L’escola necessita actualitzar-se per adaptar-se als grans canvis socials del moment. Cal promoure canvis, tant a nivell conceptual, metodològic, organitzatiu… El ritme frenètic del dia a dia a l’escola fa que sigui difícil trobar moments en els quals els docents puguem parar, reflexionar i concretar com volem educar els nostres infants i quins són els canvis que cal promoure a l’escola.
Aquesta manca de reflexió té com a conseqüència que a les escoles s’escolti sovint l’expressió “Perquè sempre s’ha fet així” sense més arguments que justifiquin el perquè es fa una determinada cosa, d’una determinada manera.
És imprescindible que a les escoles trobem moments per promoure la reflexió pedagògica que ens permeti reflexionar sobre què fem a l’escola, per què ho fem i com ho fem.
Sovint em plantejo què faria si tingués l’oportunitat de crear una escola nova. Considero que aquest exercici mental és molt interessant que el fem tant els mestres a nivell individual, com a nivell de claustre. D’aquesta reflexió pedagògica en poden sorgir infinitat d’idees, propostes i iniciatives que possibilitin contemplar noves mirades envers l’educació, que promoguin canvis a l’escola, que aportin millores en les pràctiques educatives, que donin vida a noves iniciatives i projectes…
Jo he fet aquest exercici mental, he pensat en quina és l’escola que somio, l’escola que vull. En l’article recullo les meves reflexions. Et convido a fer aquest exercici mental i a afegir les teves aportacions fent un comentari. Segur que amb les aportacions de tots i totes podrem fer una bona reflexió pedagògica que ens permetrà obrir la mirada i enriquir-nos mútuament.
Moltes gràcies per la col·laboració 😊
L’escola que somio, l’escola que vull
En aquest apartat he recollit les meves reflexions:
Una escola acollidora que possibilita un ambient serè i agradable on tothom se sent a gust.
Una escola on s’educa amb sentit, possibilitant que els infants entenguin i s’impliquin en el que fem a l’aula.
Una escola que connecta amb l’entorn proper, permetent contextualitzar els aprenentatges.
Una escola motivadora que potencia que els infants gaudeixin aprenent.
Una escola que educa en valors i acompanya emocionalment als infants.
Una escola serena que permet gaudir amb calma del procés d’aprenentatge.
Una escola que afavoreix la convivència i la interacció entre els membres de la comunitat.
Una escola innovadora que es reinventa constantment i dóna resposta a les necessitats del moment.
Una escola que vetlla pel creixement integral dels infants en totes les seves dimensions i competències.
Una escola oberta i connectada amb les famílies que promou la cooperació entre famílies- infants- docents.
Una escola que ensenya als infants a pensar, a ser reflexius, a ser crítics i a construir un criteri propi.
Una escola flexible i adaptable que dóna resposta a les necessitats dels infants.
Una escola que potencia la col·laboració i la cooperació entre els membres de la comunitat.
Una escola comunicativa que potencia el diàleg i les converses entre els membres de la comunitat.
Una escola feliç, on petits i grans, van contents i alegres a l’escola.
Una escola que possibilita que els infants gaudeixin d’estones de joc i de lleure.
Una escola que dóna veu i escolta a tots els membres de la comunitat.
Una escola participativa que potencia que els infants siguin proactius i tinguin iniciativa.
Una escola on les noves tecnologies s’integren en el dia a dia a l’aula i s’utilitzen al servei de l’aprenentatge.
Una escola que promou la investigació autèntica, permetent experimentar i vivenciar a partir de l’entorn proper.
Una escola inclusiva i integradora que valora la diversitat com a riquesa. Una escola per a tothom.
Una escola que potencia l’autonomia i la iniciativa personal dels seus membres.
Una escola que connecta amb la natura i educa en el respecte al medi ambient.
Una escola creativa que dóna llibertat als infants per desenvolupar el seu potencial.
Una escola propera que connecta i crea vincles amb el barri i el poble.
