir amb aquestes expressions? Com creieu que és la vida de la seva mare? Com creieu que és la vida de la vostra mare? Us agradaria que alguna cosa canvies? Com us agradaria que fos la vostra vida?

• Analitzem la discriminació social.

Un experiment social contra la discriminació, en qualsevol dels sentits, que pot convertir-se en un ampli ventall d’activitats i jocs que ens ajudin a treballar les diferències com a norma, la inclusió real a les aules, la cohesió del grup…

Podem encetar debat preguntant: Com us heu sentit? Què pensàveu que passaria al principi? Què és el que més us ha sorprès? Quina sensació us ha quedat al final? Quines conclusions creieu que podem treure d’aquest experiment? Podem entendre que nosaltres, com a grup, podríem fer el mateix? Acabaríem reagrupant-nos per diferents motius? Quins creieu que poden ser? Què creieu que podríeu tenir en comú entre vosaltres?

Us recomanem diferents llibres que us permetran aprofundir més en la temàtica:

• Desfer la teranyina del gènere des de l’educació. Isabel Carrillo, Marta Burguet, Rosa Guitart, Carlos Lomas, Milagros Sáinz. Eumo editorial

Les belles princeses d’avui poden ser heroïnes i els prínceps valents poden mostrar maneres sensibles. Les nenes juguen a disfressar-se de blau i els nens, de rosa. És el joc de les aparences de la igualtat formal, però hi ha moltes evidències que la desconstrucció dels gèneres no penetra en les pràctiques educatives dels centres. Amb la voluntat de construir alternatives a una educació que reprodueix el sexisme i tolera les desigualtats, els autors d’aquest llibre, analitzen el sistema educatiu actual i proposen una altra manera de pensar la realitat a través de pedagogies de l’equitat i la no-violència.

• Enseñar a transgredir. La educación como práctica de la libertad. Bell Hooks. Capitan Swing S.L

Escriu sobre un nou tipus d’educació, l’educació com a pràctica de la llibertat. Ensenyar els estudiants a «transgredir» els límits racials, sexuals i de classe per assolir el regal de la llibertat és, per a Hooks, l’objectiu més important del mestre. Bell Hooks parla al cor de l’educació actual: com podem repensar les pràctiques d’ensenyament a l’era del multiculturalisme? Com hem de bregar amb el racisme i el sexisme a l’aula? Ensenyar a transgredir combina un coneixement pràctic de l’aula amb una connexió profunda amb el món de les emocions i els sentiments.

• Pedagogías Queer. ¿Nos arriesgamos a hacer otra educación? Mercedes Sánchez Sáinz. Ed. Catarata

Si creiem que una altra educació és possible, potser haurem de buscar punts de fugida. És el que planteja aquest llibre a través de les pedagogies queer, enteses com una forma oberta, afectiva, estranya, curiosa i demolidora de cercar formes de fugir de l’educació formal i de poder crear llocs d’aprenentatge que ens facin reflexionar sobre el nostre lloc al món, que ens permetin ser.

Marquem la diferència, també, amb la literatura de l’escola:

• 70 contes per treballar la coeducació i la igualtat de gènere

En aquest article descobriràs un recull de contes que poden ser útils per treballar amb els infants la coeducació i la igualtat de gènere. A través dels contes podem mantenir converses molt interessants amb els infants i joves per parlar de la igualtat d’oportunitats i la superació dels estereotips de gènere.

Conclusió

Per tant, hem de tenir clar que no podem coeducar sense canviar la nostra percepció del que ens envolta; sense posar-nos les ulleres liles i tenir una actitud crítica davant els rols i els estereotips de la nostra societat i, per tant, del nostre alumnat.

No oblidem que som exemple. Que la deconstrucció de les estructures patriarcals comença per nosaltres i el que mostrem al món. Per tant, totes les persones que, d’una manera o d’una altra, tenim influència en l’educació de les noves generacions, cal que siguem exemple: tractem la diversitat amb el respecte i el valor que es mereixen, construïm una societat més justa i igualitària primer, des de nosaltres i, després, pels que seguiran construint noves oportunitats el dia de demà.

Moltes gràcies Eura per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiències i per regalar-nos aquest article tan complet, ens anirà molt i molt bé 😊

Et pots posar en contacte amb l’Eura Mutiño Farres a través del correu electrònic: eura.formacio@gmail.com

Què opines de la coeducació en l’àmbit educatiu? Com promous la coeducació a la teva aula? Et convido a dir-hi la teva afegint un comentari. Moltes gràcies 😉