Un nou curs arriba al seu final. Ara és el moment de valorar com ha anat i reflexionar sobre la possibilitat de modificar el que menys ens ha agradat o el que no ha funcionat.
És una bona ocasió per parlar, intercanviar experiències i plantejar noves propostes pel curs vinent.
No deixis passar aquesta oportunitat de fer canvis a la teva escola, fes sentir la teva veu!
Quina realitat ens trobem?
A moltes escoles hi ha mestres amb ganes d’innovar que creuen en la necessitat de fer canvis. Aquests mestres conviuen amb altres mestres amb poques, o cap, ganes de canviar res.
El que sol passar és que els mestres més immobilistes s’imposen als altres fent que el canvi sempre quedi frenat. Aquest fet, genera una situació en la que no estan còmodes ni uns ni altres. Hi ha desànim i poca entesa, es respira un ambient estrany i passiu.
Com cal iniciar un canvi educatiu?
Per poder iniciar un canvi educatiu cal tenir en compte quatre aspectes:
- No podem forçar ningú a fer canvis, el que cal fer és procurar que vulguin canviar coses per voluntat pròpia. Propiciant el canvi hem de percebre tots que hi guanyarem, millorarem i aconseguirem els objectius que ens proposem.
- Podem iniciar el canvi tan a nivell de centre (claustre, cicle) com dins de la nostra aula. En aquests àmbits podem tenir un paper actiu fent sentir la nostra veu i lluitant per construir l’escola del segle XXI.
- Cal que els equips directius possibilitin que els mestres que defensen un canvi educatiu obrin camí perquè, possiblement, els que en un inici es mostren reticents, en un futur no gaire llunyà s’afegiran al canvi. Encara que durant un o dos anys convisquin mestres amb metodologies diferents a l’escola, a la llarga, s’acabarà trobant un punt d’acord.
- És important que se sentin totes les veus implicades i que cada mestre pugui donar la seva opinió, fer noves propostes, plantejar dubtes, angoixes… El claustre és l’espai ideal per reflexionar sobre l’escola.
Quins passos podem seguir?
Primer cal detectar què és el que no funciona prou bé. Per exemple:
- Els alumnes estan molt desmotivats.
- No hi ha bona coordinació entre els diferents cicles i per tant no hi ha una línia clara d’escola.
- Els mestres no se senten a gust amb la metodologia d’ensenyament- aprenentatge que s’utilitza a l’escola.
- Les famílies no s’impliquen gens amb l’escola…
Després, un cop detectades aquestes necessitats, hem de trobar una solució als problemes plantejats. Per exemple:
- Començar a treballar per projectes per motivar més els alumnes.
- Acordar més hores de coordinació per afavorir l’intercanvi d’experiències entre els cicles.
- Buscar i formar els mestres en noves i innovadores metodologies d’ensenyament- aprenentatge.
- Obrir l’escola a les famílies perquè coneguin les activitats que es realitzen i en formin part.
- …
Com aconseguirem definir una línia d’escola?
Per anar concretant la línia d’escola que volem construir podem seguir els següents passos:
- Descobrir altres escoles o experiències enfocades en una línia de treball que a nosaltres ens agradi i que pugui ser aplicable al nostre centre.
- Aplicar les noves idees i estratègies que hem après d’altres centres, experiències, formacions…
- Valorar com han funcionat les estratègies provades.
- Concretar i definir la línia d’escola en base a l’experiència obtinguda.
Innovar implica canviar i mentre canviem ens desequilibrem, dubtem, provem… Hem de tenir clar que els canvis són per millorar i hem de confiar-hi per evitar que fracassi la innovació. Un petit pas enrere per fer-ne dos endavant.
Conclusió
Que l’escola necessita fer canvis per adaptar-se a la societat actual ja és una evidència que dubto que ningú pugui negar. Però ara la dificultat és definir quins canvis necessita i com es poden dur a terme.
La innovació no és un camí fàcil i el seu recorregut tampoc. És molt difícil que tots els mestres d’una escola estiguin, al mateix temps, preparats pel canvi educatiu. Sempre hi ha mestres i cicles més convençuts i oberts que altres.
Tenir por al canvi no és dolent, sempre i quant aquesta por no ens congeli i ens faci aturar. El canvi no s’ha d’imposar, s’ha de fer a partir de convèncer i compartir experiències.
No podem permetre que una escola es quedi aturada per culpa d’un grup reduït de persones que es mantenen en una situació de bloqueig i negativisme permanent. Per respecte als nens, a les famílies i als altres mestres, s’ha de poder avançar.