Conclusió
Els infants que tenim actualment a les aules són molt diferents dels infants de fa només trenta o quaranta anys. Aquests infants són fruit d’una societat que evoluciona constantment, uns infants que viuen a un ritme estressant, uns infants que han nascut en l’era de les noves tecnologies, uns infants que reben una allau d’estímuls constants, uns infants que han nascut en uns nuclis familiars molt diversos… Cal que centrem la mirada en els infants que tenim a les aules i que pensem de quina manera podem donar resposta a les seves necessitats.
A les escoles no podem fer el que sempre s’ha fet pel simple fet que sempre s’ha fet així. Tampoc podem seguir fent el que sempre s’ha fet perquè no hem pogut pensar altres maneres de fer-ho. Si volem donar resposta a les necessitats dels infants d’ara, cal que dediquem estones a fer reflexió pedagògica que ens permeti pensar sobre “Què fem?”, “Per què ho fem?” i “Com ho fem?”
Això no vol dir que tot el que fem a l’escola estigui malament o no funcioni. Si parem, pensem, reflexionem, parlem, proposem, provem, inventem… noves propostes, veurem que cal promoure canvis a les escoles que ens permetin connectar amb els nostres alumnes i donar resposta a les necessitats actuals.
Els canvis que necessita l’escola d’ara són canvis reals i profunds, cal que connectem amb els nostres alumnes, que reflexionem sobre la concepció de l’aprenentatge, que ens plantegem com podem possibilitar que els nostres infants aprenguin, que modifiquem rols, que fem canvis en la gestió de l’aula, que donem una nova mirada a l’avaluació, que innovem en l’organització, els horaris i els espais de l’escola…
Fer canvis sempre fa respecte, cal prendre decisions, cal provar noves maneres, cal obrir mirades, cal ser atrevits/des, cal ser creatius/es, cal ser valents/es… Però estic segura que aquests canvis ens aportaran molt d’aprenentatge, molt de creixement personal i ens permetran construir l’escola que volem.
T’animo a deixar un comentari amb les teves aportacions. Quina escola somies? Quina escola vols?
Moltes gràcies 😉
Jo també vull aquesta escola!!! M’ha encantat aquest article, nosaltres estem fent grans canvis a l’escola i anem en aquesta línea.
Moltes gràcies!
Hola Sònia,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure un comentari. Ja ens explicaràs quins canvis esteu fent a la vostra escola i com els valoreu!! Tots en podem aprendre molt.
Que vagi bé l’últim dia d’escola i gaudeix d’unes bones vacances!!
Seguim en contacte 😉
Ostres… és que fas tan fàcil el difícil… tot el què vull per a la meca escola és aquí! Tot i que sobre el mètode Gabarró, segur que al final deu ser eficaç. però la rutina que demana xoca una mica amb la llibertat d’organitzar-se de manera dinàmica i motivadora pels nens (el vam portar en pràctica durant tot un curs)
Hola Carles,
Moltes gràcies per les teves amables paraules!!!!! Les valoro moltíssim!!
Estic d’acord amb el que comentes del mètode Gabarró i estic d’acord que demana una rutina molt constant. A mi també em costa trobar moments per establir una rutina tan marcada tot i que estic molt d’acord que l’ortografia s’ha de treballar basant-se en la memòria visual. Hem de trobar de quina manera ens hi podem sentir còmodes.
Ànims en l’últim dia de classe i gaudeix d’unes bones vacances!!
Seguim en contacte 😉
Un article que hauríem de llegir tots/es els que treballem amb xiquets/es.
L´educació l´ham de treballar entre tots.
Les metodologies antigues han quedat obsoletes.
L´alumne és el centre del seu propi aprenentatge.
Us felicito
Bon dia Maria Jesús,
Moltes gràcies per llegir l’article i per aportar la teva opinió. Estic molt d’acord amb les teves paraules!
Com tu dius “L’educació l’hem de treballar entre tots”.
Gaudeix d’unes bones vacances i ens retrobem a la tornada.
Seguim en contacte 😉
Jo també vull aquesta escola! Tot i que faig formació, investigo, llegeixo… a moltes escoles ens queda molt per fer.
Dono les gràcies a la Ma Antònia Canals, amb la qual comparteixo les seves experiències al GAMAR fa 3 anys, i em motiva, m’anima i m’impulsa per aconseguir aquests canvis.
