Darrerament se sent a parlar molt del treball per projectes. Però què implica realment treballar per projectes? Quins canvis cal que duguis a terme a la teva aula i a la teva escola?
En aquest article t’explico de manera resumida els canvis que considero que has de dur a terme a la teva aula o la teva escola per poder treballar per projectes.
Aquests canvis fan referència a:
- Canvis en la concepció de l’aprenentatge
- Canvi de rol del mestre/a
- Canvi de rol de l’alumne/a
- Canvis a l’aula
- Canvis organitzatius: Horari – Espais – Recursos
- Canvis en l’avaluació
Espero que aquestes orientacions tan resumides et puguin ser útils i t’orientin per animar-te a treballar per projectes a la teva escola. També poden ser útils per fer un exercici d’anàlisi en el cas de les escoles que ja hi treballeu.
Quins canvis cal que duguem a terme per treballar per projectes?
Si volem aplicar el treball per projectes, cal que fem una sèrie de canvis en les metodologies d’ensenyament- aprenentatge tradicionals.
CANVIS EN LA CONCEPCIÓ DE L’APRENENTATGE
Els canvis que proposo en relació a la concepció de l’aprenentatge són els següents:
- Aprenentatge memorístic ➡️ Aprenentatge significatiu.
- Continguts aïllats de la realitat ➡️ Continguts útils i propers per l’alumne/a.
- Aprenentatge individual ➡️ Aprenentatge en contacte amb els altres.
- Important què sap l’alumne/a ➡️ Important què sap i com aprèn cada alumne/a.
- Important aprendre continguts ➡️ Important aprendre a aprendre.
- Per aprendre depenen de l’adult ➡️ Es potencia que siguin autònoms aprenent.
- L’aprenentatge es relaciona amb “nomenar i memoritzar” ➡️ Es construeix coneixement perquè puguin transferir el seu aprenentatge.
- Es dóna molta importància a les respostes ➡️ Es dóna molta importància a les preguntes.
CANVI DE ROL DEL MESTRE/A
Els canvis que proposo en relació al rol del mestre/a són els següents:
- Mestre/a transmissor de coneixement ➡️ Mestre/a com a guia/ acompanyant.
- Mestre/a com a única font de coneixement ➡️ Mestre/a com a orientador.
- Mestre/a té raó absoluta ➡️ Mestre/a aprèn a escoltar els alumnes.
- Mestre/a treballa individualment ➡️ Mestres treballen en equip.
CANVI DE ROL DE L’ALUMNE/A
Els canvis que proposo en relació al rol de l’alumne/a són els següents:
- Poc protagonisme alumnes ➡️ Alumne/a protagonista del seu aprenentatge.
- Alumnes callats i obedients ➡️ Alumnes crítics i reflexius.
- Alumnes passius i quiets ➡️ Alumnes actius, participatius i amb iniciativa.
CANVIS A L’AULA
Els canvis que proposo en relació a l’aula són els següents:
- Classes silencioses ➡️ Classes participatives.
- Alumnes aïllats ➡️ Diàleg i comunicació entre els alumnes.
- Es potencia la competitivitat ➡️ Es potencia la cooperació.
CANVIS ORGANITZATIUS
Els canvis que proposo en relació a l’orgnització són els següents:
HORARI:
- Horari fragmentat en franges horàries ➡️ Horari globalitzat.
- Coneixement fragmentat per àrees ➡️ Coneixement interdisciplinari.
- Horaris molt rígids ➡️ Horaris més flexibles.
ESPAIS:
- Aula sempre espai d’aprenentatge ➡️ S’utilitzen diferents espais.
- Distribució a l’aula rígida ➡️ Flexibilitat i mobilitat dins de l’aula.
RECURSOS
- Recurs d’aprenentatge el llibre de text ➡️ Recursos d’aprenentatge molt diversos.
- Material individual de l’alumne ➡️ Material del grup i per compartir.
CANVIS EN L’AVALUACIÓ
Els canvis que proposo en relació a l’avaluació de l’aprenentatge són els següents:
- Avaluació basada en uns resultats ➡️ Avaluació contempla el procés d’aprenentatge.
- Mestre/a és l’únic avaluador ➡️ Es potencia l’autoavaluació i la coavaluació.
