Com podem millorar la relació entre escola i famílies?

La família i l’escola són dos grans agents responsables de l’educació dels infants i joves. Ni l’escola, per una banda, ni tampoc la família poden exercir aquesta funció de manera aïllada, sinó que cal que família i escola treballin conjuntament.

La relació família i escola és de vital importància per al desenvolupament integral dels infants.

En aquest article la Gemma Puigcercós ens explica com podem millorar la relació entre escola i famílies.

En l’article la Gemma fa referència als apartats següents:

1. Quins són els elements clau per millorar la relació entre famílies i escola?
2. Quines són les cinc barreres que dificulten la relació amb les famílies?
3. Quins recursos em poden ser útils per millorar la comunicació?
4. Quines són les claus d’una bona entrevista amb una família?
5. Com podem millorar l’atenció a la pluralitat familiar?
6. Quines bones pràctiques poden ajudar-nos a millorar la relació amb les famílies?

Moltes gràcies Gemma Puigcercós, per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiències i per regalar-nos aquest article tan complet que ens ajudarà a millorar la relació entre escola i famílies 😊

➡️ Pots escoltar la xerrada que va fer la Gemma a Docents.cat

➡️ Pots fer la formació La relació entre les famílies i l’escola de la Gemma a Docents.cat

Els docents dediquem molts esforços a millorar la relació amb el nostre alumnat: l’acompanyament emocional, com guiar-los en els seus aprenentatges i afavorir-los, la gestió del grup, etc. Alhora, sovint hi ha un factor clau de les relacions escolars que no es destaca en la formació docent: la relació amb les seves famílies. En aquest article compartiré diverses claus a tenir en compte a l’hora de plantejar-nos una millora en la relació amb les famílies a nivell personal i com a centre educatiu.

En Francesco Tonucci ja fa anys deia una cosa ben interessant que encara és vigent:

“Convido els mestres que es tornin a interessar pels pares i mares, que afavoreixin el diàleg ajudant-los a entendre que l’escola que tenim és diferent de l’escola que ells van viure de petits. Els bons mestres sempre ho han fet.”

1. Quins són els elements clau per millorar la relació entre famílies i escola?

• Valorar la importància dels vincles. El vincle ens permet sentir-nos part d’un mateix objectiu i repte. En aquest cas l’educació dels petits i petites. Ens fa sentir la unió i confiança necessària per poder fer equip amb les famílies. Els i les docents donem el suport per acompanyar des de l’experiència i la humilitat (quan desitgen ajuda) i som qui cuida i educa a la seva criatura durant el temps lectiu. Una bona visió de la família cap a l’escola ajudarà a un millor vincle del nen/a amb l’escola, també succeeix a l’inrevés quan el docent pot mirar amb bons ulls la família acceptant-la tal com és.

• Crear ponts de confiança. La confiança és l’element que més hem de cuidar en la relació família-escola. Com a responsables d’aquesta relació, revisem la nostra confiança i què fem per a tenir-la de part de les famílies i alhora prenem mesures si veiem que cal reforçar-la. Pot passar que la falta de confiança d’un pare o mare sigui fruit d’una experiència personal en relació amb els seus records de l’escola, cal tenir en compte no prendre’ns com a personal allò que sovint no ho és.

• Tenir una mirada respectuosa i sense judici. La família i el seu estil educatiu no es pot escollir. No és el nostre paper jutjar si una família és millor o pitjor. Mirar amb respecte i sense judici les famílies del nostre alumnat és mirar-los a ells i elles amb respecte. Si detectem alguna dinàmica familiar que pot ser perjudicial per a l’alumne/a i decidim comentar-la als pares, cal adreçar-nos sempre amb respecte (com menys judici intern sentim més fàcil serà transmetre respecte en el diàleg).

• Comprendre els models i dinàmiques familiars. Conèixer els diferents tipus de famílies i dinàmiques més comunes ens permet tenir una visió més àmplia del sistema familiar de l’infant que acompanyem, comprenent més la seva forma de relacionar-se i les característiques de la seva família.

