Ja fa dues setmanes que ha començat el tercer trimestre. Un trimestre totalment atípic que és un gran repte pels docents, els infants i les famílies.
En aquestes dues setmanes hem provat noves maneres de treballar, hem contactat amb les famílies, hem aconseguit que els infants es retrobessin… Han estat dues setmanes molt intenses i estem tots esgotats.
Crec que per anar polint la nostra manera d’educar en aquesta nova realitat, és molt important que hi hagi reflexió pedagògica que ens permeti redefinir i millorar les nostres accions com a docents.
Hem començat la nostra tasca en ple confinament d’una determinada manera, fruit de les presses, del nostre desconeixement, de la incertesa i de la immediatesa. Però que hàgim començat d’una manera, no vol dir que sempre ho hàgim de fer igual. Com a docents sempre volem millorar la nostra tasca educativa per poder donar una millor atenció als nostres infants i famílies.
En aquest article proposo 4 passos bàsics que considero que poden ser molt útils per redefinir la nostra tasca com a docents mentre duri el confinament.
________________________________________________________________________________________
Com valorar el que hem fet fins ara?
PARAR
Per valorar com ha funcionat la nostra tasca com a docents, reflexionar sobre el que estem fent, identificar punts forts i febles, i plantejar propostes de millora; el primer pas imprescindible és PARAR.
Sovint l’estrès del dia a dia ens porta a mantenir formes de treballar de manera mecànica. Som com una roda que baixa per un pendent i segueix rodant imparable.
Un cop dins la inèrcia i l’estrès, la roda en la qual estem immersos ens impedeix veure el nostre entorn. La roda gira a tanta velocitat que sense voler potser ens deixem coses, potser en xafem d’altres, potser descuidem detalls, potser oblidem … un gran recull de potsers inevitables fruit de la velocitat i la inèrcia descontrolada.
És necessari que, per millorar la nostra tasca docent, parem un moment i aixequem el cap per reflexionar.
________________________________________________________________________________________
PREGUNTAR
Per valorar com ha funcionat la nostra acció com a docents, el segon pas que cal fer és PREGUNTAR.
És imprescindible que un cop hàgim parat, aixequem el cap, mirem al nostre entorn i PREGUNTEM. Volem tenir feedback dels infants, les famílies i els companys docents per identificar com valoren l’acció educativa que estem duent a terme.
Encara que ho fem el millor possible, amb tota la nostra bona intenció, ens podem equivocar. Ens interessa veure en què podem millorar i com podem ajudar als infants i les famílies. Això ens fa ser més bons docents i, per sobre de tot, més bones persones.
Així que, preguntem per saber, per tenir aquest feedback que ens permeti millorar i ajustar la nostra proposta educativa.
Per obtenir aquest feedback podem utilitzar diferents eines:
- Escriure un correu electrònic.
- Fer una trucada telefònica.
- Elaborar una enquesta amb Google Forms.
Què volem detectar?
Preguntem per obtenir informació que ens permeti identificar:
- Si les propostes educatives són motivadores.
- Si la quantitat de tasques encomanades són adequades.
- Si les propostes didàctiques reben bona acceptació.
- Si el grau de dificultat de les tasques s’adequa als infants.
- Si infants i famílies tenen accés a les propostes plantejades.
- Si les propostes didàctiques s’adeqüen a la realitat/necessitat del moment.
Quines preguntes podem formular per extreure informació útil?
A continuació us proposo alguns exemples de preguntes que podeu formular als infants, a les famílies i als companys docents:
Infants
- T’agraden les activitats que estem fent?
- Et semblen difícils?
- Quanta estona fas de feina cada dia?
- T’han d’ajudar els pares per fer les feines?
- Teniu prou ordinadors a casa per treballar?
- Voldries proposar alguna activitat?
Famílies
- Considereu que la quantitat de tasques encomanades són adequades?
- Penseu que el tipus d’activitats s’adeqüen a les necessitats del vostre fill/a?
- Valoreu que a nivell tecnològic podeu donar resposta al que se us demana des de l’escola?
- Considereu que heu d’ajudar molt al vostre fill/a a fer les tasques educatives?
