Com detectar la violència sexual infantil i actuar davant d’una sospita

Un dels aspectes més rellevants a l’hora de prevenir la violència sexual infantil és que les persones i organitzacions que treballen o estan en contacte amb nens, nenes i adolescents, comptin amb espais que garanteixin el seu benestar i la seva seguretat.

Un dels espais més importants de socialització dels nens, nenes i adolescents, després de la seva família, és l‘escola i l’institut. Aquest és un entorn de seguretat per a molts infants i adolescents on creen vincles de molta confiança amb els i les docents.

Aquest vincle de confiança és una oportunitat per a molts nens, nenes i adolescents d’expressar les seves emocions i les seves preocupacions. L’escola i l’institut sol ser un dels entorns on poden mostrar signes o poden explicar que pateixen violència sexual.

És necessari que els i les docents, coneguem quins són els indicadors per detectar-ho i sapiguem com actuar davant una sospita o davant la revelació d’un infant o adolescent.

Aquest article ha estat elaborat per la Meritxell Campmajo Garcia i la Núria Iturbe Ferré, elles són les cofundadores de PrevenSi, un projecte que col·labora en la prevenció dels abusos sexuals en la infància.

En aquest article ens respondran les preguntes següents:

• Què és l’abús sexual infantil?
• Quines xifres coneixem sobre la violència sexual infantil?
• Per què es produeix la violència sexual infantil?
• Com podem prevenir la violència sexual infantil?
• Com podem actuar davant una revelació d’abús sexual?
• Quins signes d’alerta ens poden fer sospitar que ens trobem davant d’un cas de violència sexual infantil?
• Amb qui podem contactar davant d’una sospita de violència sexual infantil?
• Quins recursos podem utilitzar per treballar la temàtica amb els infants i joves?

Moltes gràcies, Meritxell i Núria per compartir amb nosaltres aquesta informació. Ens anirà molt bé tenir coneixement sobre aquesta temàtica per saber com actuar si ens trobem davant d’una sospita o d’un cas de violència sexual infantil.

Si vols aprofundir més en el tema, pots escoltar la xerrada que la Meritxell i la Núria van fer a Docents.cat

Què és l’abús sexual infantil?

L’abús sexual infantil (ASI) va ser descrit l’any 2002 per l’organització mundial de la salut (OMS) com una forma de violència sexual que ocorre arreu del món, en qualsevol context i a totes les classes socials, constituint un problema de salut pública que produeix seqüeles físiques i psicològiques greus i persistents sobre els qui ho pateixen.

Quines xifres coneixem sobre la violència sexual infantil?

Existeix una elevada xifra negra amb relació a la violència sexual infantil (en endavant VSI) que no fa possible conèixer les xifres reals del fenomen. No obstant això, sí que es pot realitzar una aproximació estadística sobre aquesta realitat. 

En el nostre entorn més proper, els diferents estudis realitzats per grups de recerca de la Universitat assenyalen que, entre el 10% i el 20% de la població ha estat víctima d’abusos sexuals en la infància. 

En general, els estudis basats en autoinformes o dades primàries assenyalen una major taxa de prevalença en el cas de les dones, ja que aproximadament entre el 20 i el 30% d’elles ha estat víctima de VSI, mentre que en el cas dels homes aquestes xifres suposen al voltant del 10-15. En el cas de l’abús intrafamiliar, només es revela al voltant del 50% dels mateixos, arribant a denunciar-se aproximadament un 15% del total d’abusos.

Altres dades preocupants:

Per què es produeix la violència sexual infantil?

Davant la magnitud del fenomen sempre sorgeix la pregunta: per què es produeix la violència sexual infantil? Els factors precipitants d’aquesta violència els va descriure Finkelhor l’any 2008 i són els següents:

• Que hi hagi algú amb una motivació alta per tenir conductes sexuals amb un infant o adolescent
• Que aquesta persona pugui superar les inhibicions internes per passar a l’acció, és a dir, que trobi la manera de justificar-se el seu comportament (és més madura del que sembla, en realitat no li faig cap mal, si no li agradés no tornaria…) o que utilitzi el consum d’alcohol o altres substàncies per provocar la desinhibició.
• Que aquesta persona superi les inhibicions externes, és a dir, l’allunyament de les figures protectores d’aquest infant o adolescent, o bé perquè són figures poc protectores o bé perquè confien en aquesta persona com a cuidador/a.
• Que aquesta persona aconsegueix superar la resistència de l’infant o adolescent mitjançant la seducció o altres formes de manipulació.