Si algú coneix un grup de treball en aquesta línia o està interessat a crear-lo per la zona de Blanes i Alt Maresme, sisplau contacteu amb mi!!!
susherpul@gmail.com
Us convido a llegir la meva pàgina de comunitat al facebook on publico algunes coses interessants: Vull aprendre.
Gràcies!!!
Hola Susanna,
Moltes gràcies per llegir l’article i per aportar la teva experiència.
Ja faré una ullada al teu facebook 😉
Gaudeix d’unes bones vacances!!
Seguim en contacte !
M‘ha encantat llegir l‘article. L‘escola hauria de ser com aquí es descriu.
Felicitats!!!
Hola Lorena,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves amables paraules!!
Segur que entre tots la podrem construir i ens podrem sentir orgullosos de la nostra escola!!! Només nosaltres ho podem canviar!!
Gaudeix d’unes bones vacances!
Seguim en contacte 😉
Per no ser redundant, apuntaré aspectes que voldria que no s’han apuntat i que per a mi són molt i molt importants:
– Vull una escola en la que els alumnes es puguin matricular a P3 per no perdre la plaça però que no calgui que vagin a l’escola fins als 6 anys si les seves famílies ho troben convenient, o sigui, vull que a la pràctica l’etapa “no obligatòria” sigui de debò no obligatòria i que moltes famílies no s’hagin de veure obligades a matricular i portar els fills a l’escola a partir dels 3 anys perquè si no ho fan així, a primer es trobarien les places completes del centre que desitgen. En el cas de les concertades, que els pares haguessin de pagar si cal però sense la obligació de portar els fills.
– Vull una escola pública i concertada amb horaris intensius de matins, on l’horari tingui més pes pedagògic. Centres amb uns horaris que permetin als alumnes poder anar a dinar a casa i tornar fins l’endemà i en el cas que no pugui ser que els alumnes dinin i es puguin estar al centre fins a les 17:00 amb servei de monitors i extraescolars.
– Vull una escola amb un sistema educatiu totalment nou, una reestructuració de les etapes d’infantil, de primària i secundària, obrint una via en la que els alumnes desmotivats en els estudis puguin fer d’aprenents d’oficis en empreses dels 14 als 16 anys (co tutoritzats amb els instituts) i en la que el batxillerat durés tres anys i no dos, i en el que es potenciés l’aprenentatge no presencial per totes aquelles persones que volen reprendre els estudis en qualsevol moment de la vida, o pels alumnes que a partir dels 14 anys, prefereixin aquesta modalitat d’aprenentatge.
Hola Anna
Moltes gràcies per llegir l’article i per aportar els aspectes que per tu són importants!!!
Seguim treballant per construir una escola millor!
Gaudeix d’unes bones vacances! Seguim en contacte 😉
Hola Nati,
Una magnífica reflexió! Imagino que a tots els centres hi ha mestres amb empenta i motivació que somniem una escola com la del teu somni. El problema és que no n’hi ha suficients i ens topem amb els que ja els està bé com es fa, “sempre s’ha fet així”, quines ganes de complicar-se la vida…
Aquesta és una tasca a la que s’ha d’implicar tot el col.lectiu, direcció inclosa. Provoca una gran impotència quan es posen pals a les rodes i sobretot, quan una escola demana als seus mestres que es treballin projectes, treball cooperatiu, educació emocional, filosofia, creativitat, i molts etcèteres, PERÒ, sense deixar de treballar les assignatures, horaris quadriculats, acabar programes editorials, omplir fitxes… Saps què passa? Que això crea impotència, estrès, no arribar a enlloc i molts companys es van cremant.
Caldria una bareta màgica que convertís els mestres estancats en una falsa seguretat a llançar-se a la piscina i treballar per allò que creiem de debò: estar al costat dels alumnes, ensenyar-los a treballar en equip, aprendre perquè els interessa allò que fan, sentir en tot moment la il.lusió d’aprendre, i tantes altres coses que tu mateixa ja expliques a l’article.
Tant de bo que la idea d’aquesta nova escola que volem amarés el cor dels que s’han aposentat en la comoditat o en la por al desconegut.
