La importància de l’estimulació del llenguatge a l’etapa d’infantil

Actualment ens estem trobant infants de l’etapa d’infantil amb problemes en la parla o amb una parla molt empobrida. Crec que això és fruit d’una disminució de les converses en l’àmbit familiar, agreujada per un excés d’ús de les pantalles.

Considero que és molt important que en el nucli familiar les famílies gaudeixin de converses enriquidores amb els seus fills/es que afavoreixin el desenvolupament de la seva parla.

Des de l’escola cal que donem resposta a les necessitats dels nostres infants i que vetllem per l’estimulació del llenguatge a l’etapa d’infantil

En aquest article l’Olga Soler ens parla de la importància de l’estimulació del llenguatge a l’etapa d’infantil. També ens comparteix estratègies que ens poden ser útils per estimular el llenguatge dins l’aula.

L’Olga és logopeda, té el màster de logopèdia infantil i el màster d’atenció precoç i família. Podeu contactar amb ella a: logopeda.olgasoler@gmail.com

En l’article l’Olga fa referència als apartats següents:

– Què és la comunicació, el llenguatge i la parla?
– A què fem referència quan parlem de forma, contingut i ús?
– Quins són els signes d’alarma en l’etapa d’infantil?
– Quines estratègies poder ser útils per estimular el llenguatge dins l’aula?

• Estratègies per millorar la gestió de la conversa
• Estratègies per millorar l’ajustament del llenguatge dirigit a l’infant
• Estratègies educatives

Moltes gràcies, Olga Soler per compartir els teus coneixements i experiència. Les teves orientacions i estratègies ens seran molt útils per estimular el llenguatge dels nostres infants.

Si vols escoltar la xerrada de l’Olga, la trobaràs gravada a Docents.cat

Un plaer poder compartir aquest article, començo amb una frase ….

Per comunicar-nos de manera efectiva hem de ser conscients que tots som diferents en la forma en què percebem el món i hem d’usar aquest coneixement com una guia per la comunicació amb l’entorn.

Anthony Robbins

Què és la comunicació, el llenguatge i la parla?

A nivell logopèdic diferenciem aquests tres conceptes:

• COMUNICACIÓ: és la relació social establerta entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d’informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic.
• LLENGUATGE: Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell. Manera com cadascú expressa el pensament per mitjà o no de la paraula
• PARLA: és el llenguatge articulat.

Ca tenir present, que una persona, al llarg de la seva vida, pot tenir dificultats en qualsevol d’aquests conceptes. En la majoria de casos necessitarà la valoració i el tractament d’un logopeda.

A què fem referència quan parlem de forma, contingut i ús?

Quan fem referència a forma, contingut i ús ens referim a:

FORMA

– FONÈTICA I FONOLOGIA: és l’estudi dels sons fent referència els mecanismes de producció d’aquests i les propietats acústiques. En el desenvolupament lingüístic d’un infant hi ha dues grans etapes:

1. ADQUISICIÓ FONOLÒGICA EN EL PERÍODE PRELINGÜÍSTIC

ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT FONOLÒGIC PRELINGÜÍSTIC (Stark, 1980)

• Vocalitzacions reflexes, sons i plor. Fins al mes i mig de l’infant
• Sons d’amanyac, de felicitat, de situacions agradables… i somriures. Del mes i mig fins als quatre mesos.
• Joc vocàlic: es caracteritzen els sorolls consonàntics, majoritàriament són sons posteriors amb vocals. Dels quatre els sis o set mesos.
• Balboteig reduplicat o canònic: són cadenes de síl·labes CV. Dels sis o set mesos fins als deu mesos.
• Balboteig no reduplicat: són cadenes més complexes amb consonants diferents i amb entonació. Els sons es comencen a semblar els de la llengua materna. Dels deu als catorze mesos.
• Transició entre el balboteig i la primera paraula Entorn els dotze o catorze mesos.

2. ADQUISICIÓ FONOLÒGICA EN EL PERÍODE FONOLÒGIC

ADQUISICIÓ FONOLÒGICA EN ETAPES LINGÜÍSTIQUES PRIMERENQUES

L’infant produeix unes cinquanta paraules aïllades. La majoria d’estructures són: CV, CVCV i VCV.

EXPANSIÓ FONOLÒGICA

Hi ha una seqüència d’adquisició de fonemes i també es poden observar processos de simplificació:

• Referents a l’estructura de síl·labes
• Assimilació: substituir o assimilar un so per un altre que és proper /tilota/ x /pilota/
• Substitució: canviar un so per un altre quan el so substituïdor no està proper al substituït en cap altre segment de la paraula /tassa/ x /cassa/

Taula adaptada de L. Bosch (2004) “Evaluación fonológica del habla infantil” Barcelona. Masson.
S’ha marcat en gris l’edat en què el 90% dels subjectes produeix correctament el fonema.

