Com podem afavorir el desenvolupament de la creativitat en els alumnes?

Aquest article ha estat elaborat per en Santi Serratosa. Ell és músic, percussionista, musicoterapeuta i formador en percussió corporal.

En Santi Serratosa comparteix amb nosaltres unes reflexions que considero que són molt encertades i que ens poden ser útils per reflexionar sobre:

• La tasca que fem com a docents.
• El valor que donem a la creativitat en l’àmbit educatiu.

Esperem que us agradi 😉

Moltes gràcies Santi per compartir aquestes reflexions amb nosaltres 😊

Què s’entén per creativitat?

“La creativitat és l’activitat humana per a generar quelcom nou. És precisament aquesta activitat creadora de l’ésser humà, que fa d’aquest un ésser projectat cap al futur, que contribueix a crear i, per tant, que modifica, constantment, el seu present” Vigotsky L

La creativitat, tal com diu el diccionari, és la capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia.

Altres definicions ens ajuden a entendre la rellevància dels processos creatius i ens reforcen la direcció i objectius d’aquest projecte:

“La creativitat no és una característica estàtica, d’una banda, perquè es pot potenciar o reprimir, i de l’altra perquè la seva manifestació depèn en gran manera de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l’estat d’ànim… En canvi, hi ha circumstàncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l’excessiu auto judici, la falta de confiança en un mateix, l’apropament superficial repetit als problemes o la por a la reacció dels altres”.

Com concebem la creativitat?

Un dels aspectes a recalcar, i que té un efecte important en la inhibició cap a la creació, és la mitificació de la paraula “creativitat”. Sovint aquesta paraula té unes connotacions artístiques i d’una suposada excel·lència i originalitat que intimiden a moltes persones.

Com diu Hargreaves D: “Sospito que aquesta “mistificació” frena a molta gent d’embarcar-se a qualsevol activitat creativa, privant-les, per tant, d’aprofitar al màxim el seu potencial”

Afegeix una cita de Picasso, que ens hauria d’estimular: “Les pintures són només recerca i experimentació. Mai concebo una pintura com una obra d’art”.

On recau el pes de la creativitat en l’àmbit educatiu?

En l’àmbit educatiu, el treball creatiu i emocional ha recaigut en les disciplines artístiques: la música, la plàstica o l’educació física. Aquestes, però, no són les úniques que han d’assumir el pes en l’educació per a la creativitat i l’educació emocional.

“No és important” l’assignatura en si mateixa. Totes elles, en una contextualització correcta i conscient, tenen una transversalitat conceptual i tècnica, i una transversalitat educativa que va més enllà del contingut explícit i tangible. 

Moltes de les idees preconcebudes que tenim sobre les assignatures del currículum escolar, o sobre qualsevol altra matèria que vulguem aprendre, també tenen la seva arrel en l’educació escolar que hem rebut des de molt infants.

A l’escola, el desenvolupament per una praxis creativa i emocional, comença amb el docent. La relació que aquesta persona tingui amb l’assignatura que imparteix serà determinant per a fomentar, explícitament i implícita, una nova mirada cap a l’aprenentatge; entenent-lo com un procés compartit i recíproc (ensenyament-aprenentatge), creatiu, emocional i empàtic.

Quins conceptes són bàsics en el desenvolupament de la creativitat?

Considero que hi ha tres conceptes bàsics que cal tenir presents en el desenvolupament de la creativitat:

– Vincle emocional amb l’assignatura:

Per aconseguir aquest vincle emocional amb l’assignatura és imprescindible:

• Formació continua
• Contextualització dels continguts.
• Creació de nous materials.
• Revisió metodològica continuada.
• Anàlisi crític de la praxis.
• Experimentació de noves estratègies.
• Consciència emocional dels processos psicològics en relació amb la pràctica.
• Sentit estètic.

