Aquest inici de curs, amb nova llei d’educació i nou currículum, ha sigut molt complex, intens i esgotador. Ens té a tots desorientats.
Com a docents estem intentant donar resposta als grans reptes que comporta aquests canvis en el nostre dia a dia. Tot canvi sempre comporta una certa incertesa, dubtes, pors i inseguretats.
Per donar resposta a aquests reptes actuals ens estem reinventant i adaptant contínuament per encaixar amb les noves perspectives.
En aquests dies molts docents sentim que no arribem a tot el que voldríem fer, que ens sentim desbordats i desorientats, que estem esgotats i que en definitiva, vivim amb estrès.
En aquest article et parlaré de les causes i els símptomes de l’estrès docent. També et compartiré 30 estratègies que pots utilitzar en el teu dia a dia per prevenir o combatre l’estrès docent.
Espero que et sigui útil 😉
Quines són les causes de l’estrès docent?
Les causes de l’estrès docent són diverses:
- La burocràcia educativa.
- Els canvis en les polítiques educatives.
- L’escassetat de recursos humans.
- La introducció de canvis innovadors sense formació suficient.
- L’exigència social.
- L’augment de necessitats psicològiques detectades en infants i joves.
- L’adaptació constant a les necessitats.
- L’augment de responsabilitats que s’atorga als docents.
- El desprestigi de la figura del docent.
- La sobrecàrrega laboral.
- La falta de motivació i interès dels alumnes.
- Les jornades laborals esgotadores.
- L’augment dels conflictes escolars per part dels alumnes.
- La manca de col·laboració per part d’algunes famílies.
- L’augment de necessitats a treballar …
Quins són els símptomes de l’estrès docent?
Els símptomes de l’estrès docent són molt variats, si en pateixes, estic segura que t’hi veuràs reflectit/da:
- Cansament emocional.
- Esgotament físic i psicològic.
- Mal de cap freqüent.
- Sentiment d’impotència i de frustració.
- Tendència a l’autoculpa.
- Insomni.
- Actitud negativa cap a un mateix/a.
- Irritabilitat.
- Sensibilitat
- Ansietat.
- Insatisfacció laboral.
- Depressió.
- Sentiment d’inferioritat i d’incompetència.
- Baixa autoestima.
- Aïllament.
- Pèrdua d’ideals.
- Apatia.
- Dificultats cognitives.
- …
Quines estratègies poden ser útils per combatre l’estrès docent?
Hi ha moltes estratègies que pots utilitzar per combatre o per prevenir l’estrès docent. En aquest apartat te’n proposo 30 que espero que et siguin útils.
- Identifica què et genera estrès.
- Respira profundament quan notis que la situació et supera.
- Aprèn a prioritzar el que és important.
- Utilitza tècniques de relaxació (meditació, ioga…)
- Aprèn a dir que NO si t’arriben massa demandes que no pots atendre.
- Intenta ser positiu/va i optimista.
- Centra’t en l’aquí i l’ara.
- Organitza’t per sentir que tens la feina controlada.
- Identifica com et sents i permeta’t sentir-ho.
- Concentra’t en les tasques que has acabat i no només en les que et falten fer.
- Aprèn tècniques d’autocontrol i de gestió de l’estrès.
- Desconnecta les estones del pati i al migdia per carregar piles.
- Planteja’t objectius a curt termini que puguis assolir.
- Permeta’t moments al dia per parar i no fer res.
- Reflexiona sobre què estàs fent, perquè ho estàs fent i com ho estàs fent.
- Sigues constant amb la feina perquè no se t’acumuli a última hora.
- Fes activitat física mínim un parell de dies a la setmana.
- Comparteix les preocupacions que tens amb els teus companys/es.
- Busca estratègies per guanyar efectivitat.
- Arriba uns minuts d’hora a l’escola per començar el dia amb calma.
- Recolza’t amb els companys i demana ajuda si ho necessites.
- Deixa la classe recollida en finalitzar la jornada, l’endemà ho agrairàs.
- Intenta dedicar poques estones a la burocràcia administrativa.
- Desconnecta de l’escola en les teves estones de lleure.
- Intenta no cridar, et sentiràs més bé.
- Treballa en equip amb els companys/es.
- Descobreix què et preocupa i afronta els problemes.
- Aprèn a separar la vida laboral de la vida familiar.
- En els àpats, gaudeix amb tranquil·litat del que menges.
- Aprèn a delegar més als teus alumnes.
Conclusió
Cal que siguem conscients que som molts els docents que vivim amb estrès. No es tracta d’un cas aïllat, sinó que és una realitat que vivim molts docents i que es repeteix en molts centres educatius.
Els docents ens hem d’afrontar i adaptar contínuament als canvis socials del moment: la influència de les noves tecnologies, els canvis en l’àmbit familiar, les reformes educativa en la política, les necessitats de l’alumnat, una pandèmia mundial, una guerra …
Aquesta permanent adaptabilitat repercuteix en els mestres produint que sovint visquem la nostra tasca docent i el nostre dia a dia amb estrès.
