Com s’aprèn a l’escola de Bosc?

En aquest article l’Eva Sivill ens explica com s’aprèn a l’escola de bosc. Ella treballa a l’escola de bosc Early Ecology Forest School (Oakland, Califòrnia, Estats Units.)

L’Eva comparteix d’on ve el concepte d’escola de bosc, el context en el qual ella l’ha descobert i com es viu a l’escola de bosc Early Ecology Forest School.

En l’article fa referència als apartats següents:

1. Quina és la història de l’escola de bosc?
2. Quina és la filosofia de l’escola de bosc?
3. Per què cal connectar amb la Natura?
4. Quins beneficis aporta als infants aprendre al bosc?
5. Com es treballa el currículum a l’escola de bosc?
6. Quins hàbits i rutines es duen a terme a l’escola de bosc?
7. Què és el joc lliure?
8. Quin és el paper del docent a l’escola de bosc?
9. Quin material s’utilitza a l’escola de bosc?
10. Com s’avalua a l’escola de bosc?

Moltes gràcies Eva Sivill per compartir els teus coneixements i experiència, un gran plaer descobrir com treballeu a la vostra escola.

Si vols saber més sobre l’escola de Bosc, a Docents.cat tens disponible una xerrada de l’Eva Sivill 😉

1. Quina és la història de l’escola de bosc?

• Comença a Europa amb el “moviment d’escoles a l’aire lliure” a principis del segle XX.
• La primera escola de bosc va ser creada a Dinamarca per Ella Flautau, el 1952, qui va establir els “jardins d’infants ambulants”.
• El pedagog alemany Frederich Froebel (1800) va establir les bases per a una educació moderna basada en el reconeixement que els nens tenen necessitats i capacitats úniques. Froebel va crear el concepte de “kindergarten” o “jardí dels infants”.
• Les escoles de bosc es van assentar a Alemanya als anys 60, com a “Waldkindergarten”.
• A partir dels 90 es van estendre als Estats Units, Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Xina, Japó, Itàlia.
• La primera iniciativa de bosc escolar als Estats Units va ser “Laona School Forest”, 1928.
• La primera escola de bosc com s’entén avui va ser “Wild Roots Forest School”, a California, 1998.

Avui dia hi ha escoles de bosc per tot el món i cal anomenar que ancestralment les cultures indígenes ja vivien en reciprocitat amb la Naturalesa, així que les escoles de bosc només estan recuperant el que amb el pas dels temps s’ha anat perdent.

2. Quina és la filosofia de l’escola de bosc?

La filosofia d’aquesta escola de bosc beu de la visió que els i les natives americanes tenen sobre la Naturalesa, la mare Terra, les quals entenen que “La terra no ens pertany a nosaltres, sinó que nosaltres pertanyem a la terra”. A la nostra escola partim de la idea que la Naturalesa és la nostra mestra primària i en el nostre dia a dia convivim relacionant-nos-hi, jugant, aprenent, experimentant, gaudint del que ens dóna. Un dels valors fonamentals és la interdependència, així que juguem i aprenem mentre la cuidem, l’honorem, i la celebrem, recuperant la forma de vida que està amb harmonia amb la Natura, on no només la fem servir pel que necessitem sinó també tenim en compte el que ella necessita.

Oakland, s’anomena també Terra Lisjan/Ohlone, ja que aquest és el seu nom original, el que tenia abans de la colonització espanyola. La nostra escola honra, reconeix i agraeix que estem en terra indígena, la qual va ser robada brutalment a principis del segle XVI.

La filosofia Waldorf-Steiner i la Reggio Emilia també donen forma als valors i la metodologia de la nostra escola. L’escola de bosc Early Ecology està basada en el joc lliure, on l’infant guia el seu propi aprenentatge, on aprèn a conèixer i cultivar les seves pròpies capacitats, habilitats i passions mentre l’adult l’observa, l’acompanya i el guia. El docent ofereix un marc, espaiós però limitat, perquè els infants se sentin segurs i relaxats, modela diferents activitats, fomenta l’auto regulació emocional, dóna espai perquè els infants alimentin la seva curiositat i estira del fil estenent el seu pensament a través de preguntes, contes orals, experiments, etc.