– Vincle amb els i les alumnes:

Per aconseguir aquest vincle amb els i les alumnes és imprescindible:

• Contingut significatiu.
• Acceptació de l’error.
• Coherència conductual, mirada positiva i amorosa.
• Regulació d’expectatives a partir de l’observació, acompanyament i acceptació de la diversitat.
• Procurar per al benestar i l’alegria d’aprendre.

– Relació d’ensenyament-aprenentatge:

Per potenciar la relació d’ensenyament- aprenentatge és imprescindible:

• Aportació de nous continguts sobre bases de coneixement previ (Constructivisme)
• Sistematització del contingut i claredat conceptual.
• Capacitat de síntesi i abstracció.
• Co-creació i projectes grupals.
• Lideratge positiu.

Quins objectius perseguim en el desenvolupament de la creativitat?

Un dels aspectes més rellevants de la pedagogia, és fomentar aquesta capacitat creativa per afavorir el desenvolupament i procés maduratiu de les persones.

L’objectiu és acompanyar a desenvolupar:

• Persones autònomes amb sentit estètic.
• Persones amb pensament crític.
• Persones que confien en si mateixes.
• Persones que puguin treballar bé amb les i els altres.

La seva relació amb el fet d’aprendre, doncs, ha d’estar impregnada d’alegria, benestar i d’aprenentatge significatiu.

Com podem afavorir el desenvolupament de la creativitat en els nostres alumnes?

La vocació i la passió són molt necessàries en la nostra tasca docent. Diríem, fins i tot, que formen part de l’estat embrionari per al desenvolupament de la creativitat. 

Aquesta passió té integrada, de manera natural, l’exploració per anar a buscar allò que necessitem aprendre, l’exploració emocional de tot el que succeeix en la recerca, els reptes, les fites, la gestió dels alts i baixos del procés, de les respostes que obren noves preguntes, de la frustració, de l’autoconcepte i de l’autoestima, etc. 

Un diàleg introspectiu que afavoreix el desenvolupament, entre moltes altres coses, de l’empatia necessària per acompanyar els processos d’aprenentatge.A través de la pràctica adquirim conceptes, procediments, codis, connectem i elaborem nous coneixements en estructures de significat.

L’alumne/a ha de tenir motius rellevants per trobar sentit a l’activitat d’aprenentatge de conceptes, que se senti satisfet i alliberat per a poder anticipar i reaccionar a tot allò que l’envolta; desenvolupar la curiositat, la percepció i la conceptualització d’allò que li serà útil i que li facilitarà entendre el món que el rodeja (Constructivisme). En definitiva, com deia Nelson Goodman “La realitat es fa, no es troba”.

Conclusió

Per concloure, podríem dir que l’escola ens vincula amb l’aprenentatge conceptualment i emocional. Qualsevol matèria i disciplina del projecte educatiu d’una escola és susceptible de treballar mitjançant tècniques i estratègies que desenvolupin la creativitat i procurin pel benestar de totes i tots els alumnes. 

És per aquest motiu, doncs, que la passió i la vocació seran determinants per tal que el contingut que aportem a l’aula sigui tractat des de l’emoció i la creativitat. Des de l’observació i revisió constant de tot allò que es crea, que es reprodueix, i que va més enllà d’una mera execució descontextualitzada, creixerà la relació d’ensenyament-aprenentatge.

En el meu cas, a través de la percussió corporal, de l’experiència més vivencial i transparent, ja que estem fent ús del nostre cos per a l’aprenentatge, poso tota la meva intenció en desenvolupar un procés musical que creix en paral·lel amb el nostre desenvolupament personal; per a descobrir-nos, acceptar-nos i estimar-nos.

Moltes gràcies, Santi Serratosa per compartir aquestes reflexions amb nosaltres 😊

Podeu seguir en Santi a:

• Instagram: santiserratosa
• Twitter: @SantiSerratosa

Et convidem a fer una aportació fent un comentari. Moltes gràcies 😉