- Voleu plantejar alguna proposta de millora?
Docents
El treball en equip i la comunicació entre docents és imprescindible. Cal que estiguem en contacte permanent per intercanviar opinions, punts de vista, recursos, neguits, dubtes, pors …
La situació actual que estem vivint és totalment atípica i ens ha fet adaptar-nos a marxes forçades a una realitat totalment diferent. Quan ens treuen de la nostra zona de confort, quan es capgirar totalment el nostre món, quan hem de modificar tot el que hem estat fent fins al moment, quan ens hem de reinventar a marxes forçades és inevitable tenir dubtes, neguits, pors, nervis …
Ara més que mai necessitem donar-nos suport entre els docents, per junts enfrontar-nos a aquesta incertesa. Treballant en equip tots sumem, ens ajudem i podem donar una millor resposta educativa a les necessitats actuals.
Us proposo algunes preguntes que ens podríem formular com a docents?
- Com estàs vivint la situació de docent en ple confinament?
- Estàs d’acord amb les actuacions que hem estat duent a terme fins al moment?
- Consideres que caldria canviar/ modificar alguna cosa?
- Creus que les accions educatives donen resposta a les necessitats dels infants?
- Tens alguna proposta de millora que podríem impulsar?
________________________________________________________________________________________
Com redefinir el que volem fer a partir d’ara?
PENSAR
Un cop hem PARAT la inèrcia que portem, hem PREGUNTAT per saber l’opinió dels infants, famílies i docents, ens toca PENSAR.
Cal que siguem capaços de plasmar, a partir de la informació que hem extret amb el feedback amb els infants, famílies i docents, com ha funcionat en aquestes dues setmanes l’acció educativa que hem dut a terme.
Pot ser útil elaborar tres columnes per recollir els aspectes que han funcionat, els aspectes que no han funcionat i les propostes de millora.
Amb aquesta informació ben estructurada podrem PENSAR amb calma com podem ajustar/modificar/millorar la nostra tasca educativa un cop detectades les necessitats actuals.
________________________________________________________________________________________
PROGRAMAR
Finalment, després de PARAR i aixecar el cap, PREGUNTAR per saber, PENSAR per millorar; finalment ens cal PROGRAMAR.
Cal PROGRAMAR com continuarem la nostra tasca educativa després dels ajustaments, modificacions i millores necessàries per donar una resposta educativa el màxim d’adequada possible per ajudar als infants i les famílies.
En aquest programa tindrem en compte el feedback amb els infants i famílies i les reflexions fetes a partir de la informació extreta. Això ens portarà a programar tenint en compte:
- Si volem modificar les propostes educatives que proporcionem als infants.
- Reduir la quantitat de tasques educatives que els demanem.
- Modificar la periodicitat amb què demanem les tasques.
- Buscar nous formats per facilitar l’accés als infants i les famílies.
- Modificar les eines d’avaluació utilitzades fins al moment.
- Buscar nous canals de comunicació per contactar amb els infants/les famílies.
________________________________________________________________________________________
CONCLUSIÓ
La situació actual que vivim no és fàcil per ningú. És important que l’aprenguem a viure el millor possible i que com a docents, no ho malvisquem, sinó que enfoquem aquesta experiència vital com una oportunitat de creixement personal.
És important que no ho visqueu sols/es, no penseu que sou els únics/es que viviu amb estrés, amb neguit i amb incertesa aquesta situació. És un gran repte per tots i totes, però estic segura que trobarem la manera de poder-hi donar resposta.
Com ja vaig comentar en l’anterior article “Què podem fer com a docents el 3r Trimestre?” En la situació que ens trobem actualment cal que tinguem present que els continguts acadèmics no són el més important. El que és important és que acompanyem a les famílies en aquests moments difícils i que vetllem perquè els infants/adolescents estiguin el màxim de bé possible malgrat les circumstàncies actuals.
Vigilem que, amb la nostra bona intenció, no saturem a les famílies amb massa tasques educatives que els facin viure el confinament amb més estrès del que ja viuen a causa de la dificultat de la situació. En aquests moments m’atreviria a dir que molts docents estem estressats i alhora doncs molts infants i famílies també ho estan.