- Eina utilitzada: exàmens ➡️ Eina utilitzada: Rúbriques, observació continuada, tasques realitzades, portafoli …
Què necessites per poder aplicar aquests canvis?
Per poder iniciar el treball per projectes a la teva escola és imprescindible que es compleixin una sèrie de condicions:
- Suport per part de l’equip directiu.
- Implicació per part del claustre.
- Formació del professorat.
- Hores de coordinació entre els docents.
- Treball en equip per part dels mestres.
- Canvis metodològics, organitzatius i en l’avaluació.
- Implicació de les famílies en les activitats que es duen a terme a l’escola.
Conclusió
Considero que el treball per projectes és una filosofia, una manera d’entendre com aprenen les persones, que va molt més en línia amb els canvis socials que estem vivint actualment. Les metodologies de memoritzar, copiar, recitar, obeir, callar …. impulsades fins ara en el sistema educatiu estant totalment desfasades.
Amb el treball per projectes es potencia que els infants siguin autònoms, que tinguin esperit crític, que sàpiguen treballar en equip, que siguin creatius, que pensin i raonin, que vulguin aprendre, que potenciïn les seves habilitats per resoldre problemes …
El treball per projectes potencia que els infants desenvolupin habilitats/ destreses/ capacitats/ actituds que els seran molt útils per adaptar-se el dia de demà en la societat i els permetrà ser persones capaces de donar respostes als reptes que se’ls plantegin.
T’animo a impulsar el treball per projectes a la teva escola i espero que les orientacions que et dono en aquest article et siguin útils 😉
Vols afegir alguna orientació que consideres que cal tenir en compte per poder dur a terme el treball per projectes? Afegeix-lo fent un comentari. Moltes gràcies 😉
Et recomano llegir els articles:
Bon dia!
Gràcies pel teu article, és molt encoretjador. A la nostra escola hem començat a posar en pràctica la metodologia per projectes a les àrees de ciències naturals i socials. Començarem el curs passat fent formació de claustre i enguany ens hem tirat a la piscina. Tenim molts dubtes i pors, no obstant pensam que és necessari fer un canvi cap un aprenentatge més significatiu.
Ara com ara cumplim els següents punts:
Suport per part de l’equip directiu………OK
Implicació per part del claustre…………..OK
Formació del professorat. ………………….OK
Hores de coordinació entre els docents. ………..ENS MANQUEN
Treball en equip per part dels mestres. ………… ENS MANCA
Canvis metodològics, organitzatius i en l’avaluació…………ANEM FENT
Implicació de les famílies en les activitats que es duen a terme a l’escola……….OK
Fins aviat
Marga Zuzama
Hola Marga,
Moltes gràcies per llegir l’article i per compartir la teva experiència.
Ja veig que aneu molt ben encaminats! Ànims que segur que mica a mica hi anireu donant forma. Espero que ens segueixis explicant com us va tot.
Una gran abraçada i ànims en aquesta nova etapa que acabeu de començar.
Nati
Moltes gràcies per compartir aquestes idees i poder agafar idees.
Al meu institut estem fent projectes a 1r ESO i després de llegir-ho , penso que estem fent molt bona feina.
Gràcies!!!
Hola Yolanda,
Moltes gràcies a tu per llegir-les i per escriure un comentari. T’ho agraeixo molt!!
Ànims que estic segura que veureu que el treball per projectes pot aportar molts beneficis i els infants estaran molt més motivats i implicats en el seu aprenentatge. Ja ens aniràs explicant com us va.
Seguim en contacte 😉
Nati
Bon vespre Nati.
Penso que dones en el clau en tot el que comentes. Crec que cal un canvi de mirada a les relacions personals dins de les nostres aules i les nostres escoles per tal de poder treballar per projectes.
Deixa’m aportar unes d’idees:
– Hem de veure el treball per projectes no com una metodologia, sinó com una manera d’entendre com aprenen les persones. UIna visió nova a la relació d’ensenyar i aprendre.
– Entendre l’escola o l’aula com un espai on es relacionen experiències, coneixement i persones preocupats per donar resposta a la necessitat, que tenim com a persones, per comprendre el món i dotar-ho de significat.
– Entendre l’aula com un laboratori de bones preguntes que intentem resoldre a través de processos d’indagació. Com un espai públic de persones comunicant-se.