3. Per què cal connectar amb la Natura?

Hi ha molts estudis que demostren com l’ésser humà té una afinitat innata pel món natural, probablement una necessitat de base biològica que és integral pel nostre desenvolupament, diu el biòleg americà Edward O. Wilson. “La psicologia moderna ha dividit la vida interior de la vida exterior. Hem reprimit el nostre inconscient ecològic, i necessitem una definició de salut mental basada en el medi ambient”, segons Theodore Roszak, qui va inventar el terme de “ecopsicologia“.

Els infants desenvolupen benestar mental i emocional a través del joc i l’experimentació a la Natura, així com una dosi elevada de resiliència i confiança. L’escola de bosc ofereix un espai intencional on l’adult sent una profunda connexió i respecte cap a la Natura, ja que és d’aquesta manera com l’infant també desenvoluparà i absorbirà aquest sentit de pertinença, essencial per connectar amb qui cada infant ha vingut a ser i ser plenament feliç.

4. Quins beneficis aporta als infants aprendre al bosc?

Moltes de les dificultats amb les quals es troben un alt percentatge dels infants durant la primera etapa de la vida acadèmica són per exemple:

• La dificultat en el procés de la lectura i l’escriptura.
• La dificultat d’atenció i concentració.
• La dificultat en la regulació emocional

Aquestes dificultats poden tenir, en molts casos, un origen en la manca del desenvolupament de les habilitats motores i sensorials. Molts infants experimenten el que s’anomena una desorganització sensorial quan el cos no pot descodificar tota la informació que els arriba del seu voltant i llavors succeeix el que s’anomena una reacció de “lluita” o “fugida“.

Una bona manera d’introduir als infants a treballar aquestes habilitats i la resta de sentits, és passant temps a la Natura, ja que la natura ofereix un espai on poder processar i donar sentit a tots els estímuls i així fer una bona integració sensorial.

Algunes de les habilitats que els infantsaprenen al bosc són:

• Motricitat grossa (cames, braços, estómac i esquena): Sense una força motora grossa, coordinació i control adequats, es fa molt difícil dominar les habilitats motores fines, com ara cordar-se els botons d’una camisa, tallar amb tisores, agafar el llapis o treure’s les sabates. A la Naturalesa hi ha cada dia infinites oportunitats per fer moviments grans, des del cercle de cançons i jocs del matí, al joc lliure que succeeix entre branques, troncs, pedres, sorra…

• El “core” o nucli (abdominals, maluc, pelvis, diafragma i columna vertebral): Empènyer o estirar un objecte, escalar un arbre, proporciona estabilitat a la columna vertebral i permet una bona alineació i un moviment fluid. Els infants que tenen un “core” dèbil presenten una postura caiguda, poca resistència, equilibri pobre, i es cansen més ràpidament d’estar asseguts, per exemple.

• Força del cos superior: Dóna força i estabilitat a les espatlles, als braços i al pit. Fer la roda, aguantar-se a un gronxador de corda, escalar, o passar-se una pilota gran, ajuda a enfortir també el “core”.

• Resistència: A la Natura podem treballar la resistència a través de la força com carregar roques, cavar, i activitats que facin bategar el cor ràpid com ara escalar arbres, fer excursions amb desnivells, jugar a tocar i parar, etc. Aquesta resistència ajuda a sostenir una activitat de llarga durada, i incrementa l’estamina, per tant els infants desenvolupen la capacitat de persistir a través de reptes físics.

• Control postural: Quan els infants estan asseguts durant períodes llargs de temps, és un repte mantenir el control i la força adequada de la postura.  Aquest control s’aconsegueix a través de desenvolupar la força i l’estabilitat. Quan els infants mouen el seu cos en contra de la gravetat desenvolupen patrons de força i equilibri necessaris per mantenir el control de la postura. Gronxar-se, escalar, saltar a corda, tirar-se rodant d’una muntanyeta, tot són experiències de joc que desenvolupen el control postural.

• Motricitat fina: És el petit moviment muscular que implica les mans i els dits en coordinació amb els ulls. Els infants necessiten un “core” fort i una bona estabilitat de les espatlles per poder executar activitats de motricitat fina. Oportunitats per agafar coses, obrir-les i tancar-les, fer servir la pala, el martell, manipular claus, agulles d’estendre, fer servir un ganivet de butxaca per donar forma a un tros de fusta, tot desafia els dits de les mans.

