L’escola ha de ser un lloc on infants i docents vulguem anar cada dia, amb motivació, amb ganes d’aprendre, de conviure, de gaudir d’aventures i de viure noves experiències.
La realitat que vivim actualment és que, malauradament, molts infants vénen desmotivats a l’escola/institut, amb poques ganes de participar i d’aprendre. Això fa que els docents també ens sentim desanimats davant de l’apatia, el poc interès i la poca motivació que els infants ens demostren.
En aquest article recullo algunes premisses de com crec que hauria de ser l’escola/ institut on, tant els infants com els adults, hi vulguem anar i vulguem aprendre. Espero que et sigui útil 😉
Una reflexió pedagògica necessà ria
Davant d’aquesta situació, cal que puguem incorporar en el nostre dia a dia com a docents, espai per a la reflexió pedagògica. Una reflexió pedagògica que ens permeti reflexionar sobre com ha de ser o hauria de ser l’escola/institut, amb l’objectiu principal d’aconseguir que els infants hi vulguin anar i hi vulguin aprendre.
Una reflexió que ens permeti trobar moments per parar i reflexionar sobre Què fem?, Per què ho fem? i Com ho fem?
Si fem aquest procés de reflexió, ens adonarem que actualment l’escola s’ha sistematitzat massa, potser veurem que és massa acadèmica i fins i tot monòtona.
Si som empà tics i mirem l’escola des dels ulls dels infants ens adonarem que:
- Els infants a vegades s’avorreixen a l’escola.
- Els aprenentatge fragmentats per à rees pels infants no té sentit.
- Sovint no veuen la utilitat dels aprenentatges que s’ensenyen a l’escola.
- L’exigència de treballar tots els continguts dels currÃculum els encomana estrès.
- La descontextualització dels aprenentatges, dificulta la seva comprensió.
- La memorització de continguts, sense sentit, se’ls fa molt feixuga.
- L’excés de feina els fa sentir-se desbordats.
- L’allau d’informació/continguts els sobresatura.
- L’avaluació tradicional els fa viure l’educació amb angoixa …
Reflexionem sobre què podem fer per donar resposta a les necessitats dels infants d’ara. Visualitzem una escola on hi vulguin anar, una escola que els desperti l’interès i les ganes d’aprendre, una escola que els ajudi a créixer com a persones, una escola que els ofereixi l’oportunitat d’interaccionar amb els altres, una escola plena de vida i molt motivadora.
Jo he fet aquest procés de reflexió i aquesta és l’escola que m’agradaria que poguéssim oferir als nostres infants i joves, l’escola que penso que ens permetria a tots i totes tenir ganes d’ensenyar i aprendre.
Com ha de ser l’escola on tots i totes volem aprendre?
En aquest apartat recullo algunes premisses de com crec que hauria de ser l’escola/ institut que penso que ens permetria a tots i totes tenir ganes d’ensenyar i aprendre.
Una escola/institut:
- Que desperti el desig d’aprendre en els infants.
- Que sigui acollidora i possibiliti que els infants se sentin membres de la comunitat.
- Que ofereixi reptes cognitius atractius.
- Que es basi en una polÃtica d’igualtat on tothom hi és benvingut/da.
- Que potenciï que els infants i joves s’impliquin en el que es fa a l’escola.
- Que valori la diversitat i el respecte per les diferències.
- Que possibiliti que els infants visquin experiències motivadores i estimulants.
- Que eduqui i acompanyi emocionalment als alumnes.
- Que possibiliti que els infants gaudeixin dialogant i conversant.
- Que potenciï i valori la creativitat.
- Que afavoreixi que es creïn vincles potents entre infants i mestres.
- Que valori les potencialitats i habilitats de cada infant.
- Que potenciï que els infants aprenguin a gestionar el seu aprenentatge.
- Que fomenti valors com la convivència, l’amistat, la solidaritat…
- Que permeti experimentar i vivenciar els aprenentatges.
- Que faciliti espai pel joc i la diversió.
- Que permeti que els infants gaudeixin aprenent.
- Que potenciï la cooperació i el treball en equip.
- Que sigui flexible i estigui oberta als canvis.
- Que afavoreixi que els infants aprenguin a aprendre.
- Que disposi d’unes instal·lacions i un entorn agradable pels infants.
- Que permeti integrar les noves tecnologies.
- Que possibiliti que infants diferents aprenguin junts.
- Que ofereixi un ambient de serenor i tranquil·litat.
- Que ofereixi oportunitats riques i variades per aprendre.
- Que sigui un espai de creació i descobriment.
- Que connecti amb les famÃlies, el barri, el poble…
- Que possibiliti que els infants gaudeixin aprenent.
- Que afavoreixi que infants i adults creïn una comunitat harmònica, productiva i feliç.
- Que potenciï que els infants aprenguin a pensar i ser crÃtics.
- Que ofereixi un espai i temps per gaudir lliurement de la lectura.
- Que potenciï que els infants siguin autònoms.
- Que afavoreixi una relació d’interdependència positiva entre els membres de l’escola.
