La pandèmia de Coronavirus ha capgirat totalment les nostres vides. Sabem quan va començar tot plegat, però encara no sabem quan acabarà.
Com a docents volem ajudar als nostres alumnes i les seves famílies perquè puguin viure el confinament de la millor manera possible, però veiem que no és gens fàcil de fer.
Avui comença el tercer trimestre, un trimestre totalment diferent. Un gran repte que cal analitzar amb cura per tal de donar resposta i ajudar tant als infants com a les seves famílies.
En aquest article explico com crec que hem d’enfocar aquest tercer trimestre per ajudar als infants i les famílies. Espero que et sigui útil i t’orienti en aquests moments d’incertesa.
Com ens afecta el COVID- 19?
El COVID-19 ens afectat de manera important i significativa en les nostres vides. Ser-ne conscients ens permet prendre mesures per gestionar millor la situació. El Coronavirus ha:
- Capgirat totalment les nostres vides.
- Limitat les nostres relacions socials.
- Trasbalsat les nostres emocions.
- Provocat la mort de persones estimades.
- Separat les persones i les famílies.
- Paralitzat els nostres projectes de vida.
- Afectat les rutines i els hàbits.
- Provocat problemes econòmics i laborals a moltes famílies.
- Limitat la llibertat i l’autonomia.
- Provocat que ens sentim dèbils i insegurs.
Aquestes repercussions del COVID-19 afecten tant a adults com a infants, encara que ens sembli que ells se’n mantenen al marge, cal que en siguem conscients i que vetllem per convertir aquestes adversitats en una oportunitat d’aprenentatge de vida.
Què ens ensenya el COVID-19?
El COVID- 19 ens està fent viure una situació excepcional que, malgrat la seva duresa, és una gran oportunitat d’aprenentatge i creixement personal per tots, adults i infants.
Aquesta oportunitat inclou:
- Aturar el ritme frenètic amb què vivim el nostre dia a dia.
- Reflexionar sobre la manera com vivim i replantejar-nos canvis que ens permetin gaudir de més qualitat de vida.
- Compartir més estones en família i enfortir els vincles familiars.
- Disposar de temps per implicar i educar els nostres fills/es en les tasques de la llar per fer-los més competents i més autònoms.
- Aprendre a gestionar les emocions: la por, la ràbia, la tristesa, l’enyorança, el dol …
- Educar la consciència social. Sentir-nos membres de la societat i ser conscients que l’esforç col·lectiu és un benefici per tots.
- Aprendre a autoregular-nos. Treballar l’autocontrol, la relaxació, el saber estar, el saber esperar, saber-nos comportar…
- Valorar la importància de la salut i la higiene. Ser conscients de la gran tasca que fan els serveis sanitaris i de com tots podem col·laborar-hi.
- Aprendre valors fonamentals per la vida: la solidaritat, l’empatia, la cooperació, el respecte, l’amistat …
- Ensenyar als infants a estar informats de l’actualitat. Descobrir què passa aquí i què passa arreu del món.
- Aprendre a valorar el que tenim i ser conscients de la fragilitat de la vida. Aprendre a viure l’aquí i l’ara.
Al blog maresipares.cat trobareu una infografia que us pot ser útil per compartir amb les famílies i explicar-los l’oportunitat d’aprenentatge i creixement personal que ens està aportant el Coronavirus.
Què podem fer com a docents?
Com a docents considero que és important que:
- Acompanyem les famílies en aquests moments difícils i els transmetem que el COVID-19, malgrat la dura realitat que ens està fent viure, també ens aporta molts aprenentatges.
- Expliquem a les famílies que no estem perdent el curs escolar, que en aquests moments els continguts acadèmics no són el més important, sinó que cal que aprofitem aquesta experiència de vida per ajudar als infants a créixer com a persones.
- Donem consells i orientem a les famílies per ajudar-los a viure, de la millor manera possible, la situació de confinament que vivim actualment.
- Busquem la manera d’obrir canals de comunicació amb les famílies per conèixer les diferents realitats i detectar quines són les seves necessitats.
- Donem pautes a les famílies perquè puguin organitzar-se, crear horaris, rutines i bons hàbits mentre duri el confinament.
- Reforcem positivament a les famílies. Que els ímputs que els arribi des de l’escola sigui que valorem les tasques i esforços que fan en el seu dia a dia.
- Creem canals de comunicació entre els alumnes perquè es puguin retrobar i puguin sortir del seu aïllament.
- Transmetem calma i serenor a les famílies i als infants per ajudar-los a viure aquest període de confinament.
- Vetllem per la gran diversitat de famílies que tenim, assegurant-nos que totes disposen dels recursos necessaris. Podem fer arribar ordinadors a les famílies que disposen de menys recursos, enviar materials/jocs a les cases amb més necessitats …
- Vetllem per les famílies amb situacions complicades perquè es poden haver agreujat amb el confinament. En cas de detectar alguna necessitat, cal contactar amb serveis socials perquè els puguin ajudar.
Què cal evitar com a docents?