És molt recomanable que proveu de seguir els 4 passos que us proposo en aquest article: PARAR, PREGUNTAR, PENSAR i PROGRAMAR, per intentar ajustar la vostra proposta educativa i viure tots plegats amb una mica més de serenor, pau i tranquil·litat.
Com ja us vaig comentar anteriorment, en el blog maresipares.cat, trobareu 40 articles amb gran varietat de propostes lúdic educatives perquè les famílies puguin gaudir aprenent amb els seus fills i filles. Defugim oferir només activitats acadèmiques, proposem a les famílies activitats educatives que permetin enfortir els vincles familiars i gaudir aprenent.
Espero que l’article t’ajudi en aquests moments d’incertesa. Molts ànims i et convido a escriure un comentari. Moltes gràcies 😉
Molt interessant.
És una bona reflexió i una bona estratègia per millorar i avançar.
Moltes gràcies
Hola Antònia,
Moltes gràcies per les teves amables paraules i per escriure el comentari.
T’ho agraeixo molt.
Segur que ens en sortirem 😉
Seguim en contacte.
Nati
Aviu més que mai es poc veure la importàcia de la competencia digital docent i la importància de la programació que molt d’autors amb destacat al llarg del temps com Blazquez, Velaquez, Sanmarti, Ruiz Perez…
Pens que els docents s’extressem per dues raons, carencies en la competencia digital i execss d’alumes per mestre .Això provoca que els docents no puguin atendre les necessitats de cada alumne.
Per això vull destacar que som molts les/ els mestres que no tenim feina i estem preparats per fer feina i podríem solventar molts dels plantejatments proposats .
Pens que és el temps indicat per demanar més presupost per l’educació i teneir 15 alumnes per docent. D’aquesta manera donarien feina a molts de docents aturats. A més podriem donar suport als mestres que tenen carencies en la competencia digital i atendre les necessitats de manera individualitzada dels nostres alumnes.
Hola María,
Moltíssimes gràcies per escriure el comentari i per aportar el teu punt de vista.
Entre tots ens enriquim i cal que ho puguem veure tot amb perspectiva.
Considero que en el camp de l’educació ens podríem replantejar moltes coses. Quines són les prioritats de l’educació d’avui, com donem resposta a les necessitats dels infants, què necessitem els docents, quin valor té l’educació en la societat, com podem recuperar el paper dels docents… i un llarg etcètere de coses.
Potser hauríem de començar per una i anar donant forma a l’educació que volem.
Altre cop moltes gràcies per escriure el comentari.
Seguim en cotnacte 😉
Nati
Nati molts mestres ens sentim ofegats. Perquè no només som mestres sinó que també tenim una casa, família, tasques domèstiques, sortir a comprar, fill/es que ajudar amb els deures, etc. És el que dius… parar, reflexionar i TORNAR a començar!
Bon dia Bàrbara,
Estic totalment d’acord amb les teves paraules, estem estressats i ofegats per un TOT asfixiant.
Per això trobo important que parem.
Si veiem que no estem bé, que no ens sentim a gust amb la realitat actual, val la pena parar per intentar fer les coses d’una altra manera.
Em sembla que els mestres estem tots ofegats, però diria que les famílies i els infants també.
Molts infants, per exemple les meves filles, estan rebent una allau de tasques que considero desmesurat i educativament parlant poc eficient que no ajuda als infants si no que els afegeix estrès.
I els pares, com dius tenim moltes obligacions, més el teletreball i ajudar als nostres fills/es amb els deures…. Realment és esgotador.
Si aquesta situació l’estem vivint un nombre important de docents, infants i famílies, potser podríem replantejar com estem fent les coses, no?
Espero que trobem la solució i encaminem el tram final del confinament amb una mica més de serenor.
Moltes gràcies per escriure el comentari Bàrbara. T’ho agraeixo molt.
Nati
Totalment d’acord amb el que planteges, gràcies per fer visible com ens sentim
Hola Joan,
Moltes gràcies a tu per les teves amables i per escriure el comentari.