Com podem prevenir la violència sexual infantil?

Quan parlem de prevenir la violència sexual infantil, estem parlant de posar en marxa accions que actuïn sobre algun d’aquests quatre factors. 

Ens podem preguntar quines accions preventives hi ha en marxa al nostre entorn educatiu i si estan cobrint la totalitat de factors. Posem alguns exemples:

> Que hi hagi algú amb una motivació alta per tenir conductes sexuals amb un infant o adolescent

Sovint aquest és el factor que tenim menys present quan dissenyem estratègies preventives. Per tal de posar el focus en qui exerceix la violència hem de desmuntar algun dels mites que hi ha al voltant de qui són aquestes persones:

1. Són persones desconegudes que actuen sorpresivament. FALS. Guanyar-se la confiança d’un infant, adolescent i el seu entorn requereix habilitats socials i proximitat. De fet, entre el 65 i el 85% dels agressors són familiars o persones de confiança.
2. Són persones malaltes. FALS. No existeix un perfil únic d’agressor, les característiques són molt diverses. Es calcula que al voltant del 50% dels agressors poden complir criteris de pedofília, però l’altre 50% actua per altres motivacions com poden ser l’abús de poder, el benefici econòmic, etc.
3. Són persones que provenen d’entorns marginals. FALS. La violència sexual és universal i estructural, es dóna en tots els entorns i classes socials.
4. Són persones d’edat avançada i fàcils d’identificar. FALS. El 50% dels agressors sexuals reconeixen que la seva primera conducta sexual abusiva va ser abans del 16 anys. Quan es produeixen conductes d’aquest tipus protagonitzades per adolescents cal donar-hi importància i promoure una intervenció experta i ajustada per tal d’actuar de manera primerenca i aturar la trajectòria violenta.

> Que aquesta persona pugui superar les inhibicions internes per passar a l’acció

La mesura més estesa per prevenir aquest factor, sol ser demanar els antecedents penals sexuals a totes les persones que treballen en entorns on hi ha infància i adolescència. Malgrat que es tracta d’una mesura necessària, és del tot insuficient. Altres mesures que es poden adoptar són:

> Que aquesta persona superi les inhibicions externes, és a dir, l’allunyament de les figures protectores d’aquest infant o adolescent

Els entorns educatius han de ser espais segurs i de confiança per al seu alumnat, per aconseguir-ho cal:

• Que totes les persones que hi treballin comptin amb formació especialitzada sobre violència sexual amb perspectiva àmplia, centrada en tots els agents implicats en aquest fenomen: agressors, víctimes i entorn.
• El disseny dels espais i les activitats ha d’afavorir la comunicació oberta i evitar situacions de risc.
• Els protocols d’actuació han d’estar actualitzats, visibles i totes les persones que participen de la vida educativa i del centre n’han de ser coneixedores.

> Que aquesta persona aconsegueix superar la resistència de l’infant o adolescents mitjançant la seducció o altres formes de manipulació.

Treballar en la capacitat d’autoprotecció dels infants i adolescents mitjançant l’educació sexo afectiva des de la primera infància és imprescindible. Ara bé, aquesta mesura ha d’anar acompanyada necessàriament d’altres mesures que no responsabilitzin a l’infant o adolescent de la seva seguretat.

Les persones responsables de la protecció de la infància i adolescència són les adultes i han de tenir les eines per fer-ho i oferir els espais de confiança als infants per acompanyar-los en cas que aquestes hagin estat insuficients.

Com podem actuar davant una revelació d’abús sexual?

Un 70% de les persones que van patir violència sexual durant la infància assegura haver-ho explicat i en el 44% dels casos els abusos no es limiten a un fet aïllat (Save the Children, 2021).