• Identificar les expectatives de les famílies vers l’escola. Identificar aquestes idees i expectatives del que creuen que fem a l’escola ens ajuda a comprendre els seus neguits i a acompanyar i informar amb més consciència i sensibilitat. Alhora, totes les persones tenim la nostra pròpia experiència escolar: com va ser aquesta vivència també influència a la seva mirada sobre el quefer escolar. Saber les seves expectatives també ens permet intuir que cal que expliquem més a fons sobre l’organització escolar i frenar algunes demandes si les sentíssim fora de lloc.

• Tenir present la responsabilitat compartida entre família i escola. La implicació de la família en l’escola serà beneficiosa per la criatura: ajudarà a una coherència educativa, una bona entesa, coneixença i confiança entre referents. Com a docents cal afavorir l’entrada de les famílies a l’escola i la seva participació. Cal reconèixer la importància del paper educatiu de les famílies, empoderant-les i unint-nos per educar junts als infants des del respecte dels diferents estils i coneixements.

• Valorar com a imprescindible la inclusió de les famílies en l’escola. L’escola no es pot entendre sense infants, però ja tampoc sense famílies. És feina dels docents obrir-la i permetre l’intercanvi de reflexions i la seva participació.

2. Quines són les cinc barreres que dificulten la relació amb les famílies?

Com a docents i com escola o institut podem revisar quines dinàmiques conegudes i ocultes existeixen en el nostre centre educatiu i que poden estar impedint una millor relació. Per identificar-les podem tenir en compte la següent llista que en Jordi Collet i l’Antoni Tort presenten més àmpliament en el seu llibre “Escola, família i comunitat” (2017). Els autors anomenen cinc barreres principals que dificulten la relació amb les famílies i que us presento de forma resumida:

• Considerar que les famílies i la comunitat no formen part de l’escola.
• Creure que els mestres tenim la raó sobre com educar i els únics amb quelcom a comunicar.
• Seleccionar continguts que no incloguin les diversitats culturals familiars.
• No tenir en compte a les famílies menys comunicatives o menys visibles.
• No entendre les desigualtats socials de les famílies com una barrera important.

Si detectes alguna d’aquestes barreres, tant en l’article com en la formació de docents.cat trobaràs idees per superar-les.

3. Quins recursos i elements comunicatius em poden ser útils per millorar la comunicació?

• La comunicació transparent (amb confiança). Quan dialoguem amb les famílies és important transmetre tot el que fa referència als processos d’educació dels seus fills i filles d’una manera transparent. Alhora, com a centres gràcies a les pàgines web i blogs cada cop som més “transparents” pel que fa als programes, activitats, imatges, etc. però sobretot la relació amb les famílies s’ha de basar en una comunicació que generi confiança personal.

• La comunicació assertiva. Es tracta de saber transmetre la pròpia visió amb respecte vers la nostra opinió i la dels altres, sense jutjar i sense imposar. Les comunicacions assertives s’entrenen practicant-les. A l’escola l’assertivitat ens proporciona la manera de crear un clima de confiança i de resoldre situacions conflictives. Alhora permet formes més efectives de comunicar-nos i reflexionar conjuntament.

• L’escolta activa. La construcció del vincle família-escola requereix escoltar activament i amb empatia. Això implica voler sentir i comprendre el punt de vista de les famílies. Per dur a terme una escolta activa real hem de considerar que el que expliquin les famílies és important, valuós i útil per acompanyar al punt d’unió entre família i escola: l’infant.

• La Comunicació No Violenta (CNV). La CNV és una mirada que ens ajuda a connectar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Dona l’oportunitat de reestructurar la nostra forma d’expressar-nos i d’escoltar als altres, fent-nos conscients del que observem (1), sentim (2), necessitem (3) i demanem als altres (4). Aquests quatre elements són els que la CNV convida a analitzar quan ens estem comunicant, tant respecte al que ens està passant a nosaltres com el que sent, necessita i demana l’altra persona.