• El tacte, l’oïda, la vista, el gust i l’olfacte: A la Naturalesa l’infant està envoltat d’estímuls moderats, la llum és natural, l’ombra ofereix una temperatura fresca i calmada per jugar, l’olor suau dels arbres i les plantes, el cant dels ocells, i així els infants poden processar i donar sentit a tots aquests estímuls produint una organització sensorial adequada. Les dificultats amb la integració sensorial poden interferir amb molts aspectes de la vida d’un infant. Hi haurà més esforç, més dificultat i més frustració. Poden tenir més problemes per posar atenció a l’escola perquè es distreuen pel seu propi cos o pel seu entorn.

• La propiocepció: Regula quanta força necessitem per completar una tasca, per exemple pelar un ou dur sense trencar-lo, agafar un pollet sense aixafar-lo, o escriure en un paper sense trencar-lo. A la Natura podem treballar aquest sentit a través de carregar pedres més petites o més grans i llençar-les al riu i observar quan s’esquitxa més, carregar també troncs llargs per construir una cabana, carregar pedres grans per fer un niu, etc.

• El sistema vestibular o equilibri: És la consciència de saber on està el cos a l’espai. Un sistema vestibular ben desenvolupat ajuda a moure els músculs dels ulls de forma coordinada i ajuda a poder rastrejar el que s’observa amb facilitat i navegar pel nostre entorn amb facilitat i control. A la Natura hi ha moltíssimes oportunitats per treballar l’equilibri, caminar i córrer per un terreny desnivellat, gronxar-se amb un tronc mal posat, gronxar-se amb una corda lligada a un arbre, girar o donar voltes, etc.

5. Com es treballa el currículum a l’escola de bosc?

El currículum de l’escola de bosc està centrat en l’infant, i en la seva família. Els adults creem un entorn segur on l’infant navega lliurement i relaxadament, entrant i sortint de l’activitat o joc quan ho vulgui.

L’adult convida a l’infant a notar què necessita en cada moment, connectant amb el cos, modelant com fer preguntes sobre com poder atendre el què necessita, facilitant el diàleg, estenent el pensament a través de preguntes, contes orals, llibres il·lustrats, guies de plantes i animals, propostes d’art i creativitat i experiments.

També invitant-los a conversar sobre temes emergents al món, integrant tant els valors de l’escola com els de cada família, expressant una veu no binària, sense prejudicis, de curiositat i amabilitat.

A l’escola de bosc es treballa:

• Establir els límits de seguretat: Gran part del nostre currículum té a veure amb establir límits per sentir-nos segurs i segures, establir una rutina sòlida que permetrà a l’infant sentir-se tranquil i trenqui-la, i poder predir el que vindrà després. Això en un espai on no hi ha parets és essencial, ja que els infants aprenen a saber quin és el perímetre dins el qual poden jugar (sobretot a l’inici de curs i amb els més petits), quan els queden cinc minuts per continuar jugant i reunir-se de nou amb les i els mestres, quan han de parar i deixar pas a una bicicleta, quan potser han traspassat el perímetre sense adonar-se’n i s’han d’apropar, quan és hora de rentar-se les mans, etc… A la nostra escola hem incorporat el so del corb que significa que en cinc minuts més hi haurà una transició. El so del coiot significa deixar el que estan fent i anar ràpidament cap a l’adult que els ha cridat. El so del mussol, significa que han de sortir d’on poden estar amagats jugant i fer saber a l’adult on i com estan.

• La convivència i els sentiments: és una altra gran part del currículum, ja que no només és entre els infants i els adults, sinó amb la Natura. Com tenim cura de nosaltres mateixos/es, com ens sentim, com tenim cura els uns dels altres, i com tenim cura de les criatures, plantes, arbres, rius, muntanyes, amb les que convivim i juguem dia a dia. Sovint convidem als infants a demanar permís per agafar plantes, si notem que n’hi han poques florides encara, o que tot just estan començant a florir, no n’agafem, i només les olorem i les observem on estan. També acostumem a demanar permís als arbres abans de fer-hi un pipí, i així comencem a desenvolupar un sentit d’empatia a l’entorn i als altres.

• L’exploració i els interessos: Mentre els infants exploren i juguen lliurement les i els mestres estan atents i atentes a quins són els seus interessos, és a dir, a què juguen, quins animals o personatges surten en el joc, quines branques fan servir per construir les seves cases màgiques, nius, etc. A partir d’aquí nosaltres estirem el fil explicant històries que continuïn enriquint el seu joc, fem projectes d’art, experiments, portem llibres guia per aprendre detalls dels animals, anem a fer caminades per explorar amb quines plantes i animals estem convivint i quins arbres ens permetran escalar. A poc a poc anem desenvolupant una relació amb cada part del bosc que acabem anomenant “la casa saltadora”, el “cau de la guineu”, la “mama roure”, etc.