Per tant, compartiré el teu article perquè es vagi escampant.
Una abraçada!
Hola Maribel,
Moltes gràcies per llegir l’article i moltes, moltes i moltes gràcies per compartir la teva experiència i inquietuds.
Estic totalment d’acord amb el que comentes, crea molta impotència voler canviar les coses i que no et deixin. També és un problema anar sempre estressats per complir amb unes assignatures, horaris, llibres… Sense temps per reflexionar sobre què, com i quan ensenyem.
Però t’animo a tu i a tots els que creiem que una altra escola és possible a lluitar per canviar les coses. Estic segura que hi ha molts mestres que pensen com nosaltres i estic segura que en podem convèncer a molts més.
Els nostres infants s’ho mereixen, mereixen una escola millor!!!
Gaudeix d’unes bones vacances! Seguim en contacte 😉
M’encanta!! Jo també vuic una escola així. Una escola on els nens puguin decidir que volen aprendre, on es puguen compartir els espais i els recursos, i , algo molt important trencar la barrera del horari imposat per assignatures que fà que la majoría de mestres anem estresats.
Bon dia Pepa,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari.
Totalment d’acord amb el que dius “un horari imposat per assignatures que fa que la majoria de mestres anem estressats”. Mestres i nens!! Cal que canviem metodologies, horaris, organització i agrupació de l’alumnat…. Cal que a l’escola tots ens ho passem bé ensenyant i aprenent.
Jo considero que és possible, que hem de fer un canvi de plantejament, hem de pensar què, com i quan volem ensenyar i fer els canvis que siguin necessaris per tenir una escola millor!!
M’il·lusiona veure que no estic sola, sinó que hi ha molts mestres que volen lluitar per construir una altra escola i això em fa pensar que ho aconseguirem!!!
Moltes gràcies Pepa i gaudeix d’unes bones vacances! Ens retrobem a la tornada 😉
Hola a totes i tots !!!
I tant!!! jo també somio una escola així , i així la tindrem quan la majòria de la societat la demani!!!!
El canvi que poc a poc està havent va molt desfasat amb la velocitat en què està canviant el món.
Per tant us animo a tots a lluitar per fer possible aquest canvi tan necessari.
Moltes gràcies Nati per la teves aportacions que dia darrera dia ens regales
Una abraçada
Rosa
Hola Rosa,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves paraules engrescadores!!! “Us animo a tots a lluitar per fer possible aquest canvi tan necessari!!”
Estic segura que aconseguirem construir una nova escola que satisfaci als mestres, alumnes i les famílies!!!!
És un plaer poder viure aquests moments de canvis i ja estic impacient per veure el naixement de la nova escola!!!!!!
Gaudeix d’una bones vacances! Seguim en contacte 😉
En la nostra escola estem just en aquest punt i anem descrivint quina escola volem en un futur i el cert és que surten tots els aspectes que menciones en l’article. Al món d’avui i de demà ja no té cabuda l’escola del s. XX. Ens hem d’anar contagiant de totes les iniciatives on els projectes són l’eix vertebradors, ser calents i començant fent canvis amb aquell professorat de l’escola que tingui les mateixes inquietuds i ser com ina raca d’oli. No és qüestió d’edat és qüestió d’actituds!
Hola Amparo,
Moltes gràcies per llegir l’article i per explicar-nos el vostre projecte d’escola. Segur que amb el diàleg dels mestres sorgiran moltes propostes interessants i engrescadores! Ja ens ho anireu explicant!!!
M’ha encantat la teva frase “No és qüestió d’edat és qüestió d’actitud!”, hi estic totalment d’acord!! Sempre s’ha pensat que els mestres cremats eren gent gran que esperava jubilar-se i no hi estic d’acord. Hi ha molts mestres grans que continuen tenint energia, inquietuds i ganes de formar-se.
Gaudeix d’unes bones vacances i ens retrobem a la tornada 😉
Bon dia Nati,
Felicitats pel teu blog i la teva tasca.
L’escola que proposes la tenim gran part dels mestres en ment, i això és sinònim de que un dia s’aconseguirà. Recordem que els canvis educatius reals i les innovacions sorgeixen de baix, dels mestres i de la seva entrega.