Pel que fa a la comunicació de les famílies, cal que quan ens comuniquem amb elles tinguem en compte que no totes tenen les mateixes necessitats o possibilitats comunicatives. No hem de confondre això amb falta d’interès ni jutjar a les famílies. Com escola i/o com a tutor/a cal anar més enllà i veure els motius que poden fer a una família no comunicar-se més amb l’escola. En aquests casos, caldrà fer un esforç per promoure nosaltres el diàleg.

4. Quines són les claus d’una bona entrevista amb una família?

• Potenciar la col·laboració. És interessant expressar als pares que la nostra intenció és ajudar i que volem anar a una amb ells en benefici de la seva criatura. A vegades les famílies necessiten sentir que estem al seu costat enfocats en l’educació i cura del seu fill/a. A més, per tal de fomentar la col·laboració també serà important la nostra mirada respecte al treball conjunt i la participació de la família: creiem que és necessària? Confiem en que el que poden aportar és valuós? Cal revisar les nostres respostes per veure si hem de creure més en la potencialitat de la família i per animar-la a prendre partit en aquesta col·laboració, ja que alguns cops hi ha famílies que pensen que tenen poc a aportar i som nosaltres qui podem fer-los adonar que no és així.

• Crear un clima positiu. Com a professionals som responsables de preparar un espai, temps i ambient agradable per a atendre a les famílies. A més, cal rebre’ls de forma positiva procurant generar confiança i tranquil·litat. Cal destacar també que cal cuidar la forma de la qual parlem de l’infant, procurant remarcar aspectes positius fins i tot quan el motiu de l’entrevista és per comentar dificultats.

• Afavorir la comunicació. Tot el que puguem aprendre per millorar la nostra comunicació i afavorir que aquesta sigui assertiva i atenta serà favorable per a tenir una entrevista eficaç.

• Donar informació de qualitat. Una entrevista no és una conversa informal: cal dur informació clara i contrastada. Cal haver seleccionat i preparat anteriorment la informació que volem transmetre, en molts casos coneixent també la visió d’altres docents. Alhora cal evitar parlar amb un llenguatge amb tecnicismes pedagògics.

• Plantejar una estructura. És interessant començar l’entrevista explicant a la família com la farem de manera que situem el motiu d’aquesta, els diguem que els parlarem i els oferim la possibilitat d’expressar-se, remarcant si escau la necessitat d’uns acords finals. Per exemple, podem dir: “ens hem reunit per aquest motiu. Si us sembla bé començaré explicant-vos jo com veig al vostre fill/a a l’escola i després em podeu explicar vosaltres com el/la veieu. També seria bo si al final podem decidir què podem fer tant aquí a l’escola com a casa per ajudar-lo/a”. Aquesta estructura pot variar, sobretot serà diferent si la família ha demanat l’entrevista i desconeixem el motiu o preferim primer escoltar i després explicar nosaltres. Sovint també és útil dir al principi de l’entrevista el temps del qual disposem per fer-la, sobretot si aquest és limitat.

• Aclarir els objectius. Com comentava, és important destacar el motiu de l’entrevista i en aquest pot quedar implícit l’objectiu de la trobada. Alhora, destacar un o més objectius és interessant per enfocar-nos família i escola cap a aquest i per emfatitzar la necessitat de col·laboració i treball conjunt.

• Concretar les accions i acords. Serà important arribar a acords, els quals podem recordar en finalitzar l’entrevista per destacar-los. Pot passar que l’acord sigui senzillament tornar-nos a trobar o comunicar-nos en cas de necessitat. Altres vegades seran acords d’accions més complexes que caldrà revisar més endavant.

• Fer derivacions. En les entrevistes també ens podem trobar amb dubtes que no sabem respondre o que hem d’adreçar a altres persones de l’escola. Els docents no sempre ho sabem tot o no sempre podem respondre a les necessitats de les famílies, per tant, podem dir que consultarem el dubte o petició amb qui s’escau. També podem proposar que consultin el dubte amb una persona professional externa, per exemple un/a pediatre o logopeda.