Tenint en compte aquestes dades i que l’entorn on infants i adolescents passen més hores, més enllà del familiar, és l’educatiu, és imprescindible que totes les persones que treballen en un espai educatiu tinguin clares algunes pautes sobre com actuar davant una revelació d’abús sexual, les detallem a continuació:

• El primer que has de saber és que si un infant o adolescent ha decidit confiar en tu per explicar-te aquesta situació és perquè et considera la persona adequada a qui exposar el seu malestar, no ho deleguis en ningú, escolta i acompanya en aquesta explicació. La teva tasca principal és donar-li suport i ser sensible a les seves necessitats.
• Cal escoltar en el moment que ha triat per iniciar la comunicació. No s’ha de posposar la revelació de l’infant. 
• La nostra resposta ha de ser tranquil·la, per tal que l’animi a seguir explicant i evitant interrompre el seu relat. Mantenir la calma, escoltar amb atenció i calidesa. Per aconseguir-ho:

1. Busquem un espai amb poc soroll i sense interferències per tal de crear un context favorable i evitar interrupcions.
2. No mostrem les nostres emocions.
3. No jutgem ni fem judicis de valor sobre cap aspecte davant de l’infant o adolescent.
4. La conversa ha de ser càlida i propera. No estem investigant ni entrevistant.
5. Evitem fer preguntes sobre el que ha passat, no indaguem, acompanyem únicament el seu relat lliure i, en tot cas, formulem preguntes genèriques (vols explicar-me alguna cosa més?)
6. No mostrem la nostra incomoditat davant el que ens està explicant.

• És molt possible que l’infant se senti molt vulnerable i ansiós en relació amb la vostra reacció a què passarà després d’explicar-ho. Donem suport i confiança. Com?

1. No mostrem dubtes sobre el que ens explica o sobre algun detall, no corregim errors o imprecisions en el relat.
2. Ajudem a ajustar les expectatives, expliquem el que passarà després de la seva explicació: que l’ajudarem, que ho comunicarem a persones que li poden donar suport…
3. Contestem sincerament a les seves preguntes. Si no sabem la resposta també li hem de dir.
4. Demostrem que el/la creiem, que ha fet bé d’explicar-ho i que no és responsable del que ha passat.

• Quines coses NO hem de fer o dir:

1. Qüestionar el què diu (n’estàs segur/a? No serà un malentès?)
2. Demanar detalls. És molt important no influir sobre el record o la seva manera d’explicar-lo. És molt important que l’infant declari només una vegada i ho faci davant de professionals que puguin validar el seu testimoniatge.
3. Fer servir paraules que puguin espantar (abús, presó, delinqüent, denúncia, policia, detenció)
4. Afirmar que no ho direm a ningú, que guardarem el secret
5. Prometre alguna cosa que no podrem complir.

Un cop ha acabat la conversa és important dedicar uns minuts a les següents qüestions:

• Prendre nota de tot el que ens ha explicat com més aviat millor. Aquestes notes han de ser, tan fidels com sigui possible, al que ens ha explicat, fent servir les seves paraules literals encara que siguin xocants o malsonants.
• Anotem el dia i l’hora i també com s’ha mostrat durant l’explicació (parlava alt o fluix, ha anat abaixant la veu, ens ha agafat de la mà…)

Les notes que prenem són molt importants perquè a partir d’ara, cada vegada que ho expliquem el nostre record anirà simplificant la informació i generant petites distorsions.

Un cop haguem acabat amb les notes hem de prendre una actitud proactiva davant la situació.

Quins signes d’alerta ens poden fer sospitar que ens trobem davant d’un cas de violència sexual infantil?

Hi ha alguns signes d’alerta que ens poden fer sospitar que a un infant o jove li passa alguna cosa. Es consideren signes d’alerta del nen/a, totes aquelles desviacions significatives dels patrons evolutius habituals.

No obligatòriament vol dir que el menor estigui patint violència sexual, però sí que ens poden fer pensar que a aquest infant o adolescent li preocupa o li passa alguna cosa i que cal que estiguem atents/es.