CONTINGUT

– LÈXIC

És el sistema de paraules que componen la llengua

• Etapa prelingüística SEGMENTACIÓ DE LA PARAULA. Llenguatge adreçat a l’infant: característiques d’entonació, ritme lent, repetició, pauses…
• Als nou o deu mesos comprensió de les primeres paraules
• A l’any producció de PROTOPARAULES que són formes fonètiques que no són paraules, però que l’infant ho fa servir com a tal
• Entre els dotze i divuit mesos apareixen les PRIMERES PARAULES
• Entre els divuit i vint-i-quatre mesos: FASE LÈXICA: increment important de lèxic. L’infant té adquirides més de cinquanta paraules i les pot combinar

– SEMÀNTICA

És la representació del coneixement sobre els objectes, entitats del món, les seves relacions i els fets o esdeveniments que se’ls associen.

• L’adquisició de la semàntica, juntament amb el lèxic, no només és dona a primera infància, sinó que es va incrementant tota la vida.
• VOCABULARI: hi ha un increment durant tota la vida. Als dos anys: produeixen unes 300 paraules, als tres anys unes mil. Cal tenir en compte l’ACCÉS AL LÈXIC i les XARXES SEMÀNTIQUES.
• COMBINACIONS DE PARAULES = SIGNIFICAT RACIONAL (una paraula amb un significat lèxic constant té diferents significats depenent de la situació).
• A partir dels quatre anys: SIGNIFICAT NO LITERAL (primeres bromes, mentides…) i aquest aspecte s’allarga fins a l’adolescència.
• ARRENCADA SEMÀNTICA: mecanismes on a partir de l’observació l’infant veu irregularitats en els mots.

– MORFOLOGIA

És el conjunt de regles que periten la formació de paraules.

Entre els 2 i els 3 anys s’adquireixen la majoria de marques morfològiques.

• GÈNERE: s’adquireix aproximadament als 28 mesos. SOBREREGULACIÓ: per exemple: el flor.
• NOMBRE s’adquireix aproximadament als 30 mesos, excepte els plurals amb -es que són més tard.
• ARTICLE: s’adquireix entre els 30-36 mesos. Els articles indefinits apareixen més tard.

“SCHWA”: article indefinit i indiferenciat del nom: a ota x la piilota

• POSSESSIUS: s’adquireixen abans dels 3 anys, especialment el teu i meu
• PREPOSICIONS: “a, de, per” s’assoleixen abans dels 3 anys
• FORMES VERBALS: han d’adquirir totes les flexions i característiques dels verbs: persona, temps, aspecte i mode.

ERRORS DE SOBREREGULARITZACIÓ: per exemple: s’ha morit x s’ha mort

– SINTÀCTICA

Són les regles que ordenen i combinen paraules per formar oracions.

• ETAPA HOLOFRÀSTICA (entre els dotze i divuit mesos). Són frases d’una sola paraula, encara que l’infant vol donar-li més significat
• PARLA TELEGRÀFICA (entre els divuit mesos i els dos anys). Són combinacions de dos mots. ex. mama aquí
• PRODUCTIVITAT PARCIAL: (entre els dos i tres anys). Es comencem a usar els primers marcadors morfosintàctics però amb errors. ex. les nenes juga
• COMPETÈNCIA ADULTA: (a partir dels tres anys). S’expressen intencions comunicatives amb recursos propis. Aquí hi entren les preguntes, les negacions, les oracions compostes…

ÚS

– PRAGMÀTICA:

Són les variacions del significat en funció del context.

FALS MITE: A partir dels quatre anys no hi ha canvis qualitatius en l’adquisició del llenguatge.

• Als 4 anys fan diferents demandes però es fixen més amb l’estructura que no pas en la intenció d’aquestes.
• Als 5 anys inici de la cortesia a les seves produccions comunicatives
• A partir dels 9 anys comencen a adaptar el seu llenguatge a una situació

TEORIA DE LA MENT: Comprendre com afectarà el seu llenguatge a l’interlocutor, tenir expectatives… ser conscient que l’interlocutor pensa, creu idees…

Quins són els signes d’alarma en l’etapa d’infantil?

Per tenir un desenvolupament típic un infant ha de tenir una edat lingüística relacionada amb la seva edat cronològica. De totes maneres, en infants de famílies nouvingudes o bé amb infants amb diversitat funcional podem observar una desviació important entre les dues edats. De totes maneres, el procediment per arribar la fita final com és la comunicació funcional i social va condicionat per un seguit de passos.