Només voldria assenyalar un aspecte que vull que sigui un crit d’atenció: la PNL del Daniel Gabarró. Emmarcar aquesta “teràpia” dins duna sèrie de pedagogies i ensenyaments emergents amb efectivitat comprobada no ho trobo correcte; ens la han colada per la via de la innovació educativa i té més de pensament màgic que de ciència. De fet, no està comprobada la seva efectivitat i els psicòlegs col·legiats seriosos omplen planes denunciant aquesta pràctica. A més – i com jo deia en un claustre- estem treient llibres de text i ens dediquem ara a incorporar els llibres del Gabarró com a substituts. Això vol dir que no fem bé quelcom o no tenim assumit ben bé els canvis cap a una nova escola.
D’altra banda, i amb relació a tot això, noto certa desorientació entre el col·lectiu docent: últimament pul·lulen molts venedors de solucions educatives (periodistes, coachers, terapeutes, filòsofs…) que no han trepitjat mai un aula – o que ho han fet però ja fa més de 15 anys que no es posen davant d’una classe- que treuen llibres com si res, estan a totes les tarimes i portades donant consells i venent el seu remei i els docents omplint les sales per escoltar-los.
Jo crec que, si tal com dius, hem d’ensenyar als nens una nova cultura del aprenentatge basada en el pensament deductiu i científic, el treball cooperatiu, entre iguals, interactiu, col·laboratiu (resiliència social), l’humanisme, els valors i la metacognició suprema -aprendre a aprendre- els mestres hem de començar a treballar per tal d’arribar a pensar, tenir visió crítica i raonament per aprendre i desenvolupar-nos en el nostre treball tal com volem que ho facin els nostres alumnes.
Hola Nati..
Som molts els que volem un canvi…més dels que sembla.
Crec que ja es hora de passar a l’acció…fent pressió al departament, els politics han d’anar escoltant…cal començar de zero amb un pacte global per la nova educació, amb més recursos o millor repartits..
Hi ha plataformes,grup de pares i mares,mestres…que ho estan comnçant a fer.
Moltes gràcies per difondre que hi ha altres opcions i molts ànims per anar seguint…
Felicitats per l’article!!!
Fa reflexionar molt envers la quantitat d’aspectes que TOTS/ES hem d’intentar canviar i/o millorar.
Pot semblar una tasca titànica i, en segons quines circumstàncies, fins i tot impossible.
Gràcies per compartir aquestes “eines” de convicció.
Carme
Moltes felicitats per l’article, Nati.
És fantàstic!!!
Sembla que em llegeixis el pensament.
Bona oportunitat per anar pensant en fer una escola diferent, adequada als nostres temps.
Una abraçada,
Jesús
Hola Jesús,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per les teves amables paraules. T’ho agraiexo MOLT! 😊
Estic molt d’acord amb el que dius: “Bona oportunitat per anar pensant a fer una escola diferent, adequada als nostres temps.”
Estem en contacte 😉
Nati
Ostres!! M’han passat aquest artícle mentre estem vivint un moment de “revolució a l’Escola del poble”, ha estat un got d’oxigen reconfortant. Saber que som uns quants que volem una escola millor ajuda a seguir treballant. De moment, però, crec que han de canviar moltes coses a la societat per poder canviar l’escola. Nosaltres des de l’AMPA ens hem trobat de morros amb el sistema educatiu imposat a l’escola, no ens donen informació i no accepten cap suggerència.
Tot i així continuarem insistint.
Els pares volem més mestres com tu, que reflexionin i que actuin de manera alternativa!!
Gràcies Nati.
Bon dia Jordi i felicitats!!!
Per mi també és molt reconfortant veure que cada vegada som més els que tenim clar que han de canviar moltes coses a l’escola!!!!
Aquesta actitud entusiasta i de ganes de canvi que em transmeteu em dona força per seguir lluitant.
Cal continuar insistint ja que els canvis no venen de cop! Ens hem d’anar movent i fent passos per anar construint l’escola que volem.