Aquests signes et poden fer sospitar que un infant o jove és víctima d’abús sexual infantil:

• Està molt irritable
• Sembla estar trist/a
• Mostra alteracions en el son
• Es mostra poc comunicatiu/va
• Plora sense motius aparents
• Manifesta canvis de comportament importants
• Sembla desconfiar dels adults
• Mostra dificultat per concentrar-se
• Manifesta canvis en la higiene personal
• Presenta alteracions emocionals
• Mostra rebuig davant el contacte
• Manifesta canvis en l’alimentació
• Sembla que alguna cosa el/la preocupa
• Mostra alteracions en l’estat d’ànim
• Es mostra més retret/a i tancat en ell mateix/a
• Manifesta conductes regressives
• Presenta baix rendiment acadèmic
• Es mostra agressiu/va
• Mostra conductes negatives i desafiants
• Presenta conductes autoagressives
• Manifesta molèsties físiques sense una causa orgànica aparent
• Es mostra poc sociable
• Sembla estar espantat/da

Amb qui podem contactar davant d’una sospita de violència sexual infantil?

Davant una sospita, pots trucar al telèfon INFÀNCIA RESPON (116 111), ells t’assessoraran dels passos que cal seguir. Telèfon per a la prevenció i la detecció del maltractament a infants i adolescents que funciona les 24 hores tots els dies de l’any.

Quan hi hagi la certesa de l’existència d’abús sexual sobre un infant, el centre es posarà immediatament en contacte amb l’hospital de referència de la zona per tal de prendre les mesures que correspongui. Es tracti o no d’una situació d’urgència hospitalària, el centre ho comunicarà simultàniament a la DGAIA i a la Fiscalia de Menors o al jutjat de guàrdia.

La DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), sol·licitarà, si escau, la col·laboració dels serveis sanitaris, socials, educatius i policials, els quals hauran de cooperar i facilitar-ne la intervenció. Valorarà si l’entorn familiar garanteix la protecció de l’infant i, si cal, n’assumirà la tutela i disposarà el recurs més apropiat a les necessitats i la situació de l’infant.

En els casos en què la policia (Mossos d’esquadra) sigui la primera instància per denunciar un afer d’abusos sexuals i altres maltractaments a menors, aquesta institució garantirà, quan sigui necessari, i amb la finalitat de neutralitzar la situació de risc en què es pugui trobar el menor:

• La derivació als serveis sanitaris de referència.
• La comunicació a la DGAIA, així com també la coordinació que correspongui.
• La comunicació a l’autoritat judicial corresponent i la coordinació amb el metge forense en cas de ser necessària l’exploració física del menor.

També et pots posar en contacte amb nosaltres PrevenSi a través:

• Web: https://prevensi.es/ca/
• Telèfon: 900.440.443
• Correu electrònic: info@prevensi.es

Quins recursos podem utilitzar per treballar la temàtica amb els infants i joves?

En aquest apartat trobaràs un recull de contes i de vídeos que et poden ser útils per treballar la temàtica amb els infants i joves. Segons l’edat dels teus alumnes, t’anirà bé un recurs o un altre.

– Recull de contes

• Crida ben fort, Estela! Isabel Olid & Martina Vanda. Ed. Fineo (2010)

A l’Estela li agraden moltes coses. Quan es banya, li agrada jugar amb l’aigua i imaginar-se que és un dofí; li encanten les croquetes i la truita de patates de la seva àvia i també li agrada figurar-se que els seus cabells foscos i llarguíssims són un vestit màgic que la protegeixen del món i la fa invencible. Fins fa poc també li agradava jugar amb el seu oncle Anselm, però últimament la porta a l’habitació i li fa coses que a ella no li agraden gens. La Conxita, la seva mestra, li va ensenyar un truc meravellós per quan passi alguna cosa que no li agradi o algú vulgui fer-li mal: “Crida ben fort, Estela!”

• Sola al bosc. Magela Demarco & Caru Grossi. Ed. Bellaterra (2020)

Hi ha paraules que no es diuen. Hi ha vivències que no s’expliquen. Hi ha veritats que no es descobreixen a primera vista. Hi ha llops disfressats que aconsegueixen esquitllar-se i amagar-se dintre d’algunes cases. I les transformen en boscos foscos i tenebrosos per als qui hi viuen.