És important que els docents puguem gaudir d’una bona salut mental perquè puguem encomanar aquesta serenor i equilibri mental i emocional als infants i joves. Cal que ens cuidem a nosaltres mateixos/es per poder cuidar als nostres alumnes.
Vols recomanar alguna estratègia que consideres que pot ser útil per combatre l’estrès docent? Et convido a fer-ho afegint un comentari. Moltes gràcies 😉
Si, alguns equips directius,, fosin més a les aules fent de mestres i no es volguessin posar medalles amb la feina que s’imposa al claustre , no hi hauria tanta saturacio i per tan estrés.
Cal dir tambè que és en part culpa nostra!! Perquè traguem! Ens queixem entre nosaltres, però acceptem ! Sóm uns cagats! Algú ho ha de dir! I no es culpa de la covid!
Hola Berna,
Aquest curs i l’anteriorment ha estat especialment difícil i complicats per tothom.
Els equips directius et diran que ells reben pressió per part del departament i de les famílies.
Cal que fem un canvi de mirada i posem una mica de serenor a tot plegat si no anirem tots eternament estressats.
Penso que és molt important que parem i que potenciem el diàleg entre tots els membres de la comunitat educativa.
Moltes gràcies pel teu comentari 😊
Estem en contacte 😉
Ànims en la recta de final de curs.
Nati
Benvolguda Nati,
Entenc que na Berna ho diu perquè en alguns casos els equips directius resten i molt (i no sumen gens). La meua experiència va va d’un extrem a un altre, ja que he vist directives magnífiques i d’altres que no eren capaces de fer un cercle amb el cul d’una botella. I puc afirmar que aquest curs més de la meitat del meu estrès prové de la junta directiva, una que a part de sobrecarregar-mos de feina, pareix lluitar per erradicar el català de les aules.
Hem de ser optimistes i positius, evidentment, però no hem d’obviar quan algú realment ho fa malament o treballa per restar més que per sumar.
Gràcies pels teus consells!
Joanot
Jo estic d’acord. Els equips directius volen fer la SEVA ESCOLA i dur a terme el seu projecte imposant sovint i evitant claustres i diàleg. En el meu cas ho han dit clar: l’experiència dels docents definitius no els serveix, no han tingut en compte la cultura del centre, tot és una “debilitat”, i s’envolten de perfils joves que ocupen càrrecs de coordinació i que, per no perdre la plaça, diuen Amén a tot.
I sí, molts mestres són uns “cagats”, que prefereixen sotmetre’s a llegir bé els decrets i exigir el diàleg del qual se’ns està privant amb l’estil de lideratge autoritari de molts equips directius que s’omplen la boca de “metodologia i innovació” però que no tenen idea de plans estratègics ni de cohesió.
Una pena.
Moltes gràcies per aquest article. De Mallorca estant!
Tota la raó Berna!!!! Molta part de culpa la tenim les docents que als claustre ens quedem muts, jo tot el contrari: no paro de parlar i exposar el que no em sembla bé però em cansa per la falta de suport als claustres perquè parlar als passadissos no serveix de res. La directora del meu centre davant d’una injustícia em va dir que no m’ha havia de donar explicacions i que sí que era una dictadura.
Hola Anna,
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Quan vivim amb neguit, les persones estem crispades i reactives i sovint sorgeixen conflictes.
Portem dos anys complicats que no han ajudat a que en els centres escolars es pugui viure amb calma i serenor.
Aquest any, amb els canvis en la llei i el currículum, no ens han posat les coses fàcils.
Entenc que els equips directius, com poden, intenten que els projectes, malgrat les incerteses del moment, tirin endavant.
En general penso que hi ha un descontentament generalitzat per part de tot el professorat.
Esperem que la situació millori.
Una abraçada
Nati
Hola Nati!!
Bons consells que m’arriben en el moment ideal. En posaré en pràctica alguns des d’ara i intentaré tenir-los present tot el proper curs.
Gràcies per tot el que comparteixes.
Hola Carme,
Malauradament tots vivim molts moments d’estrès durant el curs 😅
El fet de ser-ne conscients, ens pot ajudar a pensar estratègies per combatre-ho 😉
Molts ànims en la recta de final de curs 😘
Nati
Uns consells molt útils sobretot en aquests moments tan complicats on tots estem més nerviosos.
Moltes gràcies ! Els posaré en pràctica.
Hola Montse,
Molt contenta que t’agradi l’article 👏👏👏
Gaudeix d’unes merescudes vacances 😘
Nati
Benvolguda Nati
De nou moltes gràcies per aquestes aportacions que són un tresor enmig de l’acceleració que tots/es portem. Potser afegiria una idea molt senzilla però que a mi em serveix. És el fet de recordar que “Res és personal”. Tot allò que passa a l’Escola no té perquè afectar-nos a la nostra autoestima si som capaços de posar distància i no caure en el malestar que a vegades es genera o generem.
Moltes, moltes gràcies.
Hola Patrícia,
Moltes gràcies per escriure el comentari i fer la teva aportació, t’ho agraeixo MOLT.