– Veure els nens i nenes Com a subjectes que són i que saben, potencialment creatius. Que necessiten pensar i actuar, actuar i pensar, on s’estableixi una coherència entre l’acció o la raó.
– Comprendre que els i les mestres són la que posen les condicions per tal d’afavorir la construcció d’aprenentatge i de significat. Els que fan de bastida per la construcció compartida del nou coneixement. Els que creen contextos d’aula que permetin generar accions i reflexions. Els que treballen des d’un enfocament de pràctica reflexiva i compartida amb la resta de mestres.
Perdona per l’extensió del meu comentari, però m’ha anat animant.
Molt bona feina Nati.
Hola Toni,
Moltíssimes gràcies per compartir la teva gran experiència!!!
Estic totalment d’acord amb les teves paraules sobretot quan dius “Hem de veure el treball per projectes no com una metodologia, sinó com una manera d’entendre com aprenen les persones”.
Un gran plaer poder aprendre dels que fa temps que treballeu per projectes.
Les teves aportacions enriqueixen molt l’article, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!
Una gran abraçada
Nati
Hola, Nati, m’ha agradat molt el teu article, moltes gràcies!
Nosaltres no treballem per projectes, però jo crec que ho hauríem de fer. No obstant, quan ho proposo als meus companys sempre em trobo amb dos arguments que a mi també em tiren enrere: què passarà amb els alumnes que van a fer batxillerat a l’institut del poble del costat i que no treballa per projectes? És evident que treballant per projectes deixes moltes parts del curriculum per cobrir. Vull pensar que molts alumnes es tornen més autodidactes i seran capaços d’adaptar-se, però heu fet un seguiment de com els hi va als alumnes en Bat? L’altre argument que em donen és que les classes es tornen no més “participatives” com dius tu sinó més sorolloses, no ens enganyem…jo que tinc unes migranyes molt fortes tinc por que hagi d’anar a l’institut amb taps… 🙂 com ho feu vosaltres perquè el soroll no us afecti a la salut?
Moltes gràcies!
Hola Maria,
Moltes gràcies per escriure el comentari i aportar els teus dubtes.
Intento respondre’t:
Què passarà amb els alumnes que van a fer batxillerat a l’institut del poble del costat i que no treballa per projectes?
En els darrers anys ja han anat sortint generacions d’alumnes que han treballat en una escola per projectes i després han anat a un institut tradicional i s’han adaptat perfectament. Considero que la filosofia del treball per projectes és potenciar que els infants aprenguin a aprendre i que siguin el màxim d’autònoms i responsables del seu aprenentatge. Entenc que sorgeixi aquest dubte però considero que ja està demostrat que no ens ha de fer patir.
Respecte a el segon dubte que comentes: Com ho feu vosaltres perquè el soroll no us afecti a la salut?
En una escola que treballi per projectes es potencia molt el diàleg entre els infants. Per tal que hi hagi diàleg no hi pot haver soroll perquè si n’hi ha, és impossible que ens sentim i ens entenguem. Per tant des de petits es treballa molt l’hàbit de saber escoltar, saber esperar, respectar el torn de conversa…. i fruit d’aquest treball es poden tenir aules participatives sense ser aules sorolloses.
Una de les coses que vaig notar més quan vaig entrar a treballar en una escola que treballen per projectes, és que els infants podien estar una hora sencera parlant i dialogant. NO hi havia soroll, no calia intervenir per demanar ordre, sabien gestionar la conversa com ho fem els adults.
Val la pena provar-ho, ja que treballar per projectes aporta molts beneficis i treballa aspectes molt importants pel creixement dels infants.
Seguim en contacte.
Nati
Nati, gràcies per compartir les teves idees i la teva experiència amb els docents,
El que tothom pugui enriquir-se de les teves aportacions proporciona que els alumnes gaudeixin i s’interessin pel coneixement i queles/ els mestres millorem la nostra tasca i ampliem horitzons. , això és fer escola!!
Moltíssimes gràcies
Hola Laura,
Moltes gràcies a tu per les teves amables paraules i per seguir el bloc. El que em dius m’anima i em dóna força i energia per seguir escrivint i lluitant per millorar l’educació.
Moltes gràcies!! Una gran abraçada
Nati
Hola Nati i cia!