Sembla que tots estem esperant que algú ens digui com i quin canvi hem de fer. Però realment hi ha algú que ens dirà què cal fer? Hem d’estar esperant o hem de fer?
Dubto que ningú pugui afirmar que ha trobat la solució als problemes educatius actuals i que hi ha una única manera de resoldre’ls. Això no funciona així, per tant hem de ser nosaltres mateixos que decidim actuar.
Ens equivocarem amb coses, segur, però avançarem i com a mestres sabem que s’aprèn fent i equivocant-nos, no? Doncs ara ens toca aplicar-nos aquest principi a nosaltres mateixos.
Ara és el moment de començar a avançar cap el canvi educatiu.
Què en penses? Afegeix la teva opinió als comentaris.
Moltes gràcies 😉
Aquest curs he tingut el plaer de comandar un canvi metodològic a l’escola on treballo. En resum es tractava d’abandonar els llibres de text de català i matemàtiques i proposar un ensenyament significatiu basat en la manipulació i l’aprenentatge cooperatiu. Aquest canvi l’hem iniciat a 1r de Primària i us puc dir que ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell personal com professional. També cal dir que ha estat una feina feixuga doncs s’havia de crear tota la programació i buscar o construir tot el material adient, però ha valgut la pena. El curs que ve l’ampliarem a 2n de primària. Hem trobat les reticències d’una part de professorat que veuen, diríem amb por, aquest canvi i abandonar l’aixopluc del llibre de text. Però els resultats han estat molt positius. Haig de confessar que quan vaig agafar la responsabilitat d’aquest canvi jo tampoc les tenia totes, però ja era hora que algú fos el primer en llançar-se a la piscina. Ara no me’n penedeixo gens. Per cert, gràcies per fer-nos reflexionar amb els teus escrits.
Hola Quim,
Moltes gràcies per llegir l’article i per compartir amb nosaltres la teva experiència.
Els canvis porten feina però també ens demostren que provant coses noves hi podem guanyar molt.
Estic segura que altres mestres seguiran els teus passos i junts gaudireu molt d’aquesta nova experiència.
Moltes gràcies a tu per voler reflexionar amb els meus articles i per dir-hi la teva.
Ànims en la recta final i seguim en contacte.
Bon estiu!
Eatic totalment d’acord amb l’article, però que passa quan et discuteixen la teva professionalitat? Quan hi ha companys que et volen fer mal?
Hola,
El camí de la innovació malauradament no és fàcil. Hi ha mestres que tenen por als canvis i que oposen resistència a tot el que no coneixen. Hem de lluitar contra aquesta resistència i demostrar que els canvis educatius que volem dur a terme aportaran molta riquesa a l’escola. Se’n beneficiaran els nens, els mestres i les famílies.
Ànims en la lluita i moltes gràcies per compartir la teva experiència.
Bon estiu!
Jo la setmana passada navegant vaig anar a parar a la pel.lícula documental “Entre maestros”, no sé si la coneixeu. Em va agradar molt, està enfocat a la secundària però crec és transpolable a tota la resta d’ensenyament i a les persones a les quals els ressoni el que veuen. Ara que vénen vacances us ho recomano.
Hola Anna,
Moltes gràcies per la teva recomanació. No conec la pel·lícula però com tu dius, aprofitaré les vacances per poder-la veure!
Gaudeix d’un bon estiu!
Seguim en contacte 😉
Porto tres cursos a la meva escola actual. Després de llegir el teu article, m’omplo de valor i em decideixo a tornar a fer propostes al darrer claustre del curs. Un cop més no se’m fa cas en res. Què difícil és de vegades!!! Sabeu que penso: tenen por dels canvis.
Hola Maria Neus,
Tens tota la raó quan dius que tenen por als canvis. Hi ha mestres que rebutgen els canvis i la innovació. Però no pot ser que la por d’aquestes persones paralitzi a altres mestres, fins i tot a tota l’escola. Nosaltres ens devem als nostres alumnes i per ells val la pena lluitar. Hem de fer sentir la nostra veu i demanar que, com a mínim, ens donin llibertat d’actuació. Que ens deixin aplicar metodologies innovadores i utilitzar estratègies més motivadores amb les que aconseguim implicar més els nostres alumnes.
Ànims Maria Neus, el que fas és molt important i cal que hi hagi més gent com tu, que remogui coses a les escoles i que impulsi la innovació educativa.