5. Com podem millorar l’atenció a la pluralitat familiar?

La família és el primer context on es desenvolupa l’educació de la persona i, per tant, condiciona el futur desenvolupament humà i cultural. Tant la composició de les famílies com el seu paper de la funció educativa i socialitzadora ha anat canviat. Conèixer aquests canvis permet ajustar-se al moment actual i intervenir adequadament en els centres davant la diversitat i pluralitat de famílies. És necessari establir una estreta col·laboració entre l’escola i la família, i és responsabilitat del professorat vetllar-hi per tal que hi hagi coherència i un sentit que contribueixi al desenvolupament personal.

Hi ha sis aspectes que podem tenir en compte com a centre a l’hora de millorar l’atenció de la pluralitat familiar:

• El valor clau: el respecte. El primer i més important punt a considerar davant de l’atenció dels diferents tipus de famílies és el respecte vers totes. Com escola i com a docents és imprescindible que sentim respecte i tractem d’aquesta manera a les famílies i alhora als infants. No hi ha tipus de famílies millors que altres.

• La formació pels docents. Com a docents és la nostra responsabilitat anar-nos actualitzant i revisant els temes que no coneixem tant per a seguir-nos formant. Si es necessita com a claustre un aprofundiment en una qüestió és possible fer un taller sobre l’acompanyament a col·lectius familiars concrets. Cal dedicar temps per a comentar com equip les inquietuds i dubtes sobre l’atenció a les famílies i buscar recursos.

• L’AFA: un element rellevant d’inclusió. El paper de les AFA o AMPA és un component indispensable en la reconstrucció constant de la cohesió pedagògica. El potencial de les AFA depenen de diversos factors: de la confluència de famílies a l’escola capaces d’aglutinar interessos, inquietuds i propostes i de la direcció del centre en aquell moment. És interessant que les AFA estiguin compostes per famílies de característiques i cultures variades que representin la diversitat del centre i la puguin tenir en compte en les seves decisions i actuacions.

• Orientacions per les famílies de l’escola. Com a escola hem de detectar les necessitats del centre i dels grups d’alumnes i les seves famílies. Observant i reflexionant en el claustre sobre les necessitats dels grups familiars podem decidir oferir acompanyament personalitzat o inclòs petites xerrades informatives o pedagògiques sobre temes concrets que preocupin o interessin.

• La revisió de les activitats d’aula. Sovint quan fem referència a la família de l’alumnat es parla de «pare i mare», sense tenir en compte que pot haver-hi només un progenitor o dues mares o dos pares. Així, cal revisar el nostre discurs i el material escolar: la majoria de materials escolars rarament inclouen la diversitat cultural, afectivo-sexual i d’identitat de gènere, per tant, cal que des de l’escola es faci un esforç perquè aquesta aparegui de forma transversal en els currículums impartits. Un altre aspecte important és plantejar-nos si quan fem una proposta que requereixi la participació o ajuda de les famílies podrà ser realitzada per tothom. En cas que detectem que sovint no passa així, haurem de valorar un canvi en les propostes i adaptar-nos a les seves possibilitats.

• L’acompanyament dels infants en relació amb la diversitat familiar. Els infants no han de donar explicacions de com és la seva família. Quan detectem la necessitat de parlar sobre les famílies podem acompanyar a l’alumnat a parlar de les seves famílies amb orgull i sense por, valorant totes com a bones i normalitzant aquesta diversitat. Alhora, podem ajudar a parlar en positiu destacant el que es té («té dues mares»/«té un pare») i, per tant, no parlar en negatiu assenyalant el que es creu que falta («no té pare»/«no té mare»).

6. Quines bones pràctiques poden ajudar-nos a millorar la relació amb les famílies?

La revisió personal i l’autoconeixement com a docent ens pot ajudar a millorar les relacions amb l’alumnat i les seves famílies a través de posar consciència en les nostres dificultats i en les situacions que ens generen un conflicte intern. Sovint ens sentim remoguts quan veiem un estil educatiu d’una família o una situació concreta que xoca amb la nostra vivència personal i les nostres creences. Des del judici ens costa més acompanyar de forma assertiva i respectuosa. Com més ens coneixem a nosaltres mateixos/es i a les nostres arrels, més conscients som dels temes que ens poden remoure i afectar a l’hora d’acompanyar a infants o adolescents i les seves famílies.