Actualment els docents ens trobem en una situació ben complicada. Comencem un tercer trimestre totalment diferent i ple d’incerteses. Estem parlant de fer classes telemàtiques, d’enviar tasques a les famílies, de treballar amb el classroom, de fer videotrucades, de Hangouts, de Drive, de correus electrònics, de whatsapps … Volem ajudar als nostres alumnes i les famílies però és difícil saber com fer-ho.
Insisteixo molt en el fet que la situació que vivim actualment ja és prou complicada i cal que pensem bé com podem ajudar als infants i les famílies. Que no sigui que, sense voler, les nostres bones intensions i ganes d’ajudar, acabin sent un problema més afegit a les famílies.
Considero que és important que evitem:
- Enviar massa tasques als infants per fer a casa. Un excés de feines comporta estrès per als infants i les famílies i és totalment contraproduent. No afegim un problema més a una situació ja molt difícil.
- Encomanar preocupació a les famílies pels continguts acadèmics. Demostrem a les famílies que en aquests moments hi ha altres aprenentatges més importants que els continguts acadèmics.
- Demanar als infants que facin tasques avorrides, monòtones i repetitives. Això comportarà que els infants no vulguin treballar i les famílies s’hi hagin de barallar.
- Exigir a tots els infants que facin les mateixes tasques. Cada família viu una realitat diferent i cal que tinguem en compte aquestes situacions i ens adaptem a les seves necessitats.
- Transmetre continguts de manera sistemàtica. L’objectiu no és recuperar el “temps perdut” en què no hem pogut anar a l’escola i córrer per transmetre els continguts que no s’han donat amb un trimestre.
- Enviar tasques als infants que no sàpiguen fer de manera autònoma. Cada família viu una situació diferent, hi ha famílies que estan treballant telemàticament, altres que ja estan tornant a treballar. No donem per fet que els adults poden invertir hores fent els deures amb els fills/es.
- Treballar continguts d’aprenentatge nous. La situació ja és prou complicada perquè obliguem als pares/mares a invertir hores ensenyant nous continguts als seus fills/es. Sabem que hi haurà famílies que potser ho faran i altres que no, això crearà més desigualtat entre els infants.
Sobretot, el gran risc que correm, és que enviem un excés de tasques que agreugi les situacions familiars. Considero que això seria totalment contraproduent i que aquest no és l’objectiu que perseguim.
Quines tasques podem enviar a les famílies?
Aquest és un gran dilema… què enviar, què demanar que facin, de quina manera els faig arribar les propostes, quina quantitat de tasques encomano, amb quina periodicitat…
Cal que tinguem present que segurament les tasques que encomanem no seran bones per tothom ni seran adequades per la gran diversitat d’infants i famílies que tenim en les nostres aules.
Partint d’aquesta realitat, ens hem d’oblidar de l’opció de què tots els infants facin el mateix, de la mateixa manera i en la mateixa temporalització.
A les aules ja veiem que la diversitat d’alumnes ens obliga a adequar contínuament la nostra tasca educativa. Doncs en aquests moments ens passarà el mateix, caldrà que ho tinguem molt present.
Cal pensar què enviem, com ho enviem i cada quant ho enviem.
- Periodicitat i quantitat de tasques a enviar.
Pel que fa a la periodicitat i quantitat de tasques a encomanar, cal tenir en compte que pot ser que les tasques per unes famílies semblin poques, però per contra a una altra família els suposi un sobre esforç afegit que causi estrès i malestar tants als infants com a les famílies.
Per evitar això, es pot fer una proposta a mínims intentant que sigui adequada per a tots els infants i fer propostes d’ampliació voluntària per les famílies que ho desitgin. D’aquesta manera evitem saturar de feina i estressar a les famílies, però donem resposta a les famílies que demanen més recursos.
Per poder regular aquest procés és molt important que hi hagi un canal de comunicació obert entre docents i famílies perquè puguem rebre feedback de les famílies. Així podrem adequar la nostra tasca educativa a les necessitats dels infants i les famílies.
- Tipus de tasques a enviar.
Com a docents tendim a centrar la nostra mirada en les tasques purament acadèmiques i en els continguts d’aprenentatge. En aquests moments penso que aquest no ha de ser l’objectiu prioritari. Els docents volem que els infants aprenguin, però hi ha molts tipus d’aprenentatges i la majoria son tant o més important que els continguts purament acadèmics.
La meva proposta és:
- Potenciar l’hàbit lector. Conscienciem a les famílies de la importància de la lectura i invertim hores per fer un impuls a la lectura. Cal vetllar per assegurar-nos que els infants tenen contes/llibres per llegir. En cas de no tenir-ne es pot buscar la manera de fer-los-hi arribar. També podem trobar recursos on línia: Endevinalles, Cavall fort en línia, Propostes per fomentar la lectura en temps de confinament.
- Convidar les famílies a fer jocs de taula amb els seus fills. Els jocs de taula aporten molts beneficis i enforteixen els vincles familiars. Aprofitem el moment actual en què hi ha famílies que disposen de més temps per compartir amb els seus fills/es. Recuperem els jocs de cartes tradicionals.