Enguany m’he proposat donar un tomb amb les meues classes de FOL a cicles formatius. La veritat és que no sé per on començar i si ho faré bé. La idea que tinc és la d’anar plantejant preguntes relacionades amb el currículum i si s’escau que aquestes preguntes vagen obrint-nos camí cap a nous camins i formulacions. Poc a poc amb aquestes formulacions, discussions a classe, dinàmiques grupals i casos pràctics que plantege als grups anem bolcant tota la informació en un blog el qual es podria presentar a fi de curs per tot el centre. Podria avaluar-ho tot en una rúbrica.
No sé, com està tot, però el que no abandonaria seria la típica prova escrita, potser no tan exhaustiva com les que feia abans, però per justificar el que diu la programació en una auditoria.
No sé si queda molt cutre, però com em deia una company especialista en Projectes: “aquí no hi ha camins marcats, es van marcant cada dia”. A veure com ix tot.
Salutacions cordials i gràcies per l’article i les experiències que compartiu!!
Pere
Hola Pere,
Moltes gràcies per compartir les teves inquietuds i projectes!!!! El teu plantejament és molt correcte i estic segura que et funcionarà molt bé. Els infants estaran més implicats amb el que treballaran i la seva motivació augmentarà. Això a la vegada afavorirà el seu aprenentatge i permetrà que aprenguin de manera més significativa!!
Pel que fa a l’avaluació pots utilitzar diferents eines que et siguin útils: carpeta d’aprenentatge, portafolis, diari de classe, rúbriques. També pots fer algun tipus de prova individual escrita però serà molt diferent a un examen memorístic. Pots demanar-los que amb un mapa conceptual reflecteixin tot el que han estat aprenent. També els pots formular una pregunta d’aplicació que els demani aplicar els continguts apresos per poder-la respondre.
Molta sort en aquesta nova etapa que estàs a punt de començar, segur que gaudiràs molt!!
Ja ens aniràs informant 😉
Nati
Hola Nati,
Jo fa temps que miro d’animar als companys del centre de secundaria i a l’equip directiu per començar a fer el canvi i treballar per projectes, però sempre em donen la mateixa resposta:
El centre té cinc línies, és massa gran per organitzar-se per projectes.
No tenim espais grans (les aules són petites i només tenim una sala d’actes no massa gran)
La plantilla del claustre canvia cada any entre 15 i 35% i així no podem garantir que continuïn els projectes o la metodologia…
La tipologia d’alumnat no ho permet (no ens ho han reconegut, però podríem quasi ser d’alta complexitat)…
I és molt frustrant que passi el temps i no s’hi pugui fer res…
Hi estàs d’acord que són motius suficients per no implementar-ho?
Moltes gràcies!
Bon dia Sílvia,
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Respecte a el que comentes, com a mestra crea molta impotència voler canviar les coses i veure que el teu entorn no es mou i només posa bastons a les rodes.
Com sempre podem trobar molts motius, si volem, per justificar-nos i no canviar res. És evident que en el teu institut no ho tindríeu fàcil perquè la manca d’espai és un problema, el fet de ser un institut tan gran costa molt convèncer a tants professors, tenir un claustre poc estable pot ser un problema o al meu entendre pot aportar riquesa…
Pel que fa a la tipologia d’alumnat, considero que precisament treballant per projectes els infants aconsegueixen connectar molt més amb els aprenentatges que a la manera tradicional. Si teniu uns infants desmotivats, passius, conflictius… treballant per projectes podreu connectar-hi més, motivar-los i despertar-los l’interès per aprendre.
També cal tenir en compte que no es poden canviar les coses d’un dia per l’altre, però es poden anar incorporant petites innovacions. Per exemple es pot dedicar dues o tres hores setmanals a treballar per projectes i mantenir les altres franges horàries tal com les teniu ara.
Cal tenir en compte que cada persona som diferents i per tant, cada mestra és diferent. Té unes creences, unes inseguretats, unes pors… No podem forçar a ningú a fer el canvi, però tampoc pot ser que la por al canvi d’alguns mestres faci que no es pugui fer res.
Recomano que es comenci creant un grup de mestres amb ganes de provar d’impulsar el treball per projectes i es dediqui unes franges horàries per poder-ho fer. Aniria bé que aquests mestres compartissin als seus companys el que van fent per tal que els encomanin ganes i els animin a provar-ho.