“Moltes vegades tenim una idea estranya: com si la nostra família fos la correcta i com si tot allò que és vàlid per la nostra, fos vàlid per tot el món”.

Bert Hellinger

La Pedagogia Sistèmica és una mirada vers els sistemes humans que ofereix recursos personals per millorar la relació amb l’alumnat i les seves famílies a través del propi autoconeixement. Aquesta proposa fer una revisió personal que implica per aprofundir en les pròpies dinàmiques familiars i història de vida per observar com ens influeix en la nostra professió. Actualment diverses escoles de Catalunya s’han adherit a la xarxa d’escoles sistèmiques que promou el Moviment Educatiu Sistèmic (MES).

Pel que fa a les bones pràctiques que podem dur a terme com a centre, el Departament d’Ensenyament les separa en sis blocs en el seu document “Escola i família. Junts x l’educació” (2017):

• Acollida de les famílies. L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre educatiu posa en funcionament per acompanyar els nous membres de la comunitat educativa en la vida i la cultura del centre i, alhora, fer-los partícips dels projectes que s’hi desenvolupen. Com a exemple de bona pràctica cal anomenar les parelles lingüístiques o les famílies tàndem: són pares i mares que acullen a famílies nouvingudes al centre en el curs de P3 o al llarg de l’escolaritat.

• Carta de compromís educatiu. És un document que situa, facilita i afavoreix la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu i que se signa a l’inici de l’escolaritat en un centre. La carta de compromís educatiu ha d’expressar els compromisos que cada família i el centre s’avenen a adquirir per garantir la cooperació entre les accions educatives d’ambdós agents educatius. Un exemple d’una bona pràctica és l’elaboració de manera participativa entre docents i famílies els continguts comuns de la carta.

• Informació i comunicació. La comunicació produeix un intercanvi, una anada i tornada, una mena d’espiral que aporta més informació i més coneixement permetent establir més vincle en les relacions. Un exemple d’una bona pràctica és la creació de materials multilingüe de presentació de l’escola per part de l’alumnat.

• Acció tutorial compartida. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives compartides entre família i escola que contribueixen al desenvolupament personal de l’alumnat i al seguiment del seu procés d’aprenentatge. Un exemple d’una bona pràctica és l’establiment d’objectius acadèmics i personals de l’alumnat conjuntament amb la família i l’avaluació periòdica conjunta de l’evolució.

• Formació per a les famílies. Es tracta del conjunt de propostes dirigides a la comunitat de famílies del centre per donar resposta als seus interessos i necessitats. Alhora, també permeten el coneixement i el vincle entre famílies. Poden ser conferències, fòrums en espais virtuals, debats educatius, cafès tertúlia o tertúlies literàries, cursos, escoles de pares i mares, espais d’assessorament, tallers pràctics…

• Participació de les famílies. Participar en l’àmbit educatiu vol dir ser una part
  protagonista del procés educatiu dels infants i adolescents. Hi ha diverses formes de participació: en el seguiment i procés escolar, en el funcionament del centre, en la representació amb el consell escolar, AFA o delegats/des… I les famílies també poden participar en moments del quefer diari escolar. En aquest sentit, un exemple d’una bona pràctica és la realització de projectes conjunts entre docents i famílies: un laboratori matemàtic, un hort escolar, un taller de reparació de bicicletes…

Moltes gràcies Gemma Puigcercós, per compartir amb nosaltres els teus coneixements i experiències i per regalar-nos aquest article tan complet que ens ajudarà a millorar la relació entre escola i famílies 😊

➡️ A Docents.cat trobaràs la xerrada i la formació de la Gemma 👍

Et pots posar en contacte amb la Gemma a través:

• Web: www.educarjuntos.es
• Instagram: @educarjuntos
• Correu electrònic: gpuigcercos@gmail.com

Què opines de la relació entre escola i famílies? Et convido a afegir un comentari dient-hi la teva. Moltes gràcies 😉