La reflexió pedagògica és imprescindible en l’àmbit educatiu i cal que sigui present, de forma permanent, en tots els centres educatius.
A l’escola i l’institut hem de detectar quines són les necessitats dels nostres alumnes i hem de pensar de quina manera podem dona resposta a les seves necessitats.
Espero que aquest article et sigui útil i t’ajudi a promoure la reflexió pedagògica en el teu centre 😉
La reflexió pedagògica
La reflexió pedagògica és essencial tant a nivell individual, com a docent, com a nivell de cicle i de claustre.
Cal que trobem moments, en el nostre dia a dia, per poder parar i reflexionar sobre:
- Què fem.
- Perquè ho fem.
- Com ho fem.
Els infants d’ara
Els infants que tenim actualment a les nostres aules són molt diferents dels infants que teníem fa només 20 o 30 anys. Els infants d’ara són fruit d’una societat:
- Que evoluciona a un ritme trepidant.
- Que ens bombardeja contínuament amb informació.
- Que ens fa viure a un ritme estressant i esgotador.
- Que ens porta a necessitar sempre més.
- Que ens fa dependents de les noves tecnologies.
- Que ens porta a viure en la immediatesa.
- Que ens exigeix i ens porta a competir.
- …
L’escola i l’institut ha de poder detectar quines són les necessitats dels nostres alumnes i ha de pensar de quina manera podem donar-hi resposta.
L’estrès i la inèrcia als centres educatius
L’estrès és un dels grans mals de l’escola d’avui perquè impedeix que trobem moments per parar, pensar i reflexionar.
Aquest estrès fa que a vegades a l’escola i l’institut acabem fent les coses perquè sempre s’han fet així, perquè no hem tingut temps de parar i pensar en com podríem fer-ho millor. És com una roda que gira amb una inèrcia descontrolada.
Dir que tot el que fem als instituts i les escoles no funciona, seria injust; però tampoc podem dir que el que fem a les escoles i instituts funciona, pel simple fet de que sempre s’ha fet d’una determinada manera.
La nostra acció educativa
La reflexió pedagògica ens permetrà ajustar la nostra acció educativa per atendre als alumnes d’ARA i donar resposta a les seves necessitats.
La reflexió pedagògica ens permetrà identificar:
- Què és el que ens funciona i volem continuar fent.
- Què és el que ens funciona però cal que adaptem a les necessitats actuals.
- Què és el que NO ens funciona i cal que deixem de fer.
- Que és el que cal incorporar per atendre les necessitats que actualment detectem.
Si som capaços de trobar espais i moments per fer aquesta reflexió pedagògica amb l’equip docent, veurem que moltes de les preocupacions que tenim són compartides, serem conscients que molts ens sentim desbordats, compartirem les necessitats que detectem en els alumnes, farem evident les dificultats amb què ens trobem…
És essencial que trobem i reservem aquest temps i espai per a la reflexió pedagògica.
Un punt de partida
Aquestes són algunes idees que et poden servir com a punt de partida per iniciar la reflexió pedagògica, tant a nivell individual com a docent com per promoure reflexió pedagògica a nivell de cicle i de claustre.
- Plantegem-nos treballar menys continguts d’aprenentatge, però els que treballem, fem-ho amb més profunditat per aconseguir un aprenentatge significatiu. Els continguts que es toquen de manera superficial, s’obliden.
- Treballem menys continguts abstractes i allunyats dels alumnes i contextualitzem els aprenentatges perquè siguin més significatius pels alumnes.
- Fem menys transmissió de continguts d’aprenentatge i oferim més propostes que possibilitin que els infants vivenciïn i experimentin els aprenentatges.
- Treballem menys continguts d’aprenentatge, però els que treballem, fem-ho disposant de més temps perquè els infants puguin gaudir aprenent. No es pot aprendre amb presses.