De mica en mica els mestres s’aniran animant i es pot anar augmentant la franja horària en què es treballa per projectes.
És molt important el treball en equip entre els mestres per poder-nos enriquir entre tots i ajudar-nos en moments de dubtes.
Espero haver-te pogut orientar una mica. Et recomano que intentis fer petits canvis que et facin sentir que ja esteu començant a canviar coses. En cas que vegis que en el teu institut no es pot canviar res i et sentis impotent i frustrada davant aquesta realitat, potser en un futur t’hauràs de plantejar un trasllat per poder conèixer la realitat que hi ha en altres instituts i buscar el teu espai per poder construir.
Molts ànims i ja ens aniràs explicant la teva aventura.
Seguim en contacte 😉
Nati
Hola Nati!
Encantada de contactar amb tu.
A la meva escola hem decidit treballar l’àmbit de coneixement del Medi fent servir la metodologia de treball per projectes.
Els problemes han sorgit a l’hora de programar ja que alguns pensen que no es poden programar els projectes ja que el contingut d’aquests depèn dels interessos dels alumnes, mentre que d’altres pensen que sí que s’ha de programar, establint uns continguts i objectius mínims a partir dels quals es realitzarà l’avaluació, tot i que evidentment aquests objectius i continguts seran enriquits amb les aportacions de l’alumnat en atendre la seva curiositat.
Ens podries compartir la teva opinió sobre la necessitat de programar els projectes o no fer-lo, siusplau?
Moltes gràcies per endavantat,
Atentament,
Natalia
Hola Natalia,
Perdona el retard en respondre el correu electrònic, com sempre hi ha molt estrès en el final del trimestre.Em sap greu.
És difícil respondre el que em demanes amb quatre línies. En el treball per projectes no podem programar perquè tot el que passa en el projecte no depen exclusivament del docent, sinó que ho concstruim conjuntament amb els infants. Això fa que junts anem prenent decisions que fan avançar el projecte. No podem programar a llarg termini què treballarem perquè ho anem decidint conjuntament i no ho sabem.
Treballant per projectes no hi ha un camí establert que ens marca què treballarem, sinó que el camí l’anem decidint conjuntament i és imprevisible. Si volem que els infants siguin realment els protagonistes del seu aprenentatge i que s’impliquin en el projecte, hem de ser capaços d’anar al dia. Nosaltres com a docents tampoc tenim clar tot el que es treballarà en el projecte. Cal que deixem que el projecte vagi avançant i aprofitant totes les oportunitats d’aprenentatge que el projecte ens anirà oferint.
Els projectes prefixats per part dels docents, són projectes sobre una temàtica en concret, en què ja hi ha un seguit de propostes didàctiques programades i pensades pels docents. En aquest cas no podem dir que treballem per projectes sinó que estem fent un projecte o centre d’interès.
Espero Natalia haver-te ajudat a resoldre el dubte que teniu.
Seguim en contacte 😉
Nati
Bona tarda,
En primer lloc, gràcies pel teu article ja que mostra que es necessiten fer molts canvis per a que es puguin posar en pràctica a les escoles i instituts.
Al meu institut encara no s’ha emprat aquesta manera d’ensenyar per projectes. Per tant, aquí sí que hi ha molt de camí a fer, de conscienciació per part de l’equip directiu i del conjunt del claustre de professors/es.
Penso que encara hi ha molts dubtes, pors i formes de treballar arcaiques entre els docents i que s’han de canviar moltes coses.
Alguna vegada, algun docent ha proposat que es treballi per projectes, però no ha tingut el suport de l’equip directiu per engegar una cosa així. A més, si tampoc s’implica la direcció, el claustre no s’anima a reprendre-ho. A part, crec que es necessitaria formar als docents en matèria d’ensenyar per projectes i aconseguir que els horaris lectius s’ajustin per a que tots tinguem temps per poder fer les coordinacions necessàries per poder ensenyar als nostres alumnes d’aquesta forma tant innovadora.
Tanmateix, hauria d’haver canvis metodològics, organitzatius i a l’avaluació i, també la implicació de les famílies en les activitats que es duen a terme a l’institut.
Salutacions
Mercè G.
Hola Mercè,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per les teves reflexions.
Com dius, per treballar per projectes cal que s’impliqui tot el centre i és molt important que l’equip directiu ho respaldi.