• Les estacions i els cicles: són els que marquen el ritme del currículum de l’escola de bosc: comencem l’any veient com comencen a créixer les móres, com les aranyes fan les seves teranyines entre els arbusts, com les marietes comencen a sortir amagant-se encara sota les fulles verdes, i comencen a caure les glans dels roures. Només amb això ja hi ha moltíssim per estirar el fil, aprendre i aprofundir.

• Les cultures: Ja que l’escola de bosc se centra en l’infant i la seva família, les cultures que celebrem són les que cada any participen de les nostres classes. Des de l’escola celebrem la cultura indígena, nativa americana, que malgrat la colonització i els genocidis, segueix viva als Estats Units, i convidem persones indígenes que puguin venir i explicar als infants com vivien i viuen encara i quines pràctiques tenen que els permeten viure amb harmonia amb la Naturalesa. Cada família també està convidada a compartir com viuen a casa seva, o com vivien els seus ancestres per exemple el solstici d’hivern, ja que no tothom celebra Nadal o la Pasqua, etc. També convidem a les famílies que puguin venir a compartir alguna habilitat que tinguin, des de fer trucs de màgia, a explicar com fer nusos, o a compartir l’hora del te.

• Les habilitats de supervivència: Les treballem amb la intenció de continuar recuperant i expandint la visió indígena de reciprocitat amb la Terra, aprenem a:

– Identificar arbres, plantes, flors, bolets, animals.
– Identificar plantes, comestibles i verinoses.
– Utilitzar un ganivet “esculpidor”.
– Fer foc de fricció.
– Orientar-nos amb les quatre direccions.
– Introduir-nos en el llenguatge dels ocells.
– Rastrejar passes d’animals.

6. Quins hàbits i rutines es duen a terme a l’escola de bosc?

A la nostra escola el ritme, la repetició i la reverència, inspirats en la filosofia Waldorf, són tres conceptes bàsics que creen un marc (sense parets) que s’ofereix als infants perquè hi tingui lloc l’aprenentatge.

• La repetició: permet als infants confiar amb seguretat en el que passarà durant cada part del dia, mitjançant la repetició d’activitats, com ara el cercle del matí i les cançons que repetim almenys durant 3 setmanes seguides perquè vagin integrant tant les paraules com els moviments, l’estona diària d’esmorzar i dinar, l’estona del conte, i així la seva sensació de seguretat i benestar es veu positivament afectada. Tot això afecta també la seva capacitat per aprendre i retenir informació, a més d’ajudar els infants a fluir sense estrès d’una activitat a l’altra.

• El ritme: ajuda dramàticament a què les transicions flueixin i siguin calmades. Invitar-los a fer-se una petita llavor mentre s’esperen rentar-se les mans, i pensar en quina criatura es convertiran, els permet continuar “jugant” mentre esperen. Entrar en el món d’imaginació de l’infant i oferir-li una estratègia que més tard podrà utilitzar quan estigui esperant el seu torn, o quan hagi de fer alguna cosa que no li ve de gust, és ajudar-lo a integrar aquella tasca parlant el seu propi llenguatge.
  
  Explicar també què s’espera d’ells i elles i com serà la ritme del dia, sobretot a l’inici de curs ajuda a calmar l’ansietat dels primers dies. A part del ritme diari, també hi ha el ritme de la setmana, els dies que juguem al prat, i el dia que fem una caminada llarga i explorem altres parts del bosc, el ritme de les estacions, i el ritme de les festes, etc.

• La reverència: és una altra característica de la filosofia Waldorf, que nosaltres adaptem a la nostra manera. Es crea a través de cançons que cantem en arribar al cercle o rotllana del matí donant la benvinguda al nou dia, abans de menjar, donant gràcies als que han contribuït en produir els fruits, llavors, verdures, animals, del nostre àpat, encenent una espelma a l’hora del conte, o cançons que podem cantar quan trobem un animal mort. D’aquesta manera és com si l’esperit interior de cada infant sentís una sensació d’alimentació, una calma d’una manera no secular.

7. Què és el joc lliure?

El joc lliure és:
– Lliure per jugar al que un/a vulgui.
– Lliure per explorar.
– Lliure per allunyar-me.
– Lliure per cometre errors.
– Lliure per saltar, girar, ballar, cridar, escalar.
– Lliure per escollir reptes.