- Proposar activitats artístiques per potenciar la creativitat. Podem plantejar propostes creatives que els infants puguin fer amb els materials de què disposen a casa. Dibuixar. Pintar mandales. En lloc d’una proposta tancada pot ser un repte que hagin de construir, de dissenyar…
- Implicar els infants en les tasques de la llar. Potenciar que els infants aprenguin les tasques de la llar són aprenentatges molt importants que necessiten per créixer com a persones autònomes i responsables.
- Oferir reptes matemàtics als infants que potenciïn activar el cervell i treballar la lògica i el raonament. Per exemple el repte dels llumins, els Sudokus, el Quinzet …
- Proposar tasques lúdic-educatives en què les famílies puguin gaudir i aprendre junts. Per exemple fer avions de paper, oferir recursos per cantar, gaudir fent ombres, fer ioga, proposar receptes de cuina senzilles, construir un instrument amb material reciclat…
- Potenciar la comunicació entre els infants. Proposar algunes trobades virtuals en què els infants es puguin retrobar i compartir estones de conversa per mantenir les seves relacions i trencar l’aïllament.
- Proposar tasques voluntàries i atractives. Per exemple compartir amb els infants enllaços educatius que els permetin gaudir aprenent. Per exemple fer experiments, mirar documentals d’animals, descobrir curtmetratges, mirar sèries educatives …
- Com fem arribar les propostes a les famílies.
Pel que fa a la manera com fem arribar les propostes educatives a les famílies variarà molt segons la realitat de cada centre, de cada zona educativa i de cada família. Cal vetllar perquè totes les famílies tinguin les mateixes igualtats d’oportunitat i que el fet de tenir accés o no a internet, no agreugi les desigualtats socials.
Com a docents ens hem d’assegurar que totes les famílies estan ateses, cal que vetllem per fer arribar propostes educatives enriquidores a tots els alumnes i que intentem donar resposta a les seves necessitats.
Si detectem que totes les famílies disposen d‘ordinador i de connexió a internet aquest és el mitjà més fàcil de comunicació.
En cas de no tenir-ne es pot intentar dotar a la família que no en tingui. Si aquesta no és una solució viable, es pot fer arribar informació i recursos a les famílies a través del mòbil. En cas de no disposar-ne, es pot fer arribar propostes educatives i recursos a les famílies a través del correu tradicional.
Conclusió
Per acabar m’agradaria resumir les idees que per mi són les més importants.
En la situació que ens trobem actualment cal que tinguem present que els continguts acadèmics no són el més important. El que és important és que acompanyem a les famílies en aquests moments difícils i que vetllem perquè els infants/adolescents estiguin el màxim de bé possible malgrat les circumstàncies actuals. Cal que creem un canal de comunicació amb les famílies que ens permeti estar en contacte i saber com estan vivint el confinament.
Vigilem que, amb la nostra màxima bona intenció, no saturem a les famílies amb massa tasques educatives que els facin viure el confinament amb més estrès del que ja viuen a causa de la dificultat de la situació. Tradicionalment a l’educació hem tendit a pensar que més és millor, per mi aquest principi és totalment erroni. Per mi sempre és millor menys i de més qualitat.
Si em permets faré una metàfora, un floc de neu és agradable tot i que poc significatiu, efímer i pràcticament insignificant. Una nevada constant i continuada permet gaudir de la neu, transforma el paisatge i ofereix noves oportunitats. Per contra una allau és tan potent, tan forta, tan agressiva i perillosa que els seus efectes són devastadors. Siguem una neu costant que va caient sense ser massa invasors ni tampoc insignificants. L’equilibri és la clau, tot i que sempre és difícil trobar el punt just. Les ganes de trobar el punt adequat garanteix que l’aconseguim. La comunicació oberta amb les famílies ens permetrà regular conjuntament la nevada i gaudir de la neu.
Tinguem molt present que cada infant és un món i cap família és igual. Els recursos i propostes que plantegem pels infants caldrà que siguin personalitzats i que s’adaptin a les necessitats dels nostres alumnes i famílies. Siguem flexibles i adaptables. En lloc d’invertir hores a crear tasques i traspassar tasques a les famílies de manera sistemàtica, invertim hores a comunicar-nos amb els nostres alumnes i famílies. Partint de les necessitats que detectem plantegem-nos plans de treball individualitzats que ajudin als infants a aprendre partint de la seva realitat.
Per concloure, per mi la prioritat és potenciar l’hàbit lector, aprofitar l’oportunitat per enfortir els vincles familiars, potenciar l’autonomia en els infants fent-los participar de les tasques de la llar i aprofitar els aprenentatges que el COVID-19 ens aporta. Els continguts acadèmics en aquests moments, no són el més important i cal ser-ne conscients per no sobrecarregar les famílies.
L’objectiu dels docents és potenciar que els infants aprenguin i ajudar-los a créixer com a persones, no som uns simples transmissors de continguts d’aprenentatge. Obrim la mirada de què vol dir ensenyar i reinventem-nos com a docents per donar la millor atenció possible als nostres alumnes.
Què en penses? Com enfoques aquest tercer trimestre? Què has pensat fer? Et convido a afegir un comentari. Moltes gràcies.
Compartim les nostres inquietuds, les nostres reflexions, les nostres proposes. Entre tots ens enriquirem i ens podrem ajudar 😉
Nati cada dia que rebo un correu teu és una font d’inspiració.
