El treball per projectes: de la teoria a la pràctica

A l’escola el Despujol, de les Masies de Voltregà, treballem per projectes. En aquest article:

  • Explicaré el projecte que vam fer el curs passat amb els alumnes de 4t.
  • Resumiré les nocions bàsiques de com pots treballar per projectes amb els teus alumnes
  • Esmentaré els passos que et poden ser útils per treballar per projectes.
  • Exemplificaré cada un d’aquests passos amb l’explicació del projecte que vam realitzar el curs passat.
  • Donaré orientacions perquè puguis treballar per projectes a la teva escola.

Vull donar les gràcies a l’equip directiu, les famílies i els alumnes per fer-ho possible i per autoritzar-me a utilitzar les imatges dels infants. Moltes gràcies.

NOTA: En cada un dels punts de l’article trobaràs una introducció teòrica referent al treball per projectes escrita amb lletra en cursiva. A continuació, veuràs com hem aplicat aquesta teoria en el projecte amb els alumnes de 4t.

Espero que et pugui ser útil i t’animo a provar-ho amb els teus alumnes.

 

Com escollim el tema?


Per escollir el tema del projecte cal vetllar per tal que aquest sigui proposat més o menys directament pel professorat tenint en compte els interessos dels infants i les possibilitats que ofereixen per treballar models teòrics significatius.

És important que el tema del projecte:

  • Ens permeti interaccionar amb la realitat que ens envolta, els objectes, els éssers vius, els materials…
  • Sigui rellevant socialment, que propiciï la reflexió dels infants sobre les seves actuacions i valors.
  • Motivi i desperti interès en els infants perquè vulguin seguir aprofundint-hi.

Per escollir el tema del projecte, el claustre vam recollir les propostes de temes que els infants havien proposat que volien treballar. Es va analitzar els projectes duts a terme en els cursos anteriors per tal de tenir en compte els continguts del currículum que els infants havien treballat anteriorment. Es va escollir un tema que donés oportunitat de treballar continguts del currículum que encara no s’havien treballat.

Es van considerar que l’esport encara no s’havia treballat en cap projecte anterior i que ens obriria portes a treballar continguts molt interessants. També es va valorar que coincidia amb l’any de l’esport i amb els jocs olímpics Pyeongchang 2018, vam pensar que seria una bona oportunitat per enllaçar el projecte amb les notícies d’actualitat.

Així doncs la temàtica que es va escollir per treballar en el projecte va ser: L’ESPORT.

 

 

Com formulem la pregunta repte?


Com tot projecte cal formular una pregunta repte que serà el motor que farà avançar el nostre projecte. Aquesta pregunta marc:

  • Ha de plantejar un problema, un repte cognitiu.
  • Ha d’identificar el motiu del projecte i, alhora, és la referència que ha de guiar tot el projecte.
  • Ha de respondre a una situació motivadora per als alumnes, que els generi interès (i no només curiositat).
  • Ha de fer referència a un problema socialment rellevant.
  • Ha de ser oberta, que permeti donar lloc a moltes subpreguntes.
  • Ha de potenciar que es pugui investigar, per potenciar l’esperit d’indagació.
  • Ha de permetre deduir-ne conclusions i abstreure idees potents per continuar aprenent.
  • Ha de comportar l’aprenentatge de coneixements potents, transferibles a altres situacions i rellevants socialment que permetin continuar aprenent.

El claustre vam estar cercant una pregunta que fos atractiva pels infants però que alhora oferís bones oportunitats d’aprenentatge. Finalment la pregunta del projecte va ser:

 

 

Com iniciem el projecte?


El projecte es presenta als infants a partir d’un escenari concret que serà el punt de partida. La presentació del projecte serveix per:

  • Situar als infants.
  • Motivar els alumnes.
  • Marcar el moment en què s’inicia el projecte.

Cal buscar una manera atractiva i motivadora per presentar el projecte.

A l’escola els mestres vam crear un joc de pistes en el que els infants i les famílies, durant una setmana, anaven rebent pistes per tal de descobrir un personatge misteriós “El Cobi”.