Cal fer canvis significatius al centre, canvis pedagògics, metodològics, organitzatius, gestió d’aula, avaluació…
Espero que en el vostre institut us animeu a treballar per projectes. Veureu com la implicació, participació i motivació dels infants no té preu.
Ja ens explicareu.
Una gran abraçada.
Nati
Moltes gràcies Nati pels teus consells!
Com m’agradaria que la Direcció s’impliqués en aquesta nova forma de treballar. Suposo que de mica en mica s’anirà implementant.
Salutacions
Mercè G.
Un article molt interessant i molt ben explicat tots els canvis i aspectes a tenir en compte alhora de treballar per projectes. Trobo que encara hi ha una manca d’interès a fer el salt i treballar al 100 per 100 per projectes. A la meva escola i a l’etapa d’educació infantil fem projectes de descoberta, ja que la majoria de vegades el que els interessa als infants són els animals. Se’ns fa molt difícil sortir d’aquest tema i ens hem plantejat presentar nosaltres el tema com per exemple les bicicletes o l’aigua i a veure on ens porta. Altres aspectes que s’han de millorar són els horaris més oberts i flexibles i la manca d’hores per trobar-nos amb els nostres companys per tal de millorar la nostra tasca. Així com les avaluacions, ja que tot i que es treballa de manera globalitzada sembla que el més important és com van en lectoescriptura. Com ha evolucionat el seu discurs, el traç, dibuix, socialització, perdre pors, acceptar les equivocacions com quelcom positiu, la companyonia, les ganes de fer, l’esperit crític, la gestió d’emocions, etc. tot això queda en segon pla.
Hola Elisa,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per les amables paraules.
Pel que fa a escollir el tema, penso que no ens hem de limitar sempre als temes que escullen els nostres infants, ja que això penso que te algunes limitacions:
– Escullen les temàtiques sobre el que saben i hi ha molts altres temes que no coneixen, que no podríem treballar mai si no els ajudem a ampliar el seu ventall.
– Escullen temàtiques molt allunyades que no ens permeten treballar a partir de l’entorn proper.
– Els agrada molt treballar els animals i ens podríem trobar limitats a treballar sempre la mateixa temàtica.
Penso que és important que sempre tinguem en compte els interessos dels infants, però també és important que puguem enriquir el seu repertori.
Estic molt d’acord amb el que comentes, cal fer canvis en els horaris, trobar hores per fer reflexió pedagògica, canvis en l’avaluació…
Espero que a les escoles puguem incorporar estones per reflexionar pedagògicament i anar promovent canvis que ens permetin connectar amb els nostres infants.
Moltes gràcies Elisa per escriure el comentari 😊
Estem en contacte 😉
Nati
Molt enriquidor, útil i interesant l’article. El que em fa veure i reflexionar és que els continguts que cal treballar, els mestres ja planifiquem uns temes o centres d’interès i per molt que intentem treballar per projectes ja tenim unes tasques planificades i amb un temps concret. Això va totalment en contra.
Tenim els models de la nostra educació molt interioritzats i això costa molt de modificar. Cal un canvi de tot l’equip docent per poder dur a terme una educació globalitzada.
Hola Marta,
Estic molt d’acord amb les teves paraules. Sovint confonem el treball per projectes amb fer projectes o centres d’interès.
En el treball per projectes, els docents no podem planificar que farem en el projecte sinó que, de manera conjunta, els infants i els docents anirem decidint el que anirem fent en el projecte.
Volem que els infants aprenguin a aprendre, que s’impliquin en el que fem a l’aula, que facin propostes, que prenguin decisions, que siguin crítics i reflexius, que aprenguin a treballar en equip …
En els projectes o centres d’interès, el docent sol ser qui planteja les propostes a l’aula i els alumnes fan les propostes que proposa el docent.
Com dius, costa molt fer canvis. Parlem molt d’innovació educativa, de posar els infants al centre de l’aprenentatge, de donar protagonista als infants…. però encara segui molt arrelats al model tradicional.
Cal que fem un canvi de mirada, que a les escoles hi hagi espai per la reflexió pedagògica i que els claustres i equips directius treballem en equip per donar resposta a les necessitats dels infants d’ara.
Molts gràcies per escriure el comentari 😉
Estem en contacte 😘
Nati