A veure si entre tots aconseguim trobar el punt just per ajudar als infants i les famílies.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Bon dia,
Comparteixo amb vosaltres totes i cadascuna de les vostres paraules i sensacions.
Fins ara he pogut controlar tot l’allau de feina . Ara , començo a tenir ansietat per haver de fer de tot: mare, filla, mestra, psicòloga amb les famílies, acompanyament emocional de les famílies escola i personal , creativitat i adaptació contínues, videoconferències i altres etc… que totes coneixeu. La resposta de les famílies és molt correcta. Són els equips directius que pressionen. Em preocupa que quan tornem a la feina se’ns exigeixi el 100%. Nosaltres necessitarem d’un acompanyament emocional i també temps d’adaptació físicament. No s’està tenint en compte que els/es mestres també estem confinats. Una altra vegada més, estem demostrant que som “especialment increïbles”. I això només es pot fer amb VOCACIÓ. Ànims per tot@s els mestres!
Gràcies Nati per pensar en nosaltres i ajudar-nos en aquesta tasca.
Hola Maite,
Estic totalment d’acord amb les teves amables paraules, diria que aquest estrès, aquest sentiment de no poder arribar a tot és generalitzat.
Per això penso que és important que parem i pensem què cal que fem a partir d’ara.
Sense voler estem saturant de feina a les famílies i als infants que també estan visquent amb estrès.
Potser en aquests moments podríem recomanar a les famílies que juguin a jocs de taula, que llegeixin, que facin activitats més lúdiques i aconseguiriem reforçar els vincles familiars.
Espero que sapiguem reconduir la situació i trobem la manera de viure de la millor manera el confinament.
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Una gran abraçada.
Nati
Moltes gràcies per les teues aportacions, sempre són molt assenyades i pràctiques. Almenys a mi, m’aportes un recull ordenat de moltes coses que ja estem fent i això em serveix per no oblidar-me’n de cap.
Hola Jesús,
Moltes gràcies per les teves amables paraules i per escriure el comentari. T’ho agraeixo molt!!
Espero que el blog us sigui útil 😉
Ànims i cuida’t molt.
Una gran abraçada.
Nati
Moltes gràcies Nati per aquestes reflexions i totalment d’acord amb la majoria d’opinions expressades a dalt! Ànims docents, pares, … i endavant !!!
Bona tarda Teresa,
Moltes gràcies Teresa per escriure el comentari.
Espero que sapiguem parar aquesta inèrcia per viure el confinament de la millor manera possible.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Gràcies, estic totalment d’acord!!! Va molt a bé dins de tota aquesta bogeria una pausa i una mica de reflexió!
Cuideu-vos molt!!!
Hola Neus,
Hi estic molt d’acord. Amb una pausa i una mica de reflexió segurament ho veurem tot més clar.
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Nati
Bon dia Nati!
Totalment d’ acord , jo tenia preparat un correu per enviar a les famílies perquè em diguessin com veien les activitats que els proposava, i veig que tu també veus que cal fer- ho! Moltes gràcies per les teves reflexions que sovint són les nostres , a vegades, dubtem però al llegir els teus articles em donen confiança i la raó!
Merci
Sara
Moltes gràcies per aquesta reflexió i per donar llum al camí que convé seguir. Una satisfacció llegir-te.
Hola Belén,
Moltes gràcies per les teves amables paraules i per escriure el comentari.
La satisfacció és tota meva 😊
Moltíssimes gràcies per llegir-me 😉
Gaudeix d’un molt bon cap de setmana.
Nati
Molt bona reflexió. Has exposat de forma clara i estructurada moltes de les meues reflexions, doncs és el que més em preocupa, que fer i com fer-ho. amb aquest plantejament, m’ajudes.
A més vull donar-te les gràcies per totes les teues aportaciones les trobe interessants i útil.
Hola Josep Enric,
Moltes gràcies per les teves amables paraules, te les agraeixo molt.
En aquests moments d’incertesa, costa saber com ajudar als infants i les famílies.
Em fa patir que un excés de deures estigui sent contraproduent per tots: infants, famílies i docents.
Cuida’t molt i seguim en contacte.
Nati