Aquesta vegada quan dius “Aturar el ritme frenètic” que vivíem abans del confinament, jo que ja sóc gran. El ritme frenètic que m’imposa les noves aplicacions Google fa que visqui un aprenentatge sense hores. Per una banda m’agrada i per l’altra em bloqueja quan no entenc perquè no surt com em pensava.
Bé, de totes maneres els teus correus són un oasis en mig d’aquesta tempesta.
Fins aviat
M. Rosa
Bon dia M. Rosa,
Moltíssimes gràcies per les teves amables paraules. Les agraeixo MOLTÍSSIM!!
Espero que l’article pugui ser útil i ens pugui orientar en aquests moments d’incertesa.
Les noves tecnologies com dius ens atreuen però també desesperen força quan no aconseguim fer el que ens proposem.
D’aquesta situació vital n’haurem après molt i ens haurem enriquit molt.
Ànims M.Rosa no defalleixis que després de la tempesta sempre ve la calma.
Molts ànims i cuida’t molt.
Una gran abraçada.
Nati
Sóc mestra d’infantil i estic totalment d’acord amb el que dius. Encara més hauríem de tenir molt present als nens i nenes de l’etapa d’infantil. Es pretén que portin un ritme de “treball” com la resta d’alumnes de l’escola, mentre que a l’escola treballem fent ambients, grups, etc…, ara sembla que tornem a fer un pas enrere, pretenent que facin tasques més d’escola tradicional.
Bon dia Àngels,
Entenc perfectament el que comentes i crec que cal que vigilem que les nostres ganes d’ajudar als infants i les famílies no ens facin fer coses poc coherent ni aconseguim l’efecte contrari al que nosaltres volem sobresaturant de feina als infants i les famílies.
La situació no és fàcil i cal que pensem bé què volem fer i de quina manera ho podem fer. Ens hem d’inventar totalment per poder adaptar-nos a la situació actual.
Espero que puguis parlar amb l’escola i trobeu la manera de poder proposar una proposta a les famílies coherent amb la línia pedagògica que defenseu com a escola.
Per exemple podríeu proposar activitats manipulatives que les famílies podrien fer a casa amb el material que puguin tenir.
Ànims i moltes gràcies per escriure el comentari.
Una gran abraçada.
Nati
Jo sóc tutora de Cicle Superior. Tinc 15 alumnes de 5è i 6è, tots connectats i amb ganes de treballar (unes més que altres, hehe…). Penso que tenim al davant una gran oportunitat per endinsar-nos en l’ús de les TAC i fer activitats competencials i innovadores. És un repte majúscul, perquè hem de formar-nos al temps que atenem els alumnes, mantenim a cohesió social del grup i anem acompanyant les famílies per trobar la justa mesura. Aconseguir funcionar fluïdament en plataformes comunicatives i d’aprenentatge. En situacions de crisi, és vital que tothom qui pugui treballi amb màxima professionalitat. Només espero estar a l’alçada, invidualment i col.lectiva.
Bon dia Mertxe,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per compartir la teva realitat.
Considero que només que parem i pensem per tenir clar què és prioritari. Que obrim canals de comunicació amb els infants i les famílies, segur que trobarem la manera d’aprofitar aquesta oportunitat per guiar els nostres infants cap a nous aprenentatges.
És una gran oportunitat d’aprenentatge per tots, infants i adults. Val la pena que l’aprofitem.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
M’ha agradat molt el teu article. Ha estat molt útil. Jo sóc tutora de 2n d’ESO i també em serveixen gran part dels teus consells per poder ajudar als alumnes i les seves famílies.
Bon dia Ma. Alba,
Moltes gràcies per les teves amables paraules i per escriure el comentari. T’ho agraeixo molt.
Molt contenta de saber que els articles poden ser útils per secundària, sempre penso que m’agradaria poder donar-vos un cop de mà, però és una franja educativa que desconec i és complicat.
Espero que l’article us pugui ser útil.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Bon dia Nati,
M’ha agradt molt el comentari que t’ha fet una companya dient que les teves paraules són com un oasi enmig de la tempesta!
Estic molt d’acord en el que dius malgrat ho trobo difícil d’acomplir. Resulta difícil arribar a satisfer les necessitats individuals de cada nen i cada família perquè uns volen més i els altres s’agobien amb poc. En fi, estic segura que com a docents estem donant tot el que podem i sabem i que nens i famílies també ho fan. per tant, traiem la part positiva d’aquest gran aprenentatge!
Una abraçada i molta salut
Fina
Bon dia Fina,
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Actualment estem vivint una situació molt difícil per tots. Tant els infants, les famílies i els docents ho estem fent el millor possible.
Per mi el més important és entendre què és important en aquests moments i que ens enfoquem una mica per no fer les coses sense pensar i provocar conseqüències negatives.
És molt important que tinguem canals de comunicació oberts amb les famílies que ens permetin regular les propostes educatives que els anem oferint.