Això és joc lliure, moure el cos, estimular els sentits, i encendre la imaginació per tal que tot el cos i el cervell estiguin participant a l’hora. Peter Gray, un científic i investigador que estudia l’evolució i la teoria del joc anomena com el joc lliure és sempre autodirigit. És joc lliure quan tens l’elecció de si vols jugar o no.

Segons en Gray, quan els adults intervenen per dirigir el joc o donar idees, ja no es considera joc lliure. Hem de deixar als infants crear les seves pròpies jerarquies, i pensar els seus propis rols. Hi ha jocs que poden durar moltes setmanes, i les idees sempre vénen dels infants. De fet els i les mestres sempre estem conscients de navegar per l’espai com espectadors, observant des de la distància amb admiració sobre com elaboren el joc, sense jugar amb ells i elles, a no ser que ens ho demanin. A vegades els i les més petites ho demanen i aleshores sí que t’involucres, seguint sempre el que et vagin dient. Això sí, és important que el docent estigui atent i present al joc, perquè sobretot a l’inici de curs, haurà d’intervenir per facilitar estratègies per a la seva resolució.

Una part molt important en les habilitats cognitives impliquen habilitats com l’atenció, memòria i pensament. Aquestes habilitats crucials utilitzen el processament de la informació sensorial per formar nous records, avaluar, analitzar, fer comparacions i aprendre causa i efecte. Algunes habilitats cognitives són genètiques, però la majoria s’aprenen a través de situacions de la vida real. Els infants aprenen millor mitjançant el joc pràctic i significatiu, la paraula clau és que sigui significatiu per ells i elles.

8. Quin és el paper del docent a l’escola de bosc?

El paper del docent a l’escola de bosc consisteix en:

• Tenir consciència dels propis límits: una de les coses que vaig haver de fer primer va ser prendre consciència de la por que tenia d’alguns dels riscos amb els quals pots trobar com a mestra a l’aire lliure, no només el de si un infant escalaria massa alt, o si ens trobaríem una serp, sinó també de si em podria permetre deixar-los descobrir, triar els seus propis interessos i si aprendrien prou? Triaran aventures massa perilloses? Faran grups cohesionats que juguin junts? Privilegiadament, vaig poder fer la formació d’escola de bosc i el fet de sentir que hi havia tot un moviment i una història darrera d’aquesta filosofia em va ajudar a confiar i a creure en mi.

• Ser un marc de seguretat: els i les mestres creen l’espai energètic on els infants se sentiran segurs per poder desenvolupar-se. Els adults els ajudem a regular l’energia del grup: regulem quan toca fer una pausa perquè l’energia és activa, fa molta calor i necessitem beure aigua, quan toca reunir-se per informar d’alguna emergència que pot haver passat a prop nostre, quan alguns infants necessiten donar-se espai perquè hi ha hagut un conflicte, quan és hora d’invitar als infants més grans anar-se’n a buscar un repte diferent, etc.

• Observar: els i les mestres observem constantment la trajectòria i moviment dels infants durant el dia, des de com interactuen amb altres infants, com juguen, com lideren o segueixen, com escalen arbres, com interactuen amb l’adult, si saben demanar ajuda o no, com es van sentint durant el dia. Això és essencial per anar coneixent-los i anar sabent on, i a quina part del dia necessitaran més el nostre suport, i on se senten més còmodes i autònoms.

• Modelar i guiar: és connectar-se a un mateix o una mateixa, a la curiositat, compartint el que t’agrada amb els infants, gaudint i aprenent de la Naturalesa. Modelar també com jugar al bosc fent que una branqueta pugui ser una vareta màgica, o una cullera, o algú per menjar etc… ajuda a introduir als infants nous al joc lliure. Modelar com pintar amb aquarel·les, com teixir alguna cosa, com esculpir alguna peça de fusta, i guiar-los en com fer-ho si hi tenen interès, també és part del rol de la mestra.

• Orientar preguntes: A les Illes Britàniques els i les mestres es coneixen com a “treballadors i treballadores del joc”. El canvi va del mestre que dirigeix ​​l’aprenentatge dels infants a un o una que ajuda a orientar les preguntes dels infants, per exemple, en comptes “d’avui aprendrem el cicle de vida de les papallones”, si veu que els infants corren darrere les noves papallones que comencen aparèixer, pot fer-se alguna pregunta en veu alta: Em pregunto d’on surten aquestes papallones? Com que és que fins ara no n’havíem vist? I així estirar el fil.