- Que potenciï la part artÃstica (música, dibuix, dansa….)
- Que connecti amb l’entorn i potenciï un bon treball d’investigació.
- Que afavoreixi el creixement personal dels infants.
- Que eduqui per afavorir que els infants siguin competents.
- Que possibiliti que els infants es puguin moure lliurement per l’escola.
- Que afavoreixi la interacció entre els infants de diferents edats.
- Que disposi d’un pati que ofereixi possibilitats d’aprenentatge i de convivència.
- Que potenciï que els infants se sentin part important de l’escola.
- Que afavoreixi que els infants s’ajudin uns als altres.
- Que possibiliti que els infants se sentin acollits i segurs.
- Que potenciï que els infants aprenguin a ser autodidactes.
Conclusió
És important que els docents, en el nostre dia a dia, disposem d’estones per poder reflexionar pedagògicament sobre l’educació.
Aquesta reflexió ens permetrà detectar les necessitats actuals a què hem de donar resposta les escoles bressol, escoltes i instituts d’avui, identificar les mancances i pensar quins canvis estructurals, d’espais, d’organització, de gestió, d’horaris, de metodologia, d’avaluació, de concepció de l’aprenentatge… caldrà fer i en quina direcció per poder atendre de la millor manera possible els infants.
El canvi no es pot fer de cop si es vol fer bé, es tracta d’un procés d’adaptació i de millora continua. Les escoles estan vives i han d’estar en moviment constant per poder-se adaptar a les realitats socials i a les necessitats dels infants. L’escola ha de ser capaç d’entomar els canvis que s’estan produint i els que vindran.
No podem reproduir esquemes del passat si volem que els infants vulguin anar a l’escola. Necessitem que estiguin motivats, proactius, oberts a l’aprenentatge i disposats a gaudir de les oportunitats que s’ofereix des de les escoles i els instituts.
Què en penses? Comparteix la teva opinió fent un comentari. Moltes grà cies 😉
Em sembla una reflexió molt interessant, importantÃssim…
Tot i que aquà fas referència únicament a l’escola, la situació socioeconòmica de la famÃlia condiciona molt el que passa a les aules. De vegades, quan faig alguna activitat pens que, per estadÃstica, a l’aula hi ha d’haver algun alumne/a que pateixi abusos, a que no mengi suficient, o que no tengui una vivenda digne, o que passi fred a casa, o que els pare s’acabin de separar, o que li facin bulling… En fi, podria seguir, però crec que de cada vegada hi ha més infants i joves a les aules que pateixen alguna d’aquestes situacions i aixà tot es fa molt complicat…
Tot això no ho dic per què ens demorimim sinó just el contrari, per tenir-ho en compte a l’hora d’exigir als alumnes…
Grà cies per l’article
Hola Carles,
Moltes grà cies per aportar les teves reflexions. Estic totalment d’acord amb les teves paraules, a les aules tenim infants que viuen realitats molt diferents.
Per això penso que entre tots hem de ser capaços de construir una escola que pugui tenir en compte totes aquestes realitats, que pugui atendre als infants tenint en compte les seves necessitats, que pugui aportar als infants que tenen realitats molt difÃcils un espai agradable i acollidor que puguin considerar casa seva…
Com dius, cal que tinguem en compte les realitats que viuen els nostres infants i que els ajudem a créixer com a persones perquè puguin aprendre a superar els obstacles que s’aniran trobant a la vida.
Agraeixo molt la teva aportació. MOLTES GRÀCIES!
Seguim en contacte.
Nati
Hola!! Article molt interessant, pero una escolar de on tots i TOTES volen aprender. EstarÃa millor utilizar un llenguatge inclusiu
Hola Carmen,
Tens tota la raó, seria més correcte.
Però com que volia fer referència a TOTS: mestres, professors, adults, infants, nois, noies…. he pensat que amb TOTS podria intentar fer referència a la gran diversitat.
També en tractar-se d’un tÃtol vaig voler resumir al mà xim perquè fos un tÃtol curt i atraient.
Però reconec que hauria sigut més correcte posar: Tots/es.
Moltes grà cies per la teva aportació. T’ho agraeixo molt.
Seguim en contacte.
Nati
M’ha agradat.
Endavant amb la idea. M’ha fet pensar una mica més.
Grà cies.
Hola Rosa,
Moltes grà cies per escriure el comentari i per les teves amables paraules!
Com dius” Endavant amb la idea!!!”
Seguim en contacte.
Nati
És difÃcil motivar a l’escola si ja venen desmotivats des de casa. Deixeu de carregar el mort al professorat de problemà tiques estructurals de la societat actual.
Hola Xavi,
Moltes grà cies per escriure el comentari i compartir la teva opinió.
Estic d’acord amb el que comentes, hi ha uns problemes de societat, problemes en l’à mbit familiar, excés d’informació que ens sobresatura a tots, dependència de les pantalles….
La desmotivació dels infants no és exclusivament un tema de les escoles. Cal que fem canvis importants a nivell de societat perquè és evident que no anem bé.
Estem en contacte
Nati