Seguim en contacte. Bon estiu!
Hola Nati…
De veritat que l’article està molt bé… i tens tota la raó… però és díficil actuar i poder proposar canvis quan és la mateixa direcciò de centre que et posa les traves per no poder innovar, quan tu proposes alguna cosa innovadora et surten amb el tema de que així els nens i nenes no aprenen… malauradament tinc la desgràcia de treballar en una escola on el mes important son els resultars i no els alumnes… i quan fas una cosa que no es tradicional et criden al despatx i et foten la bronca… així es fa dificil el canvi… jo he intentat revelar-me pero et quedes sol en l’intent i no hi ha res a fer…
Hola Monica,
Lamentablement sóc conscient que el que comentes passa a moltes escoles. Treballo pel departament d’ensenyament i cada any canvio d’escola. Em desanima molt veure com costa canviar les coses a les escoles. Però considero que els nens es mereixen el millor i cal lluitar perquè puguin gaudir d’una bona educació.
No et desanimis que el que fas és molt important i segur que hi ha molts mestres als que animes a innovar i millorar.
Gaudeix d’un bon curs!!
Nati
Estic totalment d’acord amb el plantejament del teu article. Quan et trobes alguna innovació (sigui actitudinal, procedimental o tecnològica) possible a la teva aula, el primer que has de fer és introduir-ho, provar-ho sense por; amb la pràctica veuràs què té de bo i què de millorable, i amb el temps hi haurà una “selecció natural” d’aquelles innovacions més positives. Però el primer canvi de tots, és l’actitudinal, és a dir, jo mestre què puc canviar en el meu fer de cada dia. I situar-se entre els infants, no al seu davant… Segurament acabaràs contagiant els teus companys/es reticents.
Hola Lluís,
M’ha agradat molt el teu comentari i hi estic totalment d’acord!!! “el primer canvi de tots, és l’actitudinal, és a dir, jo mestre què puc canviar en el meu fer de cada dia”. Simplement genial!!
Segueix contagiant als teus companys!!!!!! Necessitem més mestres com tu!!
Gaudeix d’un bon curs 😉
Nati
Hola Nati, per la data dels comentaris em surt que és del curs passat però a mi m’ha arribat ara i el trobo molt interessant i adient . Dins dels claustres sempre es troba gent de tota mena , uns amb ganes d’innovar , d’altres amb no tantes ganes però que deixen fer i d’altres ( per a mi els més problemàtics) que el que els molesta és que sigui un altre el que fa la proposta i, si no superes el seu filtre la proposta ja no tira endavant. Tenim tot un estiu per recargar-nos i esperar que les ganes d’innovar i fer propostes tornin a nosaltres i algun dia superaran el filtre !
Bones vacances
Hola Angelina,
Com bé dius aquest article el vaig escriure l’any passat però va arribar a molts pocs mestres i el vaig tornar a publicar.
M’han encantat les teves sabies paraules i les recolzo totalment. Tens molta raó!
Considero que són pocs els mestres que tenen aquesta actitud tan negativa, però tenen molta força i obstaculitzen el progrés de l’escola.
Cal que entre tots els demostrem que una altra educació és possible i que és un privilegi la feina que fem!!!!
Gaudeix d’un bon curs 2016-17 😉
Nati
Hola,
Felicitats a tots els companys i companyes que lluiten amb alegria i encoratgats per un canvi exponencial en l’educació. Tant de bo els nostres representants ens fessim cas!!
Jo treballo en una escola d’adults i aquí , encara estem més obsolets que en qualsevol altre ensenyament.
Nati t’agraeixo les teves reflexions molt acertades i amb moltes ganes d’innovar. Jo prenc nota i també intento fer veure que amb les metodologies que ara reinen en els nostres centres no motiven els nostres alumnes i “lluito” pel canvi.
Gràcies
Hola Mar,
Moltes gràcies per llegir l’article i per compartir amb nosaltres la teva energia!!!
M’agrada saber que hi ha tants bons mestres amb ganes d’innovar i lluitar per un millor sistema educatiu.
T’acompanyo en la lluita pel canvi!!!
Gaudeix d’un bon curs 2016-17.
Seguim en contacte 😉
Estic d’acord amb l’article. Gràcies pels teus consells i recursos
Hola Lídia,
Moltes gràcies per llegir l’article i per escriure el comentari!!
Espero que hagis gaudit d’unes bones vacances i que aquest any sigui un molt bon curs per tu!!
Seguim en contacte 😉