• Estendre el pensament: basant-nos en els interessos dels infants, escoltant les converses que tenen durant els àpats, i les preguntes que fan en diferents moments del dia, les mestres portem llibres per llegir, profunditzar i continuar fent-nos més preguntes. L’any passat observant un esquirol de terra com treia el cap de sota terra, un nen va fer la pregunta: Hi ha aire sota terra? Va ser la pregunta perfecta perquè estiguéssim 3 setmanes investigant sobre qui viu sota terra, de què està feta la terra, què és l’oxigen, etc. També durant els àpats les mestres invitem algunes converses relacionades amb temes de justícia social com l’antiracisme, el capitalisme, els tipus de gènere, però naturalment, amb exemples i un llenguatge adequat per als infants.

• Contar històries: els i les mestres som contadors i contadores d’històries. Explicar contes i històries sense imatges, és clau, perquè l’infant continuï desenvolupant el poder de la imaginació. Explicar històries donant la informació justa perquè l’infant se’n pugui fer una imatge, és imprescindible perquè pugui imaginar com és aquell personatge, aquell lloc, i pugui així seguir el fil conductor del conte.

9. Quin material s’utilitza a l’escola de bosc?

A l’escola de bosc els infants no porten joguines, ni jocs de casa, sinó que fan servir els recursos i materials que la Natura ofereix per jugar, construir i aprendre. Els i les mestres sí que portem eines com pales, serres, ganivets per esculpir, peladors quan és necessari per al currículum que estem treballant i també material com aquarel·les, envasos per l’aigua, pinzells, fulls blancs, colors de fusta, retoladors, i llapis, per quan sorgeix la necessitat d’asseure’ns i descansar una estona, dibuixar l’entorn, algun arbre nou que hem conegut, un ocell que hem vist, el mapa de la caminada que hem fet, etc.

Els infants vénen equipats tant quan plou, com quan fa sol, per tal de poder està a l’aire lliure còmodament, sense patir la pluja o el fred, o la calor forta, per tant des de l’escola sempre diem aquesta frase: “No existe el mal tiempo, sino el mal atuendo”. És important vestir-se adequadament per venir a l’escola de bosc i poder gaudir de tot el que ofereix.

Així doncs, podem dir que el material es classifica en el material dels infants i el material del mestre/a:

10. Com s’avalua a l’escola de bosc?

L’avaluació a l’escola de bosc es basa en l‘observació i notes diàries que prenem dels alumnes. Els mestres fem una documentació de cada infant a través de fotos, vídeos i anotacions a la llibreta, amb data i lloc. A cada edat observem coses diferents:

• De 3 a 3,5 anys: sentits, moviment, equilibri.
• De 4 a 5 anys: interaccions socials, desenvolupament del cos físic, interès en les activitats.
• De 5 a 6 o 6,5: la seva capacitat per jugar, parla desenvolupada, habilitat d’imaginar, del pensament seqüencial, i sentiment de pertinença al grup.

A sota, les següents categories ens fan de referència quan tenim les entrevistes amb els pares per parlar del desenvolupament de cada infant, quins són els seus punts forts i quins podrien reptar-se una mica més:

• Desenvolupament físic: Integració sensorial, equilibri, propiocepció, motricitat grossa i fina.
• Socio Emocional: Auto regulació, imitació, compartir, tipus de joc que implementa, participació, espera el seu torn, resolució de conflictes.
• Seguretat/ Cura d’un/a mateix/a- Rutines: Segueix instruccions, (lavabo, menjar, rentar mans, vestir-se), té cura de les seves coses.
• Cognició: Investigació, fa preguntes, observació, memòria, coneixement sobre l’entorn.
• Desenvolupament del llenguatge: Expressió oral, escolta, comunicació recíproca, seqüenciació
• Art/Drama: Participa en les invitacions de música, art-natura, treballs manuals.

Si vols saber més sobre l’escola de Bosc, a Docents.cat tens disponible una xerrada de l’Eva Sivill 😉

Moltes gràcies Eva Sivill, per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiències i per regalar-nos aquest article tan complet que ens ha permès descobrir com s’aprèn a l’escola de bosc.

Si teniu dubtes, preguntes o voleu fer algun comentari, us convido a fer la vostra aportació. Moltes gràcies 😉