Les pistes les trobaven escrites en unes pancartes que estaven penjades a diferents llocs del pati. Les pistes que van trobar van ser:

“No tinc mare però tinc pare”.

“Sóc el protagonista d’una sèrie de dibuixos animats”.

“Vaig néixer l’any 1988”.

“La meva ciutat preferida és Barcelona”.

“La meva millor amiga és la Petra”.

 

Finalment un dia es van trobar a les aules una cartolina amb un fragment de dibuix que convidava a totes les classes a reunir-nos a l’aula de psicomotricitat. En ser tots allà vam ajuntar les diferents peces del trencaclosques que cada classe havíem trobat a les aules i vam aconseguir muntar un Cobi.

Un cop muntat vam tenir la gran sorpresa de rebre la visita d’en Cobi que ens va felicitar per la feina feta i ens va plantejar la pregunta repte del projecte: “Com és que es fan els jocs olímpics?”

 

Com explorem les idees que tenen els infants?


A l’iniciar el projecte ens interessa explorar les idees que tenen els infants. Per tal de poder explorar les idees dels infants cal formular preguntes obertes i productives: Com és que … ?, A què és degut que … ?, Què passa quan …? Preguntes dirigides a l’infant: Com t’imagines que … ?, Com penses que … ? Les preguntes cal contextualitzar-les. El que ens interessa és que els infants construeixin les seves explicacions i ens demostrin què saben del tema.

En lloc de formular la pregunta “Què sabeu dels jocs olímpics?, el que vam fer va ser propiciar una conversa a l’aula en la qual els infants van poder compartir els coneixements que tenien sobre els jocs olímpics.

Les explicacions dels infants van ser molt interessants. Us deixo una mostra de les seves aportacions:

  • Des de fa molts anys que es fan els jocs olímpics.
  • En els jocs olímpics participen molts esportistes i es disputen moltes disciplines esportives.
  • Els jocs olímpics es fan cada quatre anys i es van disputant en ciutats diferents.
  • Als esportistes que guanyen els donen unes medalles.
  • Poden participar esportistes masculins i femenins. També hi ha unes olimpíades per persones que tenen alguna discapacitat.
  • L’esport és molt saludable pel cos.
  • Abans de competir els esportistes s’han de preparar molt.
  • Els esportistes han d’entrenar molt i fer una dieta alimentària…

 

Com concretem què volem descobrir?


Per iniciar el projecte demanem als infants que reflexionin sobre el que ells creuen que haurien de saber per poder respondre la pregunta repte del projecte. Els demanem que es formulin preguntes en relació a “Què volem/ necessitem descobrir per resoldre la pregunta repte”? Les preguntes que es generaran en aquest moment del projecte ens permetran iniciar el camí per resoldre la gran pregunta repte.

Els alumnes en aquest punt es van formular preguntes molt tancades, totes feien referència als jocs olímpics:

  • Quants anys fa que es fan els jocs olímpics?
  • Quins esportistes han fet rècord en els jocs olímpics?
  • Quan i on es van començar a fer els jocs olímpics?
  • Quants diners guanya un esportista que aconsegueix una medalla olímpica?
  • Qui escull on es faran els jocs olímpics? …

També van formular moltes preguntes relacionades amb el nom de la classe que havien escollit “La torxa olímpica”:

  • Quants quilòmetres recorrer la torxa olímpica?
  • Com s’encén el foc de la torxa olímpica?
  • Qui construeix les torxes olímpiques?
  • Què passa si el foc de la torxa olímpica s’apaga en el recorregut?
  • Què es fa amb el foc olímpic un cop s’acaben els jocs olímpics?

En veure que la majoria d’aquestes preguntes que els infants es formulaven conduïen exclusivament a fer recerca d’informació, se’ls va demanar que no es tanquessin tant i que intentessin formular-se preguntes més obertes.