Considero que pot ser útil fer una proposta de mínims que considerem viable per tots els infants. A partir d’aquí podem oferir propostes d’ampliació pels infants i les famílies que en vulguin més. D’aquesta manera no estressem les famílies que ja en tenen prou i donem resposta a les famílies que en volen més.
Espero haver-te ajudat.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Nati,
Moltes gràcies per les teves paraules i ànims.
Sóc professora d’ensenyaments superiors i tutora. Entenc perfectament el que volen fer els equips directius, però a l’igual que tu, penso que la Covid-19 ens ha donat una gran lliçó i que ara lo important no és adquirir més coneixement sinó acompanyar als alumnes i les famílies en el cas dels ensenyaments obligatoris i batxillerat. En el cas dels ensenyaments no obligatoris realitzar acompanyament emocional i en la mesura de lo possible aportar coneixement, però sempre respectant la casuística que li toca vida.
Gràcies per la teva inspiració, molts pares ho haurien de llegir i viure que el més important és com es troben aquests nens emocionalment i que la res arribarà.
Moltes gràcies.
Gemma
Bon dia Gemma,
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Estic molt d’acord amb les teves paraules: “la Covid-19 ens ha donat una gran lliçó i que ara el que és important no és adquirir més coneixement sinó acompanyar als alumnes i les famílies”. La duresa de la situació actual que vivim ens està permetent aprendre molt, cal que aprofitem aquesta oportunitat.
Els continguts d’aprenentatge en aquests moments no són el més important, sinó que cal que vetllem per la part emocional dels nostres infants.
Moltes gràcies Gemma,
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Molt bé el teu article. Posa en solfa coses que he anat llegint arreu i coincideix amb el que em sembla més lògic. Gràcies per la feina que fas.
Bon dia Mònica,
Moltes gràcies a tu per llegir l’article i escriure el comentari.
Vivim uns moments difícils però segur que entre tots ens en sortirem.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Hola Nati:
M’ha encantat l’article. Sóc mestra d’infantil i pensé que tens tota la raó. De vegades mesurem a tots segons el que nosaltres veguem i sentim i no som conscients de que en cada casa hi hauran circunstancies i situacions molt diferents.
Gràcies per estes bones idees que intentarem dur a la pràctica
Bon dia Maria Dolors,
Moltes gràcies a tu per llegir l’article i per escriure el comentari.
Fer l’esforç de posar-nos en la situació de les famílies, intentar entendre els infants ens farà ser més empàtics i poder estar al seu costat. Ara mateix necessiten això de nosaltres, no els continguts acadèmics.
La situació no és fàcil, però si tenim clares les prioritats i anem ben enfocats sabrem com fer-ho.
Molts ànims i cuida’t molt.
Nati
Bon dia , Nati no saps com m’alegra i tranquil·litza llegir els teus comentaris, ja que soc de les que comparteix amb tu que no cal ser tan estrictes pensant en els continguts i que és moment de fomentar valors perduts en aquesta societat que ens obligava a anar tan ràpid; si el temps ho permet ja anirem ensenyant el que ara s’ha quedat només en continguts.
Moltes gràcies per compartir tantes bones idees.
Bon dia Maria Jesús,
Moltes gràcies per escriure el comentari, t’ho agraeixo molt.
Estic molt d’acord amb les teves paraules “És moment de fomentar valors perduts en aquesta societat que ens obligava a anar tan ràpid; si el temps ho permet, ja anirem ensenyant el que ara s’ha quedat només en continguts.”
Veiem les oportunitats que ens ofereix el Coronavirus i aprofitem-les.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
De Mallorca estant, moltes gràcies pel teu article que és orientador a més de motivador. Els esforços que s’estan fent no han de donar coetades cap a no se sap ben bé a on, si no més be es tracta d’unificar criteris per avançar tots junts cap al creixement personal i afectiu que sigui adequat. Nosaltres com a professionals també ens hem de bastir d’aquesta afectivitat i la orientació professional és un expemple, moltes gràcies.
Bon dia Joan,
M’encanta el que comentes: “Els esforços que s’estan fent no han de donar coetades cap a no se sap ben bé a on, si no més be es tracta d’unificar criteris per avançar tots junts cap al creixement personal i afectiu que sigui adequat.” Hi estic totalment d’acord, ara mateix tot sembla una bogeria i cal parar i pensar.
Pensem què necessiten els nostres infants i les seves famílies i com els podem ajudar. Saturar-los de feina no és el que necessiten i no crec que sigui el que hem de fer els docents en aquest moment.
Mantinguem comunicació amb les famílies i els infants, fem seguiment de com estan vivint el confinament, oferim-los recursos i propostes lúdic-educatives accessibles per tots.
Siguem al seu costat en aquests moments difícils.
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
M’ha agradat molt el teu article, les teves opinions coincideixen molt amb les meves. Tu ho has exposat de forma clara i ordenada.
Moltes gràcies!
Bon dia Mª Isabel,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari. T’ho agraeixo molt.
Espero que l’article ens ajudi en aquests moments d’incertesa.
Ànims i cuida’t molt.
Una gran abraçada.