- Propiciem menys estones en les quals els infants estiguin tancats a les aules i oferim més oportunitats de treballar en l’entor proper. Potenciem la investigació autèntica.
- Donem menys protagonisme als continguts d’aprenentatge i més protagonisme a les habilitats i estratègies d’aprenentatge i a la metacognició. Que els infants aprenguin a aprendre.
- Afavorim que els infants inverteixin menys estones de treball feixuc i avorrit a les aules i que gaudeixin de més estones de joc. El joc és una gran eina d’aprenentatge.
- Apliquem menys propostes metodologies, però les que duem a terme al centre, apliquem-les millor, respectant la base pedagògica que la sustenta, implicant a tot l’equip docents i propiciant que s’apliquin durant un cert temps.
- Vetllem perquè a l’escola/institut es respiri un ambient menys estressant i oferim un ambient més calmat i serè. Un clima agradable a l’aula i al centre, afavorirà que els infants aprenguin.
- Fem menys formació, però la que fem, apliquem-la més bé, amb sentit, continuïtat i implicant a tot el claustre.
- Donem menys tasques als infants per fer a casa, però les tasques que enviem, que tinguin més sentit pels alumnes, que els permetin continuar el treball que es duu a terme a l’aula i els permeti treballar de manera autònoma.
- Programem menys els docents i donem més protagonisme als alumnes. Si aconseguim que els infants s’impliquin i es motivin en el que fem a l’aula, tenim moltes més possibilitats que aprenguin.
- Fem menys cicles i claustres de traspàs d’informació i més cicles i claustres de reflexió pedagògica. Cal que reflexionem sobre què fem, per què ho fem i com ho fem.
Et convido a afegir un comentari a l’article afegint els aspectes en els quals t’agradaria reflexionar pedagògicament amb el teu cicle o el teu claustre 😉
Conclusió
És molt necessari que en l’àmbit educatiu hi hagi espai per a la reflexió pedagògica. Una reflexió pedagògica que ha de ser permanent i ens ha de permetre fer un procés de millora contínua.
Si volem aprofitar bé el temps que tenim a l’escola i l’institut, cal que reflexionem sobre què fem, per què ho fem i com ho fem. Assegurant d’aquesta manera, que posem les energies en el que realment és rellevant.
El ritme estressant que vivim en el dia a dia a les escoles dificulta que trobem moments per parar, pensar, i reflexionar sobre què treballem i com ho treballem. Però si no reflexionem, ens arrisquem a treballar per inèrcia i a invertir temps i energies en aspectes que actualment no són els realment més importants.
No podem fer el que sempre s’ha fet pel simple fet que sempre s’ha fet així. Cal que siguem valents/es, que sortim de la zona de confort i mirem de quina manera podem atendre a les necessitats dels infants d’avui.
Et convido a escriure un comentari dient-hi la teva. Moltes gràcies 😉
Pot ser l’estrés també el porta el voler-ho canviar tot de cop, sense reflexió i fent “simulacres” d’ innovació? O el porta el no tenir temps real, perque hi ha les hores que hi ha, el personal que hi ha, i les necessitats que hi ha i que ens superen?
Sóc un dels mestres que, en acabar el dia, em sento cremat i cansat a causa d’una visió de l’escola com a parc d’atraccions, no com a lloc d’aprenentage i d’esforç. La vida, malgrat tots els “homo ludens”, no es un joc. Luri dixit.
Hola Manel,
Moltes gràcies per escriure el comentari i per compartir les teves reflexions. T’ho agraeixo molt.
Totalment d’acord amb el que comentes, l’estrés també es produeix per voler impulsar massa coses alhora, per no donar continuïtat al que es treballa, per voler fer massa coses… Sota l’etiqueta d’innovació a vegades es fan bestieses i sembla que tot s’hi val.
Els canvis que es vulguin dur a terme en l’àmbit educatiu s’han de pensar bé, s’han de consensuar, s’han de prendre acords, s’han de proporcionar els recursos necessaris perquè es puguin implementar, s’han de desenvolupar amb calma i donar temps a que aquests canvis arrelin.