• Les cortines d’aire. Fundació Vicki Bernadet, 2011

Un conte pensat com a eina per ajudar a la infància a saber distingir entre els secrets bons i els secrets dolents, facilitar i normalitzar l’expressió de sentiments, aprendre a comunicar allò que agrada o no agrada, saber identificar persones a qui demanar ajuda i maneres de fer-ho, i prevenir així l’abús infantil. Bona eina per a les famílies i les escoles. Amb exercicis pràctics per treballar el conte. Des de la Fundació Vicki Bernadet ofereixen una activitat a les escoles a partir de la teatralització del conte. De 4 a 10 anys.

• L’ombra de la Clara. Elisenda Pascual. Ed. Uranito (2016)

La Clara ha perdut el seu somriure i no entén gaire bé per què. Sent que una ombra la segueix. Una ombra que es fa cada cop més gran. La Clara sap que li passa alguna cosa, però no aconsegueix trobar les paraules per expressar-ho.

• La Marta diu No! Cornelia Franz & Stefanie Scharnberg. Ed. TataTuka (2009)

Quan la mare plega tard de treballar, la Marta, en sortir de la guarderia, sempre va a ca l’avi Francesc, el veí que viu al pis del costat. De fet, a la Marta l’avi Francesc li cau bé, però darrerament s’arramba massa quan toquen el piano i li fa petons mullats. La Marta no sap com explicar-ho a la mare, això. Un dia es posa malalta, i per fi diu a la mare que ja no té ganes d’anar a ca l’avi Francesc. La mare no s’enfada gens, i aleshores la Marta ja no ha de tornar a casa del veí. Un llibre per ajudar les nenes i els nens a posar límits i a dir que no.

• La niña silencio. Cècile Roumiguière & Benjamin Lacombe. Ed. Edelvives (2011)

Aquesta història aborda un tema molt important, del qual no se’n parla tant com caldria: el maltractament als infants. Hi ha una nena que viu al cau dels llops. Quan els seus companys d’escola tornen alegres a casa, ella ha de prendre un camí de por, foscor i dolor. Viu envoltada de silenci. A vegades li agradaria parlar, però els seus llavis no es poden moure. En els dies vermells, hi ha dolor, els llops udolen sense parar, sent els seus crits i la calor dels seus cossos pesats. Els dies blaus el dolor i la decepció s’amaguen una mica, el cau fa olor de castanyes i la por no es nota tant. Estaria bé tenir només dies blaus per sempre.

• El teu cos és teu. Lucía Serrano. Ed. Nubeocho

En aquest conte Lucía Serrano aborda sense embuts la sexualitat i els abusos infantils. D’una manera clara i senzilla aborda totes les cares d’aquesta xacra. El títol és concís: El teu cos és teu. “De ningú més”, diu també a l’interior. I és que els nens han de tenir clar que si no volen, no han de fer petons, no han de fer abraçades, no s’han de deixar agafar. Un missatge contundent acompanyat d’unes il·lustracions també molt clares i explícites. Amb aquest tema no es pot deixar res a la imaginació. Un conte imprescindible.

• El secret de l’Otus. Meritxell Carpio, Judith Masó. El Cep i la Nansa edicions

Una història real sobre els abusos sexuals a menors, valenta i optimista, amb il·lustracions d’estil manga, que vol convidar a no tenir por i atrevir-se a parlar. I a entendre els infants que estan passant per aquesta terrible situació.

• ¿Tienes un secreto? Jennifer Moore. Ed. Grupo Ilhsa (2012)

No oblidis que guardar un secret pot ser divertit, si es tracta d’alguna cosa que fa que tant tu com altres persones us sentiu feliços. Aleshores és una cosa molt agradable. Però quan es tracti d’un secret que et pugui doldre molt, et faci sentir trist o t’espanti, explicar-t’ho ajudarà molt. Dir-ho a un adult pot resultar molt difícil, així que tracta de ser valent, i no oblidis que en explicar el teu secret, el problema se solucionarà.