Nati
Bon día Nati,
el teu article és molt engrescador. Fa quasi 40 anys que sóc mestra i aviat em jubilaré. No sóc una mestra de la vella escola, crec, si no que intento innovar el día a día. En aquesta etapa tan extraordinaria que estem vivint i que viurem, m’he hagut de posar al día a marxes forçades en la part tecnològica. A nivell usuaria surto endavant però ja quan es tracta de aspectes més complicats, m’ha costat.
Pel que dius de la feina telemàtica que posem als nens, si que és veritat que sovint penso que els estem carregant i sobretot penso en tots aquells que no tenen disponibilitat de medis telemàtics a casa. Qué pasará amb ells?.
Són milers de preguntes que em faig i no trobo la resposta.
Una abraçada.
Rosa
Bon dia Rosa,
Et felicito per l’esforç i actitud amb què estas enfrontat aquesta situació, diu molt de tu.
Estic molt d’acord amb el que comentes, què passarà amb els infants que no tenen disponibilitat de medis telemàtics.
Considero que és molt important que puguem arribar a tots els infants i que trobem la manera de fer-ho. Els que no tinguin accés telemàtic cal que els fem arribar propostes educatives per altres vies. El mòbil si en tenen, correu ordinari amb contes, recursos…
La situació actual que vivim no és gens fàcil, cal que ho tinguem present. A partir d’aquesta realitat intentarem com a docents estar al costat dels nostres infants i les famílies.
Oblidem els continguts educatius, vigilem de no estressar als infants i les famílies i fem-los arribar propostes lúdic-educatives que els permetin gaudir amb els seus fills.
Ànims i cuida’t molt. Esperem aviat recuperar la normalitat.
Una gran abraçada.
Nati
Mil gràcies Nati, em subscric el que han dit les companyes abans que jo.Fas reflexions importanst i ben encertades. En aquest moments sembla que s’hagi d’acabar el món i la quantitat ingent d’ informacions que ens arriben per totes bandes ,i sovint cotradictories, no esta ajudant massa. A vegades ccosta saber quin rumb ha de portar la nostra barca.
Però el més important, com també sempre dius tu i jo ho penso, és que els nostres infants tinguin l’edat que tinguin, i les famílies també ens sentin al seu costat incondicionalment i per tots els mitjans que siguin possibles, i els continguts ja els aprendran,tenen tota la vida per fer-ho. Ara amb el confinament estant aprenent continguts de vida i per la vida.
Salutacions
Eva
Bon dia Eva,
Estic molt d’acord amb el que comentes. Actualment sembla que tots ens hàgim tornat una mica bojos i que estiguem perduts i desorientats.
Considero que és molt important que parem i pensem què és el més important, què podem fer com a docents i com ho podem fer.
En moments d’incertesa i de bogeria col·lectiva penso que ens hem d’escoltar a nosaltres mateixos. Els docents sabem què necessiten els nostres infants i hem de buscar la manera de poder-los ajudar, a ells i les seves famílies. No és un repte fàcil, però les nostres ganes de voler ajudar ens permetran fer-ho.
Estic molt d’acord amb les teves paraules “Amb el confinament estan aprenent continguts de vida i per la vida.”
Aprofitem les oportunitats que ens aporta el confinament.
Ànims i cuida’t molt.
Una gran abraçada.
Nati
Nati, els teus articles em calen molt a dins. La teva línia que planteges és molt coherent i té molt en compte la situació emocional actual. A la meva escola, les meves companyes i jo d’intantil estem fent trucades personalitzades a cada família.
Proposem activitats obertes amb mil i una possibilitats, que siguin lúdiques, motivadores i que puguin entretenir-se tota la família.
Gràcies pels teus escrits i reculls de material, són extraordinaris!!!
Alicia.
Bon dia Alícia,
Moltíssimes gràcies per les teves amables paraules. M’omplen molt i em donen força per continuar treballant.
Penso que ho esteu fent molt bé a la vostra escola, mantenir una comunicació oberta amb les famílies i proposar-los propostes lúdic-educatives. Moltes gràcies per compartir!
Considero que els continguts ara no són el més important i cal que aprofitem la realitat que vivim per aprendre.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Bon dia,
Moltes gràcies pel teu article. Jo sóc tutora de 1r d’ESO i impartisc valencià a 1r i 2n d’ESO. Em serveixen molt els teus consells. Jo directament he deixat d’impartir continguts nous del llibre de text i els he passat activitats i materials molt més dinàmics per tal que es divertisquen, sense necessitat d’estressar-se massa.
Ànims!
Bon dia Cristina,
Moltes gràcies per escriure el correu electrònic i per les teves amables paraules.
Estic molt d’acord amb la teva proposta, proposar poques activitats als infants dinàmiques i divertides perquè tinguin ganes de treballar una mica cada dia sense estressar-se.
Espero que trobem la manera d’ajudar als nostres infants i les famílies.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Moltes gràcies. Excel.lent
Bon dia Sílvia,
Moltes gràcies a tu per escriure el comentari!!!
Molts ànims i una gran abraçada.
Nati
Moltes gràcies des de Menorca, per les teves reflexions i propostes que ens donen llum en temps d’incertesa. Gran article.
Bon dia Irene,
Moltes gràcies a tu per les teves amables paraules. Ens ha tocat viure una situació difícil i cal que pensem bé com podem ajudar als nostres infants i les famílies.