Estic molt i molt d’acord amb la teva aportació, comparteixo totalment la teva reflexió.
A vegades, amb l’estrès del dia a dia, estem tots extremadament sensibles i tot ens afecta molt i a nivell emocional no ho acabem de gestionar del tot bé.
Si som capaços de mirar les coses que passen amb una mica més de serenor i tranquil·litat, no deixarem que emocionalment ens afectin tant.
Com nosaltres estem influencia en com percebem les coses que passen al nostre entorn.
Si nosaltres emocionalment estem bé, serem més capaços/ces de gestionar les nostres emocions i d’enfrontar-nos als reptes del dia a dia.
Moltes gràcies per compartir la teva reflexió.
Una gran abraçada
Nati
Bones tardes,
Aquest article m”ha encoratjat
Ara mateix arribo a casa després d,anar a la terapeuta. L’estres ,l’immsomni i la frustració per falta de temps m’estan minant l’ànim. Tanta sort que ,pel que veig passa a més do ents.
Ànim per a tots..
Hola Marga,
Ànims, ja veus que no ets l’única que viu els dies de manera intensa 😅
Sembla fàcil, però no ho és, cal que intentem viure amb més calma i més serenor 🧘♂️
El ritme del dia a dia a vegades ho fa difícil i acabem els trimestres tots baldats 😅
Molts ànims i espero que l’article et sigui útil 😉
Una gran abraçada 😘
Nati
Un article molt necessari que els mestres hauríem de tenir a la tauleta de nit i llegir com si fos la nostra bíblia. Moltes gràcies Nati, crec que pot ajudar a molts mestres a prendre consciència de la importància de cuidar-se.
Ja fa més de quatre anys que vaig patir un burnout degut a una situació d’estrès laboral. Van ser moments molt durs que van remoure molt fortament la meva vida i vaig haver de replantejar-me-la i d’alguna manera, començar de nou. En aquell moment, em vaig sentir molt sola i perduda, em va costar molt compartir com em sentia i ni se’m passava pel cap demanar ajuda. Però, al final tot acaba sortint. Vaig anar aguantant, aguantant, fins que el meu cos ja no va poder més i vaig “petar”, em vaig estampar ben bé. Per no aturar-me, per no escoltar-ne, per deixar-me la pell a la feina i no saber desconnectar, per no demanar ajuda, per…
Evidentment que la situació exterior era complicadíssima: canvis constants, pressió, recursos,…per la qual cosa, queixar-te de la situació i criticar-ho tot a nivell de gestió, organització, etc. és la primera opció, la més fàcil i la més irresponsable i reactiva. Però jo no em volia quedar únicament amb la queixa i la sensació de mala sort que sentia que estava tenint en aquell moment. Volia aprofundir més en tot i poder-ho entendre.
El moment clau va ser ACCEPTAR LA MEVA VULNERABILITAT, que sí, que a mi m’estava passant, ho acceptés o no. Això em va moure i remoure les meves creences: “la Sílvia, tan bona professional, que pot amb tot i que és una tot terreny” s’estava desmuntant. Doncs sí, calia acceptar-ho per poder avançar. Ni som unes súper dones i súper mestres, ni podem amb tot! I ni falta que fa!
Ara ho explico i em sembla com si fos un camí fàcil, però vaig necessitar tot un any de PARAR i no fer res, de teràpia, d’autoconeixement, d’escoltar el meu cos per saber què volia, qui era (sí! En el moment que vaig tocar fons i vaig adonar-me que no sabia qui era, que no em reconeixia perquè m’havia creat un personatge amb les expectatives i creences que havia anat integrant sobre el que s’esperava de mi, va ser molt fort).
En fi, que el que volia que fos un petit comentari per ajudar a algú que es pugui trobar en aquesta situació, veig que s’està convertint gairebé en un article. Disculpeu, intento acabar-ho ja!
Aprendre que la meva autoexigència i el meu perfeccionisme no m’estaven ajudant en absolut també va ser una gran revelació.
Crec que va ser aproximadament un any després d’haver-me estampat, que vaig crear el perfil de “mestresensestrès” a instagram, per a poder crear un espai on desfogar-me i reflexionar a soles sobre el que em passava. Poc a poc, el vaig anar compartint amb alguna amiga. Darrere meu, unes quantes amigues també van acabar tocant fons, totes mestres.
El que jo em pregunto és, com és possible que, tenint en compte, el gran nombre de docents que pateixen estrès, se’n faci tan poc ressò i se’n parli tan poc o gens als mitjans.
Crec que és un problema de la societat que requereix tractar amb urgència. Què en penseu?
Hola Sílvia,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per les teves amables paraules 😊
T’agraeixo molt que comparteixis amb nosaltres la teva realitat i les teves reflexions 👏👏👏
Les teves aportacions ens fan reflexionar i poden ajudar si algú es troba en aquesta situació 😉
Moltes, moltes gràcies per les teves paraules, t’ho agraeixo MOLT 😊
Espero que segueixis amb el teu camí d’autoconeixement 🙏
Una gran abraçada 😘
Estem en contacte 😉
Nati