Cal que fem menys coses i més ben fetes. Cal que posem un punt de serenor en l’àmbit educatiu que entre els polítics, les modes, la competitivitat entre els centres, les exigències de les famílies… sembla que estem perdent el nord.
La proposta de trobar espai per a la reflexió pedagògica és per proporcionar moments entre els docents per poder parlar d’aquesta situació que es viu actualment en els centres educatius.
Altre cop moltes gràcies per escriure i ànims, malauradamet crec que no ets l’únic docent que no està content en com funciona el sistema educatiu.
Estem en contacte.
Nati
Bon dia,
Estic d’acord amb el company. Tot el que proposes a l’article estaria molt bé si anés acompanyat d’una reflexió sobre quins són els recursos de què disposen mestres i professors. A més, que el món de l’escola s’hagi convertit en un terreny per la baralla política, sotmès a canvis constants, gairebé anuals, i sotmetent al personal docent a tasques cada dia més burocràtiques que no tenen res a veure amb la feina que realment volen i desitgen fer, que és estar amb els seus alumnes a l’aula i arribar-hi amb les classes ben preparades.
Es persegueix de fa temps una privatització de l’escola i es trasllada a mestres, professors i, en general, a tota la comunitat educativa el pes d’haver de resoldre els problemes de tota la societat. Se’ls fa sentir culpables de no formar-se (quan crec que som la comunitat treballadora que més es deu formar juntament amb la sanitària).
Estaria bé un debat, però un debat que ho tingués en compte tot. I estaria bé que escoltéssim més a la comunitat educativa i els deixéssim de donar lliçons constantment.
Hola Marta,
Moltíssimes gràcies per escriure el comentari i per les teves aportacions.
Estic MOLT d’acord amb el que comentes:
– Els polítics no ens deixen construir amb els canvis constants que ens imposen, la majoria de vegades canvis que no veiem amb bons ulls la comunitat educativa, però que no ens fan cas.
– Les tasques burocràtiques que ens imposen ens fan perdre un munt d’hores que podríem invertir molt més bé preparant propostes i recursos pels nostres alumnes.
– Els problemes d’una societat que no va alhora es veu reflectit en les escoles, i en lloc de prendre’n tots plegats consciència, es deixa a l’escola com la causant d’aquesta situació que ens ve donada.
– El problema no és que els docents no ens formem, és que no sabem en quina direcció anem i ens fem un tip de fer formacions que no s’implanten i no tenen continuïtat. Escollim quin tipus d’escola volem construir i formem-nos aprofundint en la línia de treball que estem implantant en el centre.
– Cal que a les escoles/instituts hi hagi espai per a la reflexió pedagògica perquè es generi aquest debat que ens faci parar, posar un punt de serenor a tot aquest caos i que es pugui promoure canvis significatius, ben pensats, sòlids, coherents i amb perspectiva de continuïtat
– Cal que escoltin a la comunitat educativa, el que veiem a les escoles és fruit de la societat i del que viuen els infants en els àmbits familiars. Els docents estem alarmats veient com estan pujant aquests infants d’ara, estem detectant les necessitats que tenen els nostres alumnes i hi estem donant resposta. Però també cal que la societat en prengui consciència i que actuï per millorar el benestar dels infants i dels joves. També hi ha hagut molts canvis en els àmbits familiars que han afectat de manera significativa als nostres alumnes.
La reflexió pedagògica ens permetrà trobar moments per parar i parlar amb els altres docents. Veure’m que no som els únics que ens sentim d’aquesta manera, veurem que la preocupació és generalitzada i prendre’m consciència que cal prendre mesures per canviar aquesta situació actual.
Altre cop, moltes gràcies per compartir les teves reflexions, t’ho agraeixo molt.
Estem en contacte
Nati