Aprofito per comentar-te que aquesta setmana hem estrenat l’agenda de les emocions amb l’editorial Llunna. Una agenda escolar, pel curs vinent, que conté 45 activitats per introduir els infants, de manera lúdica, en el món de les emocions.
Et convido a fer-hi una ullada. http://www.llunna.com/ca/agenda-de-les-emocions/
Gaudeix d’un bon Sant Jordi!! Una abraçada
Natí, jo crec que abans que res, la primera reflexió hauria de girar a l’entorn de quina societat tenim; en quina societat estem vivint actualment i en quina societat voldríem viure, de manera que, un cop identificada el tipus de societat que desitgem ( justa, democràtica, compromesa, solidària…) ara si identifiquem les claus necessàries per a preparar i acompanyar els nostres infants enfocats cap a la fita per aconseguir-la. Només si tenim clar quina societat pretenem serem capaces d’identificar què, com, i quan ensenyar i educar sempre comptant amb la complicitat i el compromís de tota la comunitat educativa.
Margarida
Hola Margarida,
Moltes gràcies per escriure el comentari 😊
Estic molt d’acord amb el que comentes, identifiquem la societat en la qual vivim, detectem les necessitats actuals, pensem quina societat volem i com ho podem treballar des de l’escola.
El repte és enorme, però com dius: “Només si tenim clar quina societat pretenem, serem capaces d’identificar què, com, i quan ensenyar i educar”
Cal que a les escoles tinguem estones per fer reflexió pedagògica, per parlar sobre aquesta realitat actual i pensar de quina manera podem donar resposta a les necessitats que tenen els nostres infants.
Estem en contacte 😉
Nati
Hola Nati,
M’ha agradat molt el teu article.
Estic d’acord amb les teves propostes.
Fa molta falta a les escoles temps per poder parlar de què és necessari ensenyar tenint sempre present les necessitats dels infants dins de la societat que els ha tocat viure.
Cal un canvi important però no només a les escoles sinó a la societat.
Penso que encara es prioritza massa els bons resultats dels nostres alumnes amb proves que personalment crec que no serveixen massa, però tot i amb això toca fer-les.
Moltes vegades es deixen de fer altres coses per preparar als alumnes per treure bons resultats a les proves.
Els mestres moltes vegades no podem decidir el que volem fer, ja ens ve donat i no sempre se’ns demana l’opinió.
Penso que l’escola també ha de donar eines i recursos perquè els infants puguin ser conscients del que els està passant interiorment amb tècniques de relaxació, basades en el mindfullness.
Tenir recursos per poder afrontar el que ens va passant a la vida no té preu.
Jo afagiria una escola on s’ensenyi a l’alumne a controlar els estats emocionals perjudicials pel seu propi equilibri.
Moltes gràcies per tot Nati.
Una abraçada
JO TAMBÉ LA VULL!
Em sento entre trista, frustrada i una mica angoixada quan penso que potser no accediré mai a aquesta escola que volem. Passo èpoques. És cert que durant un període de temps vam aconseguir una manera de treballar en la que ens sentíem molt còmodes i engrescades: projecte de coeducació i convivència, rancons de treball, de lliure circulació, material Montessori, ambients, tallers, desdoblaments, educació musical integrada a les dinàmiques d’aula, dues sessions de psico a la setmana…en resum molta feina i sensació de ser feliç.
Llavors la direcció va cambiar i les prioritats de l’escola van modificar-se. Sense rumb, sense creure en el projecte. I…un gruix de set persones vam marxar.
Des de llavors busco una escola com la que has definit.
La podrem trobar?
Una salutació una mica desesperançada.
Montserrat López Peñas
Hola Montserrat,
T’entenc perfectament, jo també he viscut aquesta situació.
No és fàcil trobar una escola en la qual sentis que pots treballar com defenses, amb la que et sentis alineada.
Tots ens hauríem de sentir còmodes en l’escola que treballem, però malauradament no sempre és així.
Va bé poder voltar i veure moltes escoles per poder conèixer moltes realitats.
Espero que a la teva escola puguis anar afegint el teu granet de sorra per anar construint l’escola dels teus somnis 😉
Ànims i no et desanimis.
Una gran abraçada 😘
Nati