El Col·legi de Logopedes de Catalunya, l’any 2010, va publicar una taula de detecció de signes d’alerta en el desenvolupament comunicatiu d’infants de 0 a 6 anys. Aquesta taula, tot i que va adreçada a pediatres, és amb l’objectiu de detectar signes d’alarma en el desenvolupament infantil i fer la derivació o consulta els professionals específics.

https://www.clc.cat/pdf/module_34/15/tauladetecciosignesalerta____8MuYILEn7FDPf8aGBcsL_ca.pdf

Quines estratègies poder ser útils per estimular el llenguatge dins l’aula?

Dins l’entorn acadèmic i familiar hem de donar espais, temps i recursos perquè l’infant es pugui desenvolupar lingüísticament segons les seves necessitats i possibilitats.

A partir d’aquí és l’entorn qui pot facilitar el treball a l’infant a partir d’un seguit d’estratègies.

Estratègies per millorar la gestió de la conversa:

• Observar i escoltar com es comunica: la comunicació no només és verbal, per tant hem d’observar i saber quines són les iniciatives de l’infant, així com les seves preferències. 
• Potenciar l’espera i el silenci: hem de tenir en compte de la importància dels moments de silenci per ajudar que l’infant iniciï una conversa, una vocalització, una mirada.
  No ens podem oblidar que els infants acostumen a necessitar més temps per fer les seves intervencions i de vegades els adults no els hi ofereixen aquest moment.
• Seguir la iniciativa: previ a aquesta estratègia hem de tenir en compte les dues anteriors. A partir d’aquí podem imitar els actes de l’infant o bé interpretar els actes de l’infant que potser no tenen una clara intenció comunicativa. 
• Estructurar la interacció de l’infant: és important tenir converses on l’infant faci una producció i l’adult li respongui, d’aquesta manera l’infant hi veu una funcionalitat a la comunicació i segurament s’esforçarà per fer-ho cada vegada més correcte. Hem de tenir en compte que la comunicació ha de ser com un partit de tenis, una producció de l’infant a canvi d’una producció de l’adult. 
• Allargar els actes comunicatius: tenint en compte els torns a l’hora de parlar hem de vetllar perquè l’infant tingui moltes oportunitats per intervenir, això significa més oportunitats per millorar. Quan un infant inicia un tema de conversa, com adults l’hem d’intentar allargar al màxim. 

Estratègies per millorar l’ajustament del llenguatge dirigit a l’infant:

• Vocabulari adequat + estimulació: l’entorn de l’infant ha d’usar un lèxic ajustat, tant expressiu com comprensiu al nivell de l’infant. Així i tot, es podria combinar alguna paraula nova per tal d’estimular a l’infant.
  No hem de fer ús d’onomatopeies per denominar objectes o bé un excés de diminutius. 
• Frases curtes: hem de deixar de sobrevalorar les capacitats dels infants i l’entorn s’ha d’ajustar molt a l’inici del desenvolupament lingüístic per després anar afegint complexitat. L’interacció adient seria aquella que la longitud màxima de l’enunciat de l’adult és dues o tres paraules per sobre de la de l’infant. 
• Ritme lent: és una estratègia que ajuda a l’infant a comprendre el què diu l’entorn. A més a més, a l’infant se li està proporcionant un model a seguir. 
• Entonació clara i agradable: una entonació amb aquestes característiques denota a un adult amb un bon estat d’ànim, bon caràcter… totes aquestes característiques donen seguretat a l’infant.
• Fer ús de riures, somriures, exclamacions i onomatopeies: els adults han de passar una estona lúdica comunicant-se amb l’infant. Tenint en compte l’edat de l’infant es poden fer ús de bromes o bé d’onomatopeies per fer sorolls durant el joc simbòlic. 

Estratègies educatives:

• Expandir enunciats: consisteix a allargar els enunciats que fa l’infant a partir de tenir en compte les seves característiques i el nivell lingüístic. En definitiva donar un model millorat a l’infant i només una mica per sobre del seu. 
• Corregir implícitament els enunciats: imitar l’emissió prèvia de l’infant només corregint-lo a nivell articulatori sense afegir cap paraula nova.
• Reforç positiu: pels infants és important, que durant les estones de comunicació, vagin rebent el bon feedback de l’adult. És una manera de veure que l’adult reconeix el seu esforç i motivar-ho a seguir millorant.
• Preguntes elecció: aquesta estratègia ajuda a l’infant a respondre una pregunta quan encara té pocs recursos. 
• Altres tipus de preguntes i estratègies: tenint en compte que ens relacionem amb infants, de vegades fem servir altres estratègies de comunicació com ara preguntes oberta, ordres simples… en definitiva un existeix una sola estratègia per estimular el llenguatge de forma natural.

Moltes gràcies Olga Soler per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiències, i per regalar-nos aquest article tan complet que ens ha permès descobrir com podemestimular el llenguatge amb els infants a l’etapa d’infantil.

Si teniu dubtes, preguntes o voleu fer algun comentari, us convido a fer la vostra aportació. Moltes gràcies 😉