No serà fàcil però la nostra voluntat d’ajudar farà que ens en sortim.
Molts ànims i cuida’t molt.
Una gran abraçada.
Nati
Estic totalment d’acord amb tu, el mes important ara es l’estat emocional i físic dels infants. Els aprenentatges curriculars tenen anys per aprendrels ara el que toca es plantejar com molt bé dius activitats que puguin fer amb família o sols però que tinguin un component daprentatge significatiu i lúdic. Jo si us interesa des que va començar el confinament publico una proposta a instagram per a fer pinya o si mes no com alternativa. Les dels primers dies les estic reconvertint en el nou format. Si us interessen son al #jocuidonens. Entre tots ens en sortirem
Bon dia M.Dolors,
Estic molt d’acord amb les teves paraules, en aquests moments “l’estat emocional i físic dels infants és el més important”.
Moltes gràcies per compartir la feina que fas a l’Instagram. Compartir ens enriqueix 👏👏👏👏👏👏
Ànims i cuida’t molt.
Seguim en contacte.
Nati
Hola, Nati, moltes gràcies per les idees i materials que sempre comparteixes. Tant una cosa com l’altra em són útils. Gràcies per tenir tot aquest espai tan endreçat, pels enllaços que vas fent i que m’ajuden, m’il·luminen i m’inspiren.
Bon dia Manolo,
Moltíssimes gràcies per les teves amables paraules! Em donen força per continuar treballant per ajudar als infants, docents i les famílies.
És un plaer compartir i rebre aquests comentaris tan agradables.
Una gran abraçada.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Hola Nati!
Totalment d’ acord amb, moltes de les coses que dius jo també me les estic plantejant, sobretot tenir una relació més fluïda amb les famílies per fer un acompanyament més individualitzat. Jo sóc mestra d’ ed. Infantil i trobo a faltar la relació diària amb les famílies.
Gràcies per les teves reflexions i per tots els materials i recursos que dones a les families, i també als mestres!
Una abraçada molt forta!
M’encanta el teu blog!
Sara
Bon dia Sara,
Moltes gràcies per llegir l’article, per escriure el comentari i per les teves amables paraules. Te les agraeixo molt.
Estic molt d’acord amb les teves paraules “Tenir una relació més fluida amb les famílies per fer un acompanyament més individualitzat”.
Els docents actualment ens trobem davant d’un gran repte, ningú ha dit que sigui fàcil, però les nostres ganes d’ajudar, de voler estar a prop dels nostres infants i les famílies ens permetran trobar la manera.
Molts ànims Sara i cuida’t molt.
Una gran abraçada.
Nati
Hola Nati
Moltíssimes gràcies per fer-nos arribar aquestes paraules tan encertades i tranquil·litzadores. Estic totalment d’acord que l’acompanyament en les vídeo trucades és el recurs més preuat per les famílies, sentir-se acompanyades i saber que els aprenentatges significatius més importants es fan a casa, amb la família, en unes condicions normals clar, cal tenir també en compte aquells infants més vulnerables.
M’ha encantat la comparació amb una gran nevada. Moltes gràcies!
Montse
Bon dia Montse,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves amables paraules.
La situació que tenim entre mans no és fàcil però la nostra voluntat d’ajudar als infants i les famílies segur que farà que trobem la manera.
Com dius és molt important que les famílies se sentin acompanyades i que els demostrem que els infants estan aprenent molt perquè no visquin la situació amb angoixa.
La comparació de la nevada em va semblar que podia ser molt gràfica.
Ànims i cuida’t molt.
Seguim en contacte.
Nati
Bon dia Nati,
M’ha agradat molt el teu artícle, i estic ben d’acord amb les teves paraules. Jo com a mestra d’infantil n’he dut a terme algunes, però em seran de gran ajuda de cara aquest darrer trimestre.
Una abraçada.
Esther
Hola Esther,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves amables paraules.
Espero que les orientacions de l’article et siguin útils per encarar el tercer trimestre.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Hola Nati,
Aquests dies he descobert les meves mancances a nivell de les noves tecnologies. Per sort tinc una filla a casa que em posa al dia.
Penso sovint amb les famílies, en com les podem ajudar, cadascuna a casa seva amb les seves particularitats, les seves capacitats, les seves mancances. Que són semblants a les nostres, sobretot a nivell d’emocions, perquè no estàvem preparats per assumir una situació com aquesta. Per això tots estem fent un aprenentatge constant.
Intento mantenir contacte amb les famílies a través d’email. Amb fotos, vídeos per la seva part i per la meva. Em fascina la capacitat d’algunes famílies per organitzar-se, per ser creatives, per mantenir-se actives, per ajudar als seus fills i filles a viure uns moments únics. Altres estan passant per moments molt durs, compaginant feines, teletreball, deures i fills dins un espai més o menys reduït.
Per això penjo sovint vídeos d’experiments, dels animals de casa meva (tinc la sort de viure a pagès), de contes que els explico… Així els sento més a prop i sé que els agrada per les fotos que em comparteixen i els escrits.