• El meu cos és meu! ProFamilia ,Dagmar Geisler. Ed. Juventud

Dir que no als contactes desagradables no és fàcil. Als nens segurs de sí mateixos els costa menys dir el què volen i el que no. Per això és important que tots els nens prenguin consciència de les seves emocions i del seu cos. Només així podran establir límits.

• Ojos Verdes. Sara Arteaga & Luisa F. Yagüez. Fundación CEAPA

Un conte que ofereix a pares i mares una eina lúdica per fomentar el diàleg amb els fills i filles de 6 a 12 anys sobre la prevenció de l’abús sexual. El conte ensenya als menors d’edat les habilitats, els conceptes i els valors necessaris per poder enfrontar-se a situacions de risc, saber demanar ajuda als adults responsables de la seva protecció i créixer amb una idea sana de les relacions i de la sexualitat.

• El teu cos és un tresor. Margarita García & Elisa Bernat. Ed. Sentir (2019)

Els abusos poden passar en qualsevol lloc: a casa, a l’escola, en uns campaments, al carrer, etc. i solen ser originats per persones que coneixen el menor des de fa temps, en els que confiem i als que els menors acostumen a estimar. Si volem prevenir o frenar un abús com més aviat millor, hem de parlar amb els nostres nens sense espantar-los i explicar-los que això pot succeir.
El conte conté elements que ajuden a entendre la difícil situació per la qual passen els protagonistes i permet treure a la llum part de l’univers interior del petit/a lector/a.

• La asamblea de los monos. Marta Sánchez. Ed. GEU (2014) *Específic pel món del lleure

El conte explica la història d’un jove mico anomenat Ino, que viatja amb els amics durant les vacances a un campament d’estiu. La història comença quan Ino es disposa a marxar cap al campament després d’haver obtingut bones notes durant el curs, allà es troba amb una situació desagradable i inesperada davant la qual no sap com reaccionar: un joc que no li agrada gens proposat per un conegut professor.

• El secret d’en Blef. Fes-me un petó si vull. Teresa Arias i Eva Clemente. Ed. Emonautas

T’imagines que a un altre planeta no fos obligatori fer petons? Doncs d’això mateix tracta aquest conte. Una història que ens farà reflexionar als adults sobre els afectes forçats i que ens ensenyarà a petits i grans a escoltar la nostra veueta interior, aquella que sap el que ens ve de gust i el que necessitem en cada moment.

• Marta no da besos. Pablo Macías, Belén Gaudes, Nacho de Marcos. Ed. Cuatro Tuercas

Marta reparteix els seus petons com ella decideix i no sempre és a qui els demana. Una cosa molt normal, si t’atures a pensar-ho, encara que alguns adults no acaben d’acceptar-ho. Per què és tan difícil d’entendre? Als meus petons mano jo. Ho hauries de saber.

• Paraules emmetzinades. Maite Carranza. Marjal. Ed. Edebé

Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensant.

– Recursos audiovisuals

• Kiko i la mà

• Aprèn a cuidar el teu cos i sigues el teu propi superheroi!

• No callis

• Iván

• Hay secretos. Canticuénticos

• Cuando no guardar secretos – Fundación PAS

• El Libro de Tere

• El Libro de Sebas

• Internet Grooming: ciberacoso sexual a niños/as y adolescentes y su prevención

• ¿SEXTING? Piénsalo: existe riesgo de ciberbullying si la imagen se hace pública en Internet

• Redes sociales y privacidad: Cuida lo que publicas sobre los demás

• Say No! (Spanish) – A campaign against online sexual coercion and extortion of children

Conclusió

Els i les docents tenim un paper fonamental en la socialització dels infants i adolescents. Això ens converteix en agents clau en la prevenció i detecció de la violència sexual infantil.

Per poder donar una resposta adequada en aquest àmbit, és imprescindible la formació específica i una actitud d’especial atenció i capacitat de resposta davant d’aquest fenomen.

Aquest article pretén donar eines pràctiques orientades a donar seguretat als i les docents perquè no ens sentim sols/es davant d’una situació de tan alta complexitat.

Moltes gràcies Meritxell i Núria per escriure aquest article i per la gran tasca que feu en la prevenció dels abusos sexuals en la infància.

Us convidem a afegur un comentari. Moltes gràcies 😉