Finalment els infants van plantejar preguntes molt interessants que ens obria les portes a gaudir d’un projecte ben engrescador. Les preguntes que es van formular les vam recollir en un mural:

  • Quin és l’origen dels jocs olímpics? I la flama olímpica?
  • Qui organitza els jocs olímpics?
  • Les persones sempre hem fet esport?
  • Els jocs olímpics han canviat al llarg dels anys?
  • Què fa que un esport sigui un esport?
  • Tothom pot fer esport?
  • A tothom li agrada que es facin els jocs olímpics?
  • Què li passa al nostre cos quan fem esport?
  • Com és una dieta equilibrada pels esportistes?
  • Quins valors aporta l’esport?
  • Com hem de cuidar el nostre cos per fer esport?

 

 

Com planifiquem què volem fer?


Per tal de poder iniciar el treball, el primer que cal fer és organitzar amb els infants les preguntes que s’han formulat, de manera que donem una mica de coherència a la bateria de preguntes recollides. De manera conjunta, infants i mestre/a analitzem les preguntes i fusionem, reescrivim, modifiquem, suprimim, afegim, ordenem les preguntes.

Un cop hem organitzat i donat coherència a la bateria de preguntes, el primer que cal fer és escollir la primera o les primeres preguntes que volem investigar. Un cop escollides cal pensar amb els infants de quines maneres podem respondre les preguntes formulades.

Podem respondre les preguntes de diferents maneres:

  • Cercant informació a internet, biblioteques … Llegint, visualitzant vídeos…
  • Investigant (obtenint dades reals, fent experiments, mesurant…)
  • Consultant experts.
  • Fent sortides relacionades amb la temàtica.
  • Fent enquestes.
  • Construint maquetes.
  • Elaborant murals, cartells, exposicions …

No podem basar el projecte només en la recerca d’informació, cal cercar de quines maneres podem anar responent les preguntes que van sorgint en el projecte utilitzant recursos/metodologies variades.

Després de resoldre una pregunta ens plantegem de nou quina altra pregunta ens proposem resoldre amb l’objectiu d’anar investigant per respondre la pregunta repte del projecte.

 

De manera molt resumida exposaré el procés que vam dur a terme amb els alumnes de 4t.

Per començar vam organitzar i agrupar les preguntes relacionades amb els jocs olímpics i la torxa olímpica. Cada grup va treballar una temàtica que englobava diferents preguntes.

 

Cada grup va fer recerca d’informació per respondre les preguntes, va elaborar un Power Point i el va exposar als companys.

 

Vam decorar la porta de la nostra classe amb el nom que havíem escollit: “La Torxa olímpica”.

 

Vam descobrir que els Grecs encenien el foc olímpic amb una Skaphia i, amb l’ajuda de les famílies, en vam construir una i vam poder encendre foc com els grecs.

 

També amb l’ajuda de les famílies vam elaborar diferents models de torxes olímpiques i les vam encendre.

 

Vam poder fer una entrevista al Santi Parés, un esportista que va participar en el relleu de la torxa olímpica de Barcelona 92. Vam poder descobrir el que va viure aquell dia tan màgic i com es va sentir. Durant tot el curs vam poder tenir a la nostra classe una torxa olímpica utilitzada a les olimpíades de Barcelona 92 i la vam exposar a les altres classes.

 

Vam elaborar una línia del temps en la que vam anar situant els jocs olímpics que vam anar descobrint, en quin any es van fer, on es van disputar i quina mascota van tenir.

 

Vam crear un mapamundi, per situar en quin lloc s’han disputat els jocs olímpics fins a l’actualitat.

 

Vam crear les banderes dels diferents països que han sigut seu dels jocs olímpics.

 

Vam construir maquetes a escala de les pistes esportives que s’utilitzen en els jocs olímpics. Les vam exposar a tota l’escola i a les famílies.

 

Vam dissenyar la nostra mascota i vam crear el nostre lema. Amb les aportacions de tots els infants vam elaborar un gran mural pel passadís de l’escola.

 

Vam preparar una enquesta per descobrir quin coneixement tenen els ciutadans dels valors de l’esport. Amb l’ajuda d’un familiar, vam interpretar les dades de l’enquesta i vam redactar una notícia pel diari el 9 NOU.