Propostes de joc, de compartir, de creativitat, de moviment, que coincideixen amb les que tu ens ofereixes. T’agraeixo aquest compartir amb tots nosaltres la teva experiència i el bon fer.
Com em va dir una de les famílies estem vivint uns moments convulsos, d’aprenentatge únics i hem de saber cuidar-nos, explicar als nens i nenes que pot ser no tothom té la sort que tenim nosaltres i que cal ajudar, a respectar. Però per sobre de tot cal cuidar-nos perquè la SALUT és el què preval.
Cuideu-vos, una abraçada molt gran
Teresa Díez
Hola Teresa,
Moltes gràcies pel teu comentari i per compartir les teves reflexions. El Coronavirus ens ha trasbalsat totalment les nostres vides i cal que aprofitem aquesta experiència per aprendre’n i créixer com a persones tant adults com infants.
Aquests dies tots estem posant-nos al dia amb les noves tecnologies, no pateixis que no ets l’única.
Estic molt d’acord amb les teves paraules, fas unes reflexions molt encertades. Com dius hi ha moltes famílies que estan vivint situacions molt difícils, cal que ens posem en el seu lloc i intentem ajudar-los el màxim possible.
Ànims i cuida’t molt.
Una gran abraçada.
Nati
Nati, no saps com agraiexo la teva feina ,que sempre ens fa aturar i reflexionar. Repensar si realment els nostres pensaments i accions pedagògiques van a l’unison. En temps d’únicament contacte virtual amb els alumnes cal adonar-nos de que és el realment important. La metàfora de la neu encantadora.
Mil gràcies per compartir sempre els teus pensaments.
Hola Àngels,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari.
Com dius, en aquests moments cal que ens adonem de què és realment important.
La situació actual no és fàcil però segur que ens en sortirem.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Bona nit, Nati!!!
He llegit l’article. L’he estat desgranant i, amb el teu permís, utilitzaré molts recursos dels que ens has aportat. Crec que és fantàstic i una feinada increïble. A més d’aportar idees innovadores i molt “palatals” pels nostres alumnes.
Els tutors de cinquè tenim un bloc i cada dia els hi posem deures als nostres alumnes per aquest mitjà.
Moltes gràcies per la teva tasca.
Bon dia Noemí,
Moltes gràcies per les teves amables paraules, te les agraeixo MOLT!!
Un gran plaer que utilitzis els recursos que comparteixo, molt contenta de poder ajudar en aquests moments difícils.
Al blog maresipares.cat comparteixo de manera recurrent propostes lúdic-educatives perquè els infants puguin fer amb les seves famílies 😉
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Ànims i cuida’t molt.
Seguim en contacte.
Nati
Molt bé el teu article, Nati, com sempre, i ple de bons recursos.
Soc mestre des de fa gairebé 40 anys i amb el temps he anat aprenent què es important del nostre treball amb els nens i què no ho és tant (encara que alguns ens vulguin fer creure que sí). Soc tutora de 6è i treballem amb la plataforma Google Classroom des de ja fa temps. En aquests moments d’incertesa, el alumnes ens estan demostrant que estan aprenent un munt de coses: a treballar sols, a prendre decisions, a planificar les feines, a organitzar-se, a buscar coses noves per fer, a cuinar, a endreçar les habitacions, a compartir estones amb els pares i germans…
És veritat que potser aquest curs no treballarem tant la proporcionalitat, ni els pronoms, ni l’edat contemporània, però l’aprenentatge que estan fent els acompanyarà molt més enllà que tots aquests conceptes i a mi m’agrada acompanyar-los en aquesta descoberta que consisteix en adonar-se que ells són els únics protagonistes del seu aprenentatge.
Us desitjo un bon final de curs!
Hola Magda,
Moltes gràcies per llegir l’article, per les teves amables paraules i per escriure aquest comentari tan enriquidor.
Estic MOLT d’acord amb el que comentes. Els infants estan fent molts aprenentatges amb les vivències que ens està tocant viure.
És un gran plaer poder-los acompanyar en aquest creixement personal.
Ànims i cuida’t molt.
Seguim en contacte
Nati
Bon dia nati
M’agradat lo que fas aquets dias és molt imprecionants.
Et viu felicitarper totes les imformacio. Seiguiex axio
Excellent.👫👍👍✋✊👏👏👏👏👏👐😆☺☺☺😅
Anims i cuida’t molt.
Seguim en contacte
CHINAZA. A
Hola,
Moltíssimes gràcies per les teves amables paraules, les valoro moltíssim.
Espero que els recursos puguin ser útils.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Gràcies Nati i a totes les companyes i companys per les interessants aportacions.
Una reflexió necessària, una proposta rica i inclusiva. Una oportunitat obligada de plantejar reptes a l’educació.
Bon dia Mar,
Moltes gràcies a tu per llegir l’article, escriure el comentari i dedicar-nos amables paraules per tots i totes. Molt agraïda.
Com dius, ens trobem amb “Una oportunitat obligada de plantejar reptes a l’educació.”
Els reptes ens fan créixer, segur que d’aquesta experiència n’aprendrem MOLT.
Bona setmana de Sant Jordi.
Una gran abraçada.
Nati