 

Vam visualitzar la pel·lícula: Elegits pel Triomf. A partir d’aquesta pel·lícula vam reflexionar sobre els valors que s’hi treballen.

 

Vam rebre la visita de diferents experts relacionats amb el món de l’esport: Jordi Villacampa (bàsquet), Àlex Rodríguez (hoquei), Roger Puigbò (Paralímpics) i Elisabet Martínez (Rugby).

 

També ens van visitar entrenadors i familiars que han viscut alguna experiència relacionada amb l’esport i els jocs olímpics.

 

Ens vam plantejar: “Què li passa al nostre cos quan fem esport?”. Vam sortir al pati a fer esport i se’ns van formular noves preguntes que ens van portar a investigar el cos humà. Per resoldre les preguntes vam fer recerca d’informació, vam experimentar amb òrgans d’animals i vam construir murals i maquetes. Cada grup va exposar el que havia descobert als companys de la classe.

  • Com és que suem?
  • Per què ens costa respirar quan fem esport?
  • Com és que se’ns posa la cara vermella quan fem esport?
  • Què és el flat i per què apareix?
  • Com és que el cor ens batega més de pressa quan fem esport?
  • Què són les punxades? Per què les tenim?
  • Què li passa al nostre cos quan ens lesionem?

 

A educació física vam poder practicar les disciplines olímpiques que practicaven els grecs en l’antiguitat i vam poder vivenciar l’esport adaptat.

 

A música vam treballar els diferents himnes dels jocs olímpics i vam elaborar el nostre propi himne.

 

Com recollim els continguts apresos?


A mesura que es van responent preguntes, els continguts apresos els recollim en un mapa conceptual per tal de poder reflexionar contínuament sobre què hem après” i com ho hem après”. Aquest mapa conceptual es va elaborant al llarg del projecte creant una xarxa de continguts que s’interrelacionen.

El mapa conceptual s’elabora conjuntament infants i mestres per tal que els infants vagin sent capaços, cada vegada més, de gestionar el seu aprenentatge.  El procés de reflexió sobre el procés d’aprenentatge és molt important al llarg de tot el projecte.

Aquest és el mapa conceptual que vam elaborar amb els alumnes de 4t. La informació que anàvem descobrint dia a dia l’anàvem plasmant en aquest mapa conceptual.

Durant el projecte vam dur a terme moltes converses col·lectives en les quals, conjuntament, comentàvem el procés que anàvem seguint en el projecte, les interrelacions, els resultats aconseguits i els aprenentatges adquirits.

 

Durant el projecte vam anar recollint i documentant amb fotografies, dibuixos, reflexions … les tasques que anàvem duent a terme amb els infants. En finalitzar el projecte vam elaborar un àlbum per recollir el procés dut a terme.

 

Com avaluem el projecte?


En el treball per projectes es recomana l’avaluació continuada. També és molt útil l’autoavaluació i la coavaluacióPodem utilitzar bases d’orientació i rúbriques. També és un bon recurs la carpeta d’aprenentatge i els portafolis.

La carpeta d’aprenentatge es confecciona al llarg del curs, i es defineix com un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, mapes conceptuals, dibuixos, etc.) elaborats pels infants. Aquest recull es pot ordenar cronològicament per tal d’evidenciar l’evolució i el progrés dels infants. També serveix per reflectir les estratègies de cada infant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

Els infants de 4t van elaborar una carpeta d’aprenentatge en la que vam recollir informació de:

  • Què estem fent i com ho estem fent (Procés)

 

  • Què estem aprenent  (Continguts educatius)

 

  • Què sentim, com ho estem vivint (Emocions)

 

En la carpeta d’aprenentatge s’han dut a terme diferents tipus d’activitats i diferents tipus d’agrupacions:

  • Tasques individuals en les quals els infants han fet sols el procés de reflexió. Sovint, posteriorment s’ha fet una posada en comú per compartir les aportacions fetes pels companys.
  • Tasques en petit grup de manera que els infants han hagut de conversar entre ells i compartir les seves reflexions per tal de recollir-les després en un document compartit.
  • Tasques en gran grup, en les que els infants han compartit les seves aportacions i conjuntament s’ha reflexionat sobre el procés seguit en la sessió i els aprenentatges adquirits.

Aquesta és l’avaluació final individual que vam dur a terme en el projecte. Es demanava als infants que plasmessin en un mapa conceptual els continguts apresos en el projecte i com aquests es relacionaven.

 

 

Com clausurem el projecte?


Per finalitzar el projecte és important que els infants s’adonin que han respost la pregunta repte plantejada i que posin en comú els aprenentatges adquirits al llarg del projecte per acabar-los de consolidar.

En la clausura del projecte és important:

  • Que les famílies en puguin formar part, ja que han estat col·laborant en la realització del projecte.
  • Que l’activitat proposada tingui un caire lúdic- educatiu.
  • Que l’activitat permeti que els infants reflexionin sobre el treball dut a terme en el projecte.

Per clausurar el projecte es poden proposar activitats molt variades:

  • Fer una exposició a altres grups.
  • Deixar entrar les famílies a l’escola i fer una exposició.
  • Fer una xerrada conjunta entre famílies i alumnes.
  • Visualitzar un vídeo/recull de les activitats que s’han dut a terme al llarg del projecte.
  • Construir conjuntament famílies- alumnes alguna cosa.
  • Fer una sortida…

Per clausurar el projecte, els infants de 4t van valorar que volien compartir el que havien descobert amb altres classes de l’escola i les famílies.

Es van organitzar en petits grups i van preparar uns racons pràctics i engrescadors per explicar als companys/es d’altres cursos “Què li passa al nostre cos quan fem esport”. Es van preparar què volien explicar i com, van elaborar murals i maquetes, van preparar experiments i van portar òrgans per poder-hi experimentar.

En sentir les explicacions que feien, es veia clarament que havien integrat els continguts educatius que havien treballat i que eren capaços de transmetre aquests aprenentatges als altres. Van compartir els aprenentatges amb infants diferents i van saber adequar el seu discurs a la seva edat i a les seves necessitats.

 

Conclusió.


Per mi treballar per projectes és una filosofia, una manera d’entendre l’educació i de concebre l’aprenentatge que implica canvis significatius a l’aula: el protagonisme dels infants, la concepció de l’aprenentatge, el rol dels mestres, les metodologies d’ensenyament, la relació amb les famílies, el treball en equip entre els docents, les relacions entre els infants, els canvis en l’avaluació…

El treball per projectes ajuda als infants a aprendre a aprendre, els motiva a descobrir i, el més important, aconsegueixen un aprenentatge significatiu.

El treball per projectes permet que cada infant potenciï les seves capacitats individuals i desenvolupi habilitats per ser competent i resoldre els reptes que se li plantegin. Hem de concebre l’infant com un ésser capaç de pensar, de ser crític i reflexiu.

També implica el treball cooperatiu o el treball en equips, ja que els infants treballen molt en grup per resoldre els dubtes que se’ls plantegen.

Els infants troben els projectes divertits i motivadors, ja que se’ls plantegen grans reptes que han de resoldre. Ells formen part de manera activa durant tot el procés i són protagonistes del seu procés d’aprenentatge.

Treballar per projectes permet treballar sobre vivències i experiències reals que interessen i motiven als infants i que alhora desencadenaran en unes conclusions també reals i per tant difícils d’oblidar.

Considero que cal fer un canvi important a les nostres aules per tal de potenciar que els nostres infants siguin competents i aprenguin a gestionar i regular el seu aprenentatge.

Espero que l’article et pugui ser útil i t’animo a treballar per projectes amb els teus alumnes.

 

Et recomano llegir els articles:

 

Has treballat per projectes amb els teus infants? Quina valoració en fas? T’animo a dir-hi la teva. Afegeix el teu comentari